Joan Roma

LA GESTIÓ COM SOLUCIÓ. Potser a cop de grans calamitats, ens donarem compte de la importància de la gestió, la bona gestió, en la solució o almenys mitigació de tota mena d’esdeveniments, previsibles o no. No cal anar gaire enrere. La pandèmia va ser la primera gran prova a l’hora de comprovar la preparació i disponibilitat de recursos humans, tècnics i materials. Va quedar clar que estàvem lluny d’una situació raonable. Amb la “dana” de València, la gestió va estar absent, en la major part de les accions i actuacions, ja no solament del nefast dia, sinó sobretot del dia anterior, i per descomptat de mesures que haurien d’haver-se posat en marxa, anys abans. Però, concretament el mateix dia, no s’entén el desgavell, la por a prendre decisions, la manca d’una mínima capacitat de comandament com per activar l’estat d’alarma i evitar dos centenars de morts. Els danys materials també s’haurien pogut minimitzar, però el que ja no té remei son les morts, la majoria de les quals eren evitables. I tant de la pandèmia com de la “dana” se’n desprenen lliçons que ningú hauria d’oblidar per molts anys que passin. Qui està al capdavant d’un organisme, d’una entitat, d’un govern, ha de tenir clar que hi és per ser-hi present, i prendre decisions per dures que siguin. Si no es té capacitat per fer servir l’autoritat que comporta el càrrec, millor es dediqui a d’altres àmbits. Els alcaldes, per posar un exemple, hem de prendre petites o mitjanes decisions, cada dia, i de tant en tant n’arriba alguna de grossa que cal tirar endavant, encara que hi hagi dubtes sobre el moment i el volum, però millor passar-se que no arribar a temps. Quantes vegades hem hagut de decidir sobre prohibir accessos a boscos, per perill d’incendi, o passar rieres, per por de desbordaments o desallotjar campaments juvenils per xàfecs intensos amb aparell elèctric, o impedir travesses i escalades per no portar el material adequat ni tenir guies suficientment preparats, ets, etc. Va amb el càrrec ser criticat, si el temor al final és infundat, però “millor prevenir que curar”. Pensant en la “dana”, unes poques hores d’avís a l’avançada, haurien estat suficients per canviar els resultats finals. Per què no es va fer ? Falta de preparació, incapacitat de gestionar, por a passar al davant. Tot el contrari del que es va fer en temps de la pandèmia, malgrat les incerteses, dubtes i contradiccions a nivell mundial. Es va preferir exagerar que minimitzar, i ens en vam sortir, raonablement bé, vistos els resultats. I és així com arribem a l’apagada general del passat dilluns dia 28. Un incident mai vist, ni mai imaginat, excepte en àmbits lligats o propers a la ciència – ficció. Doncs bé, ja tenim un altre incident per estudiar, avaluar i treure’n conclusions de cara a futurs escenaris possibles. Però, va quedar clar que la gestió, la bona gestió, acompanyada d’un comportament modèlic per part de la ciutadania va permetre resoldre’l en condicions adequades. Ningú podrà dir que els mecanismes, organismes i nivells de les administracions: locals, nacionals i estatals no van funcionar, en consonància a les seves competències i responsabilitats. I també, una vegada més, per als qui no ho volen compartir, el paper de l’exèrcit esdevé essencial. Ja no només la UME ( Unitat Militar d’Emergències) sinó tots els seus components, humans, tècnics i materials. De que tot funcioni adequadament, és la base de la gestió, la bona gestió com solució.