FALTA MADURESA POLÍTICA - art. L'Endavant

FALTA MADURESA POLÍTICA. Es increïble el grau d’immaduresa de bona part dels líders polítics, quan s’atreveixen a pontificar sobre l’increment d’inversió en matèria de defensa. Ja no és que Mariano Rajoy es comprometés fa anys a arribar al 2% del PIB, tal com estava estipulat per a tots els països, aplegats a la OTAN. Es que les coses han canviat radicalment, en els darrers mesos, en motiu de la presa de possessió del president Trump.¿Algú creu que es pot formar part d’una organització militar, i continuar a la cua pel que fa inversions? Ja fa temps que hi havia el compromís de passar de l’1,4%, al 2% en el 2030. Que ara es faci aquest mateix any, ¿estranya a algú mínimament informat de la situació mundial? Tot ha canviat i quan hi ha canvis substancials les previsions inicials, passen a una altra vida, i en surten de noves. I les noves son que toca fer els deures que no s’han fet en anys anteriors. I aquests deures haurien de ser recolzats per tots els partits, amb una mínima visió d’Estat. Aquí, és demanar massa. Encara tenim els representants de l’esquerra bonista, angelical, que creuen que no fa falta enfortir l’exèrcit, ni tot el sistema de Defensa, malgrat tinguem una guerra a les portes de la UE, i el nostre fins ara paraigües defensor, ens deixi a la nostra sort. ¿Què s’ha de fer en situacions com aquesta? Continuar com si res no passés i oblidar l’existència de blocs, i de personatges amb ambicions annexionistes. El món no és com voldríem que fos, sinó com és. I en funció de com és, hem d’actuar. Espanya és la dotzena potència mundial, a nivell econòmic – industrial, però la dinovena a nivell militar. Si no volem quedar fora dels òrgans on es prenen les grans decisions estratègiques de futur, el país ha de tenir la potència militar que li correspon. Seguint el principi de “poble armat, poble respectat”, toca arribar al 2% de forma immediata com acaba d’aprovar el Govern Sánchez, i toca preparar-se per a nous increments en els propers anys, de manera que es tinguin objectius del 3, 4 i fins i tot del 5%, en ben pocs anys. I no solament s’han d’incrementar els efectius, sinó tota la indústria destinada a garantir la seguretat, i a més fer-ho en coordinació amb la resta de països europeus, si més no amb els més forts militarment parlant. Ara els més potents son Gran Bretanya i França, a continuació venen Itàlia i Espanya, i en pocs anys tindrem una Alemanya en situació semblant, vistos els acords de rearmament que han aprovat. Alguns son pessimistes respecte de veure algun dia un exèrcit europeu. Jo no ho sóc. I no perquè tingui informació privilegiada, sinó simplement perquè en la història de tots els pobles es produeixen salts, cada vegada que les circumstàncies, hi obliguen. També eren molts els que no veien possible una única moneda, o un Banc central europeu, o mesures contra multitud de normes nacionals, que han hagut d’adaptar-se a les europees. Els avenços son lents, sinó hi ha perills imminents, però s’acceleren quan així ho requereixen les circumstàncies. I ara, ningú havia previst unes actituds i decisions tant negatives cap a la UE per part del país que fins ara havia estat el principal aliat: els EUA. Doncs bé, a grans mals, grans remeis i poca broma en matèria de Defensa. Veure com petits partits, i fins i tot el PP, s’agafen aquest tema com si fos una joguina, és d’una immensa insensatesa i prova de la gran immaduresa dels seus dirigents. Algun dia se’n donaran compte, però mentrestant és lògic que Pedro Sánchez, exerceixi el càrrec de dirigent del país, amb mà ferma i idees clares.