Thursday, December 31, 2015
EL TEMPS NO ESPERA - art. Regió 7
EL TEMPS NO ESPERA.
Ni m’agrada la
situació post electoral de Catalunya ni la d’Espanya. Aquí portem ja tres mesos
a l’espera de saber si s’investeix president i comença una nova legislatura amb
unes immenses incerteses, o anem a noves eleccions. I a nivell d’Espanya el
mapa és tant enrevessat que no permet fer previsions gaire optimistes. En
aquest cas no m’han agradat les reaccions d’alguns dirigents del PSOE , ni el
qüestionament de Pedro Sánchez, i encara menys la proposta de fer el Congrés
federal quan tocava, en comptes d’esperar a resoldre la situació del país. Les
presses mai son bones conselleres, ni el cremar etapes dona bons resultats.
Alguns voldrien imprimir una velocitat tant gran als canvis que fan impossible
poder-los aplicar, i creuen que qui perd unes eleccions ha de ser immediatament
rellevat i no donen cap valor a l’estabilitat.
I si un element
s’hauria de perseguir és l’estabilitat. Estabilitat interna en els partits per
poder cercar estabilitat en els governs a formar. Sense estabilitat no hi ha
generació de confiança ni impuls a noves formules de govern . Noves perquè mai
s’havien donat els resultats que ara tenim sobre la taula, però així ho han
volgut els electors, i els partits han d’entomar la nova etapa amb canvis
substancials respecte el que era habitual fins ara.
I el temps no
espera. Els dies van cremant les etapes legals fins arribar a la data d’inici
d’un nou procés electoral que tampoc garanteix uns resultats molt diferents com
per resoldre el conflicte actual. Toca, o més ben dit, tocaria buscar
alternatives a les que s’han posat sobre la taula de negociació. En primer lloc
a Catalunya, per evitar noves eleccions, i perquè el país porta prop de cinc
anys de provisionalitat. La gent del carrer encara no nota de manera
espectacular el dany d’aquesta paràlisis sobre el conjunt del país, però sí la
notem els qui tenim càrrecs institucionals, a la vista de la impossibilitat de
resoldre temes importants, per falta d’interlocutors fiables.
Quin alt càrrec, o
fins i tot càrrec mitjà de la Generalitat s’atreveix a prendre decisions quan
no sap quan temps estarà en aquest lloc, ni qui tindrà de responsable superior
dintre d’uns dies o unes setmanes ? Qui és capaç de posar ordre econòmic a les
finances de la Generalitat si s’han trencat els ponts de diàleg o de treball
entre l’administració autonòmica i la central ? Qui s’atreveix a planificar o
programar actuacions pels propers mesos ( ja no dic anys ) si estem en plena
provisionalitat ? Una provisionalitat que va començar cinc anys enrere. O es
trenca aquesta dinàmica, o es deixa que el país funcioni sense direcció
política. Una perspectiva realment impensable, pel que pot tenir de frustradora
i perniciosa pel futur del propi país.
I tampoc a nivell
d’Espanya es pot mantenir gaire temps la incertesa sobre el futur govern. En un
moment en que una certa animació econòmica es deixa sentir, res pitjor que
trametre inseguretat sobre la formació de nou govern o anar a noves eleccions,
per tallar el creixement i tornar a la recessió. En pocs dies s’han de constituir les noves
Corts Generals, i tot seguit programar la investidura de president. Es fa
difícil, per no dir impossible, pensar en una repetició de Mariano Rajoy, però
si ell no troba suficient consens que en busquin un altre, i sinó és lògic que
Pedro Sánchez tantegi les seves possibilitats. Tot, en el mínim de temps
possible i amb les màximes ànsies de cercar la suficient estabilitat com per
governar els quatre anys preceptius.
No crec que unes
noves eleccions suposessin un canvi notable de resultats com per fer més fàcil
la governabilitat del país. Si això és així, millor posposar algunes propostes
per quan els temps siguin més propicis. Si volem progrés , hem de buscar
estabilitat.
LA DELICADA I CONFIDENCIAL FEINA SOCIAL- art. blog i web
LA DELICADA I CONFIDENCIAL FEINA SOCIAL.
Des de sempre,
l’ajuntament de Borredà, ha tingut una especial sensibilitat envers els temes
socials, intentant resoldre ,de la millor manera possible, els problemes amb
els que s’han d’enfrontar els seus ciutadans.
En els llunyans
anys 80, l’ajuntament va anar buscant un bon indret per instal·lar el
Consultori mèdic municipal, pensant en l’equip mèdic, primer, i en la gent
gran, després. D’aquí la decisió de traslladar el consultori de la zona de La
Parada, a la planta baixa de la Casa Consistorial, i ja en anys recents, d’aquí
al lloc actual.
També en els
llunyans anys 90 es va considerar necessari disposar d’una treballadora social,
i una treballadora familiar, i d’aquí l’acord amb altres ajuntaments per
compartir la treballadora social. I no vàrem voler compartir la treballadora
familiar perquè en desplaçaments hauria passat bona part del temps de treball.
La solució, va ser contractar-ne una de pròpia, entre Vilada i Borredà, amb
possibles desplaçaments a Sant Jaume i Castell, en cas de necessitat.
A continuació també
vàrem considerar indispensable que la gent gran disposés d’un local on anar a
passar l’estona, fer tallers, aprendre informàtica, organitzar xerrades...i
d’aquí va sortir la idea de convertir les antigues escoles municipals en un
Centre Cívic de la Gent Gran. I aprofitant l’espai disponible, es va habilitar
una part per encabir-hi una dutxa adaptada a persones amb
mobilitat reduïda, així com una rentadora i una assecadora perquè la
treballadora familiar pugui utilitzar per cases que no en disposin.
Més recentment, i a
la vista de que el Centre Cívic, en determinades hores quedava ple, es va
llogar l’antiga perruqueria del carrer Manresa, com a Local de Tallers. Aquí
s’hi fan tallers de punta al coixí, manualitats, anglès, ...i també és l’espai
destinat a reunions del Grup Municipal de la CUP.
Quan s’ha cregut
oportú s’han dut a terme experiències pilot per millorar el benestar de la gent
gran, com va ser la contractació de dinars, i el seu repartiment entre les
persones que s’hi varen apuntar. Aquest servei va durar 2 anys, però no va
tenir continuïtat per falta d’usuaris interessats. Es podrà reprendre tant bon
punt torni a fer falta.
Si ja fa 20 anys
tenim treballadora social i familiar, en fa 10 que disposem d’una dinamitzadora
de la Gent Gran, un dia a la setmana, la qual s’ocupa d’organitzar i coordinar
activitats dintre del poble i enllaçar-les amb altres de fora. També serveix de
suport a l’Associació de la Gent Gran, juntament amb la dedicació i activitat
de la responsable política d’aquest servei, la Primera Tinent d’Alcalde,
Concepció Barniol, ajudada per la Regidora, Rosa Ma. Soler.
Altres 10 anys fa
que tenim una dinamitzadora de carrer, unes hores a la setmana, dedicada a fer
un seguiment i recolzament a famílies amb nens i nenes que puguin tenir algun
problema d’adaptació, o jovent que necessita algun suport especial. En aquest
cas la responsable política d’aquest àmbit, i del de serveis socials, en
general, és la Segona Tinent d’Alcalde, Anna Maria Cunill. També es troba en el seu àmbit la
organització i distribució dels Plans d’Ocupació que provenen de la Diputació
de Barcelona o del Servei d’Ocupació de Catalunya, destinats a persones a
l’atur, o en risc d’exclusió social.
Per fer front a les
necessitats econòmiques de tots aquests àmbits disposem d’ajudes directes de la
Diputació de Barcelona, a d’altres que poden provenir de la Generalitat de
Catalunya ( ara molt pocs) via directa o via Consell Comarcal del Berguedà,
així com alguns que poden venir de la UE. L’Ajuntament de Borredà sempre s’ha
caracteritzat per anar a buscar tota mena d’ajuts que permetin ampliar els
recursos propis municipals, i d’aquesta manera oferir més i millors serveis.
Per últim, voldria
ser molt clar i transparent, en la mesura del possible, respecte el bon ús de
tots els recursos materials destinats a les persones desvalgudes i esvair
dubtes sobre el correcte destí de tot el que disposem a nivell municipal. No
podem donar noms ni assenyalar persones, en compliment de la Llei de Protecció
de Dades, però puc assegurar que en un petit poble on ens coneixem tots, les
ajudes es donen a les persones que realment les necessiten. No hi ha
favoritismes, ni personalismes, ni subjectivisme en les propostes i decisions.
A cada necessitat
hi ha un estudi, un informe, i una decisió. Hi ha ajudes directes que provenen
de la Creu Roja Berguedà en forma de paquets mensuals de menjar. N’ hi ha
d’altres que provenen del propi
ajuntament, del magatzem situat en el primer pis de la Casa Consistorial, on es
guarda menjar donat per gent del poble, o provinent del Ministeri d’Afers
Socials, del Govern central. Tota concessió de paquets de menjar és revisada
cada mes o cada dos o tres mesos, en funció de l’evolució de la persona a la
que s’ajuda. Mai son decisions a llarg termini.
Pel que fa ajudes
econòmiques, no es dona diner directament a ningú. Si en algun moment la
treballadora social considera que s’ha de pagar algun rebut d’aigua, llum,
escombraries... o un mes de lloguer pendent, per evitar desnonaments, és ella
la que tramita el pagament amb els recursos municipals corresponents, els quals
son degudament autoritzats per l’alcalde i la secretària – interventora, i
justificats, mitjançant la documentació pertinent, amb els noms encriptats per
preservar la confidencialitat.
El mateix es fa si
en algun moment l’ajuntament ha hagut de facilitar algun material indispensable
per millorar la situació d’alguna persona ( llit especial, cadira de rodes...)
o fer alguna transformació en el pis per canviar cuina, adaptant-la a mesures
de seguretat o utilització, o disposar de dutxa adequada...El procediment
sempre és el mateix: informe de la treballadora social justificant la mesura,
pressupost de l’actuació, i aprovació per part d’alcalde i vist i plau
secretària – interventora, conforme es disposa de partida econòmica. I la
partida econòmica es nodreix bàsicament de les aportacions de la Diputació de
Barcelona, i del propi ajuntament. En algun cas poden venir ajuts d’altres
administracions: Generalitat, Estat i UE.
En resum, no hi ha
cap actuació que no sigui degudament estudiada i valorada, per la part tècnica,
la part social i la política. Tots treballem sota el principi de l’austeritat,
el rigor i la justícia social. I sempre estem vigilants no solament d’atendre a
qui ho demana sinó també comprovar que qui no ho demana i potser ho necessita,
estigui degudament atès o atesa.
