Joan Roma

SENSE INVERSIONS AL SOLSONÈS - art. Celsona

2012-01-23T03:12:00.001-08:00

UN ANY O MÉS, EN BLANC.
Com hem pogut veure en els pressupostos de la Generalitat per aquest any, les inversions al Solsonès, brillen per la seva absència. No és la única comarca, sinó, una norma molt general. No hi ha diners, no hi ha inversions. I qui en faci, amb subvencions de la Generalitat, ha de saber que no les cobrarà fins al cap de 15 o 20 mesos. Aquesta advertència ens la fan des dels departaments corresponents, molt especialment des de Governació que és de qui depèn el PUOSC ( pla únic d’obres i serveis).
Des de fa un any, coincidint amb l’entrada al govern de CiU, els ajuntaments no saben quan cobraran de la Generalitat. En l’anterior mandat es va fer un important avenç en la transparència i informació de la Generalitat, mitjançant la creació d’un web en el Departament d’Economia i Finances, que tots els ajuntaments i empreses podien fer servir per informar-se dels pagaments previstos: import i data de pagament.
Un sistema molt fàcil d’utilitzar i que permetia planificar les previsions econòmiques. Podíem comprovar els deutes pendents, i la data de cobrament, sense haver de trucar constantment per demanar aquestes dades.
Ara, el web continua funcionant, però l’habitual és que no tinguem data de pagament. I els imports que la Generalitat deu, arriben amb retards de mesos. Els funcionaris tenen ordres de retrassar al màxim els pagaments i per tant, cada departament guarda un temps els documents comptables, per evitar pressions sobre Economia, i així repartir-se les culpes entre uns i altres. El resultat, és que ningú sap quan cobrarà. I així paralitzem una part important del país. En primer lloc als ajuntaments als quals la Generalitat els deu entre 750 i 1.000 milions d’euros. En aquest tema tampoc hi ha acord, perquè la falta de transparència del Govern Mas, és més que evident.
I tothom pateix per aquesta situació. Si els ajuntaments no cobren, no poden pagar, i si les empreses no cobren, no poden continuar treballant i han de tancar. Aquesta roda infernal no té data de caducitat. Es més, si fins ara, era habitual cobrar amb un any de retard, els nous terminis pugen fins els 15 o 20 mesos. Uns terminis impossibles de comprendre i de gestionar. Molts ajuntaments s’hauran de plantejar el donar de baixa les subvencions que tenen per no poder fer front a les obres previstes.
Tenim, doncs, diversos problemes greus al damunt. Els pressupostos de la Generalitat de l’any passat i d’aquest han deixat en blanc diverses comarques de Catalunya, entre elles el Solsonès. Per tant , a finals d’any portarem dos anys en blanc, i tot indica que continuarem per aquest camí algun any més. Es massa fàcil dir que el motiu és l’herència trobada. Aquesta excusa es pot fer servir durant uns mesos, però no al cap d’un any o dos. La Generalitat té capacitat impositiva si vol, i no oblidem que una de les mesures urgents, presa al cap de pocs dies d’entrar a governar va ser anul•lar l’impost de successions, un impost que aportava prop de 200 milions d’euros a l’any, procedents de les famílies més riques del país. I la Generalitat ha de saber gestionar millor, i tampoc en aquest camp ha estat un exemple, en el llarg període de Governs Pujol, o ara mateix, amb el president Mas.
I no oblidem que d’aquells governs i maneres d’administrar hem arribat als dies presents, amb similars fórmules. Cal una profunda modificació de les administracions públiques, començant per la Generalitat, i una lleial col•laboració i coordinació amb els ajuntaments. Estem lluny d’aquests objectius.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

LES GRANS PARAULES PERDEN EL SENTIT - art. Regió 7

2012-01-18T05:31:00.001-08:00

BANALITZACIÓ
Des de fa uns anys estem banalitzant un gran nombre de paraules, sentiments , actituds i símbols que acaben per perdre el seu sentit original i entren en el món del no res, de la buidor. I qui duu a terme aquestes accions no es dona compte del mal que produeix, o precisament n’és ben conscient, i actua amb una premeditació ben calculada. Veiem-ne alguns exemples.
Sobiranisme, ple autogovern, i expressions similars fetes servir molt freqüentment per dirigents de CiU, per no voler dir “independència”. O quan molts parlen alegrament d’independència sense cap fonamentació legal, ni intenció de demanar-la, provoquen el desconcert entre els seus i els adversaris, donant una imatge de frivolització d’un tema tan seriós com aquest. Actualment tenim aquesta actitud, un dia sí, i un altre també ,en un govern català que si una cosa fa és anar en direcció contrària al que predica.
Pacte fiscal, per no dir “concert econòmic”. Una altra expressió, camufladora d’una petició que no cap en la Constitució ni en el Estatut d’Autonomia de Catalunya. I fou la pròpia CiU qui no el va voler en la redacció de l’Estatut de Sau. Tot just tenim un nou sistema financer que ja en demanen un altre, suposadament millor, quan anys enrere es limitaven a demanar una mica més, i ja estaven satisfets i contents. Aquests canvis i contradiccions donen una imatge de falta de serietat en els plantejaments i accions de govern.
Simbologia contradictòria. En molts actes, festius o institucionals, alguns canvien la senyera per una estelada, sense cap mena de problema, pensant que una i altra representen més o menys el mateix. Una altra manera de llençar missatges i imatges cap a dins el país i d’aquí cap enfora, que distorsionen la realitat i obren grans interrogants sobre què vol el nostre país i què el representa.
I el mateix podem dir, dels que creuen que la bandera espanyola no ha d’onejar en segons quins llocs, o simplement i més fàcil: enlloc. En aquest cas, els és igual el que regula l’ús dels símbols estatals i autonòmics, es fan servir les normatives pel que és vol i com es vol. Entenen que les lleis serveixen si agraden i es poden incomplir si no s’hi està d’acord. I cadascú les interpreta al seu gust, de manera que el mateix es pot fer amb la presència de la resta de símbols, a la sala de plens o a l’alcaldia. En aquest i altres temes, podem dir que la situació és caòtica i gens seria.
La culpa és de Madrid. Sentència utilitzada una mica per a tot, i més ara, quan no hi ha diners a caixa. Es diu tant i s’explica tant poc que ja no és creïble, ni aquí ni allà, tot i que allà fan considerables mèrits per ser poc creguts. Amb tot, aquí juguen el mateix joc amb els ajuntaments, i el Govern Mas incompleix reiterada i persistentment amb les obligacions de finançar i pagar les administracions locals. Es a dir, apliquen la mateixa doctrina que ells critiquen a Madrid.
Podríem seguir amb una llarga llista d’acusacions i actituds que han esdevingut habituals en els discursos i compareixences públiques dels més alts càrrecs institucionals. Ja no tenen els efectes esperats, per reiterats i mancats de credibilitat. Han perdut l’essència i han esdevinguts, banals. Un dels pitjors llocs que pot ocupar un discurs polític. I tot indica voler continuar pel mateix camí. Malament rai.
Joan Roma i Cunill, President Fed.XI del PSC

CARRETERA MERLÈS - art. La Rella

2012-01-17T00:12:00.000-08:00

PER FI, EL CAMÍ DE LA RIERA DE MERLÈS, SERÀ RENOVAT.
Els alcaldes sabem quan difícil és realitzar determinades obres, en les actuals circumstàncies. En el cas que ens ocupa, havíem demanat ja fer les obres de renovació de tot el ferm del Camí rural de la Riera de Merlès, des del Cobert de Puigcercós( Borredà) fins l’Hostal de Sant Cristòfol ( Santa Maria de Merlès) fa uns quants anys.
Després de diverses reunions i gestions, es va aconseguir dur a terme una primera fase, en el tram sud del camí rural. De fet, pràcticament la meitat d’aquest recorregut, amb el compromís que el tram nord es faria tot seguit. Es a dir, al cap d’un any o dos.
Aquest termini s’ha anat allargant fins el dia d’avui en que ja ha sortit publicada la convocatòria de concurs d’adjudicació per un import total de 567.383,53 euros. Una obra que gestiona i executa el Consell Comarcal del Berguedà i que financia la Generalitat per medi del PUOSC 2012 amb un ajut de 380.201,37 euros, la Diputació de Barcelona amb 141.654,46 euros i el propi Consell Comarcal amb 45.527,71 euros.
Parlem, doncs, d’una gran inversió que ha de permetre deixar el tram nord, en les mateixes condicions que el que es va fer uns anys enrere. I és que aquest camí de fet fa les funcions de carretera i esperem que un dia el puguem traspassar a la xarxa de carreteres. De fet uneix la carretera C-26 de Berga a Ripoll, en el punt de l’Hostalet, la carretera BV-4654, en el punt del Cobert de Puigcercós i amb la carretera de Gironella a Prats, en el punt de Sant Critòfol.
En resum , tres comarques: Ripollès , Berguedà, Lluçanès , unides per un camí per on hi transita un gran nombre de vehicles i on hi ha diverses activitats turístiques i residencials de primer ordre.
Per aquest motiu aquestes obres son urgents. El grau de degradació del ferm arriba a fer-lo intransitable en molts punts. En els darrers anys havíem intentat tapar alguns dels forats, però era insostenible i molt poc durader. Esperàvem aquesta actuació del Consell Comarcal amb veritable desig. Dintre de poc serà ja una realitat. En pocs dies acabarà el termini de presentació d’ofertes, i el Consell Comarcal adjudicarà les obres . Unes obres que tenen un termini d’execució de 3 mesos.
Es a dir, que en ben poc temps podrem de nou transitar per un camí en bones condicions, connectant la gent de tres comarques i gaudint d’un dels paisatges més esplèndids de Catalunya amb una Riera de Merlès d’una bellesa i naturalesa excepcional.
Serà moment també de ser més rigorosos amb el control de velocitat, tenint present que és un camí i no una carretera, i amb el pes dels vehicles ( hi ha un pont romànic a preservar) i un ferm apte per cotxes però no per camions de gran tonatge. Però bé, això vindrà després. Ara felicitem-nos pel bon resultat de les gestions fetes i per la suma d’esforços de tres administracions que han fet possible resoldre aquesta necessitat.
Joan Roma, alcalde de Borredà ( Berguedà).

DIFICULTATS PER OBTENIR NOVA TARGETA TÚNEL DEL CADÍ

2012-01-16T01:59:00.000-08:00

PRIMERA ALLAU DE PETICIONARIS – TARGETA TÚNEL DEL CADÍ.
La improvisació i el desconeixement, presideixen la primera fase de les tramitacions de la nova targeta del Túnel del Cadí pels residents a la comarca del Berguedà.
Els ajuntaments s’han vist envaïts per una multitud de peticionaris que no tenen clar tot el circuit que han de recórrer ni algunes de les condicions que els afecten per aconseguir aquesta bonificació.
La realitat comarcal és diversa, i apareixen interrogants que ningú ha aclarit. Per exemple, què passa amb els qui els ha caducat la bonificació, i han iniciat la nova tramitació ? Rebran la bonificació o no , durant les setmanes que duri la tramitació? Quins terminis s’han fixat per aprovar la bonificació, una vegada entregats els documents? Què s’ha de pagar pels documents?
Tenim casos molt diversos a la comarca. Hi ha ajuntaments que cobren per cada certificat ( per exemple Berga cobra 1,30 euros per document), altres menys, altres, res. Però l’ambulatori de Berga, fins ara cobrava 11 euros per document, i avui , per medi del Consell Comarcal m’han informat que han suspès aquesta taxa. Tampoc cobra res el Consell Comarcal ni la Tresoreria de la Seguretat Social.
Amb tot, considero desproporcionada la documentació requerida per poder accedir a la bonificació del Túnel del Cadí. S’hauria d’haver negociat una reducció de la paperassa, haver-ne informat millor i obrir les administracions les tardes, per facilitar la tramitació. Els horaris de 9 a 2 son massa rígids i per qui treballa de difícil compliment.
I tot i que es donen 3 mesos per gestionar la bonificació, els tràmits i documents son lents d’obtenir, i alguns innecessaris, al meu entendre. Estem d’acord en evitar fraus o situacions d’abús, però es podien buscar altres sortides menys costoses, i sobretot més senzilles de complir.
A més, cada quan haurem de repetir aquest circuit? S’han estudiat algunes realitat que no contemplen els actuals requisits? Com es garantirà la protecció de dades, quan els documents passen per tantes mans? Quins son els terminis previstos? A quantes persones afecta aquesta reglamentació?
Estem parlant d’alguns milers de ciutadans, només a la comarca del Berguedà. No tinc dades concretes a la mà, però a la vista del primer allau als ajuntaments, podem pensar que la xifra pot superar els 2.500 o 3.000. S’hauria d’haver estudiat millor el sistema de supervisió i control, i evitar la situació de nervis, incògnites, falta d’informació, que estem vivint. Som a temps de rectificar o aclarir dubtes. A qui correspongui que ho porti a terme. Ajuntaments i ciutadans ho agrairan.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

LA GRAN OPORTUNITAT

2012-01-14T04:29:00.001-08:00

LA GRAN OPORTUNITAT
A diferència de molts companys i companyes, tinc clar que tots els grans partits estan sotmesos a daltabaixos, inevitables o, com a mínim, previsibles després d’anys d’estar a primera línia en totes les institucions del país. Què seria d’una democràcia si l’alternativa fos possible però no es realitzés ?
Portem ja 35 anys de democràcia i el país ha passat per un dels períodes més transformadors de la història. Estem ja a la segona generació de polítics, en aquest tram de vida contemporània i tot ha canviat. La guerra i la post guerra han passat a l’oblit de la immensa majoria de ciutadans, i els vells valors, han donat pas a d’altres de molt diferents, en una dinàmica que no ens pot deixar satisfets.
L’ànsia de poder, ha impregnat molts valors de la societat, i qui diu poder , diu diner, de manera que ja no es valora una persona pel que defensa, o pel que coneix, sinó per la seva situació econòmica i de poder. Aquests canvis han de suposar modificacions importants en la manera de fer i actuar dels socialistes en política. Hem de reivindicar els vells valors, com valors eterns que cal preservar i garantir.
No és estrany que la societat estigui desmoralitzada, i s’allunyi dels polítics quan veu cada dia judicis, com els de València o de les Balears, o apareguin noticies d’Andalusia, amb un autèntic despreci pel diner públic i amb una ostentació del poder i de l’amiguisme fins nivells increïbles.
Hem de recuperar l’austeritat i la credibilitat perdudes. Es impensable recuperar la confiança de la gent sense que aquesta vegi en nosaltres, els socialistes, els autèntics representants de la honestedat i la austeritat.
Que tothom qui pugui deixi els cotxes oficials, els dinars ostentosos de “treball” o altres prebendes que no encaixen amb la greu crisis per la qual travessen els nostres ciutadans. Fem front a la demagògia, amb explicacions clares de tot el relacionat amb sous, indemnitzacions o compensacions per les tasques que duem a terme. Es la única via per recuperar la confiança.
I ara tenim una gran oportunitat en el Congrés del PSOE. A Catalunya ja la varem tenir i la varem aprofitar en el nostre Congrés . Un magnífic congrés que ara s’ha de traduir en igual de bons congressos de les federacions per donar una nova imatge a tots els catalans. I si ho varem aconseguir aquí, hem de poder-ho fer a Sevilla.
Tinguem clar que ens hi juguem la credibilitat actual i futura, i en front els escàndols del PP, ha d’aparèixer la total honestedat dels socialistes. Es la millor fórmula per recuperar el terreny perdut.

QUÈ FÀCIL ÉS RETALLAR¡ - art. Regió 7

2012-01-13T00:22:00.000-08:00

QUÈ FÀCIL ÉS RETALLAR ¡
Es comprensible la indignació de la majoria de gent assalariada davant les mesures preses pel govern català de CiU i el estatal del PP, a l’igual que ho varen ser moltes de les decidides pel govern socialista. Mesures, sovint, poc explicades, mal aplicades i preses amb precipitació i desordre.
No és estranya la desafecció de molts votants socialistes, decebuts per un comportament inesperat en un partit d’esquerres, obligat a prendre decisions, en un marc global totalment voluble, inesperat i dominat per uns mercats i uns governs majoritàriament de dretes.
Serà interessant averiguar el comportament dels governs i els mercats, en l’actual crisis , quan aquesta hagi passat. Però mentrestant, què fan els nostres governs, tant l’autonòmic com l’estatal? Retallar. Ara, en diuen estalviar, però de fet, es retalla en serveis, prestacions, sal.laris, drets laborals, etc.
Els qui ostentem càrrecs institucionals, sabem que tant important és saber augmentar els ingressos com rebaixar costos. No n’hi ha prou en retallar, l’important és recaptar, i fer-ho per les vies més justes, més directes i més ràpides, quan la crisis és dura com ho és en aquests moments.
I per on es poden augmentar els ingressos? Tots ens ho demanem, i per ser justos, el lògic és recaptar més, a les persones que més ingressos tenen. Aquest és un principi essencial en les polítiques d’esquerres. Però, fins i tot abans que aquest, n’hi ha un altre encara més essencial com és el de procurar que tothom contribueixi al manteniment del país. Es a dir, que tothom pagui, i després, que pagui en funció de la riquesa que tingui.
Doncs bé, com és que Espanya es situï entre els països amb més frau fiscal? I quan dic Espanya, lògicament hi ha Catalunya inclosa, amb un molt elevat percentatge d’economia submergida, fugida de capitals, i tota mena de frau fiscal.
Per aquí convindria començar. Si una cosa desmoralitza els assalariats és veure com molts professionals liberals, fan ostentació d’una vida plena de luxes, amb aportacions ridícules a l’estat, via IRPF , patrimoni, o impostos de societats. Tothom reconeix el forat econòmic que això representa, i en canvi, no s’hi actua amb la contundència previsible.
En aquest camp, tant decebedor és que el partit socialista no hagi estat capaç de fer-hi front amb energia i contundència, com la benevolència que CiU i el PP actuen, en col•lectius que li son molt propers.
Es parla d’un frau fiscal a l’entorn dels seixanta o setanta mil milions d’euros a l’any. Una autèntica fortuna, capaç de resoldre bona part de la crisis econòmica del país, a la qual no s’hi fa front amb un autèntic exèrcit d’inspectors i una modificació de lleis contundent. Recordo els meus anys a Suïssa on defraudar era un dels delictes més castigats i més perseguits, i menyspreats per la gent, en el seu conjunt. Potser que ens posem les piles, i no anem a retallar, per retallar, quan tenim a l’abast un augment d’ingressos suficients com per parar les retallades, precisament a les classes més necessitades.
Estem cansats de veure governs forts amb els febles, i febles amb els poderosos. En aquest camp els socialistes no han fet els deures, i han estat castigats. Estaria bé fer-ho amb els actuals partits de govern sinó van pel camí desitjat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

RENOVACIÓ SERVEIS CASC ANTIC

2012-01-12T02:06:00.000-08:00

RENOVACIÓ SERVEIS CASC ANTIC
Al llarg dels 32 anys de democràcia municipal el poble de Borredà ha tingut una de les majors transformacions de la seva història. Nous equipaments i serveis, renovació d’edificis, compra de terrenys, substitució de vells serveis per altres de nous, etc, etc.
Queda, però, una gran inversió per realitzar, consistent en aixecar tots els carrers i places del casc antic, per tal de procedir a la substitució de la xarxa de clavegueram, la d’aigua, i renovar la pavimentació de pedra o d’asfalt.
Es per aquest motiu que 3 anys enrere, varem encarregar la redacció d’un projecte executiu a l’arquitecte municipal, Josep Vilaseca. Aquest projecte puja un import de 2,5 milions d’euros i suposa repartir en 3 fases, l’obra completa. La primera fase puja 1,1 milió i les altres dues fases, uns 700.000 euros.
A la primera fase es contempla la renovació de tot el carrer Manresa ( el carrer d’entrada al poble) i la Plaça Major. Substitució de xarxa de clavegueram, i col•locació de xarxa de desguàs d’aigües netes pluvials, renovació xarxa d’aigua i soterrament d’altres serveis. I asfaltat del carrer, menys a la Plaça Major que seria pavimentada amb pedra.
L’elevat import d’aquesta primera fase, coincidint amb la crisis i la retallada d’aportacions previsibles per part de les altres institucions, ha fet revisar la primera fase , de manera que prevegui només la renovació del carrer Manresa, amb alguns altres retocs tècnics, de manera que l’import se situaria en els 600.000 euros.
Una segona fase contemplaria el carrer de la Font, el carrer més antic del poble, i per on entra una de les canonades principals d’aigua. En aquests moments l’arquitecte municipal està modificant el projecte inicial, per contemplar aquesta segona fase, que se situarà a l’entorn dels 450.000 euros.
I deixaríem per un proper mandat, la Plaça Major, la Placeta i resta de carrers del Casc Antic.
En el projecte reformat, de totes maneres es contempla la dobla xarxa de clavegueram, per aigües brutes i aigües netes, i la renovació de la xarxa d’aigua, i una nova pavimentació de carrers i places complint les normatives actuals respecte accessibilitat i mobilitat. S’han estudiat diferents tipus de pedra, per aconseguir la millor adaptació a les característiques d’un Casc Antic molt ben conservat i preservat.
L’alcalde, Joan Roma

