Thursday, February 06, 2025
COMARQUES DE MUNTANYA , TENSIONADES - art. Diari de Terrassa
COMARQUES DE MUNTANYA – TENSIONADES .
Molta gent ,només pensa en ciutats, quan sent parlar de manca d’habitatge o de lloguer tensionat. Es a dir, que puja any rere any, sense aturador, fins el punt d’obligar els governs a legislar, per a poder frenar aquesta situació. Bé, no vull parlar avui d’aquests casos de ciutats, sinó del que passa en comarques de muntanya, acollidores de desenes de milers de segons residents, o turistes de temporada que omplen hotels, càmpings, cases de turisme rural, o acollits en altres modalitats, cada vegada més complexes i diversificades.
Tots els excessos produeixen problemes i lògicament, també passa en aquest cas. Si abans els visitants de temporada tenien la seva casa, ara, el nombre s’ha incrementat notablement en molts pocs anys, cosa que ha motivat augments desorbitats dels lloguers, per una banda, i del preu dels terrenys i de les cases buides, per altra.
El resultat és que la gent que s’ha volgut quedar i no tenia casa ni habitatge propi, no en troba en condicions raonables. No pot competir amb gent de fora, disposada a pagar el doble o el triple del que venia sent normal. Tampoc, en aquestes comarques, s’havia pensat en la construcció de pisos per a lloguer assequible. Normalment. sempre hi havia alguns pisos de lloguer, però això s’ha acabat. Hi ha multitud de pobles, sense ni un sol espai per llogar.
Què fer en aquests casos ? Doncs, en primer lloc recordar a les administracions dites superiors: Govern Central i Generalitat, que en els seus plans de construcció d’habitatge públic, han de figurar-hi les comarques de muntanya més tensionades. Les més conegudes son Vall d’Aran i Cerdanya, però es van ampliant cada any que passa, i ara mateix també hi podem posar l’Alt Berguedà, i altres de colindants.
Em consta que així es contempla en els plans de les dues administracions. Tant la Ministra com la Consellera, han deixat clar que pensen actuar en aquests territoris. Ara bé, també en aquest àmbit haurien d’actuar els ajuntaments. I em consta que alguns ja ho estan fent com podem veure en diversos mitjans informatius. Almenys, una vintena de municipis, han iniciat tràmits per rehabilitar els antics pisos dels mestres, o del metge, del secretari o de guardes rurals, ets. que es trobaven en desús.
Altres, han mirat els seus POUMS ( plans d’urbanisme) per veure on poden actuar per construir pisos de lloguer. Es lògic que els ajuntaments, actuïn ara, ni que sigui un pèl tard, quan veuen que treballadors i jovent del poble no troba pis, i han de marxar cap altres indrets o posar-se a viure en caravanes o amuntegats en els pocs pisos disponibles.
Vista l’escassedat i la necessitat, cal anar cap a decisions fermes i llargues en els temps. Tot el relacionat amb urbanisme i construcció és lent, però proposo començar per comprar cases velles i rehabilitar-les. Així, guanyem per dues bandes. I si tant sols, tots els municipis tensionats veiessin que el seu ajuntament destina un 20% anual, de la recaptació en IBI ( impost de bens immobles) segur que en pocs anys, el problema quedaria resolt. Es qüestió de voluntat i decisió. Diner en tenen. Millor destinar-lo a aquesta necessitat que a d’altres menys essencials.