He volgut donar
aquesta llarga explicació per tallar alguns comentaris o rumors que de tant en
tant circulen, amb invencions respecte d’ajudes indiscriminades, poc rigoroses,
o inexistents. Passa en tots els llocs, però voldria que tothom reflexioni bé
abans de donar crèdit a determinats comentaris que no tenen cap veracitat. Fan
mal al conjunt, i perjudiquen la bona feina que professionals i polítics fan en
un àmbit tant difícil i delicat com és aquest.
Borredà, 31 de desembre de 2015.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill.
INCOMPLIMENT ASSEGURAT- art. Nació Digital Solsona
INCOMPLIMENT ASSEGURAT.
Que el president en
funcions Artur Mas és un polític poc de fiar, ho sabem els socialistes des de
fa molts anys. De fet ho saben totes les persones que han hagut de negociar i
arribar a acords amb ell. La darrera gran mostra la varem tenir quan el PSC li
va facilitar la investidura, a canvi de 5 grans compromisos, i no en va complir
cap. I no solament això, sinó que al cap de quatre dies va pactar amb el PP
d’Alícia Sánchez Camacho per poder continuar en el càrrec. Això era poc abans
de convertir-se en independentista, i encapçalar un moviment dintre del qual ha
representat tots els papers de l’auca.
Ara i per culpa del
pèssim guió improvisat que va elaborant cada dia, es troba lligat de peus i
mans a les decisions de la CUP. I fiant tot el futur en aquesta candidatura,
Junts pel Sí, ha elaborat una proposta d’acord, en un llarg memoràndum de 62
pàgines, creient que si era molt llarg, era més creïble. I tots sabem que el
paper ho aguanta tot, i que les coses importants es poden resumir en un sol
foli.
I el resum de les
62 pàgines és que les poques coses importants son IMPOSSIBLES DE COMPLIR, de
manera que si un sector de la CUP se les creu i arriba a votar la investidura,
el trencament està assegurat perquè aquest sector quedarà desautoritzat al cap
de poques setmanes. Ja no dic ni mesos, parlo de setmanes. Perquè ? Doncs
perquè el principal compromís, en el qual la CUP ha posat especial èmfasis ha
estat l’aprovació d’un Pla de Xoc de 270 milions en mesures de cohesió social (
aquí hi poden figurar ajuts contra desnonaments, pobresa energètica, menjadors
socials, beques menjador....).
Aquesta possible
partida de 270 milions és impossible d’aconseguir. Ni en un , ni en dos
pressupostos, abans de la imaginada independència que té 18 mesos per ser
assolida. Es impensable per impossible. Repeteixo per enèsima vegada la
situació crítica de la Generalitat. El deute actual és de 68.000 milions
d’euros, el qual genera un increment DIARI de 3 milions d’euros en interessos,
i no pot recórrer a crèdit perquè sobrepassa els límits d’endeutament i no té
accés a cap crèdit privat. Només l’Estat li pot deixar diner. Per tant, la part
més impactant del possible pacte, no és possible complir-lo.
En quan a un altre
punt referit al repartiment de les funcions de la presidència de la
Generalitat, en tres o quatre persones, tampoc és viable sinó es modifica la
llei que regula la composició i competències de la presidència de la
Generalitat. Alguns creuen que la formació de nou govern i repartiment de
càrrecs en el Consell Executiu és com un xiclet que s’estira i arronsa a gust
del president. No és així. Qualsevol canvi en el nombre de Conselleries, i
sobretot, en les funcions de la presidència, requereix una modificació legal en
el Parlament de Catalunya, en un tràmit que pot durar unes quantes setmanes si
es declara d’urgència i uns mesos si va per la via normal. Per tant, tampoc
seria d’avui per demà aquest canvi tant radical en la composició del Consell
Executiu.
Però, és que
funcionem amb pressupost prorrogat i elaborar un nou pressupost per encabir les
promeses contingudes en la proposta de pacte entre Junts pel Sí i la CUP,
necessita un procés negociador llarg i molt complicat perquè no hi ha marge de
maniobra a nivell econòmic. El pressupost està limitat totalment, sense marge de
maniobra, i amb total dependència de les transferències de l’Estat. Qui vulgui
fer-hi jocs de mans es trobarà amb un fracàs total, de manera que els
compromisos son paper mullat.
Així, doncs, la CUP
té davant seu un panorama desolador. Si investeix Mas, el sector a favor
quedarà desacreditat per l’incompliment dels compromisos, i seran els culpables
del fracàs de les mesures acordades. Si no li recolzen la investidura hauran
d’aguantar tota mena d’atacs, com ja els tenen ara, considerant-los
responsables del fre al procés d’independència....però és que aquest procés no
té cap viabilitat, en les actuals circumstàncies. Sense un plebiscit
majoritari, sense un conjunt de diputats que disposin d’una majoria qualificada
( dels 2/3 de la Cambra), sense recolzament internacional, sense capacitat
econòmica i financera...és impensable per impossible. Si amb tot en contra,
tanmateix la CUP claudica i investeix Mas, com probablement succeirà, només és
qüestió d’esperar mig any per comprovar el rotund fracàs d’un procés que no té
cap viabilitat. Temps al temps.
Tuesday, December 29, 2015
ESTABILITAT, VALOR POC APRECIAT - art. Blogesfera
ESTABILITAT,
UN VALOR POC APRECIAT
Segur que tots els
militants i simpatitzants esperàvem un molt millor resultat a les generals del
passat 20 D, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, però l’enorme
volatilitat del vot, el pes del passat, i les incògnites del futur, afavorien
partits no “cremats” ni castigats pel seu passat perquè no en tenen.
Els socialistes ,
sí en tenim, a molta honra, però amb clarobscurs com sempre passa quan s’han
tingut responsabilitats de govern en èpoques, situacions i moments molt
diferents. Parlar de socialisme és parlar d’una trajectòria de 135 anys, a
nivell estatal per la banda del PSOE i de prop de 40 anys a nivell de PSC.
Molts anys, molts lideratges, moltes responsabilitats de govern , a tots els
nivells, i per tant molts encerts, i molts errors. I en aquests moments, els
nostres adversaris ens recorden constantment els errors, amplificats i
reiterats per mitjans de comunicació totalment al servei dels partits de
dretes, sense poder-los contrarestar amb les explicacions i debats oportuns.
Estem en franca
inferioritat de condicions a l’hora de poder retre comptes de la nostra gestió
a nivell estatal, autonòmic o municipal. I això passa factura perquè la gent té
molt poca memòria per segons què. Poca gent recorda o té present la precarietat
de tots els serveis municipals, i en canvi, en 36 anys la major transformació
de la història del país , en els darrers dos o tres-cents anys, ha vingut de la
mà dels ajuntaments democràtics, la majoria d’ells governats pels socialistes
fins les darreres eleccions. I amb tot, continuem sent el primer o segon partit
municipal, a nivell general o autonòmic.
L’acceleració
brutal de la vida política porta a cremar etapes amb una rapidesa mai vista.
Qui no guanya unes eleccions sembla no poder disposar d’una segona oportunitat.
Tots els qui estem en política des de fa anys, hem conegut, hem treballat , hem
optat per persones d’una gran vàlua que no sempre els ha estat reconeguda a les
primeres de canvi, però que quan finalment han arribat al càrrec desitjat, han
fet una meravellosa tasca. Un exemple ben clar del que dic el tenim en la
persona de Pasqual Maragall. Tots els qui el vàrem conèixer a principis dels 80
no haguéssim donat ni cinc per ell. Intel·ligent, sí, preparat a nivell teòric,
també, però no tenia cap pinta de líder. En absolut,i en canvi ja és part de la
història com un dels millors alcaldes de la història de Barcelona , amb un
lideratge a nivell mundial, i un excel·lent president de la Generalitat... Hem
tingut altres lideratges municipals, ministerials o socials amb camins similars
als del Pasqual, i això ens hauria de fer ser molt prudents a l’hora de
garantir l’estabilitat el determinats càrrecs vitals.
No m’ha agradat gens
la gestió dels resultats electorals a nivell estatal. Encara menys, la manera
com s’han portat les diferències o discrepàncies amb Pedro Sánchez, respecte
possibles alternatives al govern del PP. I encara menys afortunades han estat
algunes declaracions de responsables territorials, molt mal anomenats “barons”
del PSOE, a l’hora de dir-hi la seva. I si el PSOE ha de celebrar Congrés
Ordinari, fem-lo quan es pugui fer, una vegada resolt el tema de la governació
d’Espanya. Cada cosa en el seu lloc, i cada cosa en el seu moment, i no es pot
pensar primer en el partit, abans que en el país. En aquest cas, l’exemple del
PSC és modèl.lic. Farem el Congrés quan tot el lío de Catalunya estigui resolt,
o encarrilat, però no abans o entre mig.
Dit això, reitero la
importància de l’estabilitat. A nivell de PSC tenim en el Primer Secretari,
Miquel Iceta, un valor de primer ordre. L’hem de conservar, preservar i
potenciar al màxim, donant-li en el futur Congrés totes les eines necessàries
per recompondre el partit. El coneix prou bé i té prou autoritat com per fer-ho
realitat. Que ningú s’interposi perquè serem molts els qui ho impedirem. I el
mateix caldria fer a nivell de PSOE. No hem tingut bons resultats, és cert.
Però, Pedro Sánchez ha mostrat idees, energia, ganes de guanyar. Doncs,
donem-li una segona i si convé una tercera oportunitat. Ara convé estabilitat,
reforçar el partit, i consolidar posicions per després poder impulsar noves
accions. A veure si tots remem en la mateixa direcció que prou falta fa, i tothom
ens mira, com l’esperança de present o futur. No els defraudem.
RETIRADA D'ESTELADES - art. Nació Digital Solsona
RETIRADA D’ESTELADES
Fixeu-vos en el
vostre territori més proper i comprovareu com en pocs dies o poques hores s’han
retirat un gran nombre d’estelades de balcons i finestres, en senyal de
vergonya aliena o dignitat atropellada. O per ambdós motius alhora. De tot hi
ha, i encara no ho hem vist tot.
He trencat ja dues
vegades el compromís que vaig prendre amb mi mateix de no parlar del procés vist
el devessall de despropòsits, però la superació de tot el que era imaginable
m’ha fet retornar a la qüestió, ni que sigui per fer veure a la gent en quines
mans tenim el país. I no culpo a la CUP. No. Estic pensant en els principals
responsables de l’antiga Convergència i d’ERC, principals actors i responsables
de tants estropicis.
