Joan Roma

PROP D’ 1,5 MILIONS D’ANIMALS DE COMPANYIA. Segons dades donades pel Col•legi de Veterinaris de Catalunya, estem a punt d’arribar a 1,5 milions d’animals de companyia, dels quals un 85% son gossos, un 13% gats, i el restant 2%, tota mena d’altres animals que van des de fures a tortugues, passant per serps, aus, etc. Dono les dades dels Col•legis de Veterinaris perquè son les més reals, vist l’incompliment generalitzat de la inscripció dels animals de companyia ( gossos, gats i fures) que estableix la Llei de protecció dels animals, aprovada pel Parlament de Catalunya. Segons aquesta llei, tots els propietaris haurien de donar d’alta, en el registre municipal corresponent, les seves mascotes, alhora que els hi posen un xip per a poder saber qui son els propietaris, en cas de pèrdua. Si tenim en compte aquest incompliment de la llei i alhora pensem en que no tots han estat atesos per algun veterinari, arribarem a la conclusió de que la xifra queda curta, respecte la realitat, si bé s’hi acosta molt. D’aquesta, també es desprèn un augment significatiu, proper a un 30%, en els darrers 5 anys. Sigui com sigui, estem davant un fenomen que ha vingut per quedar-se. I com tot el que està a les nostres cases, toca estudiar-lo, legislar-lo i tenir-lo en compte de cara la convivència col•lectiva i les derivades que se’n desprenen. No cal dir que un dels grans maldecaps per a tots els ajuntaments, és garantir que els propietaris de gossos, prenguin les mesures oportunes per mantenir l’espai públic, net i polit. Puc assegurar que aquesta és una de les principals queixes i peticions de la ciutadania, davant una autèntica invasió de carrers, places, zones verdes... Aquest increment de presència fa del tot indispensable facilitar espais d’esbarjo, a tots els pobles, per petits que siguin, i per descomptat a totes les ciutats, i a tots els barris. Ja no n’hi ha prou amb un o dos, parlem d’una xarxa nombrosa, com per tenir-ne un, a pocs centenars de metres de casa. I insistir i persistir en la necessitat de pràctiques cíviques que ja no només inclouen recollir les caques sinó també evitar que els pi-pis no perjudiquin façanes i mobiliari urbà. Si aquesta és una de les grans prioritats i reptes immediats; pel que fa els gats , suposa evitar escapades que puguin derivar en creació de colònies que esdevenen letals per a moltes altres espècies, arran de terra o en espais no molt elevats. Està més que comprovat la disminució d’espècies d’aus, quan les colònies de gats van creixent i necessiten aliment per sobreviure. En quan a la resta de mascotes, tancades a casa, tothom ha de tenir clar les progressives legislacions que limiten la seva tinença, pensant en el benestar dels animals, en primer lloc, però també les complicacions que es deriven pel que fa a higiene, sorolls i complicacions de convivència, a nivell comunitari. Al final, tot es resumeix en que tenir mascotes, suposa assumir uns deures d’obligat compliment que es tenen i es mantenen, fins al final de les seves vides, i això no sempre es té en compte, de manera que apareixen problemes i conflictes que s’han de tenir presents, abans de prendre la decisió d’esdevenir propietari. I ser propietari no vol dir fer-ne el que es vulgui, sinó el que sigui millor per al propi animal i el seu context de vida.