Joan Roma

DIA MUNDIAL DE CREU ROJA I LA MITJA LLUNA ROJA. El 8 de maig, està declarat el Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, sense cap mena de dubte, l’organització no governamental, més gran del món, amb presència en tots els països i tots els escenaris, per durs i complicats que siguin. Si el fundador , el suís Henri Dunant, juntament amb altres prohoms, podés veure el creixement i desplegament que ha tingut l’entitat que varen fundar, estaria legítimament orgullós. I és que no hi ha problema, carència, àmbit o sector que precisi d’ajuda, que Creu Roja no la pugui acollir en el seu programa d’actuació. Es evident que hi ha molt per fer, i molt per desenvolupar, però l’experiència d’uns, serveix perquè altres l’assumeixin i millorin resultats. Es lògic commemorar aquest dia, animant les noves generacions a participar en qualsevol dels àmbits que els vingui més de gust. Hi ha on triar, perquè per desgràcia de problemes i carències no en falten, en qualsevol lloc del món i com és lògic també, a casa nostra. I ens podem considerar privilegiats, en molts casos, perquè hem deixat lluny guerres i pobreses immenses, però no per això no tenim just al costat de casa, i ja no vull dir fronteres enllà sinó aquí mateix, centenars de milers de persones, d’aquí o de fora, que passen dificultats de tota mena que cal poder, sinó fer desaparèixer, almenys pal•liar. I puc assegurar que hi ha molt per fer, però que amb milers, o milions de petites ajudes, es resolen multitud de problemes. Ho tenim ben a la vista els qui d’una manera o altra hi participem. Personalment, vaig tenir molt clar que quan tingués una mica més de disponibilitat horària, m’apuntaria en algun dels àmbits d’activitat. D’això, ara farà vint-i-cinc anys, i la mantindré mentrestant el cos i el cervell aguanti. Per sort, la primera activitat que em van proposar, continua sent la que duc a terme, tres matins a la setmana. Vaig començar amb una classe a la setmana de català per a immigrants, en general, a Berga. Venien persones d’arreu del món, arribats feia més o menys temps, i els agrupàvem per nivells de coneixement. De fet, pràcticament tots, començaven del no res. Les primeres classes, un sol dia, amb vint o trenta alumnes, a la classe. Després, la vam desdoblar per evitar xifres tant elevades que no permetien un ensenyament més proper. Es així com, no menys de set-cents o vuit-cents, van passar per aquestes classes, al llarg d’una quinzena d’anys. El resultat fou esplèndid perquè l’ interès, l’afany per aprendre, és molt elevat i ningú faltava sinó era per una causa ben fonamentada. Quan fa deu anys, es va crear el Centre de Protecció Internacional per a Refugiats, Creu Roja, em va proposar passar a donar classes de castellà. El conveni entre la UE , el govern central i diverses entitats, finança part de l’acolliment de refugiats a Espanya, i és lògic proporcionar una de la llengües oficials. He de dir que també tots es poden apuntar a classes de català que dona una mestra jubilada, voluntària com jo mateix, de manera que hi ha la doble opció. En aquests deu anys, han passat per les meves classes, no menys de sis-centes persones, de multitud de països. Tres matins a la setmana, els agrupo en tres nivells diferents, segons el temps que porten en el Centre. Puc donar fe de la plena assistència, interès i aprofitament com per poder sortir amb uns coneixements bàsics per viure i treballar. La gran satisfacció és veure’ls al cap d’uns mesos o uns anys, convertits en ciutadans de ple dret, amb treball i habitatge i capaços de poder enviar una part dels ingressos, a casa seva, estigui on estigui. Aquesta, és una de les feines de voluntari de Creu Roja, que se suma a centenars, milers d’altres que s’ocupen d’altres àmbits i sectors, al llarg i ample del país, al llarg i ample del món. La suma de tots plegats permet ocupar-nos dels més desvalguts i portar llum, on sovint només hi ha que problemes i foscor.