I estem a la meitat
del que encara podem veure. El primer ridícul a nivell nacional va ser la
decisió i formació d’una coalició electoral mai vista ni imaginada en cap país
democràtic. La unió en una sola candidatura d’una dreta, amb tots els ets i
uts, com és Convergència, amb una esquerra “sui generis” , molt nostrada i
curiosa com és ERC, acompanyats tots per alguns ex- socialistes a la recerca de
la poltrona perduda i alguns independents de procedències diverses difícils de enumerar o descriure. Per reblar
el clau res millor que posar un ex comunista de cap de llista, i el candidat a
president ,de quart. El quadre quedava perfecte i ni un pintor abstracte hagués
estat capaç de fer-lo més enrevessat.
Fetes ja les
eleccions un nou ridícul, ara a escala estatal, fou la interpretació dels
resultats, considerant que el que havia de ser un plebiscit, deixava de ser-ho
i es convertia en unes eleccions de clara majoria independentista, sense tenir
ni majoria de vots ni majoria qualificada de diputats per canviar l’Estatut
d’Autonomia. No importava, el que era
rellevant sinó qui en feia la
interpretació, en nom de tots.
I posats a
continuar en l’escalda de ridículs, passem al ridícul mundial, en forma de
proposta de pacte entre Junts pel Sí i la CUP, en la qual els proposants envien
el seu document als futurs socis, que no el reconeixen com a seu i volen donar
la paraula a tots els militants, simpatitzants, amics, companys...creixent el
seu nombre com per art d’encanteri, i buscant locals adients cada tres dies:
Passió d’Esparraguera, Girona i finalment, Sabadell, per poder-los encabir a
tots. I heus aquí que , de nou l’ATZAR, ve a lliurar la seva collita amb un
curiós, increïble i insospitat empat a 1.515 vots. Voten 3.030 i ni un sol vot
en blanc, ni nul... exactament la CUP , partida per la meitat.
De fet en una sèrie
com cal ,sempre ha d’haver-hi nous capítols, i ara toca esperar en el ridícul
universal, i quedarà pel final el ridícul còsmic. Bé, no estic segur de no
haver d’inventar algun altre àmbit per poder descriure el que està per venir.
Animo a la concurrència que llegeix aquestes ratlles a Nació Digital Solsona
que ajudi a trobar algun terme més ampli perquè estic segur que per la Llei de
Murphy , serem capaços d’arribar-hi.
No és estrany,
doncs, la desaparició sobtada i silenciosa d’estelades de balcons i finestres
com a protesta per una situació mai viscuda ni imaginada a casa nostra, ni en
cap altre país del món mundial. Però, amb els capdavanters de l’antiga
Convergència i d’ERC que condueixen el procés , tenim la garantia de que
aconseguiran superar tot l’imaginable. No en va son els únics que han quedat en
el vaixell, sense adonar-se que la resta d’oficials i mariners fa temps han
abandonat la nau. Ara tenim una nau a la deriva, sense timó, sense timoner, amb
la brúixola trencada i la carta de navegar feta trossets. Però encara no és el
moment de tirar la tovallola, queda encara molt per fer, i segur assistirem a nous
episodis d’una sèrie que serà estudiada no solament pels catalans del futur,
sinó per totes les facultats de ciències polítiques del món.
Thursday, December 24, 2015
BUTLLETÍ INFORMEM NÚM 3- BORREDÀ - COMPROMÍS X BORREDÀ / PSC
BUTLLETÍ –
INFORMEM – NÚM 3 – DESEMBRE 2015 – BORREDÀ
PRESSUPOST 2016.
En el Ple extraordinari de 18 de novembre es va aprovar per 4 vots a favor
(equip de govern CP-PSC) i 2 abstencions
(CUP) , el pressupost municipal per l’any que ve. Un pressupost equilibrat
d’ingressos i despeses per un import de : 660.401,92 euros.
L’Alcalde va presentar-lo tot dient que confiava en poder augmentar aquest
import fins a un milió d’euros, al llarg de l’any vinent, quan s’hi puguin
afegir subvencions que en aquest moment s’estan negociant amb Diputació de
Barcelona ( Programa Xarxa) i la Unió
Europea ( FEDER). De la Generalitat poca cosa
s’espera a la vista de la situació econòmica i política en que es troba, tot i
que s’intentarà.
El pressupost ordinari aprovat ,permet garantir el bon funcionament de
l’ajuntament com per poder mantenir el personal, les infraestructures,
equipaments i serveis essencials. Aquest és l’objectiu mínim obligatori que ha
de garantir un pressupost, i a ser possible, afegir-hi un capítol important
d’inversions. De moment les inversions previstes en el pressupost aprovat son:
la compra d’un nou desfibril·lador per posar a l’entrada de l’ajuntament ( abans,
però el demanarem a la
Diputació ). La compra de la senyalització comercial per posar
a l’interior del poble ( demanada també a la Diputació ). Tancament
perimetral dels dipòsits d’aigua de Campalans, Capdevila, i Cal Gall, per un
import global de 30.649 que ja ens ha concedit la Diputació. Compra
d’un nou remolc per la brigada d’obres. Redacció i edició d’un llibre històric
– turístic de Borredà. I la redacció d’un Inventari de camins públics de tot el
terme municipal de Borredà.
En aquests darrers dos temes, es duran a terme, sempre i quan
s’aconsegueixi una subvenció que cobreixi sinó la totalitat, almenys la major
part del cost. El pressupost també conté una partida per renovar els parallamps
del campanar i de l’escola, i una altra partida per enderrocar els dos blocs de
nínxols vells del cementiri, tant bon punt tinguem revertides totes les titularitats.
A continuació es destinaran prop de 5.000 euros a renovar i reforçar l’ossari ,
situat al costat de la capella, per deixar-lo en perfectes condicions de cara
el futur.
En el mateix Ple, l’alcalde va informar de les gestions que està duent a terme
per aconseguir una subvenció important de la Diputació , que aniria
destinada a la Renovació
del Carrer de la Font ,
fins al límit amb la Plaça Major ,
i una altra, destinada a Condicionar el pas intermedi de la zona esportiva,
entre la pista poliesportiva i el camp de futbol. Per últim, una altra
subvenció s’està gestionant amb el Consell Comarcal, per incloure la Renovació de
l’enllumenat públic( per passar-lo tot a Led), en un ajut FEDER de la UE. L ’import
total dels 3 projectes pot arribar als 300.000 euros , i suposaria una
important inversió a realitzar a finals de l’any vinent.
OBRES CARRER MANRESA – CARRER QUERALT.
Les obres d’excavació i col·locació de les canonades per aigües netes, i
aigües brutes s’han dut a terme, dintre dels terminis previstos i a plena
satisfacció dels serveis tècnics. El bon temps ha ajudat a poder avançar sense
especials dificultats, i ara s’estan substituint les connexions de les cases, i
fent la renovació complerta de la xarxa d’aigua, la més antiga de totes.
Al mateix temps s’ha dut a terme una reunió tècnica amb els responsables de
carreteres de la
Generalitat per acordar l’encaix de la nova entrada amb la C-26 al seu pas pel poble. Es
un tram de travessia que millorarà substancialment, aprofitant les obres del
carrer Manresa. La proposta de l’ajuntament amplia la visibilitat cap a Berga ,
garanteix la recollida d’aigües de pluja, i una molt més amplia il·luminació de
tota la zona. Aviat es podran veure els canvis projectats.
CAMPANYA ANTI – PROCESSIONÀRIA.
A la vista de la greu afectació d’alguns boscos del terme municipal,
l’alcalde, va enviar una petició al Conseller d’Agricultura per reclamar una
actuació ràpida de la
Generalitat , no solament a Borredà sinó en tots aquells
altres municipis de la comarca, afectats.
Al mateix temps va iniciar una campanya en els mitjans de comunicació per
cridar l’atenció sobre aquest problema, especialment greu aquest any, degut a
la bonança climatològica. De fet bona part dels municipis del centre i baix
Berguedà s’han vist afectats d’una manera molt notable, fins el punt de tenir
prop de 20.000 hectàrees plenes d’erugues.
Els principals mitjans de comunicació es varen fer ressò d’aquesta
campanya, i tècnics de la
Generalitat varen venir a Borredà per comprovar l’afectació i
parlar sobre la manera d’actuar. Tenim el compromís de la Generalitat d’incloure
el Berguedà com comarca molt afectada i en el moment oportú de l’any que ve es
procedirà a fumigar amb productes biològics, les zones més vulnerables.
Passat l’hivern es comprovarà el cicle de les erugues per veure si el fred
ha resolt una part del problema, i en funció dels estudis sobre el terreny
s’actuarà en conseqüència. Les erugues tenen un cicle molt curiós i complicat,
i el seu principal enemic és el fred. Portem 3 anys sense freds rigorosos i
això ha multiplicat la seva presència. D’aquí la necessitat d’actuar per altres
mitjans, i confiar en l’actuació dels depredadors naturals: determinats ocells,
i sobretot el fred intens. A la primavera en tornarem a parlar.
PLANS D’OCUPACIÓ.
Aquest any 2015 hem obtingut diversos plans d’ocupació , finançats per la Diputació de Barcelona,
el Servei d’Ocupació de Catalunya ( SOC ) i Fons Social Europeu ( FSE) via
Agència del Berguedà.
No és gens fàcil gestionar aquests plans perquè no es coneixen les
convocatòries ni la programació. L’habitual és disposar de pocs dies per
formular la petició, omplir papers, i presentar la proposta. En la majoria de
casos tampoc és l’ajuntament el que decideix a qui contractar, i en quines
condicions, perquè venen establertes per les bases de la convocatòria, i en
alguns casos van destinats a persones sense cap prestació econòmica, o en risc
d’exclusió social, etc.
En resum, de cara l’any vinent, hem reclamat una millor planificació de les
convocatòries i poder tenir personal en els mesos de més feina: primavera i
estiu, i no en ple hivern. També volem contractes de més llarga durada, i no de
només 3 mesos a mitja dedicació, perquè després no tenen dret a l’atur, de
manera que l’any vinent procurarem tenir contractacions de mig any, a plena
dedicació. Això voldrà dir menys persones a contractar, però en millor
condicions.
De totes maneres, no és l’ajuntament el que decideix les condicions sinó
les administracions que fan les convocatòries i financen els plans d’ocupació.
Hem assistit a reunions conjuntes, i hem fet arribar aquestes reclamacions, amb
les quals estem d’acord tots els ajuntaments. Confiem en que siguin escoltades
i seguides pels qui en son els principals responsables.
SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DE L’ENLLUMENAT.
Fa pocs dies es va tancar la segona fase de substitució de l’enllumenat
tradicional per altre amb llums Leds, gràcies a dues subvencions de la Diputació de Barcelona
per un import total de prop de 12.000 euros. Amb aquest import s’han canviat 8
fanals del nucli urbà ( C/ de Dalt i Camí de Sant Jaume) i 12 faroles ( c/
Girona i Lleida).
Aquests canvis permeten lluitar contra la contaminació lumínica, rebaixar
el consum elèctric i per tant estalviar diner, i allargar la vida dels punts de
llum.
Hem planificat ja una tercera fase, amb un cost previst de 55.000 euros,
que contempla la substitució de la resta de fanals del nucli urbà, canvi de les
faroles antigues que queden a la zona nord, i substituir els focus de la zona
esportiva i aparcament, per llums Led. Aquest import l’hem presentat al Consell
Comarcal del Berguedà per poder-nos acollir a un ajut FEDER de la Unió Europea. Si la UE aprova aquest projecte
comarcal, l’ajuntament hauria de posar-hi el 50% del cost total, cosa que
faríem a càrrec d’una subvenció de la Diputació si s’escau, o d’un crèdit de Caixa de
Cooperació ( al 0% d’interès a tornar en 10 anys) o amb fons propis de
l’ajuntament.
La previsió és que en dos o tres anys, tot l’enllumenat públic de Borredà
hagi estat substituït per llums Led i així culminar un ambiciós objectiu que
ens varem plantejar en el passat mandat, juntament amb altres municipis de
Catalunya, agrupats en un Pla de sostenibilitat i estalvi energètic.
CAVALCADA DE REIS- CONVOCATÒRIA, DESERTA.
En el darrer butlletí varem obrir una convocatòria d’un mes i mig per
presentar candidats a presentador/a del Príncep Hassan, i dels Reis de
l’Orient. El termini donat acabava el dia 15 de novembre. Ningú va presentar-se
per aquest càrrec, de manera que la organització, continuarà a càrrec dels que
fins ara ho han fet.
La coordinació del personal , va a càrrec de Concepció Barniol, que té com
adjunta Rosa Ma. Soler; la dels vehicles i infraestructura, de Josep Roma, i la
presentació a càrrec de Joan Roma.
Aquestes diades, Carter Reial i Cavalcada de Reis, no serien possibles
sense la participació de multitud de voluntaris i voluntàries. Tot i ser un
poble petit, es fan festes molt grans i molt participades. Gràcies a tots i a
totes, i si algú es vol afegir a la feina, només ha de posar-se en contacte amb
algun dels coordinadors.
Cada any hi ha algunes novetats en algun dels detalls de les festes, i
aquest any en podrem veure alguns més. L’ajuntament hi posa el diner, altres
els esforços i el saber-ho fer.
ACONSEGUIT EL PROJECTE DE L’EDAR.
En aquestes i altres pàgines dels butlletins municipals hem parlat moltes
vegades de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals ( EDAR), la famosa
Depuradora que la
Generalitat va adjudicar l’any 2003, amb altres 58 de tot
Catalunya, per un total de 60 milions d’euros, a una UTE d’empreses que no
varen aconseguir un crèdit per finançar-les i al final varen renunciar a
l’encàrrec.
Des d’aleshores, cada any, l’ajuntament ha reclamat directament a la Generalitat , a l’ACA,
o en el Parlament, la construcció de la Depuradora. També havíem reclamat una
còpia del projecte que mai havíem tingut
a les mans, tot i ser l’administració que l’ha de supervisar. Hem passat anys i
anys amb excuses, però mai se’ns havia donat una còpia.
Ara, finalment, per una via impensable hem aconseguit tenir el projecte.
Després de molt insistir, varem saber que s’havia entregat diversos projectes
al Consell Comarcal del Berguedà. I efectivament hem aconseguit una còpia d’un
projecte entregat l’any 2011 si bé de forma no oficial ??? Es a dir, l’ACA va
dipositar en el Consell Comarcal alguns projectes, entre els quals hi havia el
nostre. Per tant, finalment tenim el projecte que puja un import de 831.841,93
euros, i l’estem estudiant per comprovar si la Generalitat va recollir
les esmenes i al·legacions que varem presentar a l’avantprojecte de l’any 2003.
D’entrada hem de dir que el projecte està ben redactat i ben planificat. Conté
alguna inexactitud en les connexions a les xarxes de clavegueram existents,
però en conjunt és un bon projecte. De totes maneres, ara cal esperar poder-lo
discutir i gestionar amb la direcció de l’ACA i el Govern de la Generalitat quan això
sigui possible. Aquest és un projecte que considerem essencial i de la màxima
prioritat. No podem acceptar el pas dels anys, sense poder depurar les aigües
residuals i retornar-les netes a la Riera
Margansol. Seguirem insistint per fer-lo realitat, el més
aviat possible.
FELICES FESTES DE NADAL I ANY NOU.
Els membres de l’equip de govern municipal ( CP – PSC) us desitgem una
BONES FESTES DE NADAL I PRÒSPER ANY NOU 2016.
ARTICLES, ESCRITS I BONES FESTES.
ARTICLES – ESCRITS, I BONES FESTES.
Estem ja a ben pocs
dies de Nadal i Any Nou, i aquestes festes porten records antics, i altres de
ben nous, a la vista de com està el món.
Pels qui em llegiu
a casa, davant de l’ordinador, o en els mitjans de comunicació us convido a
continuar-ho fent en el futur. No m’he considera mai un ideòleg, un pensador o
un impartidor de cap doctrina concreta, sinó simplement un observador de la
vida quotidiana i un escoltador d’altres opinions, reflexions i pensaments de
persones situades en llocs estratègics de la societat i la política.
Considero
indispensable fer arribar aquestes informacions i reflexions als mitjans de
comunicació més propers a nosaltres i sobretot explicar quines son les idees i
propostes dels socialistes davant els reptes a nivell municipal, nacional,
estatal o mundial.
No estem en els
millors temps del socialisme, però a tota baixada segueix una remuntada i ben
aviat la viurem i la protagonitzarem. El socialisme té futur perquè mentrestant
hi hagi injustícies, desequilibris, males pràctiques i altres xacres, ha
d’haver-hi qui defensi els més desvalguts. Així, doncs, continuem lluitant per
aconseguir un món millor i segur que ens
en sortirem.
Que tingueu unes
BONES FESTES DE NADAL I UN PRÒSPER ANY NOU 2016.
Joan Roma i Cunill
MAPA ENREVESSAT - art. Regió 7
MAPA ENREVESSAT
Era previsible i ha
acabat passant. Les eleccions del 20 D ens deixen un mapa polític molt
enrevessat que obliga a prendre decisions dures, valentes, inesperades o no
desitjades. Que cadascú busqui el mot que més li agradi, però seria molt negatiu
no aconseguir formar i govern i tirar endavant dos o tres anys, ni que sigui
amb una certa precarietat.
I a la vista dels
resultats no se m’ocurreix cap altra combinació viable que un pacte entre PP i
C’s. Un govern en minoria, i a ser possible amb un president que no sigui
Mariano Rajoy, ni que tant sols sigui per evitar la repetició d’una imatge que
és clar reflex d’un passat immediat molt poc positiu a nivell espanyol, i
encara més català. I aquest pacte hauria de comportar l’entrada de C’s en el
govern, i “mullar-se”en la política quotidiana com a millor mesura per deixar
de fer volar coloms i impartir lliçons a tort i a dret.
Perquè qui somiï
amb un possible pacte de PSOE amb Podemos i algun altre partit menor, el veig
totalment inviable, i exageradament perillós pels socialistes. L’eufòria de
Podemos té els dies comptats. O si voleu uns pocs mesos de coll per quan és un
conglomerat de partits, plataformes i col·lectius que entraran en
contradiccions molt més aviat del que la gent pensa. Se’ls hi ha de reconèixer
una evident destresa per sumar esforços, i criticar conductes. Moltes de les
acusacions, crítiques i propostes les volia sentir la gent, i les assumim molts
dels que estem farts de tanta corrupció, de tantes males pràctiques financeres,
de tanta prepotència de grans empreses i mercats financers, de tants
desnonaments...però, una altra cosa és trobar-hi remei, i fer-ho en la direcció
que ells proposen.
Ara i aquí, han
tingut la valentia, gosadia o oportunisme de llençar propostes que altres no
s’han atrevit a formular, més conscients de la realitat jurídic – legal, i de
les conseqüències de tirar endavant, segons quines iniciatives. També cal
recordar que el resultat de Podemos és enganyós per quan els diputats realment
enquadrats en Podemos sumen quaranta-dos escons, d’aquí als seixanta-nou
obtinguts, pertanyen a formacions polítiques que s’hi han adherit amb més o
menys compromís. Això significa que si en el Congrés de Diputats es constitueix
un grup parlamentari de En Comú Podem, no veig que puguin evitar que el mateix
reclamin els diputats de les Marees de Galícia, o els del País Basc o els del
País Valencià...i trossejar un grup parlamentari en diversos de menors, vol dir
perdre força central, i moltes altres prerrogatives en el funcionament intern
del Congrés de Diputats.
La mateixa petició
de referèndum per Catalunya que proclamen els líders centrals, no es compartit
per altres dirigents i col·lectius que reclamen que el referèndum es faci, però
a escala estatal...així, doncs, esperem i veurem per on van els trets.
Per aquests i
altres motius, no veig possible ni viable un pacte entre PSOE i Podemos que
podria acabar com el rosari de l’aurora al cap de quatre o cinc mesos. Afegint
a les dificultats la necessitat de comptar amb alguns altres partits menors,
cosa que complicaria encara més la presa de decisions en el govern i en el
Congrés.
Queden, doncs,
poques alternatives des del meu punt de vista, i la solució del mal menor d’un
pacte PP – C’s és la més propera, sobretot si tots plegats accepten que anar a
noves eleccions d’immediat no convé a ningú, i encara menys en un moment en que
es pot començar a sortir de la crisis si es prenen les mesures oportunes, en el
moment adequat, que és ara mateix.
ESCLAT DE PLURALITAT - art. Nació Digital Solsona
ESCLAT DE PLURALITAT
Estem ja a l’endemà
del gran dia, i queda clara la pluralitat del nou mapa espanyol, i també el de
Catalunya. Res serà igual perquè hem entrat en un panorama més propi d’altres
països europeus que no pas del nostre des de la recuperació de la democràcia.
Serà bo o dolent ? Com sempre, dependrà dels protagonistes dels principals
partits.
