Thursday, March 30, 2006

 
CATÀLEG DE MASIES
En diferents moments i llocs ,alcaldes i propietaris han donat la seva opinió respecte la obligatorietat que imposa la actual llei d’urbanisme de Catalunya de que tots els municipis elaborin el catàleg de masies, i el portin a aprovació de la Generalitat.
Molts creien que cobert aquest tràmit la aprovació era automàtica. Res més incert. Es a dir, la actual política del Departament de Política Territorial i Obres Públiques es força restrictiva respecte la concessió de llicències per poder reconstruir antigues cases.
I és que una cosa és rehabilitar , i una altra reconstruir. En principi la Generalitat vol facilitar la rehabilitació de les cases abandonades però encara en peu, sempre que es respecti el volum original. No així la reconstrucció d’antigues cases allà on només hi queden quatre rocs.
Tots els alcaldes hem pogut comprovar el gran nombre de cases que ens estan apareixent en els nostres termes municipals, arran l’inici de la confecció del catàleg de masies. Els preus que s’estan pagant actualment arriben a dades escandaloses i motiven l’interés de tots els propietaris perquè constin en el catàleg amb la esperança de que se’ls permeti la reconstrucció.
El problema està servit. Tenim antigues cases amb les quatre parets, altres amb el setial visible i altres simplement amb unes poques restes colgades per la vegetació. La majoria consten en antigues escriptures i per tant estan documentades, però altres ni això. Tot plegat conforma un panorama complicat i molt heterogeni que porta Urbanisme a ser més aviat restrictiu, per evitar naixements de noves cases una mica per tot arreu.
Les aprovacions de catàlegs que s’estan fent tenen com a principi respectar les rehabilitacions de totes les cases dretes. Es a dir amb les quatre parets i teulada. Aquestes no tenen cap problema. També passen l’examen les que es mantenen en peu en la quasi totalitat. Però ja no passen aquelles que només els queden unes restes, més o menys visibles.
Es evident que la ocupació del territori s’ha de cuidar i vigilar perquè del contrari hi haurà una dispersió de vivendes en llocs on es fa quasi impossible portar-hi els serveis bàsics indispensables: aigua, llum, telèfon, camins adequats,etc,
La protesta de molts propietaris, i també alcaldes, davant aquestes restriccions provenen sobretot de l’increment de preus de les finques rústegues en aquests darrers anys. La moda de invertir en finques i la necessitat de marxar de la ciutat i tenir una casa a pagès ha motivat un increment de preus brutal en els darrers anys. Es lògic que qui té una finca amb vàries antigues cases en el seu interior, la vulgui explotar i treure’n el màxim de suc. Però també és lògic que el govern vetlli per no espatllar l’equilibri a pagès amb la introducció de segones residències, una mica per tot arreu que sovint, posen després problemes a les finques veïnes quan es dediquen a fer de pagès.
Es el mateix que passa amb les autoritzacions per segregar finques. No ha de ser automàtica simplement perquè es tenen 4,5 has de conreu o 25 de forestal. Depèn d’on estiguin i l’ús que se’ls hi vol donar. Del contrari estaríem facilitant la parcel·lació de tot el país en el seu conjunt. D’aquí la prudència d’urbanisme davant els catàlegs i les segregacions de finques.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?