Joan Roma

A QUI PERTANY MONTSERRAT ? A la vista de les reaccions per la visita dels Reis d’Espanya, al Monestir de Montserrat, el passat 23 de juny, semblaria que no tothom pot anar-hi, si no té el vist i plau dels autèntics “propietaris” o vigilants de les essències de la pàtria. Des d’aquell dia hem pogut veure i llegir diverses cròniques i opinions en aquestes pàgines de R7, tan per part d’articulistes com de periodistes de la casa, i un bon nombre, criticaven la visita i la consideraven inapropiada, insòlita o directament indigne. De fet, la gran mobilització anunciada, en contra de la visita, va quedar reduïda a menys de dues-centes persones que només aconseguiren una breu modificació d’itinerari. Res que no estès contemplat pels organitzadors. En quan a la rellevància, en contra d’algun escrit periodístic, va tenir la que es pretenia, ni més ni menys, a l’hora de celebrar el mil•lenari. Així, doncs queda per a la hemeroteca les declaracions de Lluís Llach, Oriol Junqueras o Puigdemont que no deixen de ser frases que se les emporta el vent. I queda clar que Montserrat no és propietat de cap grup, entitat ni partit concret, sinó de la congregació que hi habita i que procura salvaguardar-lo dels típics “amos de tot el que consideren seu i de ningú més”. Personatges que només apareixen en moments puntuals i que després se n’obliden fins no aparegui un altre motiu per fer-se sentir. En tenim molts d’aquests, com vam poder comprovar durant els anys del procés, en que ni tan sols van considerar com a símbol únic a respectar i protegir, el de la senyera, canviada i/o substituïda per estelades, a gust dels impulsors del moviment. I els mateixos que volien impedir la visita dels Reis, van quedar fortament defraudats i indignats per la rebuda multitudinària que els va oferir Badia del Vallès. El municipi que ha complert 50 anys de vida. Son millors o pitjors catalans, els que pretenien impedir la visita, que aquells que la van celebrar ? Els principis de la democràcia s’assenten sobre els pilars del respecte i la tolerància, i ningú es pot apropiar dels símbols, i encara menys de les emocions i els sentiments. Durant massa temps, els autèntics demòcrates hem viscut enmig de pressions i exigències de plegar-nos a la voluntat d’uns pocs que deien representar el país, quan una majoria, ens vam mantenir fidels a la legalitat. Si aleshores no vam claudicar, molt menys ho farem ara, de manera que qui vulgui impedir visites, celebrar activitats, o construir ponts entre municipis, territoris i país, no se’n sortirà. Ho van comprovar els qui es van plantar a Montserrat, i ho han comprovat molts altres, en llocs diversos del país. Després d’anys en que la llei va ser rebregada, incomplerta o interpretada a gust d’uns pocs, la normalitat i legalitat ha retornat per quedar-se. Per això ha estat important comprovar en aquest any de Govern que no hi haurà volta enrere i que el país ha de mirar endavant, sense permetre obligacions i exigències que no vinguin emparades per la llei. Si algú no ho tenia clar, ho ha pogut comprovar dotzenes de vegades, en tota mena d’accions i actuacions. La de Montserrat ha estat una més, i deixa clar que la pluralitat i respecte son elements essencials en un país democràtic.