La sacsejada de
Podemos la trobo beneficiosa, sempre i quan sàpiga administrar l’excel·lent
resultat obtingut. I no serà fàcil perquè un gran partit, amb representació a
tot el territori espanyol, requereix d’una estructura forta, idees clares, veu
coherent i actuacions lògiques, en tots els grans temes, i molt especialment en
el territorial. Agrada sentir parlar de plurinacionalitat, o de sensibilitat
social en els principals àmbits dels ciutadans...ara, caldrà veure com ho posen
sobre paper, i com ho defensen en els òrgans pertinents. Una primera
visualització l’hem de tenir en si realment creen el Grup Parlamentari català
de Podemos en el Congrés de Diputats. Això que sembla tant senzill, no ho serà tant,
perquè obre la porta a la creació d’altres grups parlamentaris territorials i a
perdre influència i pes, a nivell del grup parlamentari principal. En fi, toca
esperar i veure, però han tingut la virtut de posar sobre la taula temes
d’interès evident pels ciutadans en el seu dia a dia.
Ciutadans, ha patit
l’excés de prepotència del seu líder i l’ús i abús de voler donar lliçons a
tots els altres partits, sense haver governat mai. Al final la gent vol confiar
en qui transmet confiança i en aquest cas, el partit es movia amb una
credibilitat dubtosa. De totes maneres no deixa de ser un bon resultat el que
han obtingut, i ara sí, hauran de demostrar amb fets el que han proclamat amb
paraules. Els hi arriba l’hora de la veritat.
En quan al Partit
Socialista, ha salvat els mobles, però li toca emprendre un llarg camí cap a la
concreció d’objectius. En determinats aspectes ha d’assumir alguns dels
plantejaments de Podemos, i traduir-los en accions realistes i sobretot ,
realitzables. Enmig d’una crisis tant forta com la que patim, la gent demana
concreció, detall, valentia i contundència davant fets escandalosos que mostren
el poder dels poderosos. Massa prepotència dels bancs i dels banquers, de les
grans empreses, dels sectors immobilistes de l’estat , representats pels grans
funcionaris...ha d’haver-hi una demostració de força perquè quedi clar que tots
aquests sectors seran continguts, i fets passar per les mateixes lleis que els
ciutadans de peu. Que no hi haurà componendes, com en el cas Castor, crisi d’Abengoa,
i moltes altres en que els protagonistes no paguen els plats trencats. I que la
lluita contra la corrupció es complementarà amb un desplegament brutal en la
lluita contra el frau fiscal.
En alguns d’aquests
temes han posat un especial èmfasis els líders de Podemos, i la gent, cansada i
indignada amb tants casos escandalosos els hi ha donat el seu vot. Dintre de
Podemos hi ha una gran xifra de vots indignats, i en contra dels partits
tradicionals. De la direcció dependrà retenir-los o perdre’ls, en funció de la
fermesa i eficàcia en la seva resolució. I això val també pels socialistes,
evidentment, i per la resta de partits. La paciència té uns límits, i s’han
superat llargament en aquests darrers 4 anys de PP.
I toca veure els
moviments del PP. Amb aquests resultats els hi costarà molt formar govern
perquè han perdut la majoria de possibles socis de pactes. Estem, doncs, davant
un panorama de gran pluralitat i necessària mobilitat a l’hora de prendre
decisions. Hem entrat en una nova etapa en la que l’immobilisme no té cabuda.
L’esclat de pluralitat obliga a no tancar portes a cap eventualitat, ni a cap
camí raonable. En pocs dies veurem els primers grans moviments, i la destresa
dels lideratges. Un moment apassionant, un moment de gran rellevància pel futur
col·lectiu.
BORREDÀ - TRES EQUIPS DE SO DISPONIBLES.
L’AJUNTAMENT DISPOSARÀ DE 3 EQUIPS DE SO,
COMPLERTS.
No és gens senzill
ordenar , preservar i mantenir tot el material municipal. Tot i ser un poble
petit, Borredà té prou activitat com per necessitar material de tot tipus per
poder dur a terme activitats tant diverses com la Cavalcada de Reis, funcions
de Teatre, Campionats de futbol – sala, cursos de gimnàstica, zumba, etc, etc.
En aquests casos,
solen fer falta cadires, taules, taulons,etc. Doncs, bé, al llarg dels anys hem
anat comprant cadires, taules i taulons per poder garantir el manteniment de
les festes populars del poble, i en alguns casos també s’han cedit a pobles
veïns, a entitats del poble o a particulars que han tingut alguna celebració
d’especial importància.
El pas del temps
van deteriorant aquests materials i de tant en tant convé comprar-ne de nous
per substituir els que s’han fet malbé. Es el cas de les cadires. N’havíem
comprat 3 partides de 100 cadascuna, plegables, de fusta que han donat un molt
bon resultat. Darrerament en varem comprar 50 de plàstic i ara convé pensar en
una nova compra de plàstic o de fusta, per tenir-ne sempre un mínim de 300
disponibles. El mateix vàrem fer amb els taulons.
En el cas de
l’escenari, hem procedit igual. Abans el teníem de fusta, fins que ens varem
decidir per comprar-ne un per mòduls d’alumini amb peus modulables. Car, però
molt resistent i adaptable a les dimensions desitjades. Podem arribar a muntar
un escenari de 60 m2, més gran que el de la Festa Major.
Quedava un tema
pendent, complicat. El dels equips de so, en plural. No es pot tenir un sol equip
de so perquè les necessitats son variables i les funcions que han de fer,
igual, de manera que fa dos anys varem comprar un equip de so, petit però pou
potent com per fer-lo servir des del balcó de l’ajuntament. Aquest aparell de
so, no pot sortir de l’ajuntament perquè ha de poder fer les funcions de
protecció civil, en tant que si es produís algun incendi, algun accident greu,
o qualsevol altra emergència, hem de disposar d’un mitjà adequat per fer una
crida al poble, i per tant, ha d’estar sempre a punt per ser utilitzat.
Fa uns vint anys en
varem comprar un altre. De fet, el primer gran equip de so que va tenir
l’ajuntament i que continua funcionant adequadament bé. Es de grans dimensions,
i aquest està instal·lat en el local Puigmal. Hem decidit que no es mogui
d’allà, i per això li aplicarem uns cables més ferms, i agafats a la paret per
evitar males connexions com passava fins ara. La taula és de gran qualitat i
simplement li donarem un bon repàs perquè estigui posada al dia.
Finalment, en varem
comprar un altre, fa uns 10 anys que no fos tant pesat i aparatós com el del
Puigmal. Aquest està en perfectes condicions i és molt més manejable com per
ser transportat als llocs on es vol fer un acte determinat: campionat de
futbol, bàsquet, tennis, zumba, un dinar popular, etc. Aquest compartia la
taula de so, amb el primer gran equip. Ara, hem decidit tenir una taula
independent de manera que cada equip tingui tot el que necessita per ser
autònom.
Amb aquesta
inversió tindrem 3 equips de so complerts, cadascun adaptat a les necessitats i
funcions concretes. El de l’ajuntament, per anuncis des del balcó i protecció
civil, el del Puigmal pels actes que es facin allà, i finalment el
transportable, per la resta d’activitats. En tots els casos pertoca a la brigada
d’obres el seu funcionament, i en aquest cas concret és el Gerard Tubau
l’encarregat de fer-los funcionar o de tenir-los sempre en perfecte estat de
funcionament. El secret de la llarga
vida dels dos primers ha estat el bon manteniment i el tracte adequat de tots
els seus elements, especialment les taules de so i micròfons. Es el que toca
fer, d’ara en endavant per garantir el bon funcionament de tots tres.
SOBRETOT ÈTICA I COHERÈNCIA - art. Blogesfera
SOBRETOT ÈTICA I COHERÈNCIA- PRINCIPIS
FONAMENTALS DE “MES”.
Pels lectors de
poca memòria, vull recordar que MES, vol dir MOVIMENT D’ESQUERRES, el partit
creat per un grapat d’ex socialistes del PSC que varen dir que marxaven per
desacord amb el posicionament del partit respecte el procés sobiranista. Es a
dir, dirigents de tota la vida que havien ocupat les més altes instàncies del
partit, en un moment donat es varen donar compte de que la majoria dels
militants i simpatitzants no érem independentistes, i ells, havien vist la
llum, i es donaven de baixa per crear aquest Moviment que seria el lloc
d’acollida dels milers i milers de votants socialistes que aspiraven a crear el
nou Estat català.
La llista de
dirigents clarividents no és massa llarga però conté noms realment curiosos per
la trajectòria que abans i després han portat: Ernest Maragall, Marina Geli,
Montserrat Tura, Antoni Castells, Pia Bosch, Antoni Dalmau, Manel Nadal....i
uns quants més que no voldria deixar de banda però que per raons d’espai no puc
enumerar. Com es pot veure molts d’ells havien ostentat importants càrrecs de
partit i institucionals, i alguns no havien deixat el cotxe oficial durant més
de 20 anys.
Aquí a les nostres
comarques centrals tenim uns quants noms que es varen passar al nou Partit del
qual fa temps no sabem res. Els Delegats de MES, son el Joaquim Collado de
Manresa, l’Ezequiel Martinez de Sant Joan, i Llorenç Ferrer de Navarcles.
En els meus anys de
diputat a qui vaig tenir més a prop varen ser Marina Geli, Montserrat Tura,
Antoni Castells, Antoni Dalmau, Pia Bosch, Ernest Maragall...i alguns altres
que ostentaven també el càrrec de diputat o altres càrrecs institucionals amb
els quals els diputats havíem de tractar per resoldre temes del seu àmbit.
El que recordo amb
més fermesa son les lliçons d’ètica i coherència que impartia Marina Geli,
Montse Tura i Pia Bosch, per parlar de les més apassionades i contundents. A
cada reunió de grup havíem de sotmetre’ns a debats intensos sobre el camí a
seguir i la importància de no defallir mai en la crítica i la reivindicació
dels nostres ideals, entre els quals figurava la internacionalitat del
socialisme, les arrels socials i la batalla global amb el socialisme espanyol,
per aconseguir un món millor.
Ara, pel que podem
veure el millor per ells o elles, ha estat buscar aixopluc en algun altre
partit que els podés oferir algun càrrec ben remunerat. Algunes buscaven
recuperar la Conselleria
perduda, altres alguna Direcció General, altres tornar al Parlament...i altres,
el que fos, con tal d’evitar tornar a la vida civil. I heus aquí que m’acabo
d’assabentar que just unes plantes per sota d’on treballem els assessors del
Grup Socialista a la
Diputació de Barcelona, hi tenim a Pia Bosch, d’assessora del
grup d’ERC a la Diputació. Parlo
de la Diputació
de Barcelona, no de la de Girona.
