Joan Roma

APRENDRE CATALÀ A BATZEGADES Molt propi d’aquest país, les arrencades de cavall i parades d’ase, en multitud de qüestions, i com no podia ser d’altra manera, també en el tema del català. Quan dic “en el tema del català” em refereixo a la constatació de la forta davallada en el seu ús. Si mirem estadístiques comprovarem la crisi que pateix. Alguns partits i entitats, haurien de fer acte de contrició, respecte de quines van ser les seves actuacions durant els anys del procés. No se’n vol parlar i encara menys reconèixer els greus errors comesos, molts dels quals van produir un allunyament i pèrdua de simpatia, davant proclames com “un sol país, una sola llengua”, deixant clar que esdevenir independents, suposaria imposar el català com a llengua única. Ara ,molts neguen aquell missatge, com altres moviments contraris a tot el que suposava el castellà, lligat a usos i costums d’Espanya, entesa com un Estat opressor, i alhora antiquat en tots els aspectes, al contrari de Catalunya, avançada de la modernitat. En fi, alguns diran que d’aquelles tempestes arriben aquests fangs. La qüestió és que les dades estadístiques han espantat tothom, i s’ha cridat a sometent, pensant que amb unes quantes mobilitzacions i crides a reconduir la situació, ja n’hi haurà prou. No, no, el mal és més profund i requereix de mesures molt ben estudiades i portades a la pràctica, amb grans dosis de diplomàcia i mà esquerra. I no veig que anem per bon camí. Pensar en un manifest que tothom aprovi i que remeti a tots els pobles i ciutats l’encomana de facilitar classes de català, i el seu ús en el màxim de llocs i ocasions possibles, està bé, però no n’hi ha prou. Les actuacions han d’anar molt més lluny, fins aconseguir que tothom en prengui consciència i actuï en conseqüència. I és que actuar a batzegades no és la millor manera per entomar el tema. Ara mateix ,conec un munt d’ajuntaments, entitats, sindicats, organitzacions, ets, que han posat en marxa cursos de català amb dosis d’elefant. Cursos diaris, a raó de 4 o 5 hores seguides, per tal de fer en deu dies, les 45 hores bàsiques que requereix la normativa per aconseguir papers, per la via de l’arrelament social. Com aquest, n’hi ha d’altres, a diferents nivells en que també es vol comprimir, en pocs dies, el que fins ara era habitual fer en un trimestre o semestre. Fer-ho més comprimit i seguit, no necessàriament vol dir, millor. Tot necessita el seu temps, i els que ens dediquem a l’ensenyament sabem que tenir i mantenir l’atenció durant hores, és impossible. Només amb dosis convenients , sàviament conduïdes es poden aprofitar els cursos. Així que no vulguem ara imposar dosis d’elefant quan el que convé és pedagogia fina. Tots sabem que és millor la pluja fina que les tamborinades d’aigua. Doncs això, deixem les batzegades per a d’altres oficis. L’ensenyament es regeix per la mesura, en tots els seus components. I més, en qüestió d’idiomes.