Joan Roma

VALENTIA DEMOSTRADA
Aquest dissabte ens aplegarem uns quants milers de militants i simpatitzants a Cornellà per agrair la actuació del President Rodríguez Zapatero en tot el procés de l’ Estatut. Hem arribat ja al final del llarg trajecte, ple de problemes, contradiccions, i situacions peculiars, per no dir excepcionals. Tot i la complexitat del tema, ningú podia sospitar que fos tant difícil en el moment que es va iniciar.
I queda clar que el resultat assolit hagués estat impensable sense la presència i actuació de Zapatero, convertint-se en un cinquè element ,afegit al quatripartit favorable a tenir un nou Estatut. I aquest cinquè element ha esdevingut essencial en diferents moments, fins el punt de salvar situacions , en principi sense sortida.
L’acord final ha estat possible i a més, clarament satisfactori. S’ha aprovat un text que representa un avenç enorme respecte la situació actual. De fet servirà de base per a tota la resta d’ estatuts de les comunitats autònomes que els volen reformar, o canviar.
I li hem posat difícil. El seny català ha estat absent en uns quants moments crítics de la redacció i negociació. Les intervencions del President en cada moment clau han permès continuar endavant i arribar al destí previst. El nou text és fruit del consens entre la part catalana i la espanyola com no podia ser d’ altra manera. I les incomprensions i atacs que ha sofert per defensar les nostres aspiracions mereixen un reconeixement públic i passaran a la història, juntament amb altres homes d’ estat que ho varen fer en els moments difícils dels anteriors dos Estatuts de Catalunya.
Ara bé, la ratificació per part del poble català i aquí haurem d’esforçar-nos tots perquè el resultat sigui esplèndid. Cal fer una campanya explicativa que trenqui una certa sensació de canvis no prou positius de cara el futur. Res més fals. El nou Estatut suposa no solament posar al dia una enorme quantitat de competències i serveis, sinó avançar cap a cobrir les necessitats dels ciutadans de la propera generació.
Aquest final també demostra, fins a quin punt és important tenir aliats a Madrid quan es volen obtenir resultats positius. El nou Estatut havia de ser fruit del pacte. I el pacte obligava a acords entre els dos nivells de administracions. Tenir al capdavant d’una i altra a persones totalment convençudes de la bondat de la ampliació de l’autogovern ha facilitat arribar a bon port. Es evident que amb un govern del PP ,aquest Estatut hagués estat impossible.
I de resistències tothom n’hi posa quan es tracta de perdre competències, o reconèixer tractaments injustos en el passat, o haver de cedir nous recursos de cara el futur. També hi ha concepcions diferents del paper de Espanya ,dintre de Europa. Ritmes diferents de descentralització i de integració europea,etc. D’aquí que les dificultats trobades pel President Zapatero li han vingut de totes parts. De dintre del propi partit, del grup parlamentari, de altres autonomies, i sobretot d’una actuació del principal grup de la oposició que s’ho ha agafat com un tema de supervivència pròpia.
Es en aquests moments quan es veu qui té talla d’estadista i qui no en té. La valentia mostrada pel President Zapatero ha resolt els problemes i ha facilitat l’acord definitiu. No és estrany que la seva valoració , a Catalunya, sigui la més alta mai aconseguida per cap altra home d’ estat espanyol. També ha facilitat iniciar altres reptes, a la vista de la solidesa de les seves posicions. Ningú s’arrisca amb un polític feble, canviant i variable. No dona cap confiança. Ben el contrari del que ha demostrat el President Zapatero.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.