Joan Roma

QUÈ PRETENIEN ?

En aquestes mateixes pàgines de Regió 7, el dissabte passat, s’exposava una àmplia relació i valoració dels fets ocorreguts, durant els mesos de setembre i octubre de l’any passat. El mateix han fet, la majoria de mitjans de comunicació, amb una detallada relació de les accions i decisions dutes a terme. Per raó d’espai, és impossible, estendrem tot el que voldria, però hi ha uns quants temes que considero especialment rellevants, per la seva gravetat.

El primer és, la relativa poca importància que es vol donar a les sessions del 6 i 7 de setembre, en el Parlament de Catalunya. Per a mi, allà és on radica la part més greu del procés. Sento vergonya aliena, com ex diputat durant quatre legislatures, per l’actuació dels diputats /des independentistes, i molt especialment de la presidenta i part de la mesa del Parlament.

En legislatures anteriors, els cent trenta-cinc diputats/des del Parlament, havíem elaborat i aprovat un Reglament , per unanimitat, comprometent-nos a que serviria de garantia pel bon funcionament de la Cambra Catalana, pels anys a venir. Si algun grup el volia modificar, li caldria disposar dels dos terços de la Cambra ( noranta diputats). Es el que fan la majoria de països democràtics, per garantir estabilitat i seguretat en el funcionament del poder legislatiu.

Doncs bé, arribats al dia 6 de setembre, setanta-dos diputats/des, decideixen trencar aquell acord, i vulnerar el Reglament vigent, amb l’acord de la presidenta i part de la mesa ( la part independentista). Gravíssim decisió, sense cap mena d’excusa perquè tots sabien el que feien. A més avisats per dictàmens dels lletrats del Parlament i de la Comissió Jurídica Assessora.

Però, l’endemà, dia 7 de setembre, es va encara molt més lluny, i no solament es torna a vulnerar el Reglament, sinó que es decideix subvertir l’ordre constitucional i estatutari, amb l’aprovació de les Lleis de Transitorietat, que suspenien “de facto” la vigència de la Constitució i Estatut, per substituir-los per unes lleis, que entre altres coses, posaven el poder legislatiu a les ordres de l’executiu. Si aquestes lleis haguessin entrat en vigor, Catalunya hagués passat del lloc dinovè, en qualitat democràtica, al lloc 140 o 150, a nivell mundial.

Sorprèn , doncs, la creença dels diputats/des independentistes, en que actuaven sota un mínim d’empara legal. Això, no s’ho creu ningú, perquè d’entrada, ja havien comès un acte de perjuri, trencant el jurament fet a l’accedir al càrrec. I aquí ningú hi dona cap importància ni demana cap disculpa. Pels no entesos, vull recordar que tots els diputats, jurem el càrrec de diputat, amb lleialtat a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia, comprometent-nos a no actuar mai, en contra d’aquestes lleis supremes.

Encara, és més sorprenent, veure el grau de desconeixement de la realitat política catalana, espanyola, europea i mundial. Algú podia creure, en l’èxit d’una actuació unilateral, enfrontant-se en l’estat de dret ? Es a dir, actuar contra la legalitat vigent ? Algú podia menysprear el poder d’un Estat, com Espanya, dotzena potència mundial, tercera a nivell de la UE, situada en el dinovè lloc, en qualitat democràtica mundial, com per creure que tothom correria a obligar-la a acceptar fets, declaradament il·legals, sense cap recolzament ?

Però, és que el nivell de desorganització, desgavell i improvisació s’està demostrant, com immens. Es increïble veure actuar, empresaris, periodistes o persones sense cap càrrec, entrant i sortint del Palau i del Parlament, intervenint com mediadors, portaveus, o caps d’un estat major processista, que actuaven sota criteris inimaginables, amb algun alt càrrec fent gestions davant Xina per demanar un crèdit d’onze mil milions, per funcionar els primers mesos... quan tots tenien clar que la improvisació era total i absoluta ???. Molts esperen el judici per veure les accions del govern espanyol. D’acord, però serà molt instructiu saber què pretenien, els capdavanters del procés, basats en enganys, falsedats i accions insospitades i confidencials, presidides per una inconsciència immensa, que només ara comencem a conèixer. Serà en aquell moment quan molts coses es descobriran i ens permetran veure en quines mans teníem i tenim el país.