IMPROVISACIÓ PERMANENT- art. Celsona

2012-01-11T00:49:00.000-08:00

IMPROVISACIÓ PERMANENT
En contra del que s’afirma en un article en el número anterior, si una cosa veiem de l’actual govern de la Generalitat és una improvisació permanent en tots els grans temes de país. I no només, improvisació, sinó contradiccions entre membres del propi govern i del seu portaveu.
Conec bé alguns dels protagonistes del Consell Executiu i ja era previsible que el suposat govern dels “millors” quedés en poca cosa, però no podia sospitar fins a quin punt veuríem actuacions molt poc estudiades i meditades. I de decisions d’aquestes en tenim ja un munt d’exemples, i la cosa lluny d’aturar-se, té tendència a augmentar.
Es fàcil dir que tot ve d’una falta de finançament. Tots els ajuntaments tenen un problema similar a la Generalitat i no per això van anunciant mesures urgents, que després son explicades d’una manera, aplicades d’una altra, i rectificades al cap de pocs dies.
Veiem-ne alguns exemples. El Conseller de Sanitat, ja ens té acostumats a anuncis espectaculars, per la via negativa. Tant aviat diu que la salut és cosa de la genètica, o que cadascú s’espavili com pugui, com proposa fer pagar un euro per cada recepta, com després diu que segons qui, sí el pagarà, però altres, no, sense cap més aclariment.
El Conseller de Treball ( Empresa ), considera que pot fer disminuir l’atur a la meitat durant el present mandat, i tot seguit és desmentit pel propi President Mas, dient que rebaixar l’atur és de moment impensable.
El Conseller d’Economia ens té acostumats a grans pronunciaments sobre les càrregues d’impostos i les queixes davant de Madrid, però no és capaç de portar el Govern central davant els tribunals si realment té raó a l’hora de denunciar suposades arbitrarietats o retards en pagaments estatals. No explica els incompliments de la pròpia Generalitat davant el govern central ni davant els ajuntaments de Catalunya, als quals deu més de 500 milions d’euros.
El portaveu del Govern, denuncia incompliments de pagaments estatals, sense reconèixer que una part dels diners no venen degut a la no justificació d’inversions per part del Govern Mas.
Podríem seguir amb un centenar més d’exemples de totes les mides i colors, però el més xocant és que si fa poc més d’un any el PP apareixia com el gran enemic de Catalunya, amb el qual no es podia ni pactar ni governar, i per això s’anava al notari per oficialitzar-ho, com és que ara CiU pacta a tot arreu amb aquest partit? Tant poc dura la controvèrsia i la diferència entre partits ? Té credibilitat CiU quan exigeix determinades condicions al govern central i en canvi arriba a tota mena d’acords amb el partit que hi governa. CiU té pactes permanents i cada vegada més estables amb el PP, tant a l’ajuntament de Barcelona, com a la Diputació de Barcelona i en el Parlament. Ja només queda el Congrés de Diputats.
En resum, les dretes sempre s’acaben entenent perquè la seva prioritat son els interessos econòmics, i la resta és comèdia o teatre. I a partir d’ara veurem fins a quin punt coincideixen els acords i les propostes a Barcelona i a Madrid, de la mà de CiU i el PP.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

LA PRINCIPAL INVERSIÓ - BORREDÀ 2012

2012-01-10T02:55:00.000-08:00

MAGATZEM MUNICIPAL I PARC INFANTIL.
Actualment Borredà disposa d’un magatzem municipal, repartit en dues antigues naus d’una granja, situada a la part nord del casc urbà. L’ajuntament les té en règim de lloguer des de fa aproximadament 17 anys. La superfície ocupada és d’aproximadament uns 300 m2. I té un altre petit magatzem a la planta baixa del carrer de Berga, d’uns 55 m2.
Tot i la bona situació dels magatzems, la seva antiguitat, el fet d’estar a lloguer, i l’estretor d’una part del magatzem principal no permet un ús adequat de tot el material emmagatzemat que va creixent amb els anys. Cal tenir present també, el material de l’ADF que està en una part d’aquest magatzem.
Es per aquest motiu que l’equip de govern va decidir 3 anys enrere, comprar uns terrenys situats a la zona esportiva, en un extrem que dona al carrer de Dalt i al carrer Barcelona. Es a dir, en un lloc estratègic i molt adient per situar-hi el magatzem municipal, i aprofitar l’ocasió per col•locar un parc infantil a la coberta del magatzem, aprofitant el desnivell que té el carrer de Dalt , respecte el carrer Barcelona.
En resum, entre els terrenys comprats i els que ja tenia l’ajuntament, es disposa d’una superfície de 550 m2 per construir el magatzem i posar el parc infantil , damunt. Això suposarà tenir un magatzem municipal totalment nou, estalviar el lloguer que fins ara paguem per les dues antigues naus, i disposar d’un espai molt ben situat , ampli i amb maniobrabilitat interior per vehicles i material.
El cost total del magatzem i parc infantil , és de 401.637,39 euros, dels quals el PUOSC 2011 financia 381.555,52 euros i la resta serà aportació municipal. La previsió és fer la convocatòria de concurs en el mes d’abril, per adjudicar l’obra en el mes de juny, i que les obres puguin començar el setembre i tenir-les acabades per l’abril del 2013.
El parc infantil tindrà una superfície d’uns 550 m2, distribuïts en dos nivells, un directament damunt del magatzem i la resta, al voltant de la pista de tennis, veina. I el magatzem disposarà de 400 m2 de superfície útil.
Aquesta obra també permetrà eixamplar el carrer de Dalt, en prop de 2 metres i així tenir-lo totalment alineat, amb la resta del carrer. Un carrer que en aquest punt concret no té més de 3 m, d’amplada.
Així, doncs, amb aquesta obra aconseguim tenir una entrada de poble per la part nord, en millors condicions, estalviarem un lloguer, disposarem d’un gran i modern magatzem, tindrem un gran parc infantil, amb els seus jocs corresponents, i deixarem totalment acabada la zona esportiva que compta amb: pista de tennis, 4 pistes de petanca, pista poliesportiva, camp de futbol, amfiteatre cívic, piscines municipals i les escoles.
L’alcalde- Joan Roma

CAVALCADA DE REIS A BORREDÀ

2012-01-06T07:59:00.000-08:00

UNS REIS ESPLÈNDITS – BORREDÀ
Ahir dia 5 a 2/4 de 8 del vespre va arribar a la Plaça Major, la Cavalcada dels Reis de l’Orient, formada per 3 grans carrosses, on hi anaven els reis, i els seus patges, i dos vehicles més , molt ben il.luminats, obrint la comitiva.
Tot es va desenvolupar segons el guió previst per aquest any i similar al d’anys anteriors. Una vegada a la Plaça els Reis varen anar saludant a tots els nens i nenes, i després varen pujar al balcó de l’ajuntament des d’on saludaren a les més de 300 persones que havien vingut a rebre’ls.
L’alcalde, Joan Roma, va agrair la vinguda de SSMM. Un any més havien enviat una de les seves princeses per recollir les cartes de tots els nens i nenes, i ara estaven en persona a Borredà. Els va donar les gràcies i va convidar anar al Local Puigmal per llegir la carta dels Reis i rebre els primers regals.
I així es va fer. En el local Puigmal, la rebuda als Reis va ser entusiasta i durant més d’una hora es va anar cridant tots els nens i nenes, un per un, perquè pugessin a l’escenari i rebessin un regal de cadascun dels Reis.
I a les 9 de la nit s’acabà l’acte amb el comiat a la Plaça Major. Els Reis retornaren al campament per preparar-se per passar la resta de regals durant la nit. Aquest matí hem pogut veure per tot el poble, els joguets que han passat. Un dia esplèndid per poder jugar a fora i compartir amb els amics, les joguines rebudes.
Un any més, doncs, tot ha anat bé. Però el dia d’ahir va ser complicat degut a una greu avaria en el subministrament d’electricitat que feia preveure una tarda i nit molt complicades. A Vilada es va cremar un transformador que donava servei també a Borredà i Castell de l’Areny, de manera que varem quedar a les fosques.
Endesa, va avisar d’un mínim de 2 hores per reparar l’avaria, però a la vista de la gravetat, va enviar uns generadors per poder donar llum al poble. Just a les 7 de la tarda va tornar la llum i varem poder recuperar una certa normalitat.
Cal informar, de totes maneres, el gran esforç fet per la brigada d’obres per instal.lar generadors a l’ajuntament i en el local Puigmal per poder garantir la celebració de la festa dels Reis. Gràcies a aquestes previsions i treball extra es va poder iniciar la festa amb normalitat. El mateix varen poder fer els organitzadors de la Cavalcada.
Es per aquest motiu que l’alcalde, ha felicitat els membres de la brigada d’obres , per la bona feina feta, així com els membres de la Comissió de Reis, per haver treballat en unes dificils condicions. Malgrat la contrarietat de no tenir llum, la celebració va tenir la brillantor i participació de tots els anys. A tots, doncs, felicitats i Bon Any.

SOUS PÚBLICS - SOUS PRIVATS - art. Regió 7

2012-01-04T08:56:00.000-08:00

SOUS PÚBLICS – SOUS PRIVATS
Fullejant un dels diaris d’avui veig el rànking dels sous d’alguns dels directius de Bancs i Caixes a nivell espanyol. D’entrada ja s’aclareix que l’exigència del Banc d’Espanya de fer públics els sous ha causat molt malestar en el sector financer. S’agraeix i es comprèn aquest malestar, especialment en aquests moments en que tothom té en el punt de mira els sous dels càrrecs públics, i en canvi, ningú mirava els sous privats. Ni quan han anat saltant Caixes i alguns Bancs, amb sous escandalosos a nivell de directius. I no és per menys , quan veiem que el primer de la llista és Fco. González del BBVA amb 5,3 milions d’euros a l’any. O Emilio Botin, amb 4,9 milions, del Santander, o els 2,6 d’Isidre Fainé de La Caixa, o l’ex-ministre Rodrigo Rato, amb 2,34 de Bankia, etc,etc. En aquests sous no sabem ben bé què hi entra. O més ben dit, que no hi entra, com perquè puguin tenir altres ingressos complementaris. Tots sabem que si es vol en un sou privat, poden no entrar-hi indemnitzacions per assistències a determinades reunions, dietes , pagaments en espècies, com cotxes, lloguer d’apartaments o altres “despeses” lligades al càrrec. Aquesta informació l’hauríem d’haver tingut molts anys enrere, a l’igual que conèixer les inversions que feien moltes caixes, en base a criteris totalment allunyats de la seva funció social, i les seves arrels territorials. Com és possible que ningú, cap autoritat financera ni política exigís uns topalls màxims, en funció de determinades característiques i volum de l’entitat corresponent? On estem, en aquests moments? Jo diria que , de moment, estem bocabadats, indignats o incrèduls davant les xifres , donades a conèixer. I poc segurs de saber l’autèntica veritat de la realitat per quan van apareixent altres informacions que contradiuen les xifres inicials. Estic pensant en pensions d’escàndol, indemnitzacions mil.lionàries, crèdits atorgats a directius propis, o a amics i parents, etc. Es a dir, si en un lloc la transparència té molt camí per córrer és en aquest sector. Alguns poden dir que tractant-se de diner privat, cadascú fa amb ell el que vol o el que pot. Seria així sinó afectés la vida i el diner de tots. I ara més que mai hem vist que el que prediquen els grans liberals, cau d’immediat a la primera crisis que es produeix. Quan han aparegut els primers problemes, qui ha hagut de tapar els forats ha estat el govern amb diner públic. Es a dir, amb diner de tots, i si tots paguem els despropòsits d’alguns, com a mínim que siguin apartats dels càrrecs i paguin amb tot el que tinguin. De moment els errors, i la mala administració han sortit gratuïts als seus autors. No passa el mateix a l’administració pública. Tothom mira amb lupa l’actuació dels càrrecs institucionals i polítics, i fan bé, però per ser just caldria mirar a tot arreu. Les primeres mesures de transparència en el sector privat, demostren l’enorme distància entre els sous públics i els privats. Es pot dir que parlem d’un sector molt reduït i específic, però és que la pedagogia s’ha de fer en tots els sectors. Dificilment podem parlar d’austeritat , quan tenim a la vista els sous ,abans esmentats . I seria interessant conèixer altres ingressos , en altres sectors. Es podrien fer comparacions sobre dedicació, responsabilitat, eficàcia, entre l’àmbit públic i el privat. No en va alguns s’escandalitzen sobre els sous que tenen alguns alcaldes, diputats, senadors, etc. Res millor que la claredat per poder parlar clar. Hem entrat en un any especialment complicat, i les mostres d’exemplaritat han de venir de tot arreu i per part de tots els actors. Estaria bé, continuar pel camí de la transparència, i alhora de la contenció, en tots els ordres i sectors. Qui demana austeritat i imposa mesures dures a sectors ja molt castigats, hauria d’actuar de manera proporcional sobre els sectors més poderosos. Joan Roma i Cunill, President de la FEd. XI del PSC

IMPORTANT RECAPTACIÓ PER LA MARATÓ DE TV3

2011-12-31T09:08:00.000-08:00

BONA RECAPTACIÓ PER LA MARATÓ DE TV3 – 2.400 EUROS

Un any més la Penya Blaugrana de Borredà (PBB) ha organitzat tot un seguit d’activitats que li han permès la recaptació de 2.400 euros, destinats a la campanya de la Marató de TV3.
Es una important quantitat per un petit poble com el nostre. Enhorabona, doncs, a la PBB i a tots els voluntaris i voluntàries que hi ha col.laborat, i lògicament felicitats a tots per la bona feina feta.
Es varen fer actes tant variats com caminada a Rotgers, amb esmorzar a peu de l’església, teatre, bingo, tòmbola... En fi, uns dies molt atapeïts per arribar al resultat de 2.400 euros.
I és que la campanya per la Marató ha esdevingut tradició i participació en un poble com el nostre on la solidaritat és habitual en totes les ocasions que s’ha promogut.
Aquests diners ja s’han enviat als organitzadors de la Marató i es disposa del corresponent certificat de transferència de l’import, tal com sempre s’ha fet.

GUIA DE CAMINADES

2011-12-31T08:53:00.000-08:00

GUIA DE CAMINADES – BORREDÀ
Es ben conegut el nostre poble per molta gent jove que ha vingut de campaments , i posteriorment han tornat per recordar vells temps.
També tenim un gran nombre de persones que des de fa molts anys tenen Borredà com a segona residència.
I tenim un tercer grup de gent que han sentit a parlar de Borredà per amics i parents, o simplement han llegit en algun diari, algunes de les activitats que hi fem com per despertar la seva curiositat i aprofitar un cap de setmana per venir a veure’ns.
Un quart grup seria aquell, cada vegada més nombrós, que gaudeix d’alguns dels equipaments turístics presents en el terme municipal. Tots ells molt ben valorats i d’una gran qualitat. Estem parlant dels usuaris dels 3 càmpings , o dels que passen uns dies a les cases de turisme rural. Uns i altres tenen l’oportunitat de viure en un poble tranquil, acollidor i en un marc paisatgístic de primera qualitat.
Per tots ells, hem cregut necessari facilitar una petita guia de caminades que poden fer pel terme municipal. En concret hem preparat 6 caminades, amb diferents graus de dificultat, i recorreguts molt diversos com perquè s’adaptin a les necessitats de cada caminant.
Aquesta guia està pràcticament acabada, gràcies a l’ajut de la Diputació de Barcelona, i el treball realitzat per un grup de persones que ja es varen estrenar amb una guia per la ruta del carbó a l’entorn del municipi de Saldes.
Esperem tenir la guia ben aviat a la venda. En aquests moments estem fent algunes consultes i acabant de dissenyar el contingut. Volem que sigui una eina útil, fàcil d’utilitzar i vendre-la a un preu reduït. El fet de disposar d’ajuts de la Diputació ha fa perfectament viable.
Estem segurs que serà una bona eina de promoció i coneixement del poble. Una eina més publicada per l’ajuntament que s’afegirà a les altres edicions de material del municipi.

ALTRES RETALLADES - art. Regió 7

2011-12-28T04:41:00.000-08:00

ALTRES RETALLADES
No és estrany que tothom estigui neguitós i inquiet davant un futur tant inestable com el que vivim, i si això preocupa els particulars, també ho fa als qui tenim càrrecs institucionals.
En un temps rècord hem vist canviar el mapa de les caixes d’estalvis, sense conèixer ben bé com acabaran. Més ben dit, si alguna continuarà o no, perquè excepte una o dues, totes les altres sembla ser que estan condemnades a convertir-se en bancs o desaparèixer.
Del que es parla poc és del que passarà amb les obres socials d’aquestes caixes. Més ben dit, del que està passant, puix que pràcticament han desaparegut. I hem de parlar d’aquestes retallades o d’aquestes supressions perquè afectaran un gran nombre d’activitats, en molts pobles i ciutats. Precisament activitats lligades a serveis socials, que ja son retallats per part de les institucions.
I és que en pocs anys hem patit canvis molt importants en els ajuts que concedien les caixes als ajuntaments, a entitats, clubs, associacions, etc.
Primer va ser l’excusa que donar petits imports els comportava moltes despeses de gestió i complicacions per voler ajudar a tothom. Amb aquesta primera excusa varen desaparèixer ajuts a clubs esportius, entitats culturals, associacions de tota mena, etc. Uns ajuts importants perquè permetien comprar material, editar cartells, fer carnets o qualsevol altra de les necessitats d’una entitat social.
Pel que afectava als ajuntaments, es varen perdre ajuts per la festa major, o per alguna altra festa tradicional del poble. També es va anul•lar una bona iniciativa com era el pagament d’una activitat concreta de la festa principal del poble. Una activitat destinada al públic infantil.
D’aquelles primeres retallades, varem passar a unes altres, en que cada any es reduïa l’import per activitats de la gent gran, tant si l’organitzador era l’ajuntament com alguna entitat privada, sense afany de lucre.
També, varen desaparèixer els ajuts més rellevants, cada dos o tres anys, destinats a equipar algun edifici social, o mèdic, etc.
I hem arribat al punt que ja no sabem ben bé que queda d’aquella obligació de destinar un percentatge dels beneficis a obra social. De fet, ja no sabem quina caixa ha tingut beneficis, o es quadraven els números , i es destinava a obra social el que els directius decidien.
El fet és que ens trobem en plena crisis econòmica, amb retallades per tot arreu, i qui hauria de mantenir les seves aportacions, no existeix o està en vies d’absorció, o transformació en banc o en una altra entitat financera. Mentrestant els equipaments socials i les activitats que s’hi desenvolupen, en els llocs que depenien de l’obra social, es troben immersos en una gran incògnita i una gran inseguretat.
Aquest és un altre dels àmbits que algú hauria de donar explicacions de com quedarà, i què passarà amb tot el que fins ara en depèn. I semblaria que la obligació de mantenir les obres socials, hauria d’estar garantida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

MITGES VERITATS -art. Regió 7

2011-12-23T10:10:00.000-08:00

MITGES VERITATS
No hi ha res pitjor per la credibilitat de la política i dels politics que utilitzar les mitges veritats com a norma de conducta habitual, en les relacions institucionals i entre aquestes, i els ciutadans. Sobretot perquè qui en fa ús oblida que la veritat acaba per imposar-se i demostra qui té credibilitat i qui no en té.
Portem mesos amb greus discusions i debats sobre els suposats incompliments del govern central respecte la Generalitat en matèria econòmica. No és la meva intenció defensar uns o altres, perquè els errors han vingut de les dues bandes, i el resultat ha estat pèssim en matèria de serietat i claredat.
Fa prop d’un any varem encetar el debat sobre el retorn de diners , avançats de més, pel govern central sobre càlculs erronis d’ingressos previstos. Aquest error de càlcul afecta autonomies i ajuntaments, de manera que s’han de retornar diners ja gastats amb els problemes que això comporta. No és grat trobar-se amb aquesta situació, i com alcalde que sóc també m’afecta, però son les regles de joc que tenim vigents.
Ens pot agradar més o menys, podem demanar nous terminis i facilitats de retorn, però la llei s’ha d’aplicar, governi qui governi. Una altra cosa és, la possibilitat de concedir ajuts que facilitin aquest compliment, però en aquests temps, és somiar truites.
El govern Mas, sap perfectament les regles de joc vigents i per tant, no calia fer tanta gesticulació davant uns resultats clars i transparents. Demanar l’incompliment d’una llei no és precisament missió d’un bon governant.
I parlant d’incompliments, passem al segon dels debats tinguts, aquesta vegada respecte 759 milions que suposadament han de venir del compliment de la disposició adicional tercera de l’Estatut. En aquest cas es tracta de transferències per inversions realitzades per la Generalitat a càrrec als pressupostos generals de l’estat. Uns diuen que no els paguen perquè la Generalitat no ha justificat degudament aquestes inversions, o perquè no s’han signat els convenis preceptius,etc. Per part de la Generalitat no s’aclareix cap dels dos conceptes, i simplement diuen que preveien cobrar aquests diners, i per aquesta causa no podran pagar les nòmines i pagues extres del personal.
Tots els qui tenim algun càrrec institucional sabem que en matèria econòmica no es poden barrejar peres amb pomes i si havien de venir els 759 milions, no es podien destinar a pagar nòmines, sinó factures d’empreses que haguessin treballat en obres de la Generalitat. Una cosa és capítol sis i una altra capítol ú.
Aquesta cosa tant simple i senzilla fa creure en un doble joc per part del govern Mas, i permet fixar com a titol d’aquest article el de les mitges veritats, perquè el tema no està gens clar. No es pot dir que no es paguen les nòmines perquè no arriben diners que estaven destinats a d’altres coses. I si s’enganya en un tema, qui ho fa no mereix confiança quan denuncia altres incompliments.
I de fet, el govern central, ha avançat uns dies la bestreta mensual de desembre amb un miler de milions d’euros per la Generalitat, cosa que hauria de permetre el pagament sencer de totes les obligacions i no és així.
Per últim, el mateix govern Mas incompleix el que denuncia a Madrid, per quan els ajuntaments de Catalunya esperen el cobrament de prop de cinc-cents milions d’euros que els deu la Generalitat i no saben quan els rebran.
En resum, les mitges veritats mai resolen res, i enverinen la vida política. No és seriós el seu ús i abús, i encara menys en època de crisis i greus dificultats. La serietat obliga a explicar amb veracitat les obligacions d’uns i altres. De moment no ho veiem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

MODIFICACIÓ HORARIS ATENCIÓ CIUTADANS

2011-12-21T04:01:00.000-08:00

MODIFICACIÓ HORARI ATENCIÓ ALS CIUTADANS – BORREDÀ 2012
Per acord de la Junta de Govern Local del passat mes de novembre, els horaris d’atenció als ciutadans de Borredà, tindran la següent modificació.
Des de fa molts anys, l’ajuntament atén els ciutadans els dilluns i dimecres a la tarda, i els dissabtes al matí.
En els darrers mesos, s’ha comprovat una gran disminució de les gestions i tràmits els dissabtes al matí, per la qual cosa l’equip de govern municipal ha decidit passar l’atenció dels dissabtes als divendres al matí, de manera que es mantindran les dues tardes, i el matí que fins ara eren habituals. I s’obriran les oficines, el primer dissabte de cada mes.
Així, doncs, els horaris d’atenció seran:
Dilluns i dimecres de les 16 a les 19 hores, els divendres de les 10 a les 13 hores. I el primer dissabte de cada mes de les 10 a les 13 hores.
L’alcalde: Joan Roma i Cunill

PRESSUPOST BORREDÀ 2012

2011-12-20T08:26:00.000-08:00

APROVAT EL PRESSUPOST DE BORREDÀ PER 2012
En el Ple Municipal Ordinari celebrat el passat dilluns dia 19 es va aprovar per unanimitat, el pressupost per l’any vinent, 2012. El pressupost puja 954.255,21 euros , amb una gran obra, subvencionada pel PUOSC 2011 per un import total de 401.000 euros. Aquesta obra consisteix en construir un magatzem municipal, en un dels extrems de la zona esportiva, i a la coberta hi anirà un parc infantil.
La resta de partides estan destinades a fer el manteniment de tots els equipaments i infraestructures del municipi, així com promoure les activitats principals del poble de cara l’any vinent.
L’alcalde va donar compte de la importància de disposar d’un pressupost equilibrat, auster i realista, la qual cosa ha permès fer front a totes les obligacions municipals sense especials problemes, de manera que el grau d’endeutament, així com els terminis de pagament estan entre els més raonables de Catalunya.
Aquest pressupost és continuista, respecte el d’anys anteriors, si bé prudent a l’hora de preveure inversions, degut a les retallades d’altres administracions que afectaran l’activitat inversora de l’ajuntament, especialment a l’hora de comptar amb el cobrament dels ajuts aconseguits.
Es per aquest motiu que l’equip de govern municipal ( PSC) ha modificat algunes de les previsions de mandat per tal de prioritzar algunes de les inversions , en detriment d’altres no tant indispensables. D’aquí la planificació de les actuacions en el casc antic, en 4 fases i no en tres, com estava previst inicialment, i amb algunes modificacions tècniques que rebaixin el cost global de cadascuna de les fases. Aquestes actuacions es presentaran a Generalitat i Diputació quan es convoquin els plans d’inversions respectius.
Ara, però, s’ha donat el primer pas per tenir un pressupost adequat a les necessitats de cara l’any vinent, amb l’aprovació per unanimitat : PSC – CIU del pressupost 2012.

