Tuesday, November 06, 2018
EN UN MÓN DE FANTASIA - art. Nació Digital Solsona
EN UN MÓN DE
FANTASIA.
Aquest, no és un
títol meu, sinó una definició donada pel gran historiador i hispanista, John H.
Elliot, en motiu de l’aparició del seu darrer llibre: Escocesos i Catalans.
Precisament l’edició d’aquest llibre ha donat peu a múltiples entrevistes,
escrites i parlades, demostrant un molt bon coneixement de les dues realitats,
que posa molt lluny, una de l’altra. Però, vaja, el que m’interessa, és
destacar les grans veritats que es deriven del seu coneixement de la realitat
catalana, i l’enorme “fantasia” que ha tingut tot el llarg i enrevessat procés.
Aquest
historiador, té l’avantatge de parlar, sense cap lligam intern o extern, que
l’obligui a maquillar o manipular la realitat. Al contrari, en tot moment,
mostra la distància deguda com per ser extraordinàriament objectiu i
contundent, en les seves afirmacions i estimacions, de les quals se’n deriva
una crítica a les presses catalanes, en contraposició a la paciència escocesa,
però sobretot, troba a faltar lideratges sòlids i potents, a més a més de
constatar que tots els impulsors del procés, vivien “en un món de fantasia”.
Construïren un
relat, uns objectius, unes previsions que res tenien a veure amb la realitat. I
el desenllaç és un exemple clar, del que passa quan de la fantasia s’ha de
passar a la realitat, pura i dura. Pertoca, doncs, llegir un llibre com aquest,
avalat per una trajectòria sòlida, d’un historiador amb profundes arrels , tant
a la Universitat d’Oxford, com en la de Cambridge.
Un altre llibre
que tothom hauria de llegir, és de Lola Garcia, directora adjunta de La
Vanguardia, sota el títol de: El Naufragio. La deconstrucción del sueño
independentista. Un llibre molt ben
documentat, amb informació directa, de gairebé tots els protagonistes del
procés, a més d’informació procedent del govern central, i d’altres partits, en
aquest cas, constitucionalistes.
Finalment, un
tercer llibre està a punt de sortir, de la mà de Lluis Bassets, ex director d
‘El País a Catalunya, el qual l’any passat ja en va treure un , amb el títol
“Lecciones españolas”, però que ara n’anuncia un altre, sobre els fets del
darrer any. Vist els contactes i coneixement de la realitat, serà digne de ser
tingut en compte.
Em permeto,
recomanar aquests tres llibres, i veure de nou, el magnífic reportatge de Jordi
Evole, emès per la Sexta, el passat dia 1, en que entrevistava una vintena de
personatges de primer nivell, on es podia seguir punt per punt, hora per hora,
els principals esdeveniments dels mesos de setembre i octubre, de l’any passat.
Francament, hi havia intervencions que posaven els pèls de punta, per com
s’havien dut a terme, i per com quedava demostrada la demagògia, falsedat i
covardia, d’alguns del protagonistes del procés.
I és, en altres
mitjans i altres latituds, on s’ha de buscar la veritat, fugint dels mitjans de
propaganda de la Generalitat, i amics afins. Es impossible tenir informació
fidedigne de TV3, Catalunya Ràdio, ni de cap altre mitjà públic, o subvencionat
per la Generalitat. Aquests mitjans fan proselitisme i propaganda, no
informació. Per tenir informació autèntica, objectiva i veraç, hem d’anar cap a
mitjans de fora. Es aleshores quan veiem la immensa distància entre el que
s’explica aquí, i el que realment va passar.
I lluny d’assumir
els errors comesos, el que es pretén és desautoritzar la Justícia, atacar el
govern central com a còmplice d’una acció de venjança, i justificar tot el dut
a terme, com una mena d’acció dirigida a promoure la democràcia, oblidant la
subversió que varen dur a terme del Reglament del Parlament, de la Constitució
i de l’Estatut d’Autonomia. No és nou aquesta manera d’actuar , en termes
històrics, en altres latituds, però ara la tenim aquí, a casa nostra.