Joan Roma

L’ESCLAT DEL CICLISME. L’inici de la primavera i amb ella del bon temps, ha suposat un esclat de la pràctica ciclista, coincidint amb la Volta a Catalunya. De fet, la circulació de ciclistes per la majoria de carreteres secundàries s’ha anat incrementant en els darrers anys, si bé amb el bon temps, l’increment és exponencial i amb ell, el nombre d’accidents, molts d’ells mortals. Segons les dades de la DGT, l’any 2023, van morir 33; en el 2024, la xifra fou de 34, però en el que portem de 2025, se n’han produït 8, només en el primer trimestre. Aquestes xifres, unides a les de motociclistes, han motivat preparar noves normes per a frenar l’accidentalitat i reduir-la progressivament. No és fàcil actuar sobre una pràctica que comporta perills evidents quan es tracta de compaginar tota mena de vehicles, en vies molt estretes, amb poca visibilitat i sovint, amb ferms deficients. Una mesura evident, és la de ser fàcilment detectables, mitjançant vestimenta i sobretot presència de lluminària posterior, en tot lloc i moment. Una altra és extremar les mesures d’aproximació i superació, augmentant les distàncies i reduint la velocitat. Ben aviat les tindrem aprovades. Serà aleshores el moment d’exposar-les i debatre-les. De totes maneres, ara i aquí, sí cal animar tots els practicants a ser molt curosos a l’hora de sortir a carretera, sobretot quan es tracta de carreteres, plenes de perills evidents. Els que vivim i ens desplacem cada dia en vehicle de quatre rodes, comprovem la millora de la majoria de colles ciclistes, però també constatem la falta de compliment en alguns casos, com és sortir en gran nombre , anar agrupats i continuar agrupats durant molt de temps, fins el punt d’impedir avançaments, en carreteres plenes de revolts. Es en aquests casos, quan el perill es multiplica si el conductor té pressa o simplement s’atreveix a avançar, encara que no tingui una àmplia visibilitat com per assegurar la maniobra, fins el final. Només falta que per entremig aparegui algun element de fauna salvatge com per produir un accident amb múltiples víctimes. En som testimonis directes o indirectes, molts dies de l’any. Davant els resultats, abans esmentats, queda clara la necessitat de majors supervisions i controls, per castigar les conductes inadequades i alhora s’ha de fer una crida a millorar la senyalització horitzontal i vertical de totes les vies interurbanes i també procedir a millores del ferm, no tant importants pels vehicles de quatre rodes, però vitals per als de dues, oimés a determinades hores del matí, quan hi ha humitats que poden motivar relliscades, molt perilloses. I queda clar que les peticions que fem des del territori, de millora de les nostres carreteres, ja no solament s’han de reivindicar pel trànsit de vehicles de quatre rodes, sinó fer les previsions d’amplada amb possibles trams laterals, destinats als de dues rodes. Aquest augment de practicants de ciclisme, ha vingut per quedar-se i millor programar amb aquesta perspectiva que no tenir-la present, perquè causarà dificultats en el futur proper.