Wednesday, November 07, 2018
NO UTILITZAR EL NOM EN VA - art. Blogesfera socialista
S’ha d’anar molt en compte en parlar, en nom de tot un poble, quan només es
pensa, en una part. En els darrers dies, el president , per delegació, ho ha
tornat a fer, a l’hora de prometre que no negociaria els pressupostos generals
de l’Estat, en protesta per les acusacions de la Fiscalia, contra els presos
polítics i els fugitius de la justícia.
En una democràcia, algú creu que la justícia ,pot estar a les ordres de
l’executiu ? Perquè es confon a la ciutadania, fent acusacions, sense cap mena
de justificació ? Perquè es demana actuar, com si la separació de poders, no
existís ? La meva resposta, és senzilla : per pura impotència ,davant la
impossible situació en que el processisme s’ha situat.
Estem en el caos, total i absolut. No hi ha guió, ni estratègia ni objectius.
Simple pas del temps, a l’espera dels propers esdeveniments. Qui marca el
moviment, és el carrer, la premsa, els tribunals, ....totalment a l’inrevés del
que s’espera d’un governant.
S’actua per la via de l’acció – reacció, amb estirabots, impropis d’un
govern atent a resoldre els problemes i inquietuds del poble. Aquí sí, podem
parlar del “poble català”, en el seu conjunt. Ara i aquí, “el poble català” no
té govern real. Té, una mena de consell polític, incapaç de fer front als
reptes presents, i encara menys a preparar per reaccionar, davant els reptes
futurs.
Poc a poc, anem veient com Catalunya, perd posicions davant determinats
sectors, en els quals era territori punter. Veiem, com algunes de les grans
empreses que havien obtingut renom internacional, passen a mans foranies.
Comprovem com el creixement es deteriora i marca línies descendents, sense
elements per redreçar la situació. Es veu a nivell de país, i es veu a nivell
de capital, amb un ensorrament lent, però inexorable , de la Marca Barcelona.
L’alineació d’aspectes negatius, a la capital i en el país, produeix un
efecte multiplicador , en el conjunt del territori, amb perspectives molt
negatives sinó es trenca aquesta dinàmica. Quines sons les expectatives futures
? De moment, no son previsibles canvis determinants, fins d’aquí al proper
estiu. A curt termini, els partits de govern, estan condemnats a seguir oferint
la penosa imatge, d’aquest matí, en el Parlament de Catalunya, o cada dia, en
el Palau de la Generalitat, o en els departaments de cada Conselleria. Res de
nou, res de positiu.
Les dates que poden sacsejar aquesta dinàmica, son el 26 de maig, en que
tindran lloc les eleccions municipals i les europees, aquí a Catalunya, i les
autonòmiques, a la resta de l’Estat, per una banda, i el dia de fer pública les
sentències dels presos i fugitius, en que els partits independentistes,
quedaran alliberats de les incerteses , actuals. Ara, actuen i sobre actuen,
més de cara a la galeria, que no pas, de cara en dintre. Una vegada conegut el
destí dels empresonats, hauran de deixar enrere, aquesta tàctica, per
canviar-la per una altra, radicalment diferent.
Així estem. I s’ha de deixar clar que el president Torra no pot parlar , en
nom del poble català, perquè només representa una part. Ha deixat de banda,
tota la part no independentista, que de fet, és la majoritària, per passar a
representar la independentista, clarament minoritària. No tenim un president
“institucional”, sinó un agitador processista. Catalunya necessita un
estadista, i en canvi, tenim un partidista. Un sectari. S’ha de fer els
possibles per canviar la situació, aprofitant el 26 de maig, primer, i l’endemà
de les sentències, a continuació. Mentrestant, cap clar i prudència absoluta.
# posted by joan roma cunill @ 10:58 PM 
