Joan Roma

PAPER CENTRAL
En els darrers dies i per part d’algun dels articulistes habituals en el diari, i algun altre d’afegit es venen donant dades del PSC que ben poc tenen a veure amb la realitat històrica i encara menys amb la actual.
I és que tard o d’hora sempre la realitat s’imposa. Son ja lluny els dies en que se’ns atacava per “sucursalisme” respecte del PSOE o de falta de credibilitat “nacional”, o de multitud d’altres dolenteries . Les simplificacions, exageracions i deformacions no enganyen als qui segueixen mínimament de prop la política catalana i espanyola.
No cal presentar credencials de catalanitat en un partit que ha acollit multitud de lluitadors i lluitadores per les llibertats de Catalunya i de Espanya, i que ha sabut integrar totes les sensibilitats del país i ha demostrat a bastament la capacitat de governar en tots els àmbits de les administracions.
Però, on podem veure encara amb més claredat el paper central del PSC és en el llarg procés del nou Estatut. Sense el compromís de Pasqual Maragall de tirar endavant un nou Estatut, aquest no s’hagués fet. O com a mínim, no ara. I la participació del PSC en totes les travesses era , és i serà indispensable. No només pel pes que té a Catalunya sinó molt especialment per la seva relació amb el PSOE. I no oblidem que cap canvi fonamental en les lleis estatals no es pot fer sense aquesta concurrència.
Precisament aquest és un dels grans avantatges del socialisme català. Allà on altres hi veuen problemes, complicacions o dificultats nosaltres hi veiem avantatges. Poder aprovar una cosa aquí sabent que la podem garantir a Madrid és un avantatge que cap altre partit català pot fer.
I és lògic que de tant en tant es produeixin diferències o discrepàncies entre nosaltres. Faltaria més. Mai en política es pot dir que tot és blanc o negre o que les visions son homogènies i úniques. Però portem més de vint-i-cinc anys de relació i sempre s’ha trobat el punt de consens que ha permès reforçar les polítiques de progrés aquí i allà.
I que som un reflex de la composició del país ho demostren els resultats electorals a les eleccions municipals, a les autonòmiques i a les estatals. En aquests tres àmbits hem estat els més votats, i això només s’aconsegueix si es dona una imatge de centralitat i responsabilitat en tots els llocs on estem.
Ho dic perquè alguns darrerament han volgut inventar-se escenaris del passat diferents de com varen succeir o visions del futur que res tenen a veure amb les previsions nostres.
En un escenari tant complex i mogut com l’actual sempre és indispensable que hi figuri un actor tranquil, capaç de deixar passar altres cap endavant. Capaç de negociar, modificar i trobar alternatives de consens fins arribar a acords positius. Fugint de la bogeria per la foto quotidiana i del protagonisme mediàtic.
El que compten al finals son els resultats. I s’ha vist en tot el procés de l’ Estatut, però sobretot s’ha vist en la gestió de multitud d’ajuntaments des de l’any 79, o en tots els organismes i institucions en que els socialistes hi han participat.
Tenir un paper central obliga a ser moderat en el protagonisme, però es pot ser radical en les accions. I la transformació que ha tingut tot el país seria radicalment diferent sinó hagués estat protagonitzat en bona part pels representants del PSC.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.