Joan Roma

QUERELLES MIL . En la seva compareixença a la Comissió del Congrés de Diputats que investiga tot el relacionat amb l’anomenada Operació Catalunya, l’ex president Artur Mas va anunciar la presentació d’una querella contra els suposats promotors d’aquella operació. Es una més de les múltiples querelles que han presentat diferents actors, cap de les quals ha prosperat. Li auguro el mateix destí. Perquè? Doncs, perquè hi ha un munt d’informacions i actuacions sense proves precises de qui les va ordenar i qui les va executar. També per la poca predisposició judicial a assumir alguna de les denúncies per fer-ne una investigació complerta i exhaustiva, que en termes judicials pot durar anys. I també diguem-ho perquè hi ha un munt d’indicis però poques proves concloents que permetin resolucions ben fonamentades. Ho hem vist en altres comissions d’investigació que ni el Congrés ni el Senat, son espais adients per aconseguir esclarir els fets investigats. Només cal escoltar els compareixents i veure les preguntes que se’ls hi fan. Contesten el que els sembla i neguen qualsevol implicació. Aleshores, què fer ? Poca cosa més que frustració perquè els grans anuncis d’investigació queden en pràcticament no res. Simples obres de teatre llegit que permeten lluir escrits, intervencions orals i gesticulacions diverses, sense altre objectiu que passar als arxius de la història. Es així aquí, i a la majoria de parlaments del món, amb ben poques excepcions. Els partits haurien de ser molt més prudents a l’hora de demanar comissions d’investigació perquè el resultat sol ser decebedor, i en alguns casos indignants. Tornem al principi. Hi ha molts elements per donar veracitat a la investigació de casos clars d’extralimitació de funcions per part d’alguns dirigents polítics, amb càrrecs institucionals, com per obrir una causa judicial. Semblen encaixar algunes informacions i actuacions contra persones i partits, implicats en el moviment independentista de Catalunya. I tot indica que se’n varen fer, fora de la supervisió i autorització judicial. Si això fos cert, ha de caure tot el pes de la llei contra els inductors i els executors. Sense cap limitació ni reducció. L’estat de dret serveix per a regular, supervisar i castigar comportaments que hagin quedat fora. Dit això, m’hagués agradat també escoltar assumpció d’errors , demanar disculpes i petició de perdó davant tots els incompliments de la llei, protagonitzats pel propi Artur Mas, i amb ell centenars de persones que havien jurat fidelitat als principis de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I una cosa no ha de pertorbar l’altre. Càstig per a tots els que van vulnerar la llei, amb actuacions contra persones i partits independentistes, sense aval dels tribunals, però càstig i reconeixement d’errors i peticions de perdó, per aquells que van trair el jurament fet, i es van saltar els principis democràtics continguts en l’Estatut d’Autonomia i el Reglament del Parlament de Catalunya. Si volem garantir els principis democràtics, s’han de garantir per totes les parts i en tot lloc i moment. I Artur Mas, i amb ell, els partits independentistes van vulnerar greument els principis i les lleis , votades majoritàriament pels catalans. D’aquests greus fets, no en vaig sentir a parlar i encara menys considerar-los un error. Quan es demana aplicar la llei, s’ha de demanar per a tots. D’això, Artur Mas no en va dir res de res.