Joan Roma

LES ADF, EN ESTAT D’ALERTA. Les altes temperatures, els primers incendis, amb un d’espectacularment intens i mortífer, han posat en alerta les 307 ADF, presents en 669 municipis de Catalunya. Queda clara la preeminència del Cos de Bombers, a l’hora d’atacar el foc, però igualment queda clara la necessitat de que disposin d’un cos auxiliar com el dels voluntaris, enquadrats en les ADF, per poder ajudar i servir a l’hora de combatre el foc, en plenitud. I a continuació, tots sabem que vigilar el foc extingit és una feina indispensable per evitar el seu revifament i això sí és una gran feina que poden fer els voluntaris, mentre els Bombers descansen i agafen nou alè per a futures actuacions. Aquesta combinació de col·laboració i participació l’hem pogut veure en imatges, en tots els mitjans de comunicació i suposa comprovar l’encert en mantenir les ADF, vives i actives. Es més, si abans no semblava indispensable tenir tots els mitjans actius, ara queda clar que tot el material ha d’estar disponible en qualsevol moment i molt especialment el relatiu al subministrament d’aigua. Tots els vehicles, totes les cisternes, pous i dipòsits han d’estar carregats al màxim, per estar operatius d’aquí a finals d’estiu. Ara és quan es demostra la importància de la feina feta durant l’hivern. Que tots els camins i pistes forestals estiguin en condicions d’accessibilitat, que les eines de comunicació estiguin operatives, i que tots els voluntaris tinguin clar què han de fer i com ho han de fer, és la millor manera per demostrar la seva efectivitat. En alguns llocs ha anat plovent, però amb les temperatures que imperen, en dues o tres setmanes el que semblava segur, deixa de ser-ho i esdevé un polvorí en potència. Tota la vegetació ha crescut, molt especialment el sotabosc, de manera que un petit incendi per qualsevol imprudència, es pot convertir en un problema gegantí. Ha estat espectacular veure la potència de l’ incendi de Torrefeta i Florejacs ( La Segarra). No tan per les hectàrees cremades ( 5.500) com pel comportament que ha donat peu a considerar-lo un incendi de 6a generació. Estàvem encara estudiant els de 5a que apareix un de nou que trenca els esquemes vigents. En aquesta situació només es pot atacar amb grans mitjans, sense treva, i posant unes mesures de seguretat a tot l’entorn com perquè no s’hagi de patir per res més que no sigui apagar el foc. Estem just a l’inici de l’estiu, i si fins ara ja hem patit de valent, toca estar tothom alerta i fer-nos tots vigilants i protectors del medi natural, per evitar que una imprudència o una mala actuació, encengui el polvorí. Vigilar i supervisar, és cosa de tots, encara més si formem part d’una de les ADF, del país.