SABER REACCIONAR- art. Regió 7 / dissabte

2011-12-15T03:57:00.000-08:00

SABER REACCIONAR
Es evident que el Partit dels Socialistes de Catalunya, està travessant una greu crisis, fruit de diversos factors interns i externs, i d’aquí els resultats electorals obtinguts en les darreres eleccions al Parlament, a les municipals i a les estatals.
Tots els grans partits, al llarg de la seva història han passat per moments difícils. No cal enumerar-los, però qui segueixi la política i li agradi la història, ho pot comprovar ben fàcilment. I ben a prop nostre, a França, en tenim un exemple ben clar. Un PSF en caiguda lliure durant uns quants anys, després de la desaparició d’un gran líder com Mitterand, ha aconseguit remuntar i convertir-se en el més ferm candidat a governar el país ,l’any vinent.
Això sí, han calgut grans esforços d’innovació, renovació i integració de sectors socials, i obrir-se cap a noves fórmules organitzatives, i electorals, entre les quals la d’elegir el candidat a la presidència, mitjançant primàries en les quals poden participar militants, simpatitzants i persones no vinculades al partit.
Noves fornades de càrrecs a tots els nivells, respectant i complementant la feina d’experimentats polítics, han permès obrir-se a la societat i convertir un vell partit, en un de nou i posat al dia.
Bé, estem ja en ple Congrés del PSC, a Barcelona. Qui hagi seguit des de dintre o des de fora els moviments precongresuals, haurà comprovat com tothom tenia clar que s’havia de reaccionar d’una manera profunda i generalitzada. Ningú podrà pensar ni creure que les candidatures de les diferents opcions han estat conduïdes o marcades per directrius internes o externes. La llibertat ha presidit tots els moviments i “l’aparell” del partit s’ha mantingut neutral.
Tot és possible i tot és modificable, en el marc del Congrés. Les regles de joc estan clares des de fa anys i funcionen en tot el seu conjunt. No hi ha cap mena de dubte que els resultats obtinguts, en les darreres conteses electorals, han servit per fer reaccionar el partit en tots els seus àmbits. Demà, diumenge, els resultats es faran públics, a nivell de direcció, a nivell dels òrgans principals del partit, i a nivell dels documents. Els catalans i catalanes podran veure si s’han fet els deures degudament.
I és que res passa sense causes concretes. Alguns, sobretot des de fora, tenen clars els camins per on hauria d’anar el PSC. Segurament cap una direcció contrària a la dels ideals del socialisme. Tancar-se dintre de Catalunya, i batallar cap enfora. Convertir-se en una mena de “nacionalisme d’esquerres” que no sintonitzaria amb les necessitats de la societat actual. Si una cosa constatem d’aquesta crisis és la necessitat d’enfortir els llaços entre tots els països que conformen la UE, i cercar una societat més justa a nivell mundial.
Podem actuar localment i pensar globalment, però sempre agrupant forces per tenir més capacitat d’influir i canviar les decisions dels governs de torn. I ara tindrem ocasió de veure que el nostre funcionament federal pot fer front, en millors condicions, a l’acció de govern del PP que si anéssim sols.
En qualsevol cas, animo a comprovar els resultats del Congrés no solament per les cares del nou PSC, sinó també pels ideals renovats i posats al dia que s’hi ha debatut i aprovat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

PRIMERA ACTUACIÓ A SALSELLES- art. La Rella

2011-12-15T02:26:00.001-08:00

PRIMERA ACTUACIÓ A SALSELLES
Una vegada signat el conveni entre el Bisbat de Vic i l’ajuntament de Borredà, la Diputació de Barcelona, per medi del Servei de Patrimoni Local ha demanat llicència d’obres per fer la primera actuació a l’antiga església, de l’antic municipi de Salselles que l’any 1898 va ser agregat a Borredà. Des d’aleshores l’església, juntament amb la resta de cases i territori formen part del nostre municipi.
De fet més que obres, l’actuació consistirà en evitar la degradació de l’edifici, i evitar la caiguda del campanar i de la volta principal de l’església. Es a dir, s’apuntalaran les parts més sensibles, i es protegiran les parets i volta, per evitar que la pluja pugui empitjorar la seva situació. Especialment la del campanar.
Els treballs s’han adjudicat a l’empresa Pendís de Bagà( Berguedà). Una empresa especialitzada en restauració de monuments, amb un llarg historial en aquest àmbit. La Diputació ha concedit una primera subvenció de 26.000 euros i dintre de poques setmanes, em reuniré amb el Diputat de l’Area per sol•licitar un nou ajut de cara l’any vinent per poder continuar les obres.
De fet, la intenció de l’ajuntament de Borredà, és la de complir la promesa feta a la gent que participa en la campanya de “Salvem Salselles”, i a l’alcalde de Sant Martí d’Albars i alcaldessa de Lluçà, a més de tots els qui cada any venen a l’aplec de Salselles. I la promesa es vol concretar , no en la reconstrucció de l’església, sinó en la seva preservació i seguretat . Es a dir, preservar les restes, fer-les visitables, i adequar una de les antigues capelles com a lloc per fer la missa de l’aplec i posar una rèplica de la Mare de Deu de Salselles que es guarda en el Monestir de Lluçà.
Bé, malgrat la crisis, i les retallades de pressupost en totes les institucions del país, podem anunciar aquesta primera actuació i preveure noves aportacions, en els propers anys, fins aconseguir culminar el nostre compromís.
Va ser una llàstima no protegir el monument en el seu moment, però , en la mesura de les possibilitats evitarem la seva desaparició.
També, aquesta actuació hauria de servir de toc d’alerta per molts altres monuments que tenim per aquestes terres i es troben en perill de degradació irreversible. Sovint, no ens donem compte de fins a quin punt hauríem d’estar orgullosos del que varen construir els nostres avantpassats, i la obligació que tenim de traspassar-los a les generacions futures.
Quan desapareix un monument del passat, desapareix una part de la nostra història i de les nostres arrels.
Salselles havia estat un municipi pròsper, amb més de 200 habitants a finals del segle XIX, i l’església era una mostra de la seva prosperitat. Ara tenim l’ocasió de salvar l’edifici més representatiu d’aquell municipi. Esperem poder-ho completar dintre d’aquest mandat municipal.
Aprofito per desitjar a tots els lectors de La Rella, un Bon Nadal i un Pròsper Any Nou 2012.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà( Berguedà).

NADAL A BORREDÀ

2011-12-15T01:51:00.000-08:00

NADAL A BORREDÀ
Demà , divendres dia 16, encendrem els llums de Nadal , com a preludi de la celebració de les festes de Nadal i Any Nou.
Com cada any, el dia 26 de desembre a les 6 de la tarda, vindrà la princesa – cartera, enviada dels Reis de l’Orient per recollir les cartes dels nens i nenes de Borredà. I el dia 5 de gener a les 7 de la tarda arribarà la Cavalcada de SSMM els Reis de l’Orient a la Plaça Major, on seran rebuts per tota la gent del poble. A continuació sortiran al balcó de l’ajuntament a saludar a tothom, i tot seguit, ja en el Teatre Puigmal repartiran els primers regals als més petits.
Un any més, Borredà celebra en pau aquestes festes, plenes d’alegria i amistat, i carregades d’il•lusions.
Per part de l’ajuntament, el dilluns vinent aprovarem el pressupost per l’any vinent, un pressupost de 955.000 euros, que permet prestar tots els serveis, a la població i executar una de les grans obres d’aquest mandat: el magatzem municipal, i parc infantil.
L’austeritat sempre ha estat norma d’aquest Consistori, i d’aquí que puguem estar orgullosos de ser un dels ajuntaments més complidors en matèria de pagament de factures i presentació de comptes davant tots els organismes.
Permeteu-me aquesta oportunitat per desitjar a tots els habitants del poble, i a tots els que habitualment ens acompanyen en aquestes festes, un BON NADAL I PRÒSPER ANY NOU 2012.
L’alcalde- president , Joan Roma i Cunill

EL SENAT, ÚTIL? - art. Celsona

2011-12-15T01:20:00.000-08:00

EL SENAT, ÚTIL ?
En els darrers dos números del Celsona, es fan comentaris sobre la inutilitat del Senat, i per part d’algun representant de CiU pontifica sobre la desafortunada decisió del ex-president Montilla d’esdevenir Senador. Li sembla que és rebaixar la categoria d’ex-president donant aquest pas.
En fi, les paraules se les emporta el vent, el que compten son els fets. I com a fets, mai CiU ha presentat cap proposta per suprimir el Senat. Es més, la decisió de tenir dues Cambres legislatives fou acceptada per unanimitat pels ponents de la Constitució, entre els quals hi havia Miquel Roca Junyent, aleshores segon de files de CiU.
Recordem el passat per no pontificar sobre el present. Ara mateix que CiU defensa aferrissadament un “Pacte fiscal” que seria una mena de sistema financer com el que regula el País Basc, cal recordar que CiU, el va titllar de “passat de moda” quan es va redactar la Constitució. No el varen voler per Catalunya. Almenys que algú els recordi coses del passat, i no vulguin donar lliçons en el present.
En aquests prop de 35 anys de democràcia, CiU ha tingut múltiples ocasions d’influir de manera decisiva en la governabilitat d’Espanya. Si el tema del Senat els hagués preocupat haurien pogut fer servir els seus vots per proposar una modificació de la Constitució i impulsar la seva reforma.
En fi, podríem seguir amb moltes més incongruències, d’una coalició que ara descobreix la poca utilitat del Senat, però que hi col•loca tot un seguit de candidats que no sabia on posar-los.
Es cert, que el Senat té poca utilitat. Tal com està format i regulat, ha de ser motiu d’un canvi substancial en el immediat futur. Fa molts anys que se’n parla, però fins ara no hi ha hagut prou determinació per impulsar la seva reforma global.
S’han fet alguns avenços durant el govern Zapatero, en el sentit de comparèixer davant del Senat per retre comptes de l’acció de govern. O organitzant debats sobre la política de les Comunitats Autònomes, etc. Però, hi ha pocs països on tinguin una cambra legislativa de segona lectura. Es a dir, una Cambra que serveixi per modificar lleis proposades pel Congrés de Diputats, per tal de millorar-les o modificar-les.
Aquí, el Congrés s’ha consolidat com a Cambra legislativa única i sobirana, de manera que el Senat ha canviat el seu origen i s’ha transformat en una institució molt poc operativa. D’aquí que molta gent cregui o creguem en la seva transformació radical, o sinó en la seva anul•lació.
Però, si en som conscients, lluitem per aconseguir-ho. Es a dir, fem arribar a tots els partits aquesta proposta. No ens dediquem simplement a criticar un fet, sinó batallem per canviar l’ordre de les coses. Segurament els ponents constitucionals varen pensar encertadament en un model bicameral que funcionés bé. La realitat ha estat una altra, i si hem arribat a aquesta conclusió és cert que el millor és transformar-la o anul•lar-la. Però la responsabilitat de l’existència del Senat és de totes les forces polítiques, també de CiU.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

PERSPECTIVA HISTÒRICA - art. Regió 7

2011-12-07T03:52:00.000-08:00

PERSPECTIVA HISTÒRICA
Els problemes diaris no deixen veure la perspectiva històrica ni el marc en que determinades decisions es prenen. Estem vivint uns canvis tant profunds i tant immediats que no donen temps a valorar-los degudament.
Han passat ja les eleccions i hem vist imatges ben diferents a les de poques setmanes enrere, quan el PP feia servir totes les artimanyes possibles, com tal poder desgastar el govern Zapatero. Alguns voldrien retornar la pilota i ara obstaculitzar el traspàs de govern o pagar amb la mateixa moneda els primers mesos del nou govern que seran molt durs. Tant o més durs del que han estat els darrers dos anys.
Però, no tots els partits son iguals ni tots els càrrecs polítics actuen de la mateixa manera. Ho anirem veient en els propers temps.
I ho veiem ja a casa nostra, on el Govern Mas, incompleix la majoria de les promeses fetes, i oblida els greuges i atacs protagonitzats pel PP ben poc temps enrere, tant aquí com a la resta d’Espanya. Son aquests canvis sobtats els que fan perdre confiança en la política.
Però tornant al principi, sempre hem de donar temps , per poder valorar les decisions preses en cada moment. El president Zapatero ha hagut d’enfrontar una de les etapes més dures de la democràcia. Som molts, els qui demanàvem més explicacions i més detalls davant decisions que ens han dolgut. Potser, no s’han pogut o volgut explicar determinades pressions o obligacions. Governar és actuar i no sempre amb tota la informació i temps necessaris.
Sigui com sigui, d’aquesta crisis Europa n’ha de sortir reforçada. Estem vivint una transformació que farà història. Estem passant d’una Europa confederal , a una de federal. Si fins ara, cada estat conservava íntegres molts dels seus poders, ara han de delegar-los a favor d’un autèntic poder central. Poc a poc, però sense retorn, ha d’haver-hi una gran autoritat econòmica, a la qual es supeditin tots els estats membres. I una política exterior comuna, un exèrcit conjunt, la moneda que ja la tenim, i així, fins assolir les característiques pròpies d’uns Estats Units d’Europa.
Aquesta crisis ha accelerat unes dinàmiques molt lentes, feixugues i gasives per part dels estats que lògicament no volien perdre els seus poders nacionals, però quan s’arriba al punt on estem, o es va endavant o parem. I parar volia dir, desmuntar molta de l’estructura construïda, i caure sota la influència de les altres potències mundials.
Complicat panorama, i complicada situació, de la qual no tenim prou elements per valorar-la. Podem llegir moltes opinions i declaracions, però el pinyol de la qüestió el tenen molt poques persones.
D’aquí que haguem de valorar les decisions per les aproximacions que ens arriben des de diferents angles. Es en aquest context, que el president Zapatero serà jutjat. Ha tingut la valentia de prendre decisions dures i contundents, no tots poden dir el mateix. I ha renunciat a continuar. Lògicament ha comès errors, però, potser molts dels errors que li hem atribuït no seran vistos com a tal , quan tinguem una millor perspectiva històrica. En qualsevol cas, ara toca jugar, als qui l’han atacat per tots els mitjans. No trobaran la mateixa moneda en l’actitud dels socialistes.
Per sortir d’una situació com la present, la unió i pacte son indispensables , entre les principals forces polítiques. Que tothom jutgi les diferències d’actuar.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

AJUDES IMMEDIATES - art. Regió 7

2011-11-29T03:52:00.000-08:00

AJUDES IMMEDIATES
En tots els anys d’activitat política, en diferents àmbits, mai com ara, havia vist una situació tant dramàtica i tant insegura , sobretot a nivell d’ocupació, salut i ajudes urgents als qui no tenen cap ingrés.
A l’espera de saber les prioritats del proper govern del PP, aquí a Catalunya, queda clar que la Generalitat i els ajuntaments han d’arribar a uns acords d’emergència. De moment es fa difícil planificar el futur sinó resolem el present immediat.
En aquest sentit, hem de destacar la proposta elaborada pel grup socialista a la Diputació de Barcelona, en el sentit de demanar la incorporació d’una dotació extraordinària de seixanta-dos milions d’euros en el pressupost de l’any vinent per donar més suport als ajuntaments de la província.
Espero i desitjo que aquesta proposta prosperi i sigui acceptada per l’equip de govern de la Diputació, i el mateix caldria esperar de les altres tres diputacions que ja sabem no podem comptar amb xifres tant elevades, però sí amb altres de proporcionals als seus ingressos i capacitat d’endeutement.
Els ajuntaments ja no poden fer aportacions complementàries als ajuts que concedeix la Generalitat. O cobreixen la totalitat de la despesa o compten amb altres aportacions addicionals que hi arribin. Aquestes son algunes de les mesures proposades pel grup socialista a la Diputació de Barcelona.
Una altra mesura urgent és la de que els ajuntaments cobrin els deutes pendents de pagament per part de la Generalitat. Si els ajuntaments no cobren no poden pagar, i d’aquests pagaments depenen un munt de petites i mitjanes empreses que estan al límit de la supervivència. Res pitjor que constatar el perill de tancament per culpa d’uns deutes que s’haurien d’haver liquidat mesos o anys enrere.
I entre les prioritats ha d’haver-hi nous plans d’ocupació dirigits als dos col•lectius més difícils de resoldre, els joves, i els de major edat. Els dos extrems. Si l’acció de governar només ha de consistir en retallar i no promoure ocupació, no calia tenir un programa electoral ni agafar compromisos de cap mena.
Hem de veure també una millor distribució de càrregues entre institucions i ciutadania. L’austeritat ha de ser la norma, i la contribució impositiva, realment proporcional a la riquesa. Els errors comesos en el passat, no poden ser excusa perquè no siguin reparats i ajudin a incrementar els ingressos. S’han anunciat algunes puges de taxes i impostos, però no tenim un pla general ni global de cap on es vol anar.
Els ajuntaments estan en primera línia d’atenció als ciutadans, haurien de ser el primers a poder disposar de més ajuda i col•laboració de les altres administracions. Fa temps que ho diem, a l’igual que altres entitats que estan fent una magnífica labor organitzant bancs d’aliments, proporcionant roba, vivendes,etc. Una solidaritat més necessària que mai i més urgent que mai.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

LA GRAN OBRA DE L'ANY VINENT

2011-11-26T03:53:00.000-08:00

LA CONSTRUCCIÓ DEL MAGATZEM MUNICIPAL I PARC INFANTIL, L’OBRA MÉS IMPORTANT DE L’ANY 2012.
En aquests moments l’equip de govern municipal està preparant el pressupost municipal per l’any vinent, 2012.
Vistes les condicions de pagament de les obres incloses en el PUOSC 2011, així com l’Ordre d’allargament dels terminis per la seva adjudicació, l’equip de govern ha decidit traslladar l’adjudicació i execució a l’any vinent.
Aquesta és una obra de considerables dimensions per un petit poble com el nostre. Concretament estem parlant de 400.000,00euros de pressupost, amb una subvenció del 95% del PUOSC 2011.
L’ajuntament ja disposa de la titularitat dels terrenys, i té preparades les bases de la convocatòria del concurs per adjudicar l’obra. La previsió, és doncs de treure-la a concurs dintre del primer trimestre de l’any vinent, i tot seguit iniciar les obres que tindran una durada d’uns vuit o deu mesos.
Aquesta obra permetrà a l’ajuntament disposar d’un grau espai com a nou magatzem municipal per tot el material de l’ajuntament, així com de l’ADF. Permetrà també estalviar diners en lloguer de local, i la solució trobada , permet que la coberta es transformi en un nou parc infantil de dimensions considerables. Concretament serà un parc d’uns 500 m2, en dos desnivells, on ara hi ha la font de la zona esportiva, l’espai enjardinat del davant i tota la part ocupada pel magatzem, on ara hi ha els horts del Canudas.
Aquesta obra permetrà eixamplar el carrer de Dalt, de manera que estigui alineat amb la resta del carrer. Això facilitarà enormement la circulació en aquest tram de sortida del poble, o de connexió cap a la zona nord.
Així, doncs, aquesta serà l’obra més gran prevista per l’any vinent. De totes maneres per part de l’alcalde està fent gestions per dur a terme alguna de les altres obres promeses en el programa electoral i que dependran de la disponibilitat de nous ajuts per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Son anys difícils, que no permetran mantenir el ritme d’obres d’anys enrere, però tanmateix queden algunes obres importants per realitzar com son les que afecten el casc antic del poble.
De moment, però, emprendrem aquesta gran obra que suposarà el tancament complert de la zona esportiva, un dels grans atractius de Borredà.

PARTICIPA MARATÓ TV3 - BORREDÀ 2011

2011-11-24T09:01:00.000-08:00

MARATÓ TV3 2011

ACTES PREVISTOS PER A LA RECAPTACIÓ

Dissabte 3 desembre

20h vespre: Local Puigmal.
Projecció de la pel•lícula: EL JOVENCITO FRANKESTEIN
(Segons horari Barça)

Diumenge 4 desembre

9h matí: Caminada popular a Rotgers i esmorzar
12h migdia: Missa

18h tarda: Local Puigmal.
Bingo i Tòmbola

Dilluns 5 desembre

22h vespre: Local Puigmal.
Representació teatral a càrrec del Grup de teatre d’Avià
En acabat, es farà el sorteig d’una panera.

En tots els actes hi haurà venda de crispetes, crêpes i begudes solidàries.

Dimarts 6 de desembre

17h tarda : Bar Gat Blau.
Campionat de botifarra

Gràcies per la vostra participació!

