Joan Roma

TVE2, TOTALMENT EN CATALÀ. Algun dia, caldrà reconèixer la valentia i la professionalitat del personal del centre regional de RTVE a Catalunya, pel que fa emetre programes en català. La primera emissió, fou el 27 d’octubre de 1964, amb la retransmissió de l’obra teatral “La ferida lluminosa” de Josep Ma de Segarra. I més endavant, es formalitzaren programes com “Mare Nostrum” o el primer dels informatius, l’any 1973, que portava per nom “Giravolt”. Parlem d’anys molt complicats i molt abans que naixés TV3. I, precisament, perquè sempre és bona la diversitat i competència, és una bona noticia que l’entrada del nou president de la Corporació de Radio i Televisió Espanyola, José Pablo López suposi donar compliment a una vella aspiració i reiterada petició del socialisme català i amb ell, d’altres forces socials i culturals, del país, especialment vist i comprovat el decantament de TV3, per opcions poc representatives del conjunt de Catalunya, durant els llargs anys del procés independentista. De fet, TV3, va deixar ben aviat l’objectiu d’esdevenir una mena de BBC a la catalana i caigué en mans dels governs de torn que la van anar convertint en una eina d’informació i propaganda pròpia, allunyant-se de la missió de ser objectiva i plural. Els danys causats, durant anys, no han estat ni reconeguts ni castigats, motiu pel qual son / som, centenars de milers els catalans que l’hem abandonada. Precisament per aquest motiu, ens trobàvem orfes d’una televisió diversa i plural, altament professionalitzada, en català. Ara, la tindrem. La decisió està presa i s’han començat a fer els preparatius per aconseguir passar de les actuals 29 hores, a la setmana, a les futures 168 hores. Es tot un repte que de ben segur serà reeixit, vist els bons professionals que ja té la casa i els que es sumaran al projecte. Com consumidor de diverses ofertes, en diferents idiomes , per practicar els que he estudiat, puc assegurar que en tenim uns quants de primer nivell. Quin gran contrast entre programes de debat, com El vespre, de la mà del periodista Quim Barnola, amb altres de similars que tenen a TV3 i que continuen donant veu i protagonisme, a teories de la conspiració o al victimisme inventat, d’entitats i partits independentistes. La credibilitat es guanya, no mitjançant campanyes de propaganda, sinó amb la feina diària; i un mitjà públic, pagat amb els impostos de tots, ha de ser model de serietat i objectivitat, triant molt bé, quins son els seus protagonistes i els seus col•laboradors. Si abans he parlat de Quim Barnola, puc continuar amb Gemma Nierga, amb el seu Cafè d’idees, o Lluís Falgàs, amb Aquí parlem, etc. El que volíem a TV3, no ho hem trobat, i d’aquí la pressió exercida durant anys, prop del govern central i dels grups parlamentaris a Catalunya i Espanya, per finalment també reclamar-ho de la mà del Govern Illa. També, alguns altres partits catalans, han volgut apuntar-se a les peticions i fins i tot algun se’n volia apropiar la decisió. Governa qui governa, i ha estat decisió de govern, avançar en la plurinacionalitat i pluriculturalitat d’Espanya. La reforma de la Corporació, inclou aquesta decisió de que TV2, sigui completament en català. Una esplèndida noticia !