Thursday, November 15, 2018
PERSEGUIR GOSSOS -art Diari de Terrassa
PERSEGUIR GOSSOS.
No és fàcil legislar, sobretot si es fa, desconeixent la realitat, d’una
part important del país. Catalunya, ha volgut demostrar ser més proteccionista
i més animalista que cap altra comunitat autònoma, sense posar els recursos
tècnics, humans i materials, per fer-ho possible. Veiem-ne ,un exemple concret.
La setmana passada, apareixen dos gossos, de races suposadament perilloses,
voltant pel poble, sense collar, i amb un cert grau d’agressivitat, quan algú
s’hi apropava. Avisat l’ajuntament, una regidora truca als Mossos de Berga, els
quals li recorden que la vigilància i captura d’animals domèstics, és
competència de l’ajuntament. M’avisa a mi, en tant que alcalde, i començo la
peregrinació habitual, en aquests casos. Truco als Rurals, que també m’informen
que ells no poden actuar, sinó és per donar consells...Truco a la protectora,
la qual em diu que no tenen mitjans humans ni tècnics, i que ja acolliran els
gossos si els hi portem... cap d’ells tenen noms d’empreses especialitzades,
per capturar-los.
Els Rurals, venen al poble ( jo estava fora), i donen instruccions de com
es poden capturar gossos abandonats. Cal disposar d’una gàbia. En tenim una,
però per transport, no per captura. No val, perquè segons ells, ha de ser gran,
com perquè el gos no tingui por d’entrar-hi a buscar el menjar que se li posi
per atreure’l....però ells, no poden actuar.
Molt bé, posats en matèria, com es resol un tema com aquest ? Abans, un
alcalde podia reclamar i autoritzar la mort d’un animal, per part d’un caçador
del poble. Ara, això és impensable. Està prohibit, i cas de fer-ho, em trobaria
davant d’un tribunal amb un delicte greu, per incompliment de la Llei de Protecció dels
Animals.
Ara bé, i si mentrestant anem fent trucades, gestions, averiguacions, algun
d’aquests gossos, ataca a persones o animals, qui n’assumirà les conseqüències
? Millor que no passi, però cada any tenim diversos incidents com aquest, en la
majoria de pobles rurals. Si tot va bé, i el gos és tranquil, i es deixa
agafar, el cost pot estar entre els 500 i els 800 euros ( cost de venir-lo a
buscar, i portar-lo, a una protectora). Si s’ha de contractar alguna empresa
especialitzada, el cost pot superar els 1.000 o 1.500 euros, a més de tenir
molt poques possibilitats d’èxit.
Un poble com el nostre, té 44 quilòmetres quadrats, de manera que en una
estona poden estar a 8 o 10 quilòmetres lluny, haver travessat un altre terme
municipal i repetir aquesta història, en un altre indret....I creure que amb
una gàbia adequada, posant-li aliment, es deixarà atrapar, és suposar molt,
perquè estem parlant d’espais immensos, en llocs immensos, sense indrets
adequats, per aquesta funció.
Quina reflexió pertoca fer ? Doncs , que abans de legislar s’ha de pensar
en si es podrà aplicar la llei o no. Cada any, a Catalunya, s’abandonen més de
80.000 animals domèstics. Sí heu llegit bé, més de vuitanta mil, gats i gossos.
Ja no hi posem altres espècies animals, amb els que superaríem el mig milió. I
dels domèstics, porten xip, menys del 40 %. En resum, siguem més modestos i no
vulguem donar lliçons al món, quan proposem legislacions que no tenen el suport
humà, tècnic ni econòmic ,per fer-les complir.
La prohibició de sacrificar, ha amuntegat milers i milers d’animals
abandonats, a les protectores, fins el punt que elles mateixes, estant
incomplint la Llei ,
per no reservar prou espai, ni treure’ls a passejar, amb un cost enorme de
manteniment, que els ajuntaments o les entitats privades, no poden suportar.
Estimar els animals, ha d’estar en consonància, en ser realista, a l’hora de
legislar. Aquí, no ho hem estat gens. Els resultats els tenim a la vista. Ah, i
per cert els gossos vinguts, varen marxar, al cap d’unes hores, no sabem cap
on....
# posted by joan roma cunill @ 10:44 PM 
