Joan Roma

DE PASTORS, RAMATS I GENT INCÍVICA. He llegit amb especial atenció, l’entrevista d’aquest diari al pastor Daniel Sánchez. Pastor d’ovelles , en els paratges del Parc de Sant Llorenç que ha decidit plegar o canviar de modalitat, a la vista de les dificultats de l’ofici. Posa com un dels principals problemes, el de la convivència amb la gent. Lògicament, amb una part de la gent, la que se’n va a la muntanya, oblidant les normes mínimes de respecte i convivència amb la natura, per descomptat, però també amb tot el que s’hi mou. En el seu cas, un ramat, supervisat i protegit per ell i el seu gos d’atura. Ho he exposat en diverses ocasions, en aquestes mateixes pàgines que un dels principals maldecaps dels nostres pagesos i ramaders, és la progressiva i constant presència de persones, arreu del país i al llarg de tot l’any. Un parell o tres de dies abans de la lectura de l’esmentada entrevista, em vaig trobar, ja cap al vespre, tres vedells i dues vaques, en plena carretera de Ripoll cap a Berga, en el seu pas pel municipi de Les Llosses. No era la primera vegada, i per desgràcia no serà la darrere, en que sortejat el perill, has d’intentar fer-los entrar de nou cap al bosc, amb la dificultat de tenir “el vailet” com obstacle, i mirar de portar-los cap on hi ha una porta, o el tram de “vailet” trencat per algun boletaire incívic. A continuació, toca mirar o demanar a qui pertany el bestiar per trucar al propietari o al masover per avisar de que té algun tram de “vailet” trencat que cal reparar....Per desgràcia, massa sovint ens trobem amb aquests problemes que motiven indignació, primer, i considerables problemes després, per trobar el bestiar esgarriat i tornar-lo al seu lloc. Però, sempre amb la por al cos de que una sortida d’aquestes, pugui provocar accidents greus, en vehicles de quatre rodes, però molt més greus, en els de dues. Torno al principi. Els grans incendis que hem patit a Catalunya, en el passat, poden tornar en qualsevol moment i això ha portat al Govern a estudiar i posar en marxa algunes actuacions a curt i llarg termini. Cal treure combustible dels boscos i per fer-ho s’han de fer tallades importants, algunes de les quals suposin espais de transició entre el bosc i els prats. Aquesta mesura, ja s’ha aplicat en unes quantes comarques, una de les quals, la del Berguedà. Es una bona proposta. Però, millor combinar aquesta decisió amb la de facilitar la implantació de noves activitats ramaderes que com la de Daniel Sánchez, permeten reduir el sotabosc, mitjançant l’ús de ramats d’ovelles, de cabres, o vaques i cavalls. A cada lloc van millor uns animals o altres, però tots donen bons resultats pel que es pretén. Dit això, és evident que cal emprendre una llarga i profunda campanya de sensibilització i coneixement de l’activitat rural. Parlo de rural de muntanya, però també propera, a qualsevol ciutat. Els resultats s’han de buscar arreu del país. La gent ha d’entendre quin ha de ser el seu comportament i quines coses no es poden fer perquè perjudiquen a d’altres, de manera molt rellevant. Això ,només es pot fer, mitjançant els grans medis audiovisuals, durant tot el temps que faci falta. I una altra de les peticions està en marxa: reducció de la burocràcia, municipal, comarcal, autonòmica i estatal. Tot ha d’ajudar a preservar, mantenir i recuperar activitats, com les descrites.