Joan Roma

PER FI, ALTA POLÍTICA ! Es interessant veure els acords de cada Consell Executiu del Govern de la Generalitat perquè, per fi, assistim a sessions d’alta política. O si voleu, política en majúscules. Hem estat una dotzena d’anys, ocupats i preocupats per les accions i actuacions d’un procés independentista que ha retardat parlar de les coses necessàries i urgents. Hem perdut un temps valuós, a banda de perdre un gran potencial pel camí. Atrapar el temps i ocasions perdudes, és un dels objectius de l’actual govern i ho veiem en multitud d’àmbits que han estat endormiscats, apagats o simplement oblidats. Ja era hora de prendre nota de les urgències territorials i sectorials, però també d’altres que molts havíem reclamat i sempre se’ns havia dit que no era possible entomar perquè “Madrid no volia o no ho permetia”. El recurs fàcil de culpar altres, de les deficiències pròpies, és una de les constants dels partits independentistes. Ara, en la majoria de casos, s’ha vist que no era així, sinó que simplement ningú ho havia demanat, proposat o pensat. Faig un breu repàs del que crec son les notes distintives del Govern Illa pel que fa posicionar Catalunya al capdavant de les polítiques sectorials d’Espanya. I començo per una vella reivindicació dels alcaldes, durant més de trenta anys. Aconseguir cobrir les places essencials perquè els ajuntaments i amb ells, totes les entitats locals, puguin funcionar amb eficiència i garanties. L’acord Generalitat- Govern central, per participar en les convocatòries de secretaris, interventors i tresorers, és un exemple palmari d’alta política. Però, tenim molts altres exemples com la proposta de consorci per aconseguir posar en marxa el finançament singular de Catalunya, amb la recaptació conjunta d’impostos. Només serà possible si realment, en aquest i altres temes, la col•laboració i participació, és conjunta. I aquesta és la via més ràpida i eficaç, en contra dels qui s’hi oposen, simplement per ànims excloents, de no voler que el Govern central, participi en res. Desconeixen la realitat i la complexitat. Alta política també és estar a tot arreu on es tracten i decideixen temes importants, de manera que ara veiem el president o altres membres del Govern, assistint a tota mena d’actes, comissions i taules de negociació de les quals mai Catalunya hauria d’haver-se absentat. No es pot governar sense participar en els òrgans de govern on s’acorden les grans qüestions. I ja era hora de treure’s complexos, i estereotips de que tothom va en contra nostra, o no ens entenen ni volen comprendre les reivindicacions. Es evident que si no s’expliquen i es fan declaracions en contra de la resta de CCAA, difícilment es pot arribar a acords conjunts. Per tant, que el president vagi arreu del país a explicar-se, és de sentit comú i d’alta eficàcia per treure malentesos i deformacions de propostes que alguns han tingut especial interès en modificar. Tot el dit, i molt més que no cap en aquest espai, suposa aplicar l’alta política a l’acció de governar, però tant important com això, és dedicar-se amb cos i ànima, a problemes pendents de resoldre des de fa anys, començant per les carències en habitatge, però també en infraestructures, equipaments i serveis, o sanitat i ensenyament. Tants anys perduts, precisaven d’un canvi radical de polítiques i polítics. Benvinguda l’alta política !