Joan Roma

QUIN IMMENS DANY A LA CAUSA ! Es desesperant i alhora indignant els casos , apareguts mediàticament els darrers temps , sobre mals comportaments i delictes contra la llibertat sexual. I son indignants, per qui les ha dut a terme, per com s’han gestionat les queixes i denúncies, i finalment per com s’ha reaccionat, a nivell individual i col•lectiu. Em faig creus de com persones amb càrrecs públics i/o de partit, poden haver actuat com ho han fet, però encara costa més d’imaginar l’estupidesa que suposa pensar que ningú reaccionaria ni actuaria en conseqüència. On viuen ? On vivia aquesta gent? Com pot ser que l’entorn on es produïen aquestes males pràctiques no reaccionés amb contundència, i sobretot celeritat ? He estat mitja vida amb càrrecs institucionals i de partit, i puc assegurar que mai haguéssim tolerat semblants comportaments a cap dels membres del nostre entorn. I no cal fer grans escarafalls ni anuncis cap enfora, el més eficaç i apropiat és que davant determinats comentaris i possibles indicis, es deixi clar que cap aquí, la cosa acabarà molt malament. Ara, portem dies, més ben dit setmanes, en que van apareixent casos, informacions i denúncies que no van quedar resoltes en el moment de produir-se. Fatal. Sigui on sigui que s’haguessin produït, però molt més quan això ha passat en moviments i partits que feien ostentació pública del seu radicalisme en aquest àmbit. Política és pedagogia, i res pitjor que la gent vegi que els discursos , proclames i documents van per una banda i els fets per una altra. Increïble estupidesa i inacceptable comportament que ha de ser durament castigat. Aquí, l’exemplaritat ha de ser interna i externa, no s’hi valen mitges tintes perquè el dany produït ha estat immens i no es pot incrementar el desprestigi vers els polítics, perquè prou desprestigiats estan molts d’ells. Toca passar comptes i no acceptar simples explicacions per a nens petits. En els darrers dies, les excuses donades, no serveixen per a res. Aquells que pontificaven des de tots els púlpits dels mitjans de comunicació han de ser apartats i castigats. I tothom n’ha de prendre lliçó per estar sempre alerta i tallar de soca-rel qualsevol moviment, gesticulació o acostament no volgut. El respecte per davant de tot, i les coses clares. Els vells models sexistes ja no valen i han arribat els nous per a quedar-se. Sense consentiment , no pot haver-hi acció, i qui no ho entengui a la primera, ha de ser ràpidament convençut de que un nou pas, acabarà en denúncia. La vergonya aliena que ens han fet sentir, no es pot tornar a produir mai més.