LA JUNTA

AJUNTAMENTS I SERVEIS - art. La Rella

2011-11-24T07:47:00.000-08:00

AJUNTAMENTS I SERVEIS.
En un moment de retallades per tot arreu, sempre hi ha alguns que aprofiten l’avinentesa per fer propostes “enginyoses”. Una manera d’estalviar, per ells, seria suprimir ajuntaments. Es a dir, si a Catalunya hi ha 946 municipis amb els seus 946 ajuntaments, què més fàcil i raonable que tallar per la meitat, o més. No ve d’aquí.
Altres ja hi afegeixen suprimir les Diputacions, i perquè no, també els Consells Comarcals.
Es cert que els catalans no ens hem caracteritzat per organitzar-nos el millor possible. En els temps dels governs Pujol es varen cometre alguns greus errors que els anem patint des d’aleshores. En comptes de crear una administració àgil i descentralitzada, es va preferir copiar el model Madrid. Es a dir, critiquem tot el que ve de Madrid, però copiem la seva manera de funcionar.
Catalunya és tant centralista com Espanya. Durant aquests darrers anys de governs d’entesa, amb el president Maragall o Montilla, es varen emprendre diversos processos de descentralització que no han acabat de funcionar. I menys ara, en que el nou govern de CiU no té cap interès en reforçar les regions o vegueries.
En fi, tornem al principi. Es cert que en alguns països es varen fer concentracions de municipis d’una manera radical. Suècia, és un cas llunyà i Grècia un cas molt recent. Es evident que cada país té les seves pròpies idiosincràsies i aquí encara no estem preparats per fusionar-nos. I ara no toca crear una nova crisis, per emprendre una reforma d’impossible acceptació popular.
Què toca fer? Mancomunar serveis. Es a dir, ajuntar tot el que puguem per funcionar millor i estalviar. De fet, ja ho hem fet en molts dels serveis que ofereixen els ajuntaments, i la capital, en aquest cas , Prats ha d’exercir de centre vital. En una comarca com la del Lluçanès, amb pobles petits, res seria viable sinó fos per la unió d’esforços i recursos. I el Consorci és una magnífica feina, que cal ampliar i potenciar, a la vista de que els consells comarcals no acaben de complir amb aquesta funció.
Però, res d’ajuntar municipis, ni suprimir diputacions. De moment la seva existència és indispensable, i la gent se sent identificada plenament amb el municipi on viu, i aquí no seria tant fàcil com en altres indrets, reduir a la meitat els ajuntaments actuals.
Va bé, tenir aquests debats, no tant per dur-los a la pràctica com per trobar altres fórmules de millorar el funcionament de serveis i aprendre a treballar junts, en matèries que fins ara no havíem contemplat. Aquest és el camí a seguir.
Joan Roma , alcalde de Borredà ( Berguedà).

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ - art. Regió 7

2011-11-23T00:25:00.000-08:00

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ
Passades ja les eleccions, el resultat dona per un munt de reflexions, crítiques i decisions, que cada partit ha de fer a casa seva, sense intromissions de gent de fora, de suposats comentaristes posseïdors de la veritat absoluta, o d’antics militants i simpatitzants que sacralitzen el “jo ja ho deia”.
Els resultats, han estat força previsibles, amb major o menor mesura, i s’emmarquen dintre de la tònica de castigar els governs estatals per una gestió d’una crisis d’una virulència mai vista. Ho hem vist en altres països i ho veurem en el futur proper, en altres indrets a mesura que els governs s’enfrontin a les eleccions corresponents.
Agafem-nos, doncs, els resultats sense cap dramatisme. Es més, per a molts socialistes, aquests resultats suposen un cert alliberament de càrregues, i angoixes, per haver d’afrontar cada dia nous reptes, impensables el dia abans. Mai, com ara , l’economia havia tingut un comportament tant erràtic, tant imprevisible, i tant mancat de lògica.
Molts culpen el president Zapatero de tots els mals. El mateix caldria dir de tots els altres dirigents europeus que aniran caient, un rere l’altre. Els qui han posat la situació d’Espanya com exemple de suposat “mal govern” és que no llegeixen els diaris ni escolten les noticies de la resta del món.
Ja no tenim líders incontestables, posseïdors dels remeis adients. La improvisació s’ha apoderat de la gestió governamental, i la solució no està en els estats, sinó en la UE. Hem perdut sobirania, i la continuarem perdent, a favor de les polítiques globals. Si algú creu que els resultats electorals han reforçat les aspiracions sobiranistes, que s’ho faci mirar. El principal partit independentista ha perdut un enorme capital en vots, i la gent cada vegada, és més conscient de la necessitat de polítiques globals i potents, si volem sortir de la crisis, també global.
Però tornant, a casa, des de fa temps, molts mitjans de comunicació diuen què haurien de fer els socialistes per recuperar el favor perdut. Es evident que els resultats obliguen a emprendre canvis substancials, però no sempre en la línia que reclamen alguns “amics interessats” en aconsellar ficar-se en un pedregal.
Quin gran favor faríem a d’altres forces polítiques si es trenquessin les relacions entre el PSC i el PSOE. Quin greu error cometríem si la renovació i innovació en el PSC es fes “expulsant” la immensa experiència de molts dels seus quadres polítics. Quina equivocació seria la de canviar els grans valors que defineixen el socialisme arreu de la nostra història i arreu del món.
Amos del nostre propi destí. Es evident que en poques setmanes tothom tindrà els ulls fixats en el Congrés del partit. Del PSC, evidentment. Sempre s’ha fet abans del del PSOE precisament perquè quedin clares les independències de cada partit. Independències que no interfereixen en defensar els mateixos ideals.
Aquí, a Catalunya, fa mesos es reflexiona i es treballa per aconseguir superar la crisis d’un partit que ha estat capdavanter en la majoria d’innovacions i decisions en els àmbits de govern , que han estat molts i durant molts anys. Ara toca posar-se al dia. En els principals càrrecs, en els missatges, propostes i camins a seguir en els propers anys.
No tinc cap mena de dubte que els objectius s’aconseguiran. L’espai polític existeix, i de gent preparada per prendre el relleu a l’actual direcció, hi és. I els missatges i els ideals han de ser clars i es tenen, per sortir de la crisis com a país i com a partit. Som amos del nostre destí. Que ningú ho dubti.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

NI MOTXILLES NI IRREGULARITATS - art. Celsona

2011-11-22T08:17:00.000-08:00

NI MOTXILLES NI IRREGULARITATS
Sorpresa majúscula en el darrer número de Celsona, en un article d’opinió, signat per Jordi Riart, exalcalde de Solsona. Sota el títol de “motxilles” es venia a explicar una suposada actuació reprovable de l’anterior govern de la Diputació de Barcelona, concedint una mena de complements salarials a alts càrrecs de la institució, una vegada abandonat el càrrec.
Es a dir, i en resum, segons ell, alguns alts càrrecs, haurien cobrat durant anys un complement salarial , tot i haver deixat la Diputació o per estar en un càrrec inferior al que havien tingut.
També explica que aquest “benefici” hauria estat a l’abast de 54 persones, d’un total de 12.000 empleats.
Carai amb el Sr. Riart. Jo li aconsellaria que el dia que no tingui inspiració per fer un article d’opinió que es dediqui anar a donar una volta per Solsona o comarca, i es relaxi. Quan realment es posi a escriure, que s’informi i documenti mínimament per no caure en el ridícul més espantós.
En primer lloc, dir-li que la Diputació de Barcelona no ha tingut mai 12.000 empleats. Es una xifra tant bèstia que no entenc com algú la pot donar per bona. Concretament la Diputació de Barcelona, tenia a 30 de setembre d’aquest any de 2011, 2.978 funcionaris, i 1.129, treballadors laborals en les diferents modalitats . Es a dir, exactament 4.107 ( quatre mil cent set) empleats.
Pel que fa el suposat Decret “irregular” “il•legal” o “sospitós” es va dictar 11 anys enrere, copiant-ne un de la Generalitat en el mateix sentit. Es a dir, un Decret del Govern Pujol, de CiU. Aquest Decret en res transgredia la legalitat, perquè sinó hagués estat impugnat pel propi govern de la Generalitat, o per qualsevol dels grups polítics de la Diputació, entre els quals sempre hi ha hagut el de CiU.
D’aquest Decret, en aquests anys mai cap socialista n’ha fet ús. Es més, el Decret estava destinat a la compensació de sal.laris per part d’alguns tècnics o facultatius de la Diputació que es trobessin amb canvis de destí , amb remuneracions diferents. A l’igual que el té vigent la Generalitat de Catalunya. La d’ara i la d’abans del tripartit.
En fi, Sr. Riart que no hi ha cas. I de fet, aquesta noticia que vostè ara dona, només va ser objecte d’un article en un diari molt proper a CiU, i immediatament “oblidat” per CiU perquè varen veure que havien ficat la pota fins a baix.
No hi ha cas “motxilles”, i hauria de saber que si en algun moment busca irregularitats en la gestió municipal, o en qualsevol altra administració, miri en el seu partit o en la seva federació de CiU. Aquí sí en trobarà multitud, ara mateix i en anys anteriors. Si una cosa tenim els socialistes, és honradesa i servei a la ciutadania. Els nostres candidats i càrrecs públics, no busquen enriquiment ni prebendes. Els casos d’irregularitats a les nostres files son tant escassos que li aconsello sempre comprovar deu vegades el que li puguin dir, abans de posar-ho per escrit. Cordialment.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

PRIMERES CONSTATACIONS

2011-11-21T00:23:00.001-08:00

PRIMERES CONSTATACIONS
En primer lloc hem de dir que de sorpreses electorals, poques, a la vista de com es presentaven les coses en els darrers mesos.Sempre confies en que la gent , a darrere hora es mobilitzarà per evitar una inflació de poder cap el PP, però el desànim i les esperances en que un nou govern aconsegueixi arrencar el motor de l’activitat, fa que molts electors s’aferrin a un ferro roent.
Ja tenim els resultats, i ara pertoca al PP, fer realitat les poques coses que han dit. Es a dir, preparem-nos tots per decisions que ens posaren els pèls de punta. No hi haurà excuses d’haver de pactar amb altres forces polítiques les decisions a prendre. En una situació crítica com aquesta, millor que el partit de govern tingui majoria absoluta. Així no hi ha dubtes sobre l’aplicació del seu programa de govern real.
Una altra qüestió és Catalunya que a la vista dels resultats, el govern ja ha assumit que és una acceptació del seu programa de retallades indiscriminades en tots els àmbits i sectors. Mala cosa, quan els anàlisis es barregen i els resultats es valoren en funció dels missatges que interessa enviar als mitjans de comunicació. Aquestes eren unes eleccions generals i no autonòmiques, però és cert que el suposat desgast que podia tenir CiU en base a l’any de govern transcorregut no li ha passat factura.
Vol dir que les retallades continuaran, i moltes sota l’excusa que els ciutadans ja les comprenen i fins i tot les accepten. En pocs dies ho constatarem amb noves decisions dures i contundents.
I és que el resultat de moltes d’aquestes retallades encara no han arribat al gran públic. A la que les llistes d’espera col•lapsin el sistema, a nivell de Salut, o que les escoles públiques vegin decaure les inscripcions i el seu funcionament, o en altres àmbits es comprovi el deteriorament dels serveis, aleshores els ciutadans constataran els nivells de pèrdua de drets que tothom creia intocables.
Bé, les urnes han parlat i n’hem de prendre nota. A nivell socialista, iniciem una nova etapa, amb tots els preparatius del Congrés del mes vinent. Un dels més rellevants de la nostra història, i per tant mereixedor de ser pres amb la importància que li correspon. Els que som delegats tenim una responsabilitat similar a la que varen tenir els membres del Congrés d’unificació o el de Sitges. Aquí sí, no tinc cap dubte de que sabrem fer front amb responsabilitat i encert al repte que tenim al davant.
Més que mai la nostra representació i existència és fonamental per fer de contrapès a les polítiques que veurem a partir d’ara tant a nivell de govern central com en el català. Hem de canviar alguns dels nostres ideals fundacionals, bàsicament posant-los al dia, canviar formes, i finalment oferir nous lideratges. De tot tenim, per tant, en aquest cas, podem jugar sobre segur.
Sense cap mena de dubte, els preparatius i els debats congressuals tindran un interès i una participació massiva com no havíem vist en els darrers 30 anys. I a partir d’aquí, obrirem una nova etapa de recuperació de l’espai perdut. Tenim temps suficient, i de ben segur, l’experiència del nou govern ajudarà a comprovar quanta diferència hi ha entre nosaltres i el PP o CiU.

SINDICATURA GREUGES - AJUNTAMENTS

2011-11-16T00:52:00.001-08:00

PRIMERA CONFERÈNCIA SINDICATURA DE GREUGES – MON LOCAL
El passat dilluns dia 14 de novembre, va tenir lloc a la seu del Parlament de Catalunya, la primera conferència de la Sindicatura de Greuges amb representants d’uns 150 ajuntaments de Catalunya. Borredà hi fou representada en la persona de l’alcalde, Joan Roma, i la Regidora Anna Ma. Cunill.
En aquesta conferència hi hagueren 3 intervencions per part de la Sindicatura. La del Lletrat , Professor Vintró, la del Director Adjunt, Jordi Sánchez i la del propi Sindic de Greuges, Rafel Ribó. Després de cada intervenció, diversos representants dels municipis presents varen exposar les seves queixes, propostes i alternatives per un millor funcionament d’aquesta institució.
L’Alcalde de Borredà, va prendre la paraula en dues ocasions per tal d’exposar tot un seguit de consideracions i propostes per evitar mals usos dels drets dels ciutadans, en determinades institucions i organismes del país. El Síndic es va comprometre a tenir present aquestes propostes, de cara a la pròpia institució i fer-les arribar a la resta d’institucions que han de vetllar pel control i seguiment del funcionament de les entitats locals.
Al llarg de tot el matí, les explicacions sobre la nova llei de funcionament de la Sindicatura de Greuges, va ser objecte d’informació detallada, en xifres, en terminis, i en resolucions. També es va parlar del mal ús de determinades persones o col•lectius dels drets que dona la nova llei i el nou Estatut d’Autonomia, quan es tracta de litigants permanents o querulants , així com membres de l’oposició o propietaris que abusen dels mecanismes per entorpir el correcte i eficaç funcionament de les institucions públiques.
El Síndic es va comprometre a estudiar totes les queixes i propostes exposades, posant la seva institució al servei dels ajuntaments per quantes informacions o assessoraments els calguin per aconseguir una millor sintonia entre la Sindicatura i els Ajuntaments.
Cal valorar positivament aquesta primera conferència, per quan va servir per aclarir un bon nombre de temes, i varem poder fer arribar les situacions que poden crear determinades actuacions de ciutadans i col•lectius, no sempre a la recerca de l’eficient funcionament dels ents locals.

EL PATI DE DARRERE- art. Regió 7

2011-11-15T02:20:00.000-08:00

EL PATI DE DARRERA
Portem ja uns quants dies fent un seguiment del conflicte obert a Callús pel projecte d’un abocador a Sant Mateu de Bages, just en el límit entre els dos municipis. La polèmica ens porta anys enrere, quan el Govern Pujol va proposar el famós pla de residus de Catalunya, i va encendre bona part del país, amb uns conflictes mai vistos.
Ni abans ni ara, els diferents governs han estat capaços, d’ordenar el país. D’endreçar el territori, promovent una cultura responsable en matèria d’equipaments, instal•lacions i infraestructures generals.
La gent no es fia del govern de la Generalitat, i per derivació de bona part de la resta d’institucions del país. Ha faltat pedagogia, i contundència a l’hora de castigar comportaments inadequats o clarament il•legals, de manera que al final “ qui paga, mana “i llicències per determinades activitats, han estat ampliades fins extrems insospitats.
No és estrany que, davant qualsevol gran instal•lació o equipament, d’entrada la gent digui que no. Aquests dies en aquest mateix diari, s’ha parlat del Centre Penitenciari , Els Lledoners, i molts haurien de repassar el que es va dir i es va fer, en contra, pronosticant tota mena de “plagues” per tenir un equipament com aquest. Anys després podem comprovar com res del que es va pronosticar, s’ha complert. I no estic d’acord en que la seva presència, no ha comportat beneficis per Sant Joan, o comarca.
D’entrada ja m’agradaria tenir els ingressos per IBI que comporta el centre, però després el moviment econòmic, professional i laboral del conjunt, és i serà notable durant tota la seva existència.
Però bé, tornem al principi, per parlar d’altres equipaments “conflictius”, com el de Sant Mateu, i ens donarem compte que el Bages, i una altra part de la Catalunya Central, estem en el “pati de darrera” de l’Area Metropolitana. Aquest és un fet irreversible que hem de tenir en compte a l’hora de planificar el nostre futur.
Des de fa trenta anys, s’ha deixat fer i desfer en el territori metropolità, pensant en els grans beneficis, sense comptar amb les obligacions que un creixement tant ràpid i potent comportava. Tothom volia vivendes, i polígons industrials, però ningú el que no era “productiu” o “bonic”. Per tant, abocadors, cementiris, depuradores, incineradores, presons, centres de justícia juvenil, i uns quants altres, no varen trobar “espai adequat” en cap dels municipis d’una àrea amb prop de quatre milions d’habitants.
Ocupat tot, toca anar al pati de darrera, on alguns creuen tenir dret a posar-hi tot allò que altres no han volgut, i a més han de fer creure que les coses ara es faran bé, quan els governants tenen el mateix tarannà que aquells que varen planificar el país, sense ordre ni concert.
La cosa no cola. I ningú s’estranyi de veure darrera les necessitats d’uns equipaments, uns immensos negocis a fer. La cultura de la planificació, previsió i repartiment de càrregues i beneficis no ha funcionat en el nostre país. I alguns volen tornar enrere, somiant procediments abreujats i tolerants amb determinades maneres d’actuar. Una vegada més, la societat civil s’ha hagut de mobilitzar per demostrar que amb diner i influència, no tot es pot fer. Que tothom en prengui nota per aquest i altres projectes semblants.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

ESTRET MARGE DE MANIOBRA- art. Regió 7

2011-11-08T09:16:00.000-08:00

ESTRET MARGE DE MANIOBRA
En un moment en que alguns parlen de sobirania, independència, transició nacional cap no se sap on, etc, contemplem com Estats en majúscules, alguns d’ells amb uns quants centenars d’anys a les espatlles, han vist limitada la seva sobirania fins a límits insospitats.
I la llista no ha acabat. Les crisis demostren la grandesa i la petitesa de les persones, i les coses. Mentres res entra en crisis, es poden fer volar coloms amb una alegria immensa. El conte de la lletera funciona, mentres no s’hagi de contrastar amb la crua realitat. Quan aquesta arriba, no hi ha conte que resisteixi.
A casa nostra veiem una campanya, plena de grans objectius ,sense cap fonament per fer-los creïbles. Parlar de Pacte Fiscal, sense dir exactament en què consisteix, ni amb quines altres forces el voldrien dur a terme, és simplement llençar fum a l’escenari. Parlar de República sense un mínim de poder polític, i representació institucional, és un brindis al sol.
El bombardeig de noticies que tothom rep des de dins del país i des de fora, ha permès madurar ràpidament el sentiment de pertinença i quan important és unir-se en comptes de segregar-se. I la tendència anirà a més. Agradi o no, la història sempre ha deixat clar que son les grans potències, militars o econòmiques, habitualment juntes, les que marquen les pautes a seguir, en el seu cercle d’influència, o a tot el món.
Res ha canviat, al contrari. Qui queda al marge, queda desemparat, i sense la força de la unió, és impossible plantar cara als grans reptes actuals i de futur.
A més crisis, més Europa. I quan més aviat ho tinguem clar, millor ens anirà. I quan més harmonitzem les nostres economies, menys problemes trobarem a l’hora de prendre decisions.
Es interessant veure els diferents models d’estat que preconitzen els promotors de la independència. Alguns antics models han fracassat, i cal buscar-ne de nous. Es fan elucubracions sobre com es podria aconseguir , sortir de l’estat, sense haver de marxar d’Europa. De moment, això no és possible, i cal no fer trampes quan es busquen elements positius, i deixen fora tots els negatius.
A cada campanya, surt la crítica als grans partits, les acusacions dels partits nacionalistes, envers les majories estatals, i voldrien jugar a dues lligues al mateix temps. Una a nivell autonòmic, amb unes regles predeterminades a favor d’ells, i unes altres regles, quan juguessin a nivell estatal. Però, això és impossible, i la realitat s’imposa.
Si es vol ser decisiu en un territori determinat, o estàs amb un dels grans o et converteixes en una força irrellevant, a l’espera de que la sort et permeti jugar un paper bisagra. Si aquesta tómbola no surt, la irrellevància és constant i deprimidora. Es el que passa a CiU des de fa anys. I per molt que acusi els socialistes catalans , la realitat nacional, europea i mundial demostra que la unió fa la força. I qui marca les pautes a seguir és qui té més força a nivell de vots, i a nivell de diners. Per fortuna, la força militar ha passat a la història.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

CREACIÓ D'UNA AGÈNCIA- art. Berguedà Actual

2011-11-01T11:36:00.001-07:00

UNIFICACIÓ D’ORGANISMES
En els 32 anys de democràcia municipal, hem vist néixer, créixer i desaparèixer un bon nombre d’organismes, destinats a promoure determinades activitats o sectors de la comarca.
Qui no recorda les reunions tingudes a l’ajuntament de Berga, en el Castell , o en altres indrets, des de la Mancomunitat de Municipis del Berguedà, passant per Consorcis, Patronats, Consell Comarcal, i un llarg etcètera, tant a nivell públic com privat.
La creació del Consorci de Formació i Iniciatives Cercs- Berguedà fou fruit d’aquells temps, i aquelles preocupacions , després modificades i innovades fins a realitzar l’actual tasca pluridisciplinar a nivell de tota la comarca.
Precisament vull centrar-me en aquest Consorci, per demostrar que el que va néixer amb unes funcions, pot ser transformat per realitzar-ne unes altres de més àmplies si així el territori ho requereix.
El mateix passa amb els Consorcis de Turisme, nascuts en base a realitats diferents i objectius diferenciats, però que ara podrien perfectament ser fusionats. Així ho varem manifestar alguns alcaldes en la primera reunió del Consorci de l’Alt Berguedà.
Arribats en aquest punt, i amb les actuals circumstàncies, la unificació d’organismes ja no és una voluntat sinó una necessitat. I urgent. De fet fa uns quants anys que en parlem i per diverses causes, no s’ha dut a terme.
La Diputació de Barcelona fa uns quatre anys va fer una proposta interessant, viable i recomanable per una comarca com la nostra. Es varen fer reunions i l’acord estava a tocar dels dits, però una vegada més , entre eleccions properes i indefinició d’alguns dels protagonistes, la iniciativa va quedar parada.
Ara, estem en el moment oportú per fer els deures. No hi ha excusa per part del principal partit a la comarca, present en bona part dels ajuntaments, entre ells la capital, a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat. Res impedeix tirar endavant la proposta d’unificació i aplegar tots els organismes sota una Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà.
Aquest seria el destí lògic del CFI. Transformar-se en una Agència en la qual hi tinguessin cabuda els consorcis, patronats, organismes diversos, etc. Una autèntica màquina per tirar dels vagons locals i comarcals, amb presència de tots els ajuntaments, i sectors actius de la comarca.
En aquest cas, tampoc hem d’inventar res. El model de Tolosa que varem anar a veure i comprovar sobre el terreny, s’ajusta molt al que desitjaríem per la comarca. El que queda clar és que la dispersió juga en contra nostra, i portem un retard considerable en la unificació d’esforços polítics, econòmics i empresarials. I si abans era necessari, ara és indispensable i urgent. I queda clar qui ha d’impulsar la iniciativa.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

