Wednesday, October 31, 2018
AGITADORS O GESTORS ? - art. Diari de Terrassa
AGITADORS O GESTORS ?
A l’abril del 79, varen tenir lloc, les primeres eleccions
municipals, i el proper mes de maig, les onzenes. Portem, doncs, 40 anys de
democràcia municipal, en l’etapa més llarga i fructífera de la nostra història.
La transformació de pobles i ciutats ha estat enorme, amb avenços
espectaculars, i amb alguns desequilibris, molt rellevants, com perquè siguin
objecte d’atenció preferent, en el proper, i propers mandats.
Es hora, de buscar candidats i comprovar qui vol continuar i
qui no. En això, estan ocupats els partits polítics, amb unes grans dificultats
per a conformar llistes àmplies, preparades i amb garanties d’eficàcia.
La diversitat del país, modifica substancialment, les
expectatives en grans ciutats, respecte de petits pobles. Torno a recordar que
Catalunya té 600 petits municipis, d’ un total de 947. A què venen les
dificultats actuals ? Son més grans, que anys enrere ?
Doncs, sí. Son molts els alcaldes que han decidit plegar. El
procés ha complicat enormement la vida municipal, augmentant distàncies entre
grups municipals, incrementant les tensions en plens i comissions, per simples
discussions sobre temes que res tenen a veure amb les competències municipals,
i amb fets que han posat contra les cordes, entitats, associacions, clubs, etc.
Tot plegat, ha comportat que els ajuntaments, s’hagin
convertit en llocs de conflicte “nacional”, on abans hi havia debats i
discussions “locals”. Partits i algunes entitats municipalistes, han exigit
pronunciaments i decantaments, dels equips de govern, cap a posicions que
haurien d’haver estat “institucionals” i no de partit. Aquesta situació ha
enverinat la convivència entre grups, i entre equip de govern i entitats, en un
sentit o altre. Es a dir, tothom ha tingut dificultats, per un costat o un
altre, i això ha alterat l’acció de govern.
No tinc cap dubte, en assegurar que com més independentista
ha estat l’equip de govern, menys efectiu ha estat en la seva acció de govern.
Es lògic. Ha hagut de destinar esforços, temps i recursos, a posicionar-se
sobre temes “externs” al poble, en comptes de centrar-se només en els problemes
locals. Molts s’han vist empesos a assistir a manifestacions i concentracions,
a les quals no tenien cap ganes d’anar-hi, però per quedar bé, o per no tenir
problemes amb els seus, hi han participat.
Però, això sempre passa factura, i ara son molts, els que
decideixen tornar a casa, i treure’s aquests problemes del damunt. I és que
encara hi ha qui vol, agitadors, al capdavant dels ajuntaments, i no gestors. A
la vista del fracàs del procés, creuen i venen que el nou procés ha de venir de
la mà del control del territori i d’aconseguir fidelitat i seguiment total, per
part dels alcaldes .
De fet, alguns creuen que s’ha d’imitar al president Torra
que agita, però no governa. I francament, un ajuntament no pot funciona sota
aquesta premissa. Un alcalde ha de governar i gestionar, sota els criteris de
la dedicació, l’esforç i el compliment de les competències municipals. Si es
vol fer d’agitador, millor dedicar-se a una altra cosa, però no a fer
d’alcalde.
Però , aquesta insistència i l’enorme incertesa de futur,
afegit a tenir un govern de la
Generalitat que no governa, fa que molts alcaldes prefereixin
deixar pas a altres candidats. El problema vindrà si son substituïts per
persones que creuen que el seu destí és agitat, en comptes de governar.
Malament pot anar el país, si el nombre d’ajuntaments dedicats a l’agitació
s’incrementa, en comptes de pensar en com resoldre els problemes dels seus
ciutadans directes, que son als qui representa. En poques setmanes veurem el
nou mapa que es pot configurar, a partir de les eleccions del 26 de maig.