Joan Roma

ARRIBEN NOUS CONTINGENTS. Tenir, tres dies per setmana, persones vingudes de multitud de països, en situacions de grans penúries econòmiques, climàtiques o de guerres desconegudes, suposa topar amb realitats, llunyanes però molt punyents. Es indignant veure com persones i partits de dreta i extrema dreta, mostren el més extrem menyspreu per persones i situacions que depassen tot l’imaginable. I més quan es tracta de dones. Tenir converses amb dones afganeses, o de diferents països africans, amb guerres dites regionals, suposa un repàs a tota mena d’indignitats, ofenses, violències i morts anònimes. Tenim el deure de contribuir a resoldre els conflictes, reclamant accions i actuacions, per part del nostre Govern i alhora, fer tot el possible perquè els que arriben aquí, trobin comprensió, col·laboració i facilitats per emprendre una nova vida. Aquesta és la feina de moltes ONG’s, i d’una, d’especialment rellevant ,com és Creu Roja. Per això me’n vaig fer voluntari i d’aquí a pocs mesos arribaré als vint-i-cinc anys d’activitat. Quan algú es planteja la utilitat, que miri xifres i realitats i de seguida veurà que els resultats son espectacularment rellevants. I si importants son els donatius, encara més ho son les activitats, en qualsevol dels seus àmbits. Precisament el dissabte passat, dia 31 de maig, vam fer la trobada anual de voluntaris, a la vila de Gironella ( Berguedà). Allà vam aprofitar per repassar feines de cadascun de nosaltres i alhora fer propostes de millora en alguns dels sectors on actuem. Per la meva part vaig exposar les dificultats per trobar habitatge, per als refugiats, una vegada han de deixar el centre. Es paradoxal que pugui ser més fàcil trobar feina que no pas habitatge, com es donen alguns casos a dia d’avui. Es per aquest motiu que vaig proposar que Creu Roja emprengués una campanya de crowdfunding per a comprar alguna casa o edifici amb diversos habitatges, per poder fer servir en casos d’urgència o emergència i també per a poder llogar a preus assequibles, a les persones que tenen papers i feina, i no troben on anar. I no és pel fet de ser immigrants, és que fins i tot hi ha clares dificultats pels ciutadans d’aquí. I sí, avui mateix, dia 2 de juny, iniciaran nou curs de castellà, persones vingudes de Somàlia, Ghana i Mali. S’afegiran a les altres dues classes de diferent nivell, en el qual aprenen l’idioma, mentrestant esperen la resolució de les peticions de residència i treball, uns, i altres, la resolució a la petició de refugiats. Tot va més lent del que voldríem però amb l’entrada de la nova llei d’estrangeria confiem en escurçar terminis. El que queda clara és la voluntat d’integració. I puc assegurar que l’afany per aprendre i per complir rigorosament les normatives legals està més que assumida. I poc a poc, aniran deixant el Centre, feliços d’haver obtingut papers i coneixements, com per entrar en el món laboral, i així poder enviar diners als components de la família que han quedat en els seus països. Son ja nou anys, d’arribades i sortides, i vist com està el món, la feina ha de continuar.