RELACIÓ DIRECTA - art. REgió 7

2011-11-01T11:08:00.000-07:00

RELACIÓ DIRECTA
Qui fullegi qualsevol diari o revista, o repassi uns quants canals de televisió es donarà compte de l’aparició de nombrosos anuncis sobre mútues, clíniques, policlíniques i altres serveis mèdics, als quals ens podem associar per una discreta o no tant discreta quota mensual.
La relació directa entre les retallades en tot el sistema sanitari públic, i el naixement o increment de serveis mèdics privats és més que evident. Portem prop d’un any de Govern Mas, i si en un tema s’ha creat “alarma pública” és en Sanitat. De fet, l’element clau de l’estat de benestar.
Les constants mesures preses,més les anunciades, han fet perdre la confiança dipositada en un sistema exemplar. Ara ja res és segur . Es l’hora del campi qui pugui, en un sector extraordinàriament estratègic i bàsic. Semblava un sector intocable. Ningú s’atreviria a rebaixar prestacions, anul.lar-les o fer-les inviables. Aquesta creença també ha caigut.
Alguns volen fer-nos tornar als vells temps de qui vulgui salut que se la pagui. I si s’han de fer servir equipaments públics per dur-ho a terme, se’n pot parlar. No hi ha fronteres, ni límits.
El més greu de tot plegat, ja no és portar la inquietud a tota la població amb pocs recursos econòmics, és tornar al vell sistema de que qui té diner no té problemes i qui no en té, queda a l’espera.
Sinó fos prou greu el panorama, aquest s’agreuja per les conseqüències derivades del tancament de serveis, desplaçaments llargs, llistes d’espera enormes, i d’altres problemes, que en generen molts altres que hem de pagar entre tots.
En el meu entorn immediat he conegut diverses persones amb dolències de tota mena, algunes de les quals era habitual resoldre en tres o quatre dies, i porten un parell de setmanes de baixa a l’espera dels anàlisis, diagnòstics i curacions pertinents.
Ja no solament parlem de la qualitat de vida que aquestes persones perden durant dies o setmanes, en comptes d’hores, sinó d’un enorme capital llençat via baixes laborals , allargades pel mal funcionament del sistema mèdic actual.
Es evident que qui pugi pagar-ho recorrerà a la via privada per evitar tots aquests retards, molèsties i saturació, però hem batallat molts anys per aconseguir un sistema universal i públic, com perquè ara un govern el tiri per terra. I bé paguem la seguretat social, i bé paguem impostos, per destinar al més prioritari. I res tant important com la Salut.
Aquestes decisions i incerteses son el millor caldo de cultiu per les empreses privades. Aquí hi ha negoci a fer. Molt de negoci, i res millor per comprovar-ho que l’enorme quantitat d’ofertes que se’ns ofereixen en generosos anuncis per tot arreu.
Es hora de reflexionar seriosament sobre els programes dels partits, sobre la serietat i la convicció dels nostres governants. Sobre la credibilitat que poden tenir, abans i després de les eleccions i sobretot comprovar sobre el terreny , les decisions que apliquen. I amb tots els errors que s’hagin pogut cometre, és ben diferent un govern progressista que un govern conservador, encara que aixequin la bandera per amagar la realitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

EIX DEL LLOBREGAT - PERILLÓS TRAM NORD

2011-10-31T12:23:00.000-07:00

PERILLOSITAT TRAM NORD – C-16
En pocs dies s’han produït diversos accidents greus en el tram nord de la C-16 ( Eix del Llobregat). Alguns trams perillosos, juntament amb la pluja i l’excés de velocitat per part d’alguns usuaris, fan molt complicada la circulació.
En dies d’especial intensitat del trànsit, Carreteres col•loca cons per suprimir el tercer carril. Es cert que aquesta iniciativa afavoreix la fluïdesa i evita els colls d’ampolla en els trams de 3 carrils, però no actua sobre altres comportaments que a no tardar provocaran algun accident greu.
Es tracta de conductors que a la vista del col•lapse circulatori des del Túnel del Cadi fins a Berga, entren al nucli urbà de Guardiola de Berguedà i el passen a velocitats totalment inadequades per anar a la sortida de la població i així estalviar 1 km de cua.
Altres, fan aquesta “drecera” i una altra en el terme de Cercs, agafant l’antiga carretera per anar a sortir a Berga. Davant aquests comportaments, estaria bé emprendre algunes actuacions contundents, per evitar-ne l’ús i abús.
El que queda clar és que amb crisis o sense, el tram nord ha de ser desdoblat, tant aviat es disposi del finançament necessari. Son pocs els caps de setmana sense retencions quilomètriques. De moment es pot pal•liar parcialment els problemes, amb la col•locació de cons i altra senyalització, però son mesures totalment provisionals que ja fa anys s’utilitzen a l’espera de la solució definitiva, que no pas passar més que per allargar l’autovia de Berga fins el Túnel.

MAGNÍFICA REBUDA A LA GENT DE SANT LLORENÇ SAVALL

2011-10-26T01:40:00.000-07:00

MAGNÍFICA REBUDA A LA GENT DE SANT LLORENÇ SAVALL.
En el marc de l’intercanvi entre pobles que organitza la Diputació de Barcelona, ahir va tenir lloc, la visita de tornada de Sant Llorenç Savall. Dos mesos enrere havien visitat el seu poble, la gent de Borredà, amb una molt bona rebuda.
A les 10 del matí va arribar l’autocar que portava 50 persones de Sant Llorenç i tot seguit varem donar inici al programa preparat. Esmorzar al Local Puigmal, visita al poble, i a l’exposició del Centre Cívic. A continuació visita al taller d’artesania amb fusta de boix del Molí de Cirera, dinar al Restaurant Baix Pirineu, ball i final de la visita.
En els parlaments del matí, l’alcalde de Borredà, Joan Roma, va donar la benvinguda, tot agraint l’excel•lent tracte tingut a Sant Llorenç. Va convidar els assistents a provar els productes del poble i a visitar el casc urbà, visita en la qual el mateix alcalde va fer de guia.
A continuació la Regidora Pilar Vilella, va agrair l’intercanvi fet, i l’interés que suposa visitar pobles llunyans que habitualment no coneixem personalment.
I va acabar els parlaments del Diputat, Josep Oliva, en representació de l’Area de la Diputació de Barcelona que té l’encàrrec d’organitzar i finançar aquests desplaçaments. Va elogiar la bona feina feta i la riquesa que suposen aquests intercanvis, amb el compromís de poder-los mantenir durant el present mandat.
Hem de qualificar de molt positiva aquesta activitats, i durant tot el dia d’ahir el poble de Borredà es va animar amb la presència d’aquesta delegació de Sant Llorenç, a la qual s’hi va afegir la corresponent al propi poble.
Un dia per recordar i una experiència per repetir.
Joan Roma, alcalde de Borredà

HERENCIES I TRANSPARÈNCIA - art. Celsona

2011-10-25T00:13:00.001-07:00

HERÈNCIES REBUDES I TRANSPARÈNCIA
Des d’aquestes mateixes pàgines, alguns representants de CiU volen fer creure que l’actual situació de la Generalitat és fruit de la gestió dels dos mandats del govern tripartit. Obliden o no volen recordar els 23 anys de governs Pujol, i del pecat original de l’inici dels seus mandats.
Pels qui portem més de trenta anys en l’exercici de la política en diversos àmbits, i hem conegut i patit la gestió dels governs de CiU en les diferents administracions, podem , no solament matisar sinó contradir clarament les afirmacions d’aquests representants de CiU que veuen la palla en el ull aliè i no son capaços de veure les bigues en els seus ulls.
L’any 80 amb l’inici de l’administració de la Generalitat recuperada, tot estava per fer i tot era possible. Era un moment excepcional per crear una administració, nova, moderna, innovadora, que fos el mirall d’Espanya i de tot Europa. Durant uns mesos va semblar que seria així. Es buscarien els millors tècnics i polítics , independentment de la seva procedència, per portar el govern català cap un futur de progrés.
Aquesta etapa va durar molt poc. Menys d’un parell d’anys, a partir d’aquí, el clientelisme i el sectarisme de CiU es va fer patent per tot arreu i ja no entraven els millors sinó “els nostres”. Es a dir, els del partit , entorn i familiars. I el pitjor de tot, es va copiar l’estructura de Madrid. Una estructura centralista i altament burocratitzada. Res de departaments descentralitzats ni gestió àgil i moderna.
Tots havíem d’anar a Barcelona per qualsevol tonteria. I el nou govern va actuar com un nou ric. Va passar en pocs anys de gestionar uns pocs centenars de milions de pessetes a milers de milions de pessetes, primer, i d’euros, després. D’uns pocs centenars de funcionaris, traspassats del govern central, a uns quants milers, i pocs anys després, desenes de milers.
El gran repte, hauria estat, fer front al futur amb una estructura nova i moderna. Un procés fàcil perquè tot era nou, i tot es podia innovar. No va ser així. El model era Madrid. I encara ara, en bona part, seguim aquest model, molt difícil de canviar en els pocs anys de govern de tripartit.
I es varen llençar diners, en campanyes de propaganda. O fent obres amb poca visió de futur. Un eix transversal que ara s’ha de desdoblar, batalles amb els ajuntaments més grans perquè estaven en mans socialistes, poca visió a nivell d’infraestructures bàsiques, grans despeses en protocol i imatge, i poca eficàcia administrativa i de gestió.
D’aquelles pluges venen aquests fangs. Els fonaments del país no eren prou sòlids per portar unes alegres despeses durant massa anys. El país és va anar endeutant, no es varen enfortir elements essencials de l’economia i l’empresa. I no busquem sempre l’excusa de Madrid. Molts errors varen ser nostres i molts ho son encara ara.
Es massa fàcil carregar les culpes als altres. Ara mateix, el grau d’improvisació i falta de lideratge és clamorós. Ho veiem cada dia, i que ningú ens digui que és culpa del tripartit. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, doni a conèixer l’herència rebuda i sigui transparent i honest en l’acció de govern. Estem cansats ja d’excuses i traspassament de responsabilitats als altres.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

DESORIENTATS - art. Regió 7

2011-10-24T01:51:00.000-07:00

DESORIENTATS
El millor adjectiu que podríem donar a l’actual govern de la Generalitat seria el de “desorientat”. Podem acceptar que governar en el moment present no és fàcil en cap de les administracions, catalanes, espanyoles o europees, però aquí rau precisament el mèrit d’un governant. Fer-ho bé, en èpoques difícils. En les fàcils, tothom n’és capaç.
Puc assegurar com alcalde d’un poble petit, que feia anys, no veia un desgavell tant gran a la Generalitat. I puc fer un anàlisis des de l’any 79 fins ara, de manera que no estic parlant d’un tram de la nostra etapa democràtica, sinó de tota, sencera.
En què ho notem els alcaldes ? En gairebé tots els àmbits de govern. Tot sembla provisional , tot és modificable, anul•lable o objecte d’interrogants que ningú sap resoldre. Difícil governar en aquestes circumstàncies. Elaborar un pressupost municipal pel 2012 esdevé una tasca impossible si volem complir els terminis de tenir-lo aprovat i publicat abans del 31 de desembre d’enguany.
Què passarà ? Doncs, que incomplirem terminis la immensa majoria dels ajuntaments. I qui compleixi, farà un pressupost a cegues, amb multitud d’aspectes, pendents de precisar, sobretot els relacionats amb inversions.
Abans et donaven explicacions, detalls i terminis sobre cada pagament de la Generalitat a l’ajuntament i et podies fiar de les consultes al web de la Conselleria d’Economia. Ara, ja no. No hi ha terminis concrets, ni explicacions detallades perquè qui atén no les coneix. Només poden dir, en el Departament corresponent que estan fent documents molt anteriors al teu i per tant, paciència. Poden tenir la documentació complerta, però no la poden passar a l’altre servei , per evitar que la paperassa corri massa. Es a dir, en aquests moments tot s’ha de retardar, per relantitzar els pagaments.
En resum que la burocràcia està al servei de la lentitud dels processos, recordant els vells temps, del “vuelva usted mañana”.
I per evitar la sensació de paralització total de l’administració, el govern treu alguna convocatòria d’ajut, darrere la qual hi ha uns pocs milers d’euros , a repartir entre els 947 municipis de Catalunya. No cal presentar peticions, perquè la possibilitat d’obtenir ajuts és similar a la que ens toqui la loteria de Nadal. I si algú n’obté no sap en la problemàtica que s’ha ficat a l’hora de justificar i , sobretot, cobrar aquests ajuts.
Tots voldríem unes regles de joc clares, transparents i crues. Ja sabem de les greus dificultats financeres de la Generalitat, com de l’Estat o dels propis Ajuntaments. El que és inacceptable és no parlar clar. Si una transferència tardarà un any, que se’ns digui. I si ara per fer obres finançades per la Generalitat, resulta que s’obliga a l’Ajuntament “beneficiat” a fer un crèdit, que quedin clares les regles, de qui pagarà els interessos i quan tardarà a cobrar l’ajut concedit.
El problema és anar a les palpentes. Parlar amb responsables de serveis, per conèixer que no tenen diners, i no poden assegurar res. O esperar modificacions legislatives que estan pendents de la Llei Òmnibus per decidir temes urbanístics, reglamentaris o normatius. O constatar que les queixes per mal funcionament de les relacions entre departaments, durant els governs de tripartit i entesa, es mantenen en el present govern de CiU, tot i ser només dos, els partits governants. I aviat portarem un any de mandat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

PRIMÀRIES FRANCESES - art. Regió 7

2011-10-18T10:21:00.000-07:00

CAPACITAT INNOVADORA
He seguit amb molt d’interès el procés de primàries a França i el resultat ha estat esplèndid. Seguir en viu i en directe, bona part dels moviments, debats, reflexions dels principals candidats, ha deixat clar que el socialisme té molt de futur per endavant. Sobretot ,perquè ,de cada crisis és capaç de sortir-ne amb noves propostes que li permeten innovar i demostrar la seva connexió amb la societat.
A casa nostra, ja fa uns mesos Miquel Iceta, va proposar una experiència similar, conscient de la necessitat de facilitar la participació, al màxim de col•lectius possibles. Des de fa temps, molta gent considera els partits polítics, com sistemes tancats. Incapaços d’obrir-se a la societat, i d’acceptar noves regles de joc més transparents, participatius i oberts.
Tots podem recordar el primer experiment de primàries, en les persones dels candidats Almunia i Borrell. Foren molts els crítics del procediment, però el cert és que va mobilitzar tot el partit, com poques vegades s’havia vist. I en contra de l’opinió general va guanyar Borrell. Tota una demostració del poder dels militants que voten lliurement a qui creuen millor candidat.
Aquesta experiència s’ha dut a terme en altres moments i llocs, amb resultats diversos. La més recent és la de la ciutat de Barcelona , on varen competir , Montserrat Tura i Jordi Hereu. També l’alta participació va demostrar l’interès de la competició, i Jordi Hereu fou elegit amb una àmplia majoria de vots.
Cal anar més lluny ? Evidentment que sí. De fet a França han anat més lluny i han obert les primàries a persones no militants del partit. La mobilització ha estat molt més gran de l’esperada i ja ningú critica ni ridiculitza aquest procés. Al contrari ha servit per iniciar una carrera cap a les presidencials amb un plus de coneixement i vàlua envers el candidat socialista.
Aquest tema de les primàries em serveix per demostrar que les esquerres, i especialment el Partit Socialista, han estat sempre al front dels canvis importants en tots els nivells de la governança d’un país. La dreta ha criticat totes les reformes, les ha volgut reduir, modificar o fins i tot eliminar, però difícilment se’n surt quan han arrelat i s’han convertit en elements bàsics de la societat.
Ara mateix podem veure la por del PP a pronunciar-se sobre temes conquerits per la societat, a nivell de llibertats individuals o col•lectives. Volen entrar-hi, però la por a perdre vots pel centre, els impedeix prendre decisions per aquestes vies. De moment, callen, però si poden , retallaran.
En aquestes eleccions ens juguem molts més elements que la simple sortida de la crisis. Ens juguem un tipus de societat, i l’anar enrere o continuar avançant. Pel que hem vist fins ara, els socialistes, han estat innovadors en tots els moments de la història en que han governat. Innovadors i progressistes, apostant per millorar les condicions de vida dels més desvalguts. La greu crisis que patim, ha tapat bona part dels avenços aconseguits en molts altres camps. L’obertura del partit cap a tots els àmbits de la societat ha de permetre incloure noves idees i propostes, en un moviment innovador que mai tindrà final.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

SENSE BOLETS

2011-10-17T11:05:00.000-07:00

EFECTES COL•LATERALS – CRISI DE BOLETS
Les desgràcies mai venen solen, com deien els nostres avantpassats, i sembla ser cert aquest any, en que a la crisis econòmica, s’hi suma la falta de pluges en plena tardor, i per descomptat la falta de bolets.
Ni els més vells del poble recorden una temporada com aquesta. Més ben dit, una falta de temporada de bolets, quan hem iniciat la segona quinzena d’octubre, i per molt que pugui ploure properament, ja no som a temps de tenir una collita mínimament raonable.
I la manca de bolets, comporta l’agreujament de la crisis econòmica per centenars de famílies de la comarca del Berguedà i per suposat de tot Catalunya. Milers de persones tenien en la temporada de bolets uns ingressos extres que venien molt bé a economies precàries o no tant precàries.
Era habitual que molts boletaires podessin augmentar els seus ingressos normals, sumant-hi tres, quatre o cinc mil euros extres, procedents de la venda de bolets. Aquest serà, doncs, un mal any per molta més gent.
I també hem conegut un fenomen nou. Des de fa un parell d’anys venien gent d’altres països, a collir bolets i viure d’aquesta feina durant els dos o tres mesos de temporada. En el cas nostre, venien de Romania, atrets per l’elevat preu que podien vendre els bolets a un intermediari. Aquí podien ingressar l’equivalent a treballar 4 o 5 mesos en el seu país, en unes quantes setmanes.
Aquest any han tornat i després de muntar campament en diversos indrets, han hagut de marxar cap altres zones d’Espanya o tornar al seu país. A cada lloc que paraven campament havien de donar explicacions als Mossos d’Esquadra que seguien la seva pista, degut a la il•legalitat dels campaments i la falta de recursos propis amb que es movien. En anys anteriors, la pròpia activitat boletaire els permetia viure, aquest any ha estat impossible i els petits recursos, resumits en uns pocs euros diaris, no donava ni per garantir la seva subsistència.
Mals temps, doncs, per a tots. I perill d’incendi, degut a la sequera imperant a tot arreu. Esperem pluges ben aviat, i que sinó serveixen per tenir bolets, almenys evitin els possibles incendis.

NOUS COL.LAPSES A L'EIX DEL LLOBREGAT

2011-10-17T10:50:00.000-07:00

NOUS COL•LAPSES A L’EIX DEL LLOBREGAT
Aquest diumenge hem pogut constatar un nou col•lapse monumental de 17 km. De fet tot el tram de l’Alt Berguedà, estava saturat, des de la sortida sud del Túnel de Cadí, fins Berga. Es una demostració més de que fa falta convertir aquest tram en autovia, i en cap cas, pensar en una carretera de 3 carrils, com ara està planejant el govern de la Generalitat.
Amb 3 carrils, el problema no es resoldria i sempre més lamentaríem haver comès aquest error. De moment els col•lapses es produeixen un o dos caps de setmanes al mes. Veurem durant l’època de neu si augmenten o no. De moment, sense bolets, tenim aquest problema, més endavant veurem.
L’enorme cost ja va ser estudiat i valorat pel Govern Montilla, i tots érem conscients de que per dur-lo a terme s’ha de comptar amb fons europeus. Anem-los a buscar i esperem a tenir-los per executar l’obra, però no llencem ara 1,2 milions d’euros per fer un nou avantprojecte que digui per on es pot passar. Aixó ja ho sabem des de fa anys, i tothom va demanar tenir una autovia, i no una carretera de segona.
Aquest és un debat que convé reprendre a la comarca, i prendre una decisió que deixi clar el futur.

VINE AL CONCERT DE CARLES CASES

2011-10-14T11:06:00.000-07:00

DEMA, DISSABTE DIA 15, CONCERT AL LOCAL PUIGMAL AMB CARLES CASES
A 2/4 de 7 de la tarda, concert al Local Puigmal. Entrada a 10 euros. Gran oportunitat per escoltar un dels millors músics i compositors del nostre país.
Carles Cases i tres altres excel.lents músics ens oferiran un programa de gran originalitat, i actualitat. Setanta minuts de bona música en un escenari excepcional i molt proper a tot el
públic.
I recordem que Carles Cases és ciutadà de Borredà des de fa un bon nombre d’anys. Ara podrem veure’l envoltat d’instruments i oferint un concert únic.

