Joan Roma

LA SEU, NETA I LLUMINOSA. En el meu repàs diari de la premsa comarcal i nacional, la setmana passada vaig trobar en aquest diari, un titular que em va fer parar de cop la lectura, i mirar què i qui l’havia motivat. Es deia “La Seu és bruta i fosca”, en paraules de Jordi Fàbrega ( Junts ), portaveu del grup municipal a l’oposició i diputat al Parlament. Ho deia al costat de Jordi Turull, suposo per fer mèrits de cara a les properes eleccions municipals de 2027. Hi ha qui comença la precampanya abans d’hora i, a més, ho fa amb el peu canviat i amb declaracions que sonen a no haver trobat cap argument vàlid ni constructiu, i agafa la pitjor solució: inventar una situació que no existeix. Tot el contrari. M’explico. Des de fa molts anys, acostumo a visitar, en caps de setmana o alguna festa especial, unes quantes capitals de comarca. La llista és força llarga, però en tinc tres o quatre, que repeteixo tot sovint. Una, és La Seu d’Urgell. Per què? Doncs pel seu enorme atractiu i perquè dona per voltar, menjar bé i comprovar l’enorme transformació que ha tingut en els quaranta-cinc anys de democràcia. Diria que és una de les capitals que millor ha aprofitat totes les potencialitats internes, afegides a grans ajuts externs. També m’agrada recordar les velles polèmiques per grans projectes i obres que ara son uns dels seus grans atractius, però que en els vells temps varen tenir ferotges adversaris. Qui no recorda l’oposició a les obres olímpiques de cara els JJOO 92 ? Eren els mateixos que ara tampoc volien els JJOO d’Hivern 2030? Sempre hi ha qui busca batalles en contra de tot, encara que no tinguin arguments reals consistents. Res millor per a contradir a Jordi Fàbrega que visitar-la, qualsevol dia de la setmana o del mes, i fer el meu recorregut habitual, mitjançant el qual puc demostrar que enganya el personal, de dintre i de fora de la ciutat. Als de dintre, segur que no els enganya, perquè la realitat mai es pot deformar ni inventar. No sé qui se’l pot creure però si va pel món amb aquestes mentides li auguro uns pèssims resultats, cas de tornar-se a presentar. Però, vaja anem al gra. La meva ruta consisteix en caminar no menys de vuit o deu quilòmetres per la ciutat, amb visites obligades al nucli antic, a la magnífica Catedral i Museu, i tot seguit, tres o quatre voltes al Canal Olímpic i el d’Aigües Braves, com a reconeixement a la valentia i enginy d’haver fet possible un equipament, ja no d’impacte nacional català sinó estatal i internacional. Només cal veure els entrenaments i competicions al llarg de tot l’any. Algú, ara i aquí, s’imagina La Seu, sense aquestes instal•lacions? Després, un bon dinar en algun dels meus restaurants preferits, i nova volta per la ciutat, cap algun altre dels seus barris, per acabar amb un bon gelat, talla XXL al Passeig, aprofitant l’ombra dels seus arbres. Aquesta rutina ha estat habitual durant prop de trenta anys, cada quatre o cinc setmanes i sincerament ni he vist cap sector brut ni fosc, ni a l’estiu ni a l’hivern, de manera que recomano a Junts, buscar altres arguments, si volen que la gent els agafi seriosament. I pel que fa el Govern, puc assegurar que els ajuts han estat, son i seran més que rellevants.