Joan Roma

LA VIA GUINEANA, EL NOU INVENT. Quan d’aquí 40 o 50 anys, alguns estudiants decideixin fer algunes tesis doctorals sobre els temps del procés, tindran material de sobres per estudiar i omplir pàgines. Com bon afeccionat a la història, he tingut molt clar que els protagonistes, directes o indirectes, havíem de deixar per escrit les nostres vivències perquè ningú les inventi. Res pitjor que llegir què va passar i com va passar, per boca d’un sol cantó , sense tenir informació de la part contrària. En el meu cas, em vaig trobar acusat, perseguit, amenaçat i aïllat, pel sol fet d’haver-me mantingut fidel al jurament fet. La suposada “revolució dels somriures” no va existir. O només ho va fer en els cervells d’alguns dels il·luminats i eixelebrats que donen totes les culpes a Madrid, a l’Estat, als espanyols o als traïdors a la causa perquè no vam voler participar en accions i actuacions clares, contra l’estat de dret, i la voluntat d’una immensa majoria de catalans, als quals s’ignorava. Es per aquest motiu que en els darrers 10 o 12 anys, he deixat uns 500 escrits, en forma d’articles, reflexions i meditacions sobre tot el que he vist, he escoltat, he patit o he vist patir a la gent que m’envoltava. Qui vulgui tenir una visió clara de l’altra banda del procés, podrà consultar la meva documentació i com la meva, en tindrà de molts altres autors, que han fet el mateix. De totes maneres, quedi clar que hi hauria d’haver hagut més reacció a tot el que vam viure. De la banda del procés, hi ha hagut centenars de persones que han escrit, parlat, registrat per terra, mar i aire, tota mena de propostes, crides, manifestos, documents, mocions, resolucions...fins el punt que la desproporció entre una banda i l’altra, és molt clara. Però bé, almenys hi ha suficient producció com perquè es coneguin totes les parts negatives d’un procés que tots sabíem acabaria en fracàs. També els seus promotors i principals protagonistes, i d’aquí precisament el rebuig que tots ells han de tenir, ara i sempre. Perdoneu aquesta llarga introducció, però l’he creguda necessària en un moment en que hi ha noves iniciatives per intentar continuar el procés, per altres vies. En aquests moments s’està preparant un nou moviment, sota el nom de Dempeus per la Independència. En parlaré un altre dia. Avui toca fer-ho sobre la VIA GUINEANA. Sí, sí, la via de l’antiga Guinea Equatorial, que va aconseguir la independència, per acord de l’ONU, després d’un llarg procés que es va dur a terme entre els anys 1959 i el 1968. Vist com li va anar a Guinea, apareix l’advocat Jordi Castellà, i proposa seguir aquella tramitació. Lògicament sempre hi ha algun grupet, grupuscle o nucli que compra la idea i ajuda a tirar-la endavant. Què proposen ? Doncs, molt fàcil. Equiparar Catalunya a una colònia, sotmesa al domini i arbitrarietats d’un Estat colonial, que porta el nom d’Espanya, i a partir d’aquí, recollida de signatures i creació d’un òrgan representatiu dels “nadius” i apa, cap a la ONU, on una Comissió estudiarà el cas, i de ben segur, el tirarà endavant fins resoldre que Catalunya, ha de deixar de ser una colònia per esdevenir un Estat. I ja està. Perquè pensar tan, en altres temes i vies, quan aquesta és la més lògica i viable ?. Bé, doncs, que ningú dubti de la imaginació dels independentistes, perquè a cada fracàs, sortirà una nova via, per entretenir-se uns anys més....pels segles dels segles.