SENSE EXPLICACIONS - art. Regió 7

2011-10-10T13:24:00.000-07:00

SENSE EXPLICACIONS
Els esdeveniments, van tant ràpids que no donen temps a avaluar-los i treure’n lliçons de cara el futur, sobretot si el futur no existeix. Parlo de les Caixes d’Estalvis. Un sistema tant genuí com aquest, està a punt de desaparèixer en un mar de dubtes , interrogants i escàndols, ni explicats ni castigats.
Fa quatre dies que teníem Caixes per tot arreu, i en quatre dies, no en quedarà pràcticament cap. Qui ens pot explicar exactament el què ha passat ? Qui ens pot resumir els milers de milions que s’han destinat a la seva supervivència, primer, a la seva fusió, després, i finalment a la seva desaparició ? Qui havia de supervisar el seu funcionament ?
Massa preguntes , sense resposta. Cada dia apareixen noticies sobre actuacions inverosímils d’inversions, sense cap mena de control ni de lògica. Milers de milions, destinats a quedar bé amb determinats sectors o institucions, fossin o no , mínimament justificades aquestes actuacions. Una disbauxa de molts anys, de la qual en son responsables els darrers governs autonòmics, i l’autoritat bancària corresponent.
I aquí sembla que ningú tingui cap responsabilitat ni cap autoritat per posar ordre en un àmbit, que hauria de ser altament supervisat. Com pot ser que cada Consell podés aprovar els sous dels directius, sense límits ni proporcionalitats ? Com pot ser que es podessin acordar indemnitzacions increïbles, totalment immorals ?
Tornem a preguntar-nos, però no obtenim respostes. Curiosament els mitjans de comunicació es fan ressò de tot el que afecta càrrecs polítics i institucionals, amb editorials indignades i contundents titulars, però no fan el mateix per aquells directius que durant anys han estat vivint en unes condicions impròpies d’entitats bancàries, mínimament serioses.
I malgrat, tot, ni un sol problema, ni una sola exigència de responsabilitats. Entitats que fins fa pocs mesos anunciaven balanços clarament positius, increments de beneficis, millores patrimonials, etc, ara son capaços de canviar-los radicalment, apareixent forats econòmics brutals, que han de ser coberts pel “pare” Estat.
El mal ja està fet, però el panorama és desolador a nivell general. Dona la clara sensació d’impunitat. A un polític se li exigeixen responsabilitats, a un directiu bancari, no. Aquest pot continuar gaudint d’un sou estratosfèric, tot i haver conduit l’entitat al desastre. Sembla que la mala gestió, ha estat fruit de la fatalitat, més que les males pràctiques. Mala pedagogia estem mostrant amb aquesta manera d’actuar.
El resultat el tenim a la vista. Hem perdut unes entitats, properes als ciutadans, arrelades en el territori. Una obra social , fonamental en molts àmbits de la vida de pobles i ciutats. Tot això es perdrà. També ens diuen que no, però ja no ens els creiem. Any rere any hem vist rebaixar els ajuts socials. Ara els veurem desaparèixer. Algú ha comptabilitzat el que això significa per multitud d’activitats que vivien d’aquests fons ?
Segur que no. Son altres víctimes, d’una crisis estranya, poc explicada i poc explicable, de la qual la majoria de protagonistes no solament no n’han sortit perjudicats, sinó altament beneficiats. El món al revés. Almenys esperem que de les properes eleccions en surtin compromisos d’apartar de les finances a qui han estat tant irresponsables, i hagin de tornar , beneficis que mai haguessin hagut d’obtenir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

CONCERT COMPOSITOR CARLES CASES

2011-10-08T02:52:00.001-07:00

CONCERT DEL MÚSIC I COMPOSITOR CARLES CASES – DISSABTE DIA 15 D’OCTUBRE A LES 18.30 EN EL LOCAL PUIGMAL – BORREDÀ.
El compositor Carles Cases, nascut a Sallent , però domiciliat a Borredà ( Berguedà) des de fa uns quants anys, oferirà el concert, DANCING, acompanyat d’altres músics, el dissabte dia 15 a 2/4 de 7 de la tarda en el local Puigmal.
Aquest concert té un format intimista creat a partir de les músiques que van ballar els nostres avis i pares.
El vals, el bolero, el tango i altres gèneres de l’època han servit a Carles Cases per a compondre o adaptar els seus temes més característics, per a un quartet molt especial.
Així, doncs, animem tothom a venir a escoltar un concert molt especial , ofert per uns músics excepcionals, sota la composició i batuta de Carles Cases.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

CONVENI AJUNTAMENT - BISBAT DE VIC // SALSELLES

2011-10-05T13:26:00.000-07:00

CONVENI AJUNTAMENT DE BORREDÀ – BISBAT DE VIC.
Aquest dissabte signarem el conveni de cessió de les restes de l’església de Salselles, situada en el terme municipal de Borredà, per tal que el Servei de Patrimoni Local , de la Diputació de Barcelona pugui dur a terme les obres de protecció i consolidació de les parts més delicades del monument.
Fent una mica d’història, cal dir que Salselles havia estat municipi independent, fins l’any 1898, en que per unanimitat dels 212 habitants d’aquell moment, varen acordar demanar l’agregació al municipi veí de Borredà, aleshores amb més de 800 habitants.
Salselles va anar perdent població, fins arribar al tancament de l’escola, i la pròpia església. En els anys 70, es va prendre la decisió de treure les teules de l’església per restaurar la parroquial de Borredà. Aquella decisió va accelerar el deteriorament de l’església, fins arribar al punt actual en que el sostre de la nau central està esfondrada i altres parts de l’edifici es troben en un estat molt precari .
Des de fa uns deu anys, els ajuntaments de Sant Martí d’Albars i Lluçà organitzen, amb voluntaris un aplec, durant el mes de mai, en el qual es celebra una missa a l’aire lliure i s’hi porta la Mare de Deu de Salselles, venerada des de fa generacions per aquests municipis veïns, i que es conserva en el Monestir de Lluça`.
Durant un d’aquests aplecs, i impulsat per l’Associació “Salvem Salselles”, es va proposar dur a terme gestions per intentar recuperar l’església. Els alcaldes de Sant Martí d’Albars, l’alcaldessa de Lluçà i l’alcalde de Borredà es varen comprometre a fer gestions davant del Bisbat de Vic, i davant la Diputació de Barcelona.
Fruit d’aquestes gestions és la signatura del conveni de cessió d’ús temporal, del Bisbat de Vic a l’ajuntament de Borredà de l’església, i la concessió per part de la Diputació de Barcelona, d’un import de 26.000 euros ( vint – i – sis mil euros) perquè el Servei de Patrimoni Local emprengui les primeres obres de neteja, apuntalament i consolidació d’algunes de les parts més delicades del monument.
La primera intenció sobre la possible recuperació del monument, han donat pas a unes pretensions més modestes i més realistes, en els moments actuals, com és la consolidació de les parts existents. Es a dir, en primer lloc , evitar el progressiu deteriorament de l’església, consolidar les parts més perilloses, i fer un pla d’actuació en diverses fases, que tingui per objectiu garantir la supervivència de l’edifici, la seva visita en condicions de seguretat, i la seva preservació futura.
Com alcalde de Borredà, considero important actuar sobre un patrimoni que havia estat dels nostres avantpassats, i agraeixo les facilitats donades pel Bisbat de Vic, i molt especialment a la Diputació de Barcelona que ha estat sensible a preservar les restes d’una església que té interessants mostres d’arquitectura i estructura.
Signat el conveni, la previsió es que el Servei de Patrimoni Local iniciï les seves actuacions de forma immediata.
L’alcalde – Joan Roma i Cunill

SI TERRADELLES TORNÉS... -art.Regió 7

2011-10-05T01:25:00.000-07:00

SI TERRADELLES TORNÉS...
Un vell i experimentat polític com el President Terradelles, assegurava que un polític pot cometre errors, pot tenir deficiències de gestió i altres mancances, però el que no pot fer mai “és fer el ridícul”. Si ara el Molt Honorable, tornés, quedaria esgarrifat de fins a quin punt, el nostre govern és capaç de fer el ridícul més espantós, en un bon grapat de temes de vital importància. Veiem-ne algunes.
El president Mas, a falta d’idees clares per com sortir de la crisis i encarar els propers temps, es treu de la màniga, una “transició nacional”. Es a dir, se suposa que els catalans estem en vies de “transició nacional”, sense saber què significa, ni ell ens ho explica. Uns dies s’aixeca independentista, de boca, altres “sobiranista”, altres autonomista, ras i curt, estrenyent els llaços del seu soci preferent de pactes i govern, el PP.
Tenim un pressupost de la Generalitat, vigent per aquest 2011, i l’endemà mateix de la seva aprovació, es modifica constantment, en un sentit radicalment diferent del que el govern està obligat a complir, per llei. No solament això, sinó que es fan experiments, per part de Conselleries, que van al seu aire. Ho hem vist en el tema de la PIRMI, en el de retardar pagaments a residències i altres centres, o en constants retallades en l’àmbit sanitari, tant a nivell hospitalari com del personal.
S’anuncia a bombo i plateret, la realització de la darrera corrida de braus a Catalunya, com a símbol de “catalanitat” en contraposició a “l’espanyolitat”, i consciència per protegir els animals, i es considera “cultura tradicional catalana” els correbous, embolats o no, en multitud de pobles i ciutats, encara que no fossin “tradicionals”. Hem deixat bocabadats els “espanyols” i els estrangers de tot el món, amb aquesta doble interpretació d’entendre la “protecció d’animals”.
“El Parlament es diverteix”, podria el títol d’una nova sèrie, en la qual alguns grups parlamentaris, clarament ajudats per la poca traça de la presidència del Parlament, fa impossible acabar el ple més important de l’any. No se sap ordenar les votacions de les propostes de resolució del debat de política general, i després d’un parell d’hores d’un ridícul espantós, es suspèn el ple, fins l’endemà, per poder fer els deures a casa.
Ara mateix, i després d’un parell d’anys de discussions sobre si calia regular la velocitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, el govern decideix tornar a canviar els senyals, i rebaixar de 100 o 120 , a 80 per baixar els nivells de pol•lució. Declaracions contundents dels principals responsables de CiU, en el passat, en contra d’una mesura com aquesta, donen pas a un nou canvi que tornarà bojos els conductors, i sorprendrà els ciutadans, en general.
Després d’anys de batallar per tenir un nou Estatut, aquest govern l’ha oblidat . Tot i la “retallada” del Tribunal Constitucional és clarament millor que l’anterior i s’ha de desplegar les seves potencialitats. Malgrat l’enorme millora que ha suposat pel finançament de Catalunya, el nou govern ja pensa en un “Pacte Fiscal” que no ens explica ben bé com serà. Tot sigui per mantenir els conflictes i si pot ser augmentar-los, sobretot en etapes electorals. I mentrestant, retalla i retalla , sense rumb ni guió.
Podríem omplir unes quantes pàgines més de contradiccions, males pràctiques, i desorientació general. Si el president Terradelles aixequés el cap, veuria que cap dels seus consells s’ha seguit. Així, anem i així, estem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

NO HAVIA PASSAT MAI

2011-09-30T02:45:00.001-07:00

NO HAVIA PASSAT MAI
He estat 16 anys diputat al Parlament, i és lògic seguir amb un especial interès tot el que s’hi relaciona.
Aquest debat de política general m’interessava especialment per veure les explicacions del president Mas, davant el panorama general, i les decisions acordades des que va prendre possessió del càrrec.
Francament, no veig lideratge ni un full de ruta clar que indiqui cap on anem. Es cert que el moment és complicat i enrevessat a tot arreu, però precisament per aquest motiu, és més important que mai, arribar a amplis acords amb la resta de forces polítiques.
Molta gent ha seguit alguns trams del debat, i és lògic veure els resums periodístics, una mica per tot arreu.
Però al costat del que s’ha dit i vist en el Parlament, hem constatat un fet mai contemplat en el Parlament: la impossibilitat d’ordenar les votacions, i haver de passar-les al dia següent. Hem donat una pèssima imatge arreu del país i del món.
Esperem que avui les votacions es puguin dur a terme, i tanquem un ple que passarà a la història no pel que s’hi ha debatut, sinó per com s’ha desenvolupat. I al carrer, totes les protestes, tots els interrogants, totes les inquietuds per resoldre. I una sensació global d’improvisació a tots els nivells, quan més falta fa, un lideratge clar.

TOTS COL.LOCATS- art. revista Celsona

2011-09-28T10:31:00.000-07:00

TOTS COL•LOCATS/ Ara tribunals.
No és fàcil militar i actuar políticament a la comarca del Solsonès, en partits que no siguin CiU. Ho he dit en anteriors ocasions que 28 anys seguits de governs de CiU a la capital i a gairebé a tots els municipis de la comarca, han construït una xarxa d’interessos i beneficis, difícils de modificar per part de qui sigui.
En els mesos posteriors a les eleccions municipals, hem pogut veure la distribució i col•locació de càrrecs de CiU a les institucions on tenen majoria absoluta. La batalla per Solsona capital, l’han tornat a perdre però continuen en les altres institucions, i necessiten Solsona per completar el joc. Faran, doncs, tot el possible per entorpir les relacions institucionals i de partit, entre el Consell Comarcal, el Centre Sanitari, la Mancomunitat d’Aigües , i altres, con tal puguin afeblir la Capital, simplement perquè està governada per ERC – PSC.
Mala cosa, ara i sempre. Si en alguns moments faria falta la perfecte coordinació i col•laboració entre la capital i la comarca, seria ara , en temps de crisis. Però, comencem malament. Més ben dit, fatal. Guanyen els durs de CiU, i volen demostrar que son capaços d’enfrontar-se a la capital, ni que sigui anant als tribunals.
Fatal. Quan es vol judicialitzar la vida política, és que no hi ha prou arguments polítics per contradir o contrarestar les informacions d’una de les parts. En aquest cas, la de l’equip de govern de Solsona, capital, i molt especialment per qui el presideix , l’alcalde David Rodríguez.
Aquest greu pas donat pel Centre Sanitari, representat per Albert Muntada, és un molt mal precedent. D’entrada hauríem d’afegir que l’actual distribució de representació en el Centre, hauria de ser motiu de modificació substancial, puix que Solsona capital hi té un pes mínim, quan hauria de ser a l’inrevés. Però, tornant a la denúncia per injúries, i/o calúmnies, contra l’alcalde i la regidora Alarcón, no tenen cap fonament. Acabaran arxivant-se, però hauran fet un mal considerable i irreversible, durant molt de temps.
Es la primera vegada que es produeix una actuació com aquesta, i no feia falta, anar als tribunals per demanar explicacions, exigir rectificacions o simplement contradir les crítiques amb transparència i papers.
Resoldre el tema dient, que a la comarca, tots son parents de tots, coneguts, amics o companys de partit, i ja està, no justifica les crítiques emeses pels representants municipals. Durant massa anys s’ha actuat d’aquesta manera des de totes les institucions de la comarca, i és bo que ara la Capital actuï d’una altra manera. Objectivitat i rigorositat, son peces fonamentals en la vida política, i d’aquí el ple suport a l’alcalde i regidora .
A Solsona hi ha un bon alcalde i un excel•lent equip de govern. En comptes de ser objecte d’atacs o denúncies judicials, el que convé és facilitar la cooperació i la participació en tots els òrgans comarcals, donant a la Capital el paper que li correspon. Sinó es fa així, es contravenen les regles més elementals de les relacions institucionals i fa mal al conjunt dels habitants de la ciutat i la comarca. Que els solsonins jutgin i decideixin qui té raó.
Joan Roma, president Fed.XI de PSC

AUSTERITAT MUNICIPAL- art. Regió 7

2011-09-28T00:25:00.000-07:00

AUSTERITAT MUNICIPAL
Des de la presa de possessió dels nous equips de govern, el passat dia 11 de juny, s’han omplert milers de pàgines, amb informacions procedents dels ajuntaments. Moltes d’elles alarmants, degut a primeres valoracions, no sempre prou ben fonamentades sobre la situació econòmica trobada. Aquest allau d’informació ha provocat una lògica inquietud en la majoria de ciutadans, que poden haver tingut la impressió de que l’administració municipal era xauxa.
I com sempre passa, no es pot generalitzar mai, i menys en un àmbit tant sensible com aquest. Si a Catalunya tenim 947 municipis, no ens ha d’estranyar que en un centenar pugui haver-hi hagut una certa màniga ampla, o una gestió poc curosa. Si ha estat així, en la majoria de casos , els equips de govern ho han pagat perdent les eleccions i passant el relleu a nous equips que procuraran corregir els errors comesos i anar pel camí de l’austeritat i la rigorositat.
I és sobre l’austeritat que voldria parlar una estona. I la municipal, que conec especialment bé. I puc assegurar que la majoria d’ajuntaments ha tingut present aquesta prioritat. El que passa que ara, alguns mitjans de comunicació i alguns càrrecs institucionals nous, volen veure dispensi alegre, allà on hi havia inversions necessàries, útils, i indispensables per millorar la vida dels conciutadans.
No es pot dir que haver fet biblioteques, auditoris, equipaments esportius, centres cívics, i molts altres equipaments fos degut a una alegria pressupostària injustificable i que ara no es podran mantenir. S’han de poder mantenir perquè son bàsics per garantir un nivell de vida acceptable. Qui no recorda barris sencers, sense cap equipament esportiu ni cultural, o social ? Qui no recorda equipaments totalment desfasats i inadequats per realitzar-hi activitats en condicions adequades ? Qui no recorda la manca de places de residència, centres de dia, centres cívics, o escoles de música ?
L’enorme esforç realitzat feia falta per posar al dia els nostres pobles i ciutats. I no és menys cert que aquests equipaments han de tenir una qualitat, i un disseny , apropiats pel lloc on es col•loquen. Es cert que alguns s’han passat de voltes, en disseny o espectacularitat, però son els menys. La majoria ha optat per edificis pràctics i fàcils de mantenir.
I ara estem en una etapa enormement complicada. Tenim lleis que obliguen a crear serveis en unes condicions impossibles de complir. Hem de fer compatible el manteniment d’aquests equipaments i serveis, amb la qualitat. Segurament haurem de rebaixar ràtios , personal, i altres elements, però preservant el servei. No podem fer enrere, perquè perdríem tot el que hem guanyat en aquests anys, però a més, la societat necessita aquests elements per sobreviure.
Toca, doncs, triar, prioritzar i continuar treballant sota el principi de l’austeritat. I fa anys que els ajuntaments s’esforcen per rebaixar costos. S’han canviat sistemes d’enllumenat, de calefacció, de telecomunicacions, etc, de la mà d’ajuts de la Diputació de Barcelona, capdavantera en moltes d’aquestes transformacions, o amb ajuts de les altres administracions. Toca continuar per aquest camí, i d’aquí la importància de mantenir ajuts per aconseguir estalviar. No podem parar les inversions en aquests camps, ans el contrari, s’haurien d’incrementar per aconseguir estalvis, que podrien ser destinats a d’altres prioritats.
En resum, va bé, fer un seguiment dels qui no han fet els deures en aquests anys, però sense pensar en tots. La immensa majoria els han fet, els estan fent, i sobretot s’endinsen cap un futur de màxima eficiència amb el mínim cost, en tots els òrgans i serveis municipals.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed, XI del PSC.

MILLOR ESPERAR - art. Berguedà Actual

2011-09-27T09:15:00.001-07:00

MILLOR ESPERAR
Es evident que l’actual crisis no permet fer front a moltes de les inversions previstes anys enrere, o ben recentment. Aquest és el cas de la C-16 , l’Eix del Llobregat. De fet pels qui hi passem gairebé cada dia, hem pogut veure durant anys i anys, les múltiples obres que s’hi han fet, fins arribar a ser autovia fins a Berga.
Tothom reclamava autovia des del primer moment, però la Generalitat , no disponia dels diners suficients i va optar per fer-ho per trams i començant per una carretera normal. Després es varen fer les variants i , finalment es va desdoblar. Tot plegat vint anys d’obres, amb un cost molt més elevat que si s’hagués fet autovia des del primer moment, ni que fos a trams curts.
Ara ens trobem en una situació semblant. Què fer per convertir en autovia, el tram Berga – Túnel del Cadí? Es molt complicat i car. Sóc dels partidaris de millor esperar i fer autovia que no pas convertir la carretera actual en tres carrils. Si optem per aquesta segona solució , sempre més ho lamentarem, i a la llarga s’haurà de fer el quart carril , si pensem en un Eix Europeu , com és i serà.
Tots podem veure l’enorme moviment de tràfec i ja no és únicament en temps de neu o de bolets. Es tot l’any, i convé pensar en el futur i evitar tornar a tenir una carretera col•lapsada . D’aquí la petició de no fer nous projectes i planejaments, per tres carrils, perquè ens hi passarem dos o tres anys discutint, i la prioritat ha de ser disposar d’autovia. I per tenir autovia, el projecte ja està fet. Ara falten els diners, tema essencial, però podem esperar temps millors que segur vindran.
Recordo un munt de reunions a la comarca, a Barcelona,i amb altres comarques per reclamar la conversió de la carretera en autovia. En tenim més de la meitat ja feta, no tirem la tovallola i continuem en la mateixa línia que en el passat. I es pot pensar també en obres de trams curts, fins arribar a la boca del Túnel. Tots som conscients de les enormes dificultats financeres, però sent un Eix Europeu té més opcions d’aconseguir nous ajuts de la UE que no pas una altra carretera. I a Europa ningú entendria que una autovia ja feta, continués amb una carretera de 3 carrils.
A les mans de tots nosaltres està fer canviar d’opinió la Generalitat. Si ens varem unir per reclamar l’autovia fins a Berga, hem de continuar units per fer-la arribar al Túnel. En cas contrari, tots ho lamentarem , com ja hem lamentat l’haver deixat perdre el tren.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

EXCEL.LENT INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA

2011-09-24T03:12:00.001-07:00

EXCEL•LENT CONFERÈNCIA DE JOSE MONTILLA A MANRESA
Ahir, divendres dia 23 a les 8 del vespre va tenir lloc a l’Auditori de Caixa Manresa, una conferència del President Montilla, convidat per la Delegació d’Omnium Cultural a la comarca del Bages.
Aquesta conferència s’emmarcava en les activitats extraordinàries d’Omnium Cultural, en les quals hi participen els ex-presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.
Amb la sala plena, el president Montilla va exposar la seva visió de la Catalunya present i la del futur. Una conferència esplèndida. Ben elaborada, molt coherent amb el seu pensament i actuació i prou valenta com per marcar diferències entre el govern actual i els anteriors, proposant una ruta d’enfortiment del caràcter federal d’Espanya, i la gran batalla per aconseguir una Europa més forta i cohesionada.
Una hora , seguida pel públic ,amb un silenci sepulcral, que va donar pas a unes quantes intervencions del públic assistent. Mitja hora més d’un Montilla, pedagògic, planer i clar. Res de subterfugis ni sortides per la tangent. Clar i català. Es una de les millors intervencions que li he escoltat.
Francament és molt interessant participar en actes com aquest arreu del país, perquè molta gent que només té accés a determinats mitjans de comunicació , canvia d’opinió quan escolta en viu i en directe, les opinions, pronòstics i plantejaments de persones que han ocupat els més alts càrrecs del país.
Els socialistes, presents a la sala, varem sortir satisfets d’escoltar amb tota claredat quins son els reptes més importants de Catalunya, dintre del marc espanyol i europeu. I parlar sense embuts de l’independentisme, federalisme, nacionalisme i catalanisme. Conceptes que molts barregen i mitifiquen, sense entrar en detalls ni tenint present el món global en que ens movem.
Joan Roma , President Fed. XI del PSC

