Joan Roma

NOTARIS DEL PROCÉS. Que alguns jutges s’hagin excedit, en la persecució dels delictes comesos, durant els anys del procés, no pot fer oblidar i menys esborrar el que realment va passar. Amb l’excusa d’uns, es vol construir un relat que res té a veure amb el procés real. El que vam viure i patir, milions de catalans que no en volíem formar part. Es molt important que tots els qui teníem càrrecs diversos a les institucions, a la societat civil, expliquem amb pèls i senyals, les vivències viscudes. Sinó, guanyarà el relat que tots els impulsors volen vendre, ajudats per un gran nombre de mitjans de comunicació que han estat generosament regats amb subvencions públiques, pels propis impulsors. Encara ara, hi ha mitjans que continuen al servei del post procés, amb imatges mil vegades repetides, oblidant-ne d’altres que contradirien les seves. El temps passa, i molta gent desconeix la repercussió del procés, fora dels seus àmbits vivencials. Per això, s’han de tenir cròniques variades i extenses, perquè, de cara el futur, tot quedi escrit, gravat i visionat. Fixem-nos en la nul•la autocrítica feta pels principals instigadors del procés. Ni l’anomenat “estat major”, ni membres del Consell Executiu, ni responsables de l’ANC, Òmnium i partits independentistes, s’han atrevit a demanar perdó per totes les mentides i falsedats . Es vol que el temps esborri la realitat i aquesta, doni pas al relat construït. Ho hem vist en les darreres eleccions al Parlament , però ho veiem cada dia, en els partits i el govern en funcions. Només es fa referència al dia 1-O, com si, anys abans, no s’haguessin produït atacs antidemocràtics contra els qui defensàvem la legalitat. No volen sentir parlar dels centenars de milers de catalans, angoixats, perseguits i acusats de mals patriotes, per no combregar amb les seves idees i accions. No volen acceptar la por que van estendre per tot el país, amb ús de tota mena d’accions per aconseguir els seus objectius. No, no hi hagué terrorisme, però sí importants dosis de violència verbal i física contra els defensors de la legalitat, i això no pot ser canviat ni modificat pel relat que intenten construir, per totes bandes, fins i tot des de la presidència del Parlament. No deixarem d’explicar, exposar i escriure els fets ocorreguts a les grans ciutats o en el més petit dels pobles de Catalunya. La victòria, no solament va venir de la mà de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Va venir també de la mà de milions de catalans que vam resistir i ens vam mantenir fidels al jurament fet, i a les conviccions democràtiques que teníem i tenim. Anys després, amb la victòria de l’estat de dret, hem estat d’acord en exercir el dret al perdó, fos mitjançant indults, fos, mitjançant la llei d’amnistia. Però, ningú cregui que aquestes mesures esborren els nefastos anys de la nostra història. Per sempre més, les nostres vivències quedaran impreses, perquè cap dels insurgents les pugui modificar o canviar. No volem ni acceptem un relat inventat. Volem la pura i dura realitat, perquè sigui coneguda per les generacions futures.