Pels qui no
coneguin d’aprop a Pia Bosch, només vull enumerar que havia estat cap de llista
del PSC a Girona – capital, diputada provincial, diputada al Parlament de
Catalunya, Delegada del Govern a Girona província durant el Tripartit, etc,
etc. Membre fundadora de MES, i ara assessora d’ERC a la Diputació de Barcelona.
Bé, és interessant
veure el camí que han fet els dirigents d’aquest nou partit, alguns dels quals
ja se n’han donat de baixa a la vista de l’escàs futur que li veuen: Antoni
Castells, Montse Tura, Josep Burgaya , i alguns altres ja no en formen
part...però han fet molt de mal al PSC i a la política en general. Si algú no
estava d’acord amb el posicionament del PSC el lògic és intentar canviar-lo des
de dintre, no sortint-ne i atacant-lo des de fora. Vull recordar que a
l’ajuntament de Girona, de 7 regidors, 6 varen marxar-ne sense deixar el
càrrec, convertint-se en trànsfugues, i deixant a Sílvia Paneque com a única
representant del PSC. Tot un exemple de falta d’ètica, i traïció al Partit i
als seus votants. I pèssima imatge per a tots els ciutadans.
Al final, les
justificacions contenen exemples de la misèria humana, i destapa egos
malaltissos, afanys inconfessables i protagonismes mal resolts. Lamento la
sortida de companys i companyes realment honestos i indignats per actuacions
que no comprenien ni acceptaven del Partit, però sento ràbia contra tots
aquells que varen buscar l’excusa del sobiranisme per anar a la recerca de la
poltrona perduda. Tant de bo haguessin marxat uns anys abans. Molt millor estem
sense ells / elles, i que la seva sortida serveixi per demostrar la falta
d’ideals quan estaven en el PSC.
Sunday, December 20, 2015
EL PRÍNCEP HASSAN I ELS REIS DE L'ORIENT A BORREDÀ
PRINCEP HASSAN I
ELS REIS DE L’ORIENT.
Recordem a tots els nens i nenes de Borredà, que el dissabte dia 26 de
desembre a les 6 de la tarda , arribarà el Príncep Hassan, carter de SSMM els
Reis de l’Orient, a la Plaça Major
per recollir les vostres cartes.
Podeu venir tots els del poble i amics i amigues d’altres pobles a rebre’l
i a donar-li la carta.
I el dimarts dia 5 de gener a les 7 de la tarda, arribaran els REIS MAGS DE
L’ORIENT, MELCIOR, GASPAR I BALTASAR. En primer lloc els rebrem a la Plaça Major , després pujaran a
saludar des de l’ajuntament, i tot seguit, us convidaran al Local Puigmal on
repartiran regals per a tots vosaltres.
Recordeu els dos dies, i veniu tots a rebre’ls com cal. FELICES FESTES, I
QUE TINGUEU BONS REGALS.
Joan Roma, alcalde de Borredà
CONTINUÏTAT O CANVI -art. Regió 7
CONTINUÏTAT O CANVI.
Segons diverses
enquestes hi ha prop d’un quaranta per cent d’indecisos a poques hores d’anar a
votar. Mai s’havia arribat a una xifra tant elevada, la qual indica el grau d’incertesa
per una banda i la responsabilitat de la decisió final. Tanta responsabilitat
com decantar la via de la continuïtat o la del canvi.
Arribem a final de
campanya amb un sentiment contraposat entre noves i velles ofertes, entre
lideratges mai contrastats en l’exercici de governar, i altres que sí hi
han passat. Em quedo amb els que han
exercit responsabilitats de govern i tenen un passat contrastat, com per poder
tenir garanties de compliment dels seus programes electorals. Es molt fàcil
posar sobre paper grans propostes de futur, crítiques al present i sobretot al
passat, sense mai haver tingut càrrecs de govern.
En els darrers dos
anys hem vist com es poden crear “lideratges mediàtics” simplement amb diner,
suport de grups empresarials potents i connivència amb determinats mitjans de
comunicació. El cas més evident és el de Ciutadans. Un producte típic de
mercadotecnia d’alt nivell, amb forces econòmiques i comunicacionals potents.
En un marc d’incertesa, que algú aparegui com portador de solucions pràctiques,
ràpides i contundents , pot enlluernar a col·lectius importants de persones que
busquen sortida a les seves penúries i indignacions.
També Podemos té al
darrera la simpatia de mitjans de comunicació a la recerca de novetats,
controvèrsies i propostes “trencadores” amb les normes habituals. Es cert que
ha donat una considerable empenta a la resta de partits per canviar determinats
comportaments per aparèixer més oberts, més transparents i propers a la gent.
Ha tingut aquesta virtut però se li nota una inexperiència i unes ganes de
sorprendre que topa amb al realitat crua de la situació econòmica i social. I
no sempre les ocurrències es poden portar a la pràctica, més aviat estan
condemnades al fracàs. I ara mateix si prenem Barcelona com exemple del que
faria Podemos en el govern, podem constatar molts anuncis, però poques
concrecions, i encara menys realitats, fins el punt que l’any de gràcia se li
està acabant sense canvis substancials.
Però, si bé aquests
dos partits emergents , C’s i Podemos, tenen unes expectatives importants de
vot, la realitat indica que continuen havent-hi només dues grans alternatives
de govern, la continuista amb Mariano Rajoy i la de canvi, amb Pedro Sánchez.
Tenir al darrera grans organitzacions garanteix poder aplicar el programa
electoral en tot el conjunt del territori i sobretot, donar-li compliment. De
fet, hi ha una autèntica obsessió en el camp socialista per garantir el
compliment i evitar compromisos que després no es puguin complir. Abans la gent
ho admetia, ara, ja no.
Estem , doncs, a
poques hores de prendre una de les grans decisions de la nostra vida. La
continuïtat és sinònim de confrontació, seguidisme, falta de diàleg...i
retrocés en multitud de drets costosament aconseguits, i retallats en només
quatre anys. O el canvi, de la mà dels socialistes que tenen com a prioritat la
resolució dels principals problemes dels ciutadans, començant per la ocupació,
els drets laborals, les garanties socials, la recuperació dels drets perduts, i
tants altres temes que han estat àmpliament maltractats en aquests quatre anys.
En una operació tant senzilla com la d’anar a votar es pot obrir una nova etapa
positiva i engrescadora, o continuar la davallada en tots els àmbits en la que
ens trobem. Ningú més que cadascun de nosaltres té la virtut d’aconseguir-ho.
Ben fàcil, ben evident.
Thursday, December 17, 2015
INVESTIGACIÓ / IMPUTACIÓ DR. VILARDELL, CAS INNOVA- ESCRIT DE SUPORT
INVESTIGACIÓ / IMPUTACIÓ
AL DR VILARDELL PER UNA SUPOSADA RELACIÓ AMB EL CAS INNOVA DE REUS.
Fa pocs minuts m’he
assabentat de la investigació ( abans se li’n deia imputació) del Dr. Miquel
Vilardell en relació al cas obert a Reus per ús de pròtesis defectuoses. Aquest
cas es coneix pel nom d’INNOVA, i fa prop de dos anys que s’està investigant.
Pel que sembla en
el marc de la investigació a multitud d’empreses, metges i personal tècnic,
s’hauria trobat un paper en el qual hi hauria escrit “consultar o demanar ajut
al Dr. Vilardell perquè influeixi en el Consell deontològic l’ús d’aquestes
pròtesis” 50%.
El Dr. Vilardell no
és traumatòleg i per tant les pròtesis res tenen a veure amb la seva pràctica
professional de manera que qualsevol pot haver escrit una cosa semblant, simplement
amb l’ànim d’intentar fer servir el seu prestigi per vendre un producte. I ja
està. Tant senzill i tant perjudicial com pot ser en un cas com el que tractem.
Vull recordar que
en aquest cas INNOVA, s’hi barregen diferents temes, un dels quals l’ús de
pròtesis de genoll ja caducades, que han obligat a substituir-les per altres,
d’un altre tipus.
Acabo de parlar amb
el Dr. Vilardell, totalment desolat per una noticia com aquesta, i per una
investigació a la seva persona per un tema en el que MAI HA PARTICIPAT NI
DIRECTA NI INDIRECTAMENT.
Com amic seu i com
Alcalde, li he transmès tot el recolzament i tota la confiança en la seva
persona, a nivell personal i a nivell professional. Mai ha tingut cap mena de
falta, ni cap conducta que no fos exemplar. Confiem i desitgem una ràpida
investigació per deixar-lo totalment lliure de tota sospita, i tots estem al
seu costat en un moment especialment dolorós.
Lamento el mal ús
que algú pugui fer d’una investigació per fer planar sospites sobre una persona
del prestigi professional i qualitat humana del Dr. Miquel Vilardell. Estic
segur que ben aviat es comprovarà la falsedat de qualsevol implicació, i la
veritat s’obrirà camí. Animo al Dr. Vilardell i família a superar aquest
tràngol, sabedors que ens tenen al seu costat, desitjant un ràpid esclariment
d’una imputació injusta.
Borredà, 16 de
desembre de 2015.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
VIOLÈNCIA CONTRA ANIMALS INDEFENSOS -art. Nació Digital Solsona
VIOLÈNCIA CONTRA ANIMALS INDEFENSOS.
Diversos mitjans de
comunicació s’han fet ressò de dos casos recents de violència extrema, contra
gossos, llençant-los des de dalt de ponts per eliminar-los. La notícia s’ha de
llegir dues o tres vegades per donar-li credibilitat. Els motius concrets només
els saben els autors de la salvatjada, un al sud del Bages i un altre a la
comarca de l’Anoia. Segur que n’hi duen haver més,però aquests son els casos
coneguts i reconeguts com a morts violentes, per part del servei de guardes
rurals.
En altres casos,
hem llegit de propietaris de gossos de caça que al finalitzar la temporada, els
pengen per eliminar-los. No conec cap cas en les nostres comarques i les
noticies provenen de molts quilòmetres enllà, però demostra que aquesta
societat té un gran problema de sensibilitat, de falta d’estimació i de
brutalitat extrema, envers uns éssers que son fidels fins a la mort, mai tant
ben dit.
Vaig ser ponent de
la Llei de Protecció dels Animals en el Parlament de Catalunya, i precisament
varem contemplar dures penes contra el maltractament animal, però a la vista
d’aquests casos considero que varem quedar curts en les penes. Per gent així,
ha d’haver-hi penes de presó, i per més d’un any, i res de poder-la evitar
mitjançant treballs socials. Qui té comportaments com aquests no pot ser
redimit per unes hores de treball comunitari, ha d’anar a la presó, purgar la
pena i seguir cursos de formació i protecció als animals i a la natura en general.