REUNIÓ D'ALCALDES I PORTAVEUS DEL PSC

2011-09-23T09:38:00.000-07:00

REUNIO D’ALCALDES I PORTAVEUS
El dimecres 21 varem tenir reunió d’alcaldes, alcaldesses i portaveus GMS a la província de Barcelona. Una reunió important, ni que sigui per veure’ns les cares i poder reflexionar junts sobre els grans reptes que tenim al davant. I més que reptes, les primeres realitats constatables de decisions de la Generalitat que afecten els nostres municipis, d’una manera directe i rellevant.
Varen ser interessants les intervencions de Jordi Heureu, de Manuel Bustos i Antoni Fogué. Tots tres varen ser ben explícits en detallar els problemes que tenim al davant, i mirar de fer-hi front amb la màxima energia i eficiència. Es cert que hem perdut moltes alcaldies, però continuem sent una potent força municipalista.
En l’apartat de precs i preguntes, vaig intervenir per demanar un especial i visible lideratge dels alcaldes, davant decisions de la Generalitat que no tenen una explicació clara ni plausible. No pot ser que d’un dia per altre, els alcaldes ens enterem, al mateix temps que els nostres ciutadans de tancaments d’instal.lacions sanitàries, o canvis d’horaris, de prestacions,etc. Sempre hi havia hagut un mínim de respecte institucional per informar de les decisions que es volien prendre, i procurar consensuar-les dintre del possible. Ara, no. Es decideix, i punto.
Un altre apartat clarament complicat és l’existència de legislació impossible de complir, i més en els temps que corren. Convé esporgar lleis i tornar a tocar de peus a terra. Semblava lògic, anys enrere , legislar amb unes pretensions de país ric. Ni ho érem aleshores ni ho som ara, per tant, millor exigir-nos el que podem complir que no imposar obligacions d’impossible compliment i ara en tenim moltes a nivell mediambiental, urbanístic, econòmic, etc.
I vaig posar l’exemple de la llei de protecció dels animals. Difícilment podrem explicar als nostres ciutadans algunes de les mesures obligatòries que imposa la llei. Unes mesures que obliguen a destinar importants recursos que s’han de detreure d’altres àmbits molt més rellevants.
En fi, la reunió va ser molt interessant i digne de repetir-se en properes ocasions. El paper dels ajuntaments es clau en aquesta etapa de crisis. L’austeritat sempre ha estat una de les nostres prioritats, i ara hem de donar exemple a les altres administracions que no han complert.
Com es pot veure per les xifres publicades, els ajuntaments, en general, han sabut gestionar raonablement bé, però necessiten un nou marc competencial i econòmic per poder encarar el futur amb garanties. De moment, la preocupació plana sobre tots els ajuntaments i no veiem canvis en la bona direcció. Més aviat es va improvisant a nivell autonòmic i estatal.
Joan Roma, President Fed. XI del PSC

ORDENAR LES DECISIONS- art. Regió 7

2011-09-20T07:56:00.000-07:00

ORDENAR LES DECISIONS
Mai com ara havíem assistit a un nombre tant gran de decisions, en tant poc de temps, i a tots els nivells de les administracions. Es impossible adaptar-se a les noves circumstàncies amb la necessària calma i tranquil•litat. Ja sabem d’urgències i emergències, però sembla que ara tot hagi d’anar per aquesta via. La confusió és enorme, la preocupació immensa i la possibilitat de planificar degudament, inviable.
A la precipitació en les decisions, s’hi ajunta la confusió en les explicacions i aplicacions. Passa sovint que en reunió d’alcaldes, uns han interpretat determinades decisions d’una manera i altres, d’una altra. Malament per tots quan apareixen interpretacions diverses, i pitjor quan aquestes incerteses tampoc son aclarides per l’administració corresponent.
A nivell global no passa dia que no depari novetats o contradiccions amb l’explicat el dia anterior. A nivell europeu, passa tres quarts del mateix, cosa que es reprodueix a nivell estatal i finalment a nivell autonòmic.
No és estrany que tots estiguem nerviosos, decebuts i contrariats amb unes maneres de governar mai vistes. Hem d’entendre les dificultats de tots els responsables polítics per treballar adequadament en aquestes circumstàncies. Es fàcil criticar, sobretot sinó es coneixen les raons d’aquestes actuacions, però és enormement complicat afrontar cada dia novetats imprevistes i imprevisibles.
D’aquí que qualsevol decisió ha de ser mínimament estudiada i valorada per les repercussions que pot tenir. Ho hem vist en els ajuts a les persones amb menys recursos. Una decisió errònia ha provocat un daltabaix enorme a multitud de famílies que tenen mil•limetrada la supervivència.
També hauríem de saber on acabaran determinades retallades, i perquè s’ha hagut d’anar tant lluny. I de l’oposició s’espera la presentació d’alternatives viables, com per exigir altres maneres d’actuar. No és creïble que en pocs mesos haguem passat de tenir un sistema de salut de primera divisió a creure que hem de baixar a regional, en poques setmanes.
Si un moment és l’adequat per cooperar entre comunitats autònomes i l’estat és ara mateix. No és de rebut baralles per competències o per decisions que uns creuen han de seguir un camí , i els altres, un altre. Com també hagués estat de gran ajut veure com els dos principals partits eren capaços d’entendre’s davant una situació tant delicada com la que estem vivint. Envegem les actituds en altres països, on s’imposa la sensatesa i la lleialtat institucional.
La desorientació és general, i ara és quan calen els lideratges forts. Tenim unes eleccions generals a la cantonada, amb dos caps de llista ben diferents . El PP les veu guanyades i ja parla de nomenaments i decisions contundents. Precisament la contundència que estem veient en les autonomies on ha guanyat, ha de ser motiu de reflexió i debat, per no repetir l’error. Res està guanyat o perdut, els ciutadans han de valorar l’esforç d’uns i altres, i les prioritats de cadascú. Tenim encara un parell de mesos per veure qui ordena les decisions i qui les improvisa.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

ANOMALIA SOLSONINA/LLEIALTAT INSTITUCIONAL- art. Celsona

2011-09-16T07:43:00.000-07:00

ANOMALIA SOLSONINA / LLEIALTAT INSTITUCIONAL
Per CiU, que la ciutat de Solsona estigui governada per un equip de govern format per ERC – PSC, és una anomalia. Una comarca rural, de l’interior, sempre governada en la seva totalitat per majories absolutes de CiU, estava destinada a continuar així per anys i anys.
Recordo el gran ensurt, i mobilització que va suposar,per CiU, la creació de la UMS ( unió municipal del Solsonès) per part de gent de diferents procedències i va portar a governar Sant Llorenç i Olius. Es varen encendre totes les alarmes comarcals i nacionals per aconseguir neutralitzar aquella rebeldia i tornar al corral les ovelles descarriades.
Ho varen aconseguir en el següent mandat, però ja hi havia la llavor posada per despertar altres iniciatives i arribar a la situació actual, en que la capital de la comarca ha repetit mandat progressista per segona vegada. No ha estat fàcil, però és una fita important que , de ben segur, portarà a futurs canvis a nivell local i comarcal. De fet, pel canto d’un duro no ha canviat el signe del Consell Comarcal. Tot arribarà.
Però, és evident que CiU farà tots els possibles per actuar com a contrapoder de la capital, Solsona. I no té gaires escrúpols quan es tracta d’actuar i emprendre decisions , sense comptar amb els legítims representants dels ciutadans: el Consistori solsoní, i lògicament , en la persona de l’alcalde.
Trobo encertat el toc d’alerta donat per l’alcalde, en referència a gestions i reunions fetes pel Delegat del Govern a la Catalunya Central, sobre temes que afecten directament a la ciutat de Solsona. Tot el que li afecti ha de comptar amb el coneixement i vist i plau de l’equip de govern, presidit pel seu Alcalde.
L’excusa donada, sobre qui havia convocat la reunió, qui havia preparat la roda de premsa, etc, son això, excuses que no resolen la fonamentació de les declaracions de l’alcalde.
Si es fan reunions a nivell de partit, cap problema, però quan es tracta de visites de persones amb càrrecs institucionals, l’alcalde n’ha d’estar assabentat i ha de ser convidat a la reunió. Es més, l’ha de presidir per tractar-se de la primera autoritat dintre del terme municipal de Solsona.
I millor avisar, ara que comencem mandat, que no fer-ho més tard. Les coses quan més clares i contundents es diguin millor per a tots. La relació de forces a la comarca ja és prou complicada com perquè vinguin de fora, i la compliquin una mica més. El Consell Comarcal s’ha convertit en un clar contrapoder, tot i que l’ajuntament de Solsona té més pes polític i demogràfic que la resta de la comarca.
El lògic, i en els temps que corren, encara més, seria anar uns i altres de bracet, però això difícilment ho veurem, i no pas per la banda de l’ajuntament sinó del Consell. Ja en tenim proves, ben recents. De totes maneres, la lleialtat institucional ha d’estar garantida per les dues bandes, i millor no buscar excuses per aparèixer que son els altres els que actuen malament. Son excuses de mal pagador que en res ajuden a la pedagogia política que tots hem de tenir present.
La batalla política , a nivell de partits, no pot infringir les normes institucionals. Cadascú representa la seva institució, i tothom ha de respectar aquesta representació.
Joan Roma i Cunill, President de la Federació XI del PSC.

LLEI DEL PÈNDOL - art.Regió 7

2011-09-14T00:52:00.000-07:00

LLEI DEL PÈNDOL
Es interessant constatar com alguns articulistes, i molta altra gent, corren a enterrar el PSC , en uns moments certament difícils, però no únics ni excepcionals. Els qui portem un grapat d’anys en el partit i hem viscut totes les seves vicissituds des del moment de la fundació, ho podem dir en coneixement de causa.
Des del congrés fundacional, en que la federació catalana del PSOE, es va fusionar amb el PSC (congrés), conformant el Partit dels Socialistes de Catalunya, passant pel complicat congrés de Sitges, fins ara, hem tingut dos o tres moments de gran dificultat. I no ho va ser menys, la recerca i convenciment perquè Pasqual Maragall encapçalés la candidatura al Parlament de Catalunya.
Ara tenim un nou repte, difícil, complicat a tots els nivells. I la greu crisis no ajuda a poder resoldre el futur amb calma i tranquil•litat. Però, la llei del pèndol, actua aquí i arreu, si la gent que forma part del partit, té clar que cal sortir-ne , no solament bé, sinó reforçats. I en això tots hi estem d’acord.
Tenim un avantatge, i és que l’espai socialista existeix, aquí i arreu. En tots els països democràtics, ha d’haver-hi un espai per una esquerra plural, progressista, capaç de fer front a les dificultats, tenint clares les prioritats del país, i sobretot de la gent. Ho podem veure més clar que mai, ara mateix a Catalunya i a bona part d’Europa.
Els governs de dretes, no tenen cap complex a retallar les conquestes socials aconseguides al llarg de molts anys de lluita. No tenen cap especial sensibilitat per garantir la qualitat de la sanitat, o de l’educació , ni dels serveis socials. Tot es posa en qüestió i tot és retallable, fins i tot , ajudes d’emergència.
Agradarà més o menys, els postulats de les esquerres, però tots estarem d’acord en que un govern socialista a la Generalitat no hagués fet els estalvis, de la manera que ho fa un govern de dretes com CiU. Ni tampoc utilitzaria el tema de la llengua, la bandera o altres símbols per desviar l’atenció respecte les polítiques que duu a terme.
Es cert que en els dos anteriors mandats del govern de la Generalitat es varen cometre errors, de fons i de forma, però el país anava encaminat cap a projectes de futur sòlids. Ara, la improvisació del govern és la norma quotidiana.
Però, la llei del pèndol està en marxa, i quan uns governs de dretes han esgotat les fórmules habituals, i han fracassat, venen les esquerres per posar ordre i seny, en els afers públics. Ho podem veure a Alemanya, on el partit socialdemòcrata està guanyant en diferents Länder (regions), o a França, on previsiblement poden guanyar a l’actual president Sarkozy. La llei del pèndol, continuarà en altres països, d’Europa i del món.
També a casa nostra. Tenim un molt difícil paper en les eleccions general del 20 N. La situació és crítica i variable constantment, en una rara crisis mai vista, ni mai patida com fins ara. La possibilitat d’un PP guanyador no ha d’entusiasmar a massa gent, però és possible. Habitualment Espanya va a un “tempo” diferent dels nostres veïns. Veurem les receptes que puguin proposar. Es molt fàcil governar des de l’oposició.
I a Catalunya, vindrà el mateix. Estic convençut d’una bona reacció del PSC en aquesta situació difícil en que es troba. Més raó per sortir-ne bé, i reforçats, per iniciar la remuntada . Ho varem fer en les anteriors ocasions, no veig que no ho aconseguim en aquesta. El temps ho dirà.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

VALORACIÓ MOSTRA DE FORMATGE ARTESÀ

2011-09-12T03:44:00.000-07:00

IV MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE CATALUNYA –BORREDÀ 2011
Tots els objectius aconseguits – Disposats a acollir la propera Mostra.

L’ajuntament de Borredà fa una valoració molt positiva de la nova edició de Mostra de Formatges Artesans de Catalunya, celebrada aquest passat cap de setmana.
A la Plaça Major, s’hi varen reunir 23 mestres formatgers, procedents de tota la geografia catalana, demostrant la varietat i la alta qualitat dels seus productes. Uns productes que varen poder ser degustats a l’espai Tast de Formatges, situat en un extrem de la Plaça Major, i que oferia un plat amb 8 varietats diferents. Al llarg dels dos dies, va ser un dels espais més visitats i més actius de la Mostra.
Coincidint amb la Mostra, es va poder visitar l’exposició de la Diputació de Barcelona, Menja bé, amb panels i ordinadors per interactuar i aconseguir informació adient sobre el menjar sa.
Els tallers de formatgeria per adults varen estar complerts , els dos dies, amb un molt elevat grau de satisfacció demostrat per tots els assistents.
I els tallers per a nens i nenes varen quedar desbordats, de tantes inscripcions, fins el punt d’haver d’habilitar un nou taller el dissabte a la tarda.
El dissabte, prop de 100 persones varen poder assaborir els plats preparats pel Taller de Càtering de Casserres, en un sopar realitzat en el Restaurant Baix Pirineu. Un nou èxit de públic i cuina de qualitat, amb plats on el formatge era peça fonamental.
El dissabte es va fer el recorregut per tots els estands, per part de les autoritats presents en la Mostra, encapçalada per l’Alcalde de Borredà, Joan Roma, el president del Consell Comarcal, Sergi Roca, el Vice-president i alcalde de La Pobla de Lillet, Vicenç Linares, i un representant del Departament d’Agricultura, Joan Barniol. A més de l’impulsor de la Mostra, el mestre formatger, Antoni Chueca de Formatges La Bauma, de Borredà.
I cal destacar la presència i reunió tinguda a l’ajuntament entre representants de la Federació de Formatgers de Catalunya, amb Agustí López, president de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya. En aquesta reunió es varen acordar diferents temes relacionats amb el sector del formatge que serà motiu de la presentació d’una iniciativa parlamentària.
Així, doncs, no solament la Mostra serveix per mostrar, degustar i comprar formatges, sinó també com a fòrum per aquest sector per intercanviar idees, fer reflexions i propostes de cara el futur.
I durant els dos dies també es poder contemplar un audiovisual sobre elaboració de formatge artesà, a la planta baixa d’una de les cases de la Plaça Major, especialment habilitada i preparada per la ocasió.
L’animació va anar a càrrec del grup de Randellaires, oferint cançons i músiques típiques de les comarques de muntanya.
En resum, tots els objectius marcats per la Mostra es varen complir, i alguns fins i tot es varen superar. Unes 2.000 persones varen participar en aquesta Mostra, durant els dos dies que va durar, El temps i una excel•lent organització varen convertir Borredà en capital del formatge artesà durant el cap de setmana, amb plena disposició a acollir una propera edició de la Mostra.
L’alcalde ha felicitat l’impulsor de la Mostra, Antoni Chueca, i amb ell a tots els voluntaris del poble i de fora que la varen fer possible.
Borredà, 12 de setembre de 2011.

SERENS,PERÒ FERMS- art. Celsona

2011-09-07T11:50:00.001-07:00

SERENS, PERÒ FERMS
Estem a les portes d’un altre 11 de setembre, ple de rauxa, per culpa d’una sentència poc clara sobre la immersió lingüística del català. Dic poc clara, perquè hi ha tota mena d’interpretacions i conseqüències. Per uns, la sentència només afecta a qui va presentar la denúncia. Per altres, afecta tothom i per tant el model lingüístic català. Finalment, semblaria que una sentència del Tribunal Constitucional hauria deixat clara la constitucionalitat de l’immersió lingüística i per tant, la nova sentència no la posaria en perill.
Hi ha temes que no haurien d’arribar mai als tribunals. Aquest és un d’ells. Portem ja prou de temps com per poder jutjar el caràcter totalment positiu de la immersió. No solament aquí sinó en altres països amb més d’una llengua oficial. Arreu s’ha comprovat els beneficis d’aquest model, i si arreu funciona, no hem de ser nosaltres qui el posi en qüestió.
Però, sempre hi ha persones que els agrada jugar amb foc. Posar en perill conquestes aconseguides que han portat el nostre país a un bon grau de coneixement dels dos idiomes, i esdevenir trilingües amb poc més d’esforç.
Es evident que en el món en que vivim, es del tot indispensable dominar , com a mínim tres idiomes. Aquí ho tenim especialment fàcil, i si en parlem tres de bé, fàcilment podem anar,per un quart. No és cap joc de paraules ni un brindis al sol. Hi ha uns quants països europeus amb aquestes condicions. I de petits, és ben fàcil aprendre idiomes.
Doncs, bé, aquí encara tenim debats, discussions i batalles per tenir una normalitat, beneficiosa per a tots. A qui interessa convertir en conflicte el que no ho és ? Doncs, als de sempre. Persones, d’idioma únic, que creuen poder-lo imposar a la resta del país, i si poden del món. Persones que no creuen que els idiomes son patrimoni de l’humanitat. Que cada un que es perd, perdem una part de la nostra història global.
Ara mateix hi ha prop de 500 idiomes, en perill d’extinció. Heu llegit bé, cinc-cents idiomes estan a punt de perdre’s arreu del món degut a múltiples causes. Immigració massiva, persecució, efectes demogràfics, preponderància dels grans idiomes, en detriment dels minoritaris, etc.
En resum, ens pertoca a tots, com a mínim salvar el nostre, i si podem ajudar a salvar els dels altres. Res millor que parlar-lo, estudiar-lo, escriure’l i traspassar-lo a les noves generacions. I per fer-ho, el més lògic i normal és convertir-lo en idioma bàsic des del primer dia d’escola, pels d’aquí i pels de fora que han vingut a viure aquí. L’idioma és element bàsic d’integració i que duri.
Així, doncs, deixem el model lingüístic com el tenim, i no busquem conflictes allà on no n’hi ha. I que cada partit assumeixi el seu rol, en aquest tema i en altres. Si el PP creu trobar aliats en un tema tant delicat que tiri per aquí, però CiU hauria de ser conseqüent i no associar-se amb qui tira per un costat totalment negatiu per Catalunya.
Des del govern de la Generalitat es fan grans proclames, però després es pacta amb qui n’ha tingut la culpa dels despropòsits. Siguem coherents i no vulguem estar defensant un model, amb una mà, i pactant amb els destralers, amb una altra.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC

EXCEL.LENT TROBADA DE PUNTAIRES

2011-09-05T04:09:00.000-07:00

EXCEL•LENT TROBADA DE PUNTAIRES
Tot i un temps inestable que amenaçava pluja, ahir, diumenge dia 4 de setembre es va poder celebrar la VUITENA TROBADA DE PUNTAIRES a la Plaça Major de Borredà.
L’organització anava a càrrec de la Colla de Puntaires de Borredà , la qual va aconseguir reunir-ne més de 80, tot i la inseguretat del temps.
Des de primera hora del matí , la Plaça Major, es va anar omplint de puntaires que arribaven de Martorell, Berga, Cercs, La Pobla, Folgueroles, Ginesta, Avià, etc, etc, i lògicament 14 puntaires de Borredà.
Es va organitzar també una rifa, amb productes donats per un gran nombre d’establiments del poble i alguns de fora, de manera que la recaptació va permetre pagar bona part de la festa.
Durant tot el matí un públic nombrós va anar voltant per les taules per observar el treball de les puntaires i valorar-ne la qualitat i diversitat.
En definitiva , una excel•lent trobada que dona ganes de continuar-la organitzant en els propers anys. Per molts anys i felicitats, per la molt bona organització.
Joan Roma, alcalde de Borredà

LA SAGRADA FAMÍLIA, DESENTONA? - art. Regió 7

2011-09-02T13:41:00.001-07:00

LA SAGRADA FAMÍLIA, DESENTONA?
Realment tenim un govern afeccionat a crear problemes en comptes de resoldre’ls, i a fer populisme, en comptes de pedagogia política. Ara, toca, qüestionar la llei d’urbanisme en el que afecta la reserva de sol per edificis d’ús religiós. I com de costum els “avançats” en proposar sortides “originals” es cobreixen de glòria jugant amb els sentiments de les persones d’una manera especialment indignant.
El temps dirà fins a quin punt aquests “errors” passaran factura i fins a quin punt estem jugant amb foc, a costa de les pors, els estereotips i la simplesa, en qualificar els practicants de determinades religions, com persones foranies i sense drets en un tema tant delicat com és el sentiment religiós, lligat estretament al cultural.
Escoltar els posicionaments de determinats alcaldes que durant la campanya electoral varen fer servir els immigrants com munició contra els seus adversaris, posa els pèls de punta, i demostra la falta d’ètica, i coneixement de la realitat cultural i religiosa de bona part dels seus conciutadans.
I dic conciutadans, tot i reconèixer que per ells, no ho son , puix que son tractats com gent estranya, amb uns drets diferents dels catòlics, practicants, o no. Una perillosa divisió que sense cap mena de dubte, portarà conflictes immediats.
Veure decisions preses per l’equip de Govern de Salt, o de Torroella de Montgrí, en relació a llicències d’obres per construir una mesquita o un temple , no catòlic, demostra entrar en el món dels personalismes, de les decisions especials, estrambòtiques, i demagògiques. Ara toca, demostrar amb fets, posar impediments a qualsevol iniciativa per construir edificis religiosos. El principi de “no en el meu poble” s’imposa i converteix en “valents” els qui ho posen en pràctica.
Les raons son el de menys, sobretot si no es té vergonya ni por al ridícul més espantós. Tot serveix. Veiem els dos exemples, abans exposats.
En el primer cas, suspensió de llicències, a l’espera de que la Generalitat modifiqui la llei vigent, i per tant ,tregui la obligatorietat de tenir sol reservat per usos religiosos. Aleshores tot dependrà de l’alcalde de torn, i tornaran les batalles per sobreocupació de locals, fets servir com oratoris “provisionals”, peticions de pavellons per poder resar, o mal ús dels espais públics municipals. L’experiència viscuda en aquests anys, no ha servit per ordenar una pràctica religiosa, que a tots convé solucionar.
Però, tota decisió arbitrària porta conseqüències “ridícules” , per no dir esperpèntiques. En el cas de Torroella de Montgrí, l’alcalde i equip de govern al•lega que la llicència donada per l’anterior govern, no s’adiu amb l’entorn. No encaixa, desentona, i per tant, l’edifici hauria de remodelar-se per poder passar ,suposem, “desapercebut”.
Es a dir, posant-nos al dia, la Sagrada Família “desentona” perquè francament no encaixa amb l’entorn. Desentona clarament. Com se li va acudir a l’ajuntament de Barcelona donar llicència per construir un temple tant “trencador” , tant “desentonador” amb la resta de cases? I la catedral de Barcelona ? Tant alta, i tant diferent d’altres edificis propers ? I la de Girona o de Lleida ?
A Catalunya podem trobar centenars d’edificis d’ús religiós que “desentonen”. Què hi ha de dir aquests alcaldes ? Si son d’ús catòlic, no passa res. Si tenen una altra religió, sí? L’estètica , té ara connotacions religioses?
En fi, si un govern no defensa igualtat de drets i deures, malament. I estem entrant en una dinàmica totalment negativa, per arbitrària, i per jugar amb sentiments profunds. El seny , tant proclamat, alguns l’han perdut.
Joan Roma i Cunill, president de la Fed. XI del PSC.

