Joan Roma

ELS VERGONYOSOS CARTELLS D’ERC. Just ara fa dos anys, dos mesos abans de les eleccions municipals de 2023, varen aparèixer en diversos punts de Barcelona, cartells amb les imatges d’Ernest i Pasqual Maragall, sota el lema de “Fora l’Alzheimer de Barcelona”. Una acció com aquesta va produir una onada d’indignació i rebuig sense mai imaginar que algú tant miserable podés estar dintre de les pròpies files d’ERC. I no només per aquesta acció sinó per altres que també tenien estranyes maneres de buscar rebuig per una banda, per portar vots per una altra. Francament, s’ha de ser molt curt de gambals i molt estrambòtic, per planificar i dur a terme, semblants actuacions. I sí, mesos més tard, vam saber de l’existència d’una mena d’organització B, dita de “ falsa bandera”, amb estructura pròpia i finançament adient, com per contractar un grup de mariachis i enviar-lo a la seu de Junts, o penjar un ninot, en representació d’Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. No allargo més detalls perquè de tot plegat se’n dedueix que les lliçons que sovint donava ERC als altres partits, ja no les podrà donar mai més. He fet aquesta introducció per exposar que aquells maleïts cartells no han trobat autor o autors coneguts i identificats, tot i que dintre del partit, es diu que tothom sap qui, què i com es van fer i repartir. Parlo del tema, perquè he quedat de nou estupefacte, davant el nomenament d’una nova responsable d’investigar els fets, en la persona de Mireia Ingla, exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès. Si els cartells van ser vergonyosos i indignants, no ho és menys, la suposada investigació per trobar els culpables i castigar-los. En aquests dos anys, els partidaris de Pere Aragonès i els d’Oriol Junqueras, s’han anat barallant i tirant els trastos pel cap, en aquest i altres temes, però sense tancar el tema, amb noms i cognoms. Resulta que el primer instructor, Xavier Mombiela va investigar la qüestió pressuposant alguns noms, però sense conclusions concretes ni sancions. Davant aquesta situació, i amb divisions internes en l’Executiva, es va buscar un nou instructor, en la persona de Lluís Mombiela, que tot i tenir el mateix cognom de l’anterior, no tenen cap relació de parentiu. En el Congrés celebrat el passat mes de març, va donar compte d’un informe sobre els fets, però sense detalls bàsics. Es va considerar que no era el lloc ni el moment, per passar comptes. I és així com arribem a dia d’avui, en que la nova direcció d’ERC, nomena Mireia Ingla, per investigar i retre comptes, davant la Comissió de Garanties, del mateix tema. Una vegada tancat, proposarà les sancions que cregui oportunes i passarà la qüestió a l’Executiva Nacional perquè en tingui constància i alhora pugui intervenir si així ho considera. Francament, si l’acció va ser indigna i vergonyosa, no ho és menys tots els tràmits i gestions, fetes fins avui. Com pot ser que en un petit partit, passin coses que ningú coneix ? Qui i perquè va ordenar una campanya tan barroera i alhora tan miserable ? Com és possible que després de dues investigacions no s’hagi aclarit el tema ? Ho farà ara una tercera encarregada d’explicar els fets amb total claredat i transparència ? Francament, tant increïble fou aquella campanya, com ho és el suposat intent per trobar els culpables.