Joan Roma

EN DESACORD, PERÒ ERA PREVISIBLE. Perdoneu per aquest títol perquè pot semblar un oxímoron, però una vegada explicat, espero se m’entengui. Els qui seguim, des de fa anys, els camins, viaranys i jeroglífics judicials, lligats al procés independentista, ens adonem de les múltiples batalles de relat i arguments jurídics, per a justificar les decisions i resolucions, d’uns i altres. Queda clar que una part del que anomenem “estament judicial” va assumir molt malament la llei d’amnistia. Va considerar injust i molt poc adient, fer una llei “ad nominem” per a perdonar als qui havien fugit, precisament per evitar l’acció de la Justícia. Vull aclarir que personalment vaig votar a favor d’aquesta llei d’amnistia, tot i que la trobo injusta i hagués preferit que fossin jutjats, i posteriorment indultats. Comprenc els motius per redactar i aprovar la llei, però el meu vot va ser destinat a girar pàgina, com molts alcaldes hem hagut de fet, mantes vegades, per temes municipals, després que persones a títol individual o col•lectiu es fiquessin en problemes que ni ells mateixos sabien com sortir-ne. Al final, vam decidir que era millor pel poble, resoldre els seus problemes, per moltes ganes que es tinguessin de que patissin les conseqüències d’un grapat d’errors, acompanyats de males arts. I, és així com també es va arribar a elaborar i aprovar una llei d’amnistia, destinada a perdonar unes bestieses que cap persona adulta, amb el seny en el seu lloc, hauria hagut de cometre. Però, hem tingut un bon nombre de càrrecs polítics que millor haguessin estat treballant en qualsevol fàbrica o taller, sense possibilitats de posar en perill la convivència de tot un país. Qui hagi seguit les vicissituds d’aquesta llei, haurà vist que no ha seguit ben bé les previsions dels legisladors, sobretot en el que fa referència als fugitius, ubicats a Waterloo. De les previsions fetes, portem mesos de retards i alteracions del camí previst. Recordem en aquest punt que Junts, va aturar els treballs de la comissió, per introduir alguns punts i matisos que deien farien impossible el no compliment automàtic de la llei. Com en tantes altres vegades, es van equivocar de dalt a baix, i els mesos perduts, ja ningú els recupera. Però ells, en comptes d’assumir les responsabilitats, les carreguen sobre els jutges que han de donar compliment a la llei, i ja està, aquí pau i allà glòria. Mentrestant, van acusant de tota mena d’estratagemes als jutges, especialment als del Suprem, si bé no he comprovat cap denúncia oficial contra ells. Per tant, molta xerrameca, però poca resposta en seu judicial. I ara el Suprem, considera no aplicable la llei d’amnistia, als delictes de malversació per la celebració de la consulta del 1-O, de manera que els tres fugitius: Puigdemont, Comin i Puig, mantindran l’acusació contra ells, sense poder tornar, sota el perill de ser detinguts i portats a judici, ni que sigui només per aquest suposat delicte. I aquí arribem a la qüestió: hi hagué o no malversació ? Bé, ho he dit i escrit dotzenes de vegades, que tots els qui van fer ús de diner públic per organitzar accions i actuacions il•legals, van malversar diners. Fossin alcaldes, presidents de consells comarcals o de diputacions i per descomptat el Govern de la Generalitat i el propi Parlament de Catalunya. En fi, les coses pel seu nom, i si es va aprovar una llei d’amnistia s’ha de complir, agradi o no. D’aquí ve el títol, en desacord en que el Suprem no apliqui la llei d’amnistia, però que hi hagué malversació, no en tinc cap dubte.