Joan Roma

PARAULES MÀGIQUES
Hem arribat ja al final de tot el llarg procés de elaboració, discussió i aprovació del nou Estatut. Ja només queda que sigui referendat pel poble català. Ben aviat en veurem el resultat.
Pels qui hem seguit tot el trajecte de ben a prop i veiem el resultat final, podem dir que ha valgut la pena. L’avenç en matèria d’autogovern és enorme. També ben aviat ho comprovarem en matèria de finançament, competències, serveis ,infraestructures i equipaments.
Alguns han volgut desqualificar-lo pels canvis fets en el Congrés de Diputats. Res del que s’ha fet ho justifica. Era previsible i era acceptable. Els tres Estatuts que Catalunya ha tingut han seguit el mateix camí i és que alguns volen inventar-se un país i un estat que no existeixen.
Catalunya és una realitat de Espanya i només per un acord entre ambdues és possible viu i conviure. Pensar altrament és viure fora de la realitat. I totes les enquestes i sobretot tots els resultats electorals d’aquests 30 anys de democràcia demostren que la immensa majoria dels catalans no pensen trencar aquesta realitat.
El procés de negociació i acord entre les delegacions catalanes i espanyoles ha estat transparent i visible per part dels que han seguit els debats. Els estires i arronses en diferents temes eren els previsibles en dues administracions que han de procurar aconseguir el màxim per una banda i respectar el caràcter autonòmic del país. El resultat final és d’un perfecte equilibri entre uns i altres.
Quedarà per la història tot un seguit de batalles que han provocat llargues discussions i debats i que alguns consideren fonamentals. Encara ara ho veiem en alguns articles i valoracions. El concepte de nació, o els drets històrics adduïts per algun partit i alguns altres col·lectius son exemples de creences en paraules màgiques. Semblaria que tenir en l’ Estatut alguna d’aquestes o d’altres ja li donarien una transformació essencial.
Sovint als catalans ens han perdut algunes nostàlgies i algunes paraules. En l’ Estatut vigent hi figura la paraula nacionalitat per descriure la nostra realitat. Ara alguns volien fer un nou salt endavant ,passant de nacionalitat a nació, i invocant uns drets històrics de no se sap ben bé quin moment.
Quedarien força sorpresos els detractors del nou Estatut i els acèrrims defensors d’aquestes paraules si sabessin exactament els motius dels debats i de la aparició d’aquestes paraules en cada moment de la discussió estatutària. Sovint han estat més fruit de la improvisació i la còpia que no pas de conviccions pròpies del partit o partits que més si han aferrat posteriorment.
Portem una llarga trajectòria de moments inflamats de pretensions fora de tota lògica popular. Alguns creuen que les seves personals conviccions o desitjos poden ser traslladats a la voluntat de tots els catalans. I la realitat catalana és molt diversa i plural. Des de sempre, però ara més que mai. La Catalunya del 2006 és molt diferent de la del 1980. El nou Estatut també ho havia de ser. Però no en direcció de mirar al passat i somiar amb uns drets històrics del 1714, o de més enrere , sinó mirant cap endavant i proposant unes regles que serveixin per avançar a les noves generacions.
Ja no som sis milions. En som set i ben aviat vuit. Estem en Europa i volem ser europeus, trencant les fronteres reals i les imaginàries. Estem lluny de independències territorials respecte Espanya quan tots estem immersos en una major realitat que ens abraça a tots i ens enforteix respecte altres realitats mundials.
Aquest Estatut consolida el paper de Catalunya dintre Espanya i permet una relació més forta perquè serà més clara i transparent que la mantinguda en els darrers vint-i-cinc anys de vigència de l’actual Estatut.
El nou text aplega un gran nombre de drets i deures que el preserva de temptacions involucionistes estatals. Queda clar que no hagués estat possible un acord com el que s’ha arribat amb el PP al govern. En aquest tema tenir el PSOE i sobretot al President Zapatero com a valedor ha estat fonamental.
En el PSC estem àmpliament satisfets del resultat final. No solament perquè és bo sinó pel paper que hi hem jugat. Un paper central. Tant a Catalunya com a Madrid. S’ha sabut estar a la alçada de les circumstàncies, en un trajecte que ha estat realment difícil. Molt més del que es preveia al principi.
Per això resulta paradoxal que alguns detractors ara busquin en la falta d’algunes paraules màgiques ,la falta de ambició d’un text que ho té tot per esdevenir fonamental. Son persones que somien en realitats inexistents i permanentment viuen pensant en futurs que mai existiran. Els socialistes governem el present, preparant el futur. Feia falta un canvi notable de l’ Estatut que s’adaptés a les necessitats del país. Podem dir que s’ha aconseguit plenament i tots plegats ens en podem sentir orgullosos.
S’ha tingut en compte el passat, però sobretot s’ha preparat el futur que és pel que els catalans ens voten. Amb el nou Estatut aquest bon futur està garantit sense haver de trencar res . Es la conseqüència lògica del ampli consens obtingut. Recomano la lectura a tots aquells escèptics o als crítics que no se l’han llegit. I les paraules màgiques o no existeixen o no donen els fruits somiats.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.