Una societat sana i
equilibrada és aquella que sap compaginar els valors humanitaris, entenent
aquests per unes prioritats clares en matèria de protecció als més desvalguts.
Dalt de tot sempre hi ha de figurar les persones, començant per les més petites,
continuant per les més grans i dependents, i acabant amb tot el seu conjunt. I
alhora ha de protegir totes les criatures que tenim a l’entorn, no solament les
que conviuen amb nosaltres a casa, sinó també aquelles de les que ens nodrim.
Per això la llei preveu millorar condicions d’estabulació de bestiar, o el seu
transport en condicions adequades, o l’ús de sistemes ràpids i el menys
dolorosos possibles quan s’han de sacrificar.
Ens toca a tots
vetllar perquè la llei es compleixi. La vigilància és fonamental per evitar
maltractaments com els descrits, o d’altres de menys visibles com tenir animals
lligats de dia i nit, durant dies, setmanes o mesos. O mal alimentats, o
permanentment maltractats. Qui no vulgui cuidar bé un animal que no el tingui,
i si s’ha equivocat al comprar-lo o a l’acceptar-lo, té la via de portar-lo a
una protectora i treure-se’l del damunt. Tot abans que fer ús de mètodes
impropis d’una persona.
Ara ve Nadal, i
algunes persones creuen que regalar mascotes pot ser una bona mostra d’estimació
envers nens i nenes. Atenció a no caure en aquest parany. Sorpreses de Nadal i
Reis amb animals, les mínimes possibles. Una mascota pot fer gràcia uns dies i
es pot convertir en un malson la resta de l’any. Si el nen/nena no té molt clar
el sacrifici que li suposarà a ell o ella, als pares i avis per tenir-la en
bones condicions, millor comprar un joguet inert o que funcioni amb piles. Es
magnífic tenir un animal a casa, sempre i quan es tingui clar que forma part de
la família, i ha de tenir les mateixes atencions que un membre més. Si tothom
ho tingués clar no hauríem de parlar de fets com els inicials, dels quals
confiem i esperem trobin els culpables per ser durament castigats.
TRANSCRIPCIÓ I COMENTARIS A DENÚNCIA A L'ACA - RIERA MARGANSOL
TRANSCRIPCIÓ
DENÚNCIA PER FETS O ACTUACIONS QUE AFECTIN LES AIGÜES SUBTERRÀNIES ,
SUPERFICIALS O LES LLERES DELS RIUS.
A la vista de la
mala qualitat de la còpia, transcrivim el contingut:
Dades del
denunciant: Grup de Defensa de la
Natura del Berguedà
Adreça, Plaça Dr.
Saló, 4, 2n - Berga
Passejant per la
riera Margançol ( Berguedà) ens hem adonat de que hi baixa molt poca aigua,
potser massa poca per ser a juliol. La qual cosa ens fa adonar de la
precarietat de la situació ja que estem només a inici de l’estiu.
Si no s’inverteix la tendència el nivell de la capa freàtica sembla estar
molt baix i les captacions d’aigua de la riera per a consum domèstic les fan
baixar encara més.
Moltes zones al llarg de la riera coincidint amb la zona de captació d’aigua
no presenten aigua al llarg del riu. Aquesta apareix només a mesura que baixa
la cota i aflora l’aigua que hi ha a l’aqüífer.
El control l’hem afectuat a:
1.- Nivell superior just a l’inici : sota els Oms.
2.- A nivell de la captació d’aigua de Borredà i a la zona de les 9 fonts.
3.- A la zona del càmping de Campalans i per sota d’ell.
Estem preocupats per aquesta circumstància i considerem que s’hauria de
mantenir un cabal ecològic. Preguem es faci l’estudi corresponent de l’estat de
la riera i de les captacions que se’n deriven.
12/08/2015 . Signatura il.legible .
Aquest és el text de la denúncia presentada davant l’Agència Catalana de
l’Aigua ( ACA) la qual va venir a comprovar sobre el terreny si tenia algun
fonament o no. Suposo que els denunciants devien pensar que l’ajuntament no
tenia concessions d’aigua, o no les tenia en regla, i potser captava aigua il·legalment.
El cert és que l’ajuntament sempre ha procurat tenir totes les
autoritzacions, permisos, concessions, etc, en regle oimés quan es tracta de
temes relacionat amb l’aigua. Així, doncs, la visita va servir per mostrar les
captacions, repassar la documentació en poder de l’ajuntament i comparar-la amb
la de l’ACA i constatar que tot està en perfectes condicions, fins el punt de
que els inspectors ens varen felicitar pel bon estat de totes les instal·lacions
de captació i transport de l’aigua.
L’ajuntament va tramitar i obtenir una concessió de 2,5 litres /segon
d’aigua de la Riera Margansol ,
una altra de 6 litres/segon procedent de les 9 Fonts i Font de les Mosqueres, i
finalment una de 7.000 m3/any del pou Cabanes 1 i una altra de 7.000 m3/ any
del pou Cabanes 2, de manera que el conjunt de les concessions permeten abastar
d’aigua el poble de Borredà d’una manera segura i constant.
Pel que fa l’escassetat d’aigua durant els mesos d’estiu, és habitual,
normal i repetitiu en anys de pluges escasses. Es evident, sinó plou no baixa
aigua, o en baixa poca. Aquest és un principi universal aquí i arreu del món. I
quan en baixa poca l’ajuntament posa en marxa un dels pous per evitar captar
aigua de la riera, encara que per concessió ho pugui fer. Tenim clar el
principi de protecció de la riera, tant per l’interés de la fauna com de la
flora, i si en algun moment i en algun tram s’asseca no és degut a les
captacions de l’ajuntament, sinó a la manca de pluja, i a filtracions en el
llit del riu quan l’aigua passa per trams de roca calcària.
I així ho podem veure quilòmetres amunt de les captacions, on la riera
també baixa amb molt poc cabal, ja en terme municipal de Sant Jaume. I si això
passa a l’estiu, el mateix pot passar a l’hivern. Ara mateix, i després de prop
de 3 mesos sense pluges, podem veure trams de la riera pràcticament secs, degut
a la falta d’aigua o a la congelació aigües amunt.
En resum, considero que la denúncia pretenia uns efectes diferents dels que
suposadament descrivia, i no va aconseguir. Les captacions son oficials,
disposen de les concessions preceptives, estan en perfecte estat de revista, i
no suposen cap perill per la riera Margansol. També va quedar demostrat
l’interès de l’ajuntament per preservar la fauna, flora i l’equilibri medi
ambiental de la riera, intercalant captacions de la riera amb captacions dels
pous, quan el cabal és escàs. I així s’ha tancat l’expedient obert per la
denúncia. Tot està en ordre i compleix la normativa vigent.
Borredà, 17 de desembre de 2015
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Tuesday, December 15, 2015
RENOVACIÓ JUNTA DIRECTIVA - ADF SOBREPUNY
RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ADF
SOBREPUNY.
L’ADF Sobrepuny és
la número 43 de Catalunya, creada en el primer any de la convocatòria de la Generalitat , i per
tant una de les més antigues del país. Agrupa els municipis : Vilada, Castell
de l’Areny, La Nou
de Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà, Borredà i Berga ( que si va afegir 8 anys
enrere). Un territori immens, entre el centre i l’Alt Berguedà, conformat per
aquests 6 municipis. Durant els primers 20 anys la capitalitat de l’ADF
l’exercicia el municipi de Borredà i fa 6 anys va passar a Vilada, on radica en
l’actualitat.
El passat dijous
dia 10 d’aquest mes es va celebrar Assemblea General , per procedir a la
renovació de la Junta Directiva.
D’aquesta Assemblea
en va sortir la Junta
següent.
Presidenta,
Montserrat Badia – alcaldessa de Vilada
Vice-president i
tresorer – Pere Raja – alcalde de Castell de l’Areny.
Vocals: Oriol Camps
– Regidor de Berga
Eleuteri Adelantado – alcalde de La Nou de Berguedà
Rubén Lladós – alcalde de Sant
Jaume de Frontanyà
Joan Roma - alcalde de Borredà.
Com a representant
de l’ADF a la Federació
d’ADF’s de la comarca del Berguedà es va nomenar a la presidenta.
La nova Junta
Directiva, té la previsió de convocar reunió durant la segona quinzena de gener
per procedir a estudiar les accions a dur a terme durant l’any 2016 en matèria
de camins, dipòsits i basses d’aigua, renovació i ampliació material , i
millorar la implicació directa dels
propietaris forestals en la organització i voluntariat.
Berguedà, 15 de
desembre de 2015.
ENTENC LA INDIGNACIÓ - art. Nació Digital Solsona
ENTENC LA INDIGNACIÓ .
El divendres passat
va venir el Conseller Santi Vila a la comarca per fer-se la foto amb alguns
alcaldes de municipis per on passa la C-16 / E 9 / Eix del Llobregat. Una foto , per un anunci clarament
electoralista que no suposa cap novetat ni cap compromís en ferm. Es més ho
considero un error garrafal per quan pretén alegrar a la gent del Berguedà i en
canvi aconsegueix la indignació de tota la gent del Bages.
Els berguedans
estem ja cansats de promeses, anuncis i compromisos sense cap garantia formal de
fer-los realitat. Portem anys amb el compromís de continuar l’autovia Berga –
Bagà, per tancar el recorregut habitual en una comunicació EUROPEA. Estem
parlant de la E 9, una via de connexió amb Europa que ha de ser autovia de dalt
a baix, i no una via estranya entre Berga i Bagà, amb un tercer carril movible,
tipus cremallera.
De fet, la foto i
l’anunci del passat divendres només feia referència al PROJECTE, no a la
contractació per la qual no hi ha partida pressupostària, de manera que ja en
parlarem el dia que tinguem el projecte de quan està prevista la seva
contractació i execució. Perquè es va fer la foto ? Doncs, simplement perquè
estem en campanya electoral i alguna cosa s’ha de vendre a nivell territorial
per donar la imatge de que el govern de la Generalitat continua existint i té
projectes “en marxa”.
