Joan Roma

CORRUPCIÓ ÉS CORRUPCIÓ. Es increïble els nivells a que hem arribat en el nostre país, a l’hora d’explicar i acceptar les coses, molt especialment quan afecten a personatges clau dels partits independentistes. No en tenen prou en voler fer passar Puigdemont per “exiliat”, o per vendre amb gran èpica, accions i actuacions que foren clarament delictives, falsejades i modificades “a posteriori” per aparentar veracitat o legalitat. Es que s’entesten en inventar persecucions i resolucions judicials com si, actuacions clarament delictives, es podessin justificar per ser independentista qui les ha dut a terme. Era més que previsible que la Sala Segona del Tribunal Suprem, ratifiqués la sentència contra Laura Borrás, per prevaricació, però no només per aquest greu delicte, també per altres afegits com falsedat documental. Estem parlant d’una persona que presidint l’IEC ( Institut d’Estudis Catalans) va adjudicar 335.000 euros, en 18 adjudicacions consecutives a un amic, conegut o company. Es a dir, va trossejar un projecte, en 18 trossos, per a poder-li adjudicar de forma directa, sense que cap altre empresari, podés presentar oferta. I no solament això, després, per a justificar la feina, es van falsejar dades d’altres empreses, com si haguessin participat en els treballs, per tant nous delictes, afegits al primer. I per sembrar dubtes a la gent que desconeix el funcionament de les institucions, ella i una part de Junts, ve a dir que això ho fan moltes administracions. En absolut !!!! Això és un delicte greu en un petit ajuntament, en un consorci, una mancomunitat, una diputació, a la Generalitat o en el Govern Central. Només faltaria que aquesta pràctica formés part de la feina diària de les institucions !!! I, precisament per evitar que algú cometi delictes semblants, hi ha el secretari de la corporació que ha de vetllar pel correcte funcionament, i al seu costat l’interventor, i per damunt de tots ells, l’interventor general. En aquest cas, de l’ IEC que no va detectar aquest procediment. I per damunt de tots plegats, la Sindicatura de Comptes, de la Generalitat de Catalunya, que té la obligació de supervisar les convocatòries, concursos i adjudicacions de tots els organismes, sota dependència del Govern de la Generalitat. Així, doncs, Laura Borrás, va cometre diversos delictes, lligats a un cas clar de corrupció administrativa, que res tenen a veure amb el procés independentista, i que acumulats tots, van suposar una condemna a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació. Dura o no la sentència, és la que pertoca en funció dels delictes comesos. Aquí, no hi ha volta de full ni buscar excuses de que el càstig és degut a la seva rellevància política. Es indignant, que ara, ratificada la sentència, pel Tribunal Suprem, s’acusi a la Justícia d’una mena de persecució, i de desproporció per unes pràctiques que volen vendre com “menors”, gairebé insignificants, sota l’excusa que no es va embutxacar res. Només faltaria !. Els agradi o no, la sentència correspon a la gravetat dels delictes comesos, i si el TSJC va proposar un indult parcial, fou pel reconeixement de que la concatenació de fets delictius obligava a incrementar la pena, i només hi havia uns fets puntuals que recomanaven aquesta mesura. Bé, veurem què diu, quan rebi la resolució del TS, i què farà Laura Borrás i Junts, davant aquesta situació. Ja en tornarem a parlar, però ara que quedi clar que corrupció és corrupció, sense excuses ni subterfugis.