Joan Roma

UN CAMP D’EXTERMINI, EN VIU I EN DIRECTE. Qui ens havia de dir que un dia veuríem a l’estat d’Israel, convertir tot un territori, amb més de dos milions de persones, en un camp d’extermini. Massacres d’innocents, justificades perquè hi ha elements terroristes infiltrats entre ells. No hi ha pau ni treva possible perquè a l’empara dels EUA, consideren impunes tots els seus crims. I l’extermini contempla tots els mètodes i sistemes possibles. Sigui amb bombes, amb tancs contra gent indefensa o deixant-los sense menjar ni beure, a l’espera que morin irremeiablement. Els és igual que tothom contempli aquests assassinats, estan en una fugida cap endavant que significa fer desaparèixer tot el poble palestí, per a finalment poder complir el somni del Gran Israel. Tots els qui hem patit per les tragèdies històriques del poble jueu, no entenem la paràlisis, el silenci, la deriva autoritària del Govern de Netanyahu, sense veure una reacció interna, clara i contundent per parar aquesta barbàrie. Per molt greu que fos l’atac terrorista de Hamàs, no es pot assumir com a resposta el que estem veient, cada dia des de les nostres cases. No assistim a una lluita d’un exèrcit contra un altre. No, no, assistim a unes accions de neteja d’un territori, per tots els mitjans possibles, fins i tot per la fam, contra població desesperada i indefensa. Les pitjors imatges, les pitjors conseqüències del que mai haguéssim pogut imaginar. I no hi ha perspectives de parar les morts i pensar en una possible pau que permeti encarar el futur, amb un mínim d’esperança. Se’ns acaben els adjectius, se’ns acaben les esperances d’acabar aquest extermini. Netanyahu aprofita el moment per a salvar-se ell de la Justícia i alhora compleix les ànsies d’expansió dels seus socis de govern. Ànsies que ell mateix comparteix com podem veure, contínuament en decisions d’anar més lluny que ningú. On son els pacifistes ? On son els intel•lectuals ? On és la gent que veu que aquesta deriva els ha de portar a l’aïllament internacional i a una situació d’odi permanent per part dels qui ho han perdut tot ? Algú creu que es podrà girar pàgina i fer oblidar aquest genocidi ? Els odis perduren per segles, com hem pogut veure al llarg de la història de la humanitat. I en aquest cas, totes les accions, queden no solament en la memòria individual, sinó en la col•lectiva i registrada per multitud de mitjans tecnològics que les mantindran vives per sempre més. Alguns coneixedors de la realitat interna, diuen que hi ha fugides de població cap altres països del món, conscients de que ja mai més el país serà com era. Amb tots els problemes i dificultats Israel era una democràcia. Ara, ja son molts els que situen el país en un sistema autoritari, incapaç de reaccionar a les actuacions i decisions d’un govern embogit. Toca, doncs a la comunitat internacional actuar, i fer-ho amb molta major celeritat i contundència. No pot ser que mantingui activitats molt lucratives, lligades a la seguretat i la indústria bèl•lica, per resistir i superar la crítica internacional. Ens pertoca a tots participar en fer-ho possible.