Però, ja no li fem
confiança. Fa mig anys se’ns va dir que ara farien unes obres de manteniment
importants, i en la reunió pertinent, alguns ja vàrem considerar que aquestes
obres servirien per aparcar el desdoblament. Se’ns va dir que no, que la
voluntat d’emprendre les obres de tercer carril es mantenien fermes, i es
farien realitat dintre d’un any o any i mig. Ho sento però no m’ho crec. No és
creïble haver invertit ara un elevat import per reformar el ferm, posar nova
senyalització i noves proteccions per d’aquí un any o dos , tirar-ho tot a
terra per fer el nou carril. No sé quan el veurem fet, però pronostico que no
abans de 5 o 6 anys com a mínim.
Amb tot això, ens
arriba el clam dels alcaldes, entitats i societat civil en general pels
col·lapses i perillositat de la C-55. Es lògic que no entenguin com la
Generalitat digui que no té ni cinc per desdoblar un dels trams més perillosos
de Catalunya, i en canvi demostri la disponibilitat per invertir uns quants
milions a continuar la C-16 fins a Cercs.
D’aquí és fàcil
arribar a conclusions altament preocupants com pot ser que tenen més força els
lobbys lligats a les relacions Barcelona – Cerdanya que no pas la dels
ajuntaments del Bages centre i sud. De fet, Catalunya s’ha desenvolupat no pas
posant les prioritats sobre els interessos del país sinó de col·lectius molt
determinats que han exercit una notable influència sobre el govern de la
Generalitat. Si tenim en compte aquesta situació entendrem el perquè de moltes
de les obres realitzades arreu del país , en comptes de fer-ne d’altres que
tenien una major lògica industrial, comercial, i de país. El cas de la C-55 i la protecció permanent
dels interessos de l’autopista , per part de la Generalitat, és un exemple clar
del que dic. Tampoc entenc com volen
guanyar uns vots al Berguedà i en canvi perdre’n el doble en el Bages. Es una
mostra clara del desconcert que regna dintre del Govern de la Generalitat, i dintre
de CDC, perdó de Democràcia i Llibertat, o de qui realment sembli que mana. Més
aviat sembla que a dia d’avui no governi ningú.
DESMUNTANT RAJOY - art. Blogesfera
DESMUNTANT RAJOY – BURÒCRATA VS EMPRENEDOR.
Estem a l’endemà
del cara a cara, Rajoy – Sánchez, i és interessant llegir i escoltar les
opinions de tertulians, diaris, televisions....intentant extreure tot el suc
del que fou el gran debat d’aquesta campanya electoral. No va defraudar les
expectatives en quan a interès mediàtic si bé alguns comentaris no tenen res
d’objectius ni equilibrats. Hi ha massa coses en joc com perquè els mitjans de
comunicació emetin opinions raonables.
I és que alguns
mitjans han estat els autèntics creadors i formadors d’opinió vers els partits
emergents: Ciutadans i Podemos, i no poden ara desmarcar-se’n ni deixar-los de
potenciar, malgrat es constati la feblesa de la seva composició i arguments. A
tota obra artificial, tard o d’hora li surten els defectes, i es fa molt
evident en els casos dels dos partits “novetat”. Es dediquen a vendre fum, i a
criticar a tort i a dret, sabedors que disposen de mitjans de comunicació molt
propers que amplificaran les seves crítiques. Si en algun moment arriben a
governar, la dura realitat els desinflarà amb la mateixa rapidesa en que els
han escombrat, però tornem al principi, al tema del gran debat.
Era necessari, i jo
diria que obligat, el debat a dos. Alguns ara critiquen el que és normal en tota
democràcia consolidada. Es dona prioritat als partits en funció dels resultats
obtinguts en les darreres eleccions, i no, en funció de les expectatives que es
puguin donar a determinats partits, en base a enquestes, sovint molt poc
serioses i rigoroses.
En el meu cas, el
debat em va donar la sensació d’un combat entre un buròcrata i un jove emprenedor.
No vull confrontar edats, més igual l’edat d’un i altre, l’important és el que
diuen i proposen. He conegut joves amb idees molt velles, i a l’inrevès, però
les posicions, explicacions i compromisos de Mariano Rajoy es fonamenten en el
comportament i visió d’un gestor, un buròcrata, que es limita a resoldre els
problemes diaris sense anar més lluny. No planifica a mig i llarg termini,
perquè no entra en la seva visió personal i professional. De fet, Rajoy era
previsible i ahir ho va demostrar en tot moment. No va fer res per trencar
aquesta imatge d’home gris, incapaç de trencar motllos i cercar vies
innovadores davant problemes nous. Es el que ha fet sempre, i no serà ara, quan
el cos li demani canviar radicalment.
Tot el contrari de
Pedro Sánchez que tenia “fam d’innovació”i compromís. Varem assistir a un duel
entre la vella i la nova política, i d’aquí que el líder del PSOE sortís
clarament guanyador. Malament quan algú va a defensar només els neulers, en tot
moment pot perdre el joc, i així la va passar a Rajoy. Però és que el país
necessita girar pàgina a la mediocritat d’aquest mandat i emprendre una nova
etapa amb canvis molt, molt substancials. Ja no s’hi val apedaçar el vestit,
cal un vestit nou, i la gent està cansada de petites promeses i no veure grans
canvis. Ara és l’hora de promoure canvis radicals en el funcionament de les
institucions del país. Em sembla lògic capgirar el paper del Senat, em sembla
evident la necessitat de modificar tot el marc laboral, o el dels serveis
bàsics i essencials....i sobretot, garantir la credibilitat en el sistema, molt
maltractat en els darrers anys.
I per nosaltres,
els catalans, més que mai necessitem aires nous en el Madrid polític. Seria
gravíssim el continuisme en el govern central, d’aquí l’esforç tant del PSC com
del PSOE en oferir un nou pacte constitucional, en el qual es garanteixin les
aspiracions dels catalans. Som a temps d’aturar la deriva independentista, en
un moment en que no sap cap on tirar, liderada per personatges d’una
mediocritat més que evident . Queden pocs dies per sortir de dubtes, i per això
el debat d’ahir va ser important. Qui tenia dubtes sobre els dos autèntics
aspirants a la presidència del Govern, se’ls hi van esvair davant la imatge
d’un buròcrata, front a la d’un emprenedor, capaç de liderar una etapa
complicada, però enormement prometedora si s’encerta el camí a seguir.
El repte era
difícil, però valia la pena afrontar-lo. Pedro Sánchez va demostrar al seva
vàlua i la disponibilitat per aplicar el programa que Espanya i amb ella,
Catalunya necessita.
Friday, December 11, 2015
CREDIBILITAT - art. Regió 7
CREDIBILITAT.
En principi i com a norma general, sol guanyar les eleccions el partit i el
candidat que dona més credibilitat a la ciutadania. Sobretot quan el país està
immers en una forta crisi econòmica, territorial, d’estabilitat i lideratge.
Poques vegades s’havien ajuntat tantes incertes i crisis en un mateix moment de
la història. Ara, hi estem totalment immersos.
Per això, causa una certa perplexitat veure el gran nombre d’indecisos, a
dia d’avui. I causa preocupació la “venda de fum” per part de forces polítiques
que ni han governat ni han tingut ganes de fer-ho quan han pogut, per no
espatllar les seves perspectives de cara a les generals del 20D. Parlo de
Ciutadans i de Podemos. Molt semblants en els seus naixements i creixements,
tot i les distàncies ideològiques que puguin tenir.
I dic, puguin tenir, perquè tots dos partits es caracteritzen per donar
lliçons a tort i a dret, segurs de que no se’ls pot replicar comparant el que
han fet allà on governen o governaven, perquè no ho han fet mai. D’aquí la
simplicitat de missatges i la facilitat en renyar a tots els altres partits,
que consideren “tradicionals” per no dir “propis del passat”, quan ells
representen el futur més que el present.
Tots dos son propis més d’experiments de laboratori que no pas sorgits de
moviments populars, amb fortes arrels socials i territorials, encara que tots
dos vulguin creure’s hereus de moviments diversos, especialment en el cas de
Podemos.
No tenen passat, i ells ho venen com un avantatge, quan jo ho veig com un
perill. El perill de caure en mans de persones sense experiència, sense
arrelament, sense “sentit d’Estat” o de país, que tant aviat proposen eliminar
el Senat, o el Consell General del Poder Judicial com altres organismes i
institucions, fins que s’adonen de contradiccions flagrants o els hi surten
moviments potents que els fan canviar d’opinió. Ho hem vist en el cas de C’s, i
ho hem vist en el cas de Podemos. Es a dir, van d’una banda a l’altra en funció
dels resultats dels seus “experiments”a nivell mediàtic. Què passaria si
governessin i empressin unes maneres de fer semblants? Les decisions d’han de prendre, no per quedar
bé, sinó perquè son necessàries, i tot govern ha d’emprendre actuacions
impopulars. Pretendre quedar bé sempre és impensable per impossible.
Estem, doncs, en una campanya en la que la credibilitat del partit i el seu
candidat han de ser fonamentals a l’hora d’emetre el vot. Un partit sense
passat, és una caixa tancada de la qual pot sortir un projecte seriós o un
d’insolvent. De moment els pactes de C’s i Podemos amb altres forces polítiques
han estat plenes de sorpreses i sobresalts, i en el darrer cas, la contestació
interna es va ampliant i pujant de to. Què passarà si algun dia arriben a tenir
responsabilitats de govern ?
En el cas del PSOE a Espanya i del PSC a Catalunya, no poden haver-hi
sorpreses perquè hi ha un extens passat al darrere, amb múltiples aportacions
en l’assoliment de les llibertats, la creació de l’estat del benestar, la
lluitat pels més desfavorits, i també, ho remarco, una decidida lluita contra
la corrupció, fins el punt d’ostentar el grau més elevat de transparència a
nivell de tots els partits existents.
La credibilitat s’ha guanyat a força d’aprendre dels errors, castigar
culpables i evitar conductes que no siguin exemplars. Hi ha qui vol posar tots
els partits en el mateix sac, però la memòria individual i la col·lectiva
permet recordar el pas del socialismes pels governs nacionals i els autonòmics,
i comptar els avenços aconseguits en drets fonamentals , en la creació
d’ocupació i preservació dels serveis bàsics essencials, molt danyats i
retallats pel PP.
Toca, doncs, pensar en la credibilitat obtinguda, per no donar crèdit a
propostes mai executades pels partits emergents que fàcilment venen projectes
que canvien d’un dia per l’altre tant bon punt algú els hi demostra la
impossibilitat de poder-los aplicar. El premi a la credibilitat, ha de ser el
vot crític, exigint el compliment dels programes en un moment en que han de ser
més creïbles que mai. No s’hi val a “vendre fum” sinó vendre projectes
ambiciosos però realitzables. Aquesta és la credibilitat que dona la
trajectòria socialista, a nivell social i territorial.