RECAPTACIÓ LLUITA CONTRA EL CÀNCER

2011-08-30T00:47:00.000-07:00

RECAPTACIÓ LLUITA CONTRA EL CÀNCER – 2011
Tal com és tradició des de fa molts anys, la presidenta de l’Associació de Lluita contra el Càncer, Rosa M. Rota, juntament amb altres voluntaris va organitzar la recaptació anual , durant les sardanes del diumenge de Festa Major.
L’import recaptat ha estat de 436,18 euros ( quatre-cents trenta-sis euros amb divuit cèntims). Una quantitat significativament més alta que l’any passat ( 366,15 euros). Per tant, en nom de l’Associació i de l’ajuntament de Borredà donem les gràcies a tots els donants, i comuniquem que l’import recaptat ha estat ingressat en el compte de l’Associació catalana de lluita contra el càncer.

VUITENA TROBADA DE PUNTAIRES

2011-08-30T00:34:00.001-07:00

VUITENA TROBADA DE PUNTAIRES – BORREDÀ
Aquest proper diumenge dia 4 de setembre a la Plaça Major, tindrà lloc la VIII Trobada de Puntaires .
Aquesta serà una de les edicions més nombroses, amb la previsió d’acollir 100 Puntaires, procedents d’una quinzena de municipis diferents.
L’acte començarà a les 10 del matí fins a la 1. Es donarà la benvinguda a totes les participants, i tot seguit ocuparan els seus llocs en unes taules instal•lades a la Plaça Major, de manera que tots els visitants puguin fàcilment circular per tot l’indret i contemplar els treballs de cada participant.
Organitza la trobada, la Colla de Puntaires de Borredà. Una colla molt activa. Organitza una trobada setmanal, durant 10 mesos a l’any, i convida d’altres colles a venir al poble, com també participen en altres trobades de la comarca o més enllà.
Fruit d’aquestes visites, és el gran nombre de participants en aquesta VIII Trobada. Convidem tothom a visitar el poble i veure el magnífic i variat treball del centenar de persones participants.

MOLT BONA FESTA MAJOR 2011

2011-08-29T04:23:00.000-07:00

UNA GRAN FESTA MAJOR
Enguany la Comissió de Festes ha demostrat, que tot i la crisis, es pot fer una magnífica festa major.
Conscients del repte i la necessitat d’estalviar, aquest any el pressupost de la festa major havia baixat uns 4.000 euros respecte la de l’any passat, de manera que l’import genèric de la festa, ha pujat a 14.000 euros, amb un resultat de 2.500 euros de dèficit que cobreix l’ajuntament.
La valoració que fem des de l’ajuntament és molt positiva, en primer lloc per l’alta participació, traduïda en la Plaça Major plena en totes les activitats programades, fins i tot alguna de totalment nova, com la del sopar popular amb la participació de 180 persones, de les quals 106 varen anar a fer la caminada nocturna. Tot molt ben organitzat, de manera que tothom en va sortir content. Una experiència per repetir.
En quan, a la resta d’actes, varen ser molt ben acollits i participats, sense cap mena d’incident que podés espatllar la festa.
Així, doncs, la Comissió es pot donar per satisfeta, i pot començar a preparar la de l’any vinent. Hi ha hagut 3 noves incorporacions a la Comissió i previsiblement se’n produiran alguna més en les properes setmanes. Aquesta renovació va molt bé, precisament per aportar noves idees i esforços en benefici de tots.

130 ANYS, BEN PORTATS- art. La Rella

2011-08-29T04:15:00.001-07:00

130 ANYS , BEN PORTATS
Per diverses causes no vaig poder ser a la celebració de l’aniversari de la construcció del Santuari de Lurdes, de Prats, però voldria aprofitar l’avinentesa per fer algunes reflexions a l’entorn de la festa i sobretot, el santuari.
No sóc creient, però tinc un especial respecte per tots els qui en son, professin la religió que professin. I tinc una especial inclinació per la protecció dels monuments, i he de dir que el santuari de Lurdes té 130 anys molt ben portats, tot i tenir present l’ampliació feta fa cinc dècades.
Es evident que si tots els monuments estesin cuidats com aquest, la seva vida s’allargaria enormement. En el nostre país, tenim tendència a donar gran rellevància als monuments, per l’edat que tenen, i sinó superen els 800 o 1000 anys sembla que no s’hagin de tenir en compte.
Hem venerat tant l’art romànic, que tots els altres han quedat en un segon terme, oblidant que nosaltres ,som hereus dels nostres avantpassats, i tots varen passar per etapes intermitges entre estils d’art, i tots tenen el seu interès històric i artístic. L’important és passar-los a les noves generacions en bones condicions, i per això, ha d’haver-hi un manteniment permanent.
M’agrada visitar el santuari de Lurdes, de tant en tant, i fer la xerrada amb alguns dels voluntaris de l’Associació que en té cura. Felicitats en aquest aniversari, desitjo la continuïtat dels voluntaris, i que trobin el necessari relleu en les noves generacions.
Però, també voldria aprofitar l’ocasió per animar tothom a mantenir el ric patrimoni arquitectònic que tenim. Molt està en perill, perquè no s’hi dedica l’esforç humà ni material per preservar-lo del pas del temps. Un degoter es pot convertir en una ferida greu, unes humitats poden posar en perill els fonaments, i algun vàndal pot espatllar parts essencials de l’edifici.
El santuari de Lurdes està vigilat, netejat, mantingut i millorat constantment, per dintre i per fora. Fa goig visitar-lo i creients o no creients es un magnífic indret per meditar, i tenir unes de les millors vistes de la comarca. Per molts anys.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)

REFORMULACIÓ TERRITORIAL - art. Regió 7

2011-08-29T01:48:00.000-07:00

REFORMULACIÓ TERRITORIAL
En uns moments en que la crisis fa replantejar tot el que fins ara s’havia considerat intocable,veiem com uns proposen eliminar les Diputacions, altres modificar-les substancialment, i altres, simplement mantenir-les, tal qual.
El mateix passa amb els Consells Comarcals. Hi ha propostes per tots els gustos. De totes maneres en aquests temes territorials, sobretot s’ha de veure qui governa i quins posicionaments ha tingut en el passat, per fer previsions sobre el futur.
En el cas de Catalunya, les posicions de CiU han estat variables, i molt influenciades pels equilibris de poder viscuts fins fa ben poc. Ara que governen gairebé totes les institucions del país, els costa prendre decisions valentes. Un problema afegit, a una problemàtica complicada i necessitada d’ampli consens territorial i polític.
En el passat varem veure desaparèixer la Corporació Metropolitana de Barcelona, per evitar un suposat “contrapoder” a la Generalitat. El motiu no va ser una reordenació territorial o millora de les administracions, sinó una decisió política , motivada per treure un organisme en mans dels socialistes.
El naixement i funcionament dels Consells Comarcals, tampoc ha estat un model de descentralització i millora de les administracions. Al contrari, en alguns casos ha allargat o complicat algunes de les gestions burocràtiques.
I el naixement i posta en marxa de les regions o vegueries ha quedat estroncat per una de les primeres decisions de l’actual govern. Semblava existir un consens en organitzar Catalunya en sis regions, però ara es parla de set i ningú descarta que sortís una vuitena. Solució: parar rellotges i esperar altres temps.
Per aquesta obligada curta exposició podem veure que el tema territorial ha estat mal portat des del principi i ha donat peu a la desorientació actual. La falta de claredat i valentia, ha motivat l’ampliació del mapa municipal, en comptes de la seva reducció. El mateix passa amb el mapa comarcal. Es varen crear 3 comarques més, respecte la divisió territorial de Pau Vila, i ara hi ha tres o quatre peticions més que podrien ser acceptades. Es a dir, la modificació territorial continua. Estic parlant de modificació, no racionalització.
Doncs, bé, si la crisis obliga o facilita la reformulació territorial, potser que fem ara, els deures que no s’han fet en aquests darrers trenta anys. Fem-ho bé i en profunditat. Qüestionem al mateix nivell diputacions i consells comarcals. I perquè no les regions o vegueries ? Tenim tres nivells clars d’administració: Ajuntaments, Generalitat , Estat.
Les noves tecnologies i carreteres no obliguen a tenir-ne més. Els ajuntaments poden tenir uns organismes supramunicipals que els ajudin, com estan fent les Diputacions, i poden mancomunar serveis, creant Mancomunitats. Tantes com creguin necessàries, trencant els límits comarcals i anant a les qüestions pràctiques.
Per últim, la Generalitat pot tenir regions administratives, però pel que hem vist fins ara, de ben poc serveixen, quan per qualsevol tonteria hem de saltar-nos-les, i anar directament a Barcelona. Si volem estalviar i racionalitzar el país, reformulem tota la organització territorial existent o planificada pel futur. El present és un altre del que havíem pensat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

RECONVERSIÓ CONSELLS COMARCALS-art. Celsona

2011-08-25T08:08:00.000-07:00

RECONVERSIÓ CONSELLS COMARCALS.
En ple debat sobre el futur de les Diputacions provincials, hauríem de treure la pols als informes sobre la necessària reconversió dels consells comarcals. En tenim 41, tants com comarques i amb unes lleis ja envellides i poc útils per les necessitats actuals.
Es impensable suprimir Diputacions, sense reconvertir els Consells Comarcals. Aquesta és una realitat catalana , inexistent fora del nostre país, de manera que hauríem de començar a pensar en les noves funcions d’aquests organismes perquè, amb la mínima despesa possible, prestin uns bons serveis als ciutadans.
Tenim massa nivells d’administracions i en un moment en que tot es replanteja, també ho hauríem de fer, en el cas que ens ocupa. Si demanéssim a la majoria de ciutadans de Solsona i comarca, el nom del president del CC, en trobaríem ben pocs que el sabessin. I si demanéssim per les competències, i serveis que donen, ens trobaríem amb una resposta similar.
Què fer, doncs, amb aquests organismes? Sincerament crec que el seu futur està en convertir-se en Mancomunitats. Si no volem canviar el nom, no passa res. El cas és que la capital de comarca hauria de fer les funcions de responsable de serveis , a nivell comarcal. Tot el que es pugui ajuntar, i funcionar col•lectivament, no ho deixem en mans individuals. I precisament la comarca del Solsonès , seria un bon lloc per fer-hi una experiència pilot.
Una capital forta, envoltada de pobles molt petits. Ideal per convertir-se en capital de serveis. Tots els possibles. Ja ho és en determinats àmbits, però queda molt per fer. I el benefici seria mutu, per la pròpia capital i per la comarca. Tenir serveis de determinat volum permet estalviar i operar , millor.
Aquest nou Consell Comarcal podria estar presidit per l’alcalde de la capital, amb participació de tots els municipis de la comarca, amb un vot ponderat. Es a dir, amb una certa proporcionalitat , en funció dels habitants. No inventem res, de fet hi ha mancomunitats funcionant amb aquest sistema. I els resultats son clarament satisfactoris.
No és fàcil canviar de model, i menys després de tants anys de funcionament de l’actual. Però , és precisament en temps de crisis quan tot es replanteja i es qüestiona. Ho veiem ara amb les Diputacions, però no en el cas dels Consells Comarcals. Suposo que ja arribarà el moment de fer-ho.
El que no pot continuar és l’actual model de finançament comarcal. Si la Generalitat retalla la seva aportació, els consells hauran de reduir tant el seu funcionament que no tindran raó de ser. I fins ara podien invertir perquè rebien subvencions d’altres administracions. A partir d’ara, els ajuts decauen i plans de millora, com els camins, monuments, etc, no seran viables per falta de fons. Què fer, en aquesta situació? Doncs, reconvertir-los, i francament convertir-los en mancomunitats seria un objectiu ben lògic i pràctic.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

RETORN ALS ORIGENS - art. Regió 7

2011-08-23T03:22:00.000-07:00

RETORN ALS ORÍGENS
Durant el mes d’agost ,Catalunya celebra el setanta per cent de les seves festes majors. Pels qui fa anys que participem en l’organització en el nostre poble, podem veure un clar retorn als orígens, en forma d’activitats més “populars” en detriment de les més professionals.
La crisis ha colpejat fortament els grups professionals, i son molts els municipis que han optat per canviar els seus programes i mirar què es feia els anys setanta i vuitanta. No ha estat una mala idea i pel que hem vist, hi ha una nova onada a favor d’espectacles, activitats i iniciatives, senzilles, però molt participatives.
En moltes ocasions, la rivalitat entre pobles portava a incrementar el pressupost de la festa fins extrems difícils d’imaginar. I menys de suportar. Ara, s’ha optat per deixar de banda la rivalitat i anar al pràctic. Fer una bona festa, variada i per a tots els públics, i amb el mínim de cost possible pels participants i organitzadors. La tendència ha començat i durarà uns quants anys de ben segur.
Els difícils moments actuals troben la comprensió de la gent, i ningú entendria grans despeses en festes, i retallades en serveis essencials. Es una més de les mesures de contenció de despeses que s’estan aplicant arreu del país.
Per poder reblar el clau, convindria també recuperar el voluntariat d’aquells anys, quan tot estava per fer. Era habitual trobar voluntaris per qualsevol de les activitats, i tothom estava disposat a col•laborar, ni que fos en petites aportacions personals. Algunes mostres les esteiem veient aquests dies, però encara costa disposar de prou gent per determinats actes. Tot arribarà. Crec que estem en el bon camí.
I és del tot indispensable perquè associacions, entitats, clubs i altres modalitats d’agrupament per fer coses, estan en crisis de vocacions. No passa setmana que no veiem com algunes entitats plantegen tancar per falta de relleu. Moltes vegades els qui estan al davant han repetit diversos cops per falta de substituts, fins que arriba el moment de dir prou. Aquest és el moment delicat. El moment en que una feina de molts anys pot quedar estroncada per sempre més . En tenim mostres a tots els pobles i ciutats.
Potser els nous temps, portaran una nova conscienciació en la manera de participar en els actes. Una manera activa i no passiva. Ja no es pot esperar que les administracions continuïn pagant bona part del cost de totes les iniciatives públiques i una part de les privades. Davant aquest panorama, o hi ha una reacció des de baix i tornem al principi o es perdran moltes festes i tradicions.
Esperem triomfi aquesta segona opció. Per això és indispensable el relleu generacional, a tots els nivells. Les juntes s’han de rejovenir en edat i en iniciatives. S’han de posar al dia. Fàcil de dir i complicat de fer. La constància és una de les virtuts més necessàries en tota organització, i de poc serveix l’ajut individual en un moment determinat sinó hi ha una seguretat i constància en les persones que han de passar al davant.
La riquesa i varietat de les entitats catalanes, és immensa i hem de fer tot el possible per mantenir-la i preservar-la. Moltes festes majors d’aquests dies, han demostrat que és viable.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

UTILITAT FORA DE DUBTES - art. Regió 7

2011-08-22T12:12:00.000-07:00

UTILITAT FORA DE DUBTES
En el nostre país, tant aviat obrim debats sense una bona fase fonamentada, com en tanquem sense haver-los analitzat prou bé. Ara toca parlar de les Diputacions, i molts fan debats sense un coneixement proper ni extens en la matèria. Poden, doncs, proposar eliminar-les, retallar-les o substituir-les, sense més contemplacions. Preguntes, sobre com fer-ho? Quin cost tindrà? Què perdrem o què guanyarem ? queden en el llimbs. Molt típic també del nostre país.
Alguns pensaran que la meva defensa es basa en un interès directe, pel fet de ser assessor del Grup Socialista a la Diputació de Barcelona, però a la meva edat, i en la meva situació em puc permetre dir ara, com abans, el que penso, sense cap necessitat de fer el paripè. I qui llegeixi articles de fa deu o quinze anys veurà que les raons son les mateixes.
He conegut la Diputació de Barcelona des de l’abril del 79 fins ara mateix. El recorregut de presidents des de Martí Jusmet fins Antoni Fogué, ha estat ple d’actuacions molt profundes en matèria de renovació, innovació i adaptació a les necessitats dels ajuntaments de la província de Barcelona. Es cert que moltes altres Diputacions no han seguit aquests passos, però la de Barcelona ha marcat la pauta a nivell de Catalunya i Espanya, fins convertir-se en una administració modèl.lica, en quan a agilitat, rigorositat i innovació.
Precisament, molts somiàvem en que la Generalitat recuperada copiés les innovacions i les maneres d’actuar de la Diputació de Barcelona. No va ser així. La Generalitat presidida per Jordi Pujol, va copiar l’administració central i va néixer i créixer amb greus deficiències de funcionament. Deficiències que ara es veuen per tot arreu i denoten una falta de reestructuració general, per convertir l’administració en un model de funcionament eficient.
Els primers governs de la Diputació es varen trobar amb una administració feixuga, envellida, plena de tics del passat, i ocupant espais venerables arquitectònicament parlant, però totalment inadequats per fer les funcions que pretenien.
Una lenta, però constant feina de reestructuració va convertir en pocs anys, una administració vella, en una de moderna i exemplar. Tots els alcaldes i regidors en podem donar fe, de que quan busques un responsable , el trobes i et resol el problema o te l’aclareix. Cadascú ocupa una funció ben determinada, no vas de porta en porta, de servei en servei a la recerca del “responsable” final. No podem dir el mateix de moltes dels serveis de la Generalitat.
La Diputació des de fa anys paga a seixanta dies. Ja voldríem que això fos habitual en la Generalitat o en altres administracions.
Però, el més important, és la proximitat, i l’estar al servei dels ajuntaments. Sense la Diputació de Barcelona, els ajuntaments no haguessin pogut fer la meitat de les funcions que han exercit. Han tingut la recaptació de taxes i impostos resolta, assessorament jurídic i tècnic en totes les matèries hagudes i per haver. Ens han facilitat gestions a tots els nivells, han inventat noves fórmules d’ajuda, control i supervisió.
Poden estalviar? Segur que sí, però pensar en la seva desaparició és jugar amb el futur de la majoria d’ajuntaments i per tant, de ciutadans. Ja hem fet alguns experiments, en el passat. Els Consells Comarcals havien de ser una gran solució. No ho han estat, i ens costen centenars de milions a l’any. I les Regions o Vegueries, han quedat aparcades. Abans d’eliminar res, pensem en qui es farà càrrec de les seves funcions. De moment no hi ha cap alternativa creïble.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

ADEU A UN VELL SINDICALISTA I POLÍTIC

2011-08-22T09:54:00.000-07:00

ADEU A UN VELL MILITANT – SINDICALISTA
Avui ha mort en Ton Santasusana, als 80 anys i després d’una llarga malaltia, suportada amb valentia i al costat de tots els qui l’estimaven.
La vida del Ton Santasusana ha estat la del típic lluitador, immers en un poble de llarga tradició industrial com ha estat Puig-reig. No pas ara, però sí durant més d’un segle. Un poble gens fàcil per un home d’esquerres. Les Colònies industrials no eren precisament el millor lloc per exercir el sindicalisme, i encara menys actuar políticament. Ell ho va fer, amb entrega i valentia. Va ser durant més de 20 anys el nostre referent a Puig-reig, i de fet al Baix Berguedà.
Treballador del tèxtil, ja durant la dictadura es va dedicar a organitzar la UGT, i convertir-se en home- informador, dinamitzador i mobilitzador dels treballadors, davant situacions realment complicades, molt especialment en els anys de la primera crisis tèxtil i després ja en plena onada de tancaments.
Era lògic que aquest currículum el portés a l’ajuntament, en el primer mandat municipal, amb altres persones d’esquerres. Tothom li tenia un gran respecte i va saber estar a l’alçada de les circumstàncies. Un home d’honor, sempre disposat a resoldre problemes laborals, municipals o de qualsevol altre àmbit. Casa seva es va convertir en una oficina de resolució de conflictes, fins disposar durant uns anys d’una delegació de la UGT en un local del poble.
Es va presentar altres vegades dintre de les candidatures de Progrés del Berguedà i posteriorment del PSC. Sempre disposat a col•laborar i aportar el seu punt de vista en tots els temes que podien afectar a Puig-reig , a la comarca, o als treballadors en general.
Els qui l’hem conegut, sempre l’hem tingut com un referent d’home íntegre, gran treballador i lluitador per millorar les condicions de vida dels seus conciutadans. El PSC l’honora i es congratula d’haver-lo tingut com a militant des dels primers moments de la fundació del partit. Que descansi en pau.
Joan Roma, President del PSC a la Federació XI.

FEDERALISME I GRUP PARLAMENTARI

2011-08-17T01:13:00.001-07:00

FEDERALISME I GRUP PARLAMENTARI
Pel que veig en els mitjans de comunicació, alguns militants , a títol individual o col•lectiu, consideren que la recuperació del Grup Parlamentari propi al Congrés de Diputats és , o ha de ser ,una de les nostres grans prioritats. Es més, posen la qüestió com eix central del futur Congrés del partit.
En moments de crisis, sempre hi ha qui busca una mena de solució miraculosa. Una imatge que permeti encarar una nova etapa, en condicions molt diferents. En definitiva, recuperar credibilitat, lideratge, i favor dels electors.
No estic gens segur que , aconseguit aquest objectiu, la nostra posició fos millor. Al contrari, crec que estaríem ficats en una nova situació molt més complexa, complicada i gens favorable als interessos de Catalunya.
De fet, no cal inventar, el que ja està inventat. Si mirem en el nostre entorn i estudiem els sistemes parlamentaris més oberts, i descentralitzats, comprovarem que les formacions de grups parlamentaris va per ideologies i no per territoris. Ho podem veure en el cas de Suïssa, probablement el país més federal del món, o a EUA.
Aquí tenim la visibilitat de CiU pel que fa alguns temes “catalans” quan el govern central no disposa de majoria absoluta. Seria en aquest àmbit on caldria fer alguns retocs perquè els nostres parlamentaris a Madrid puguin tenir un major protagonisme, però d’aquí a la creació de Grup Parlamentari propi, i deslligar-nos del PSOE hi va un abisme.
Fins ara, amb els seus més i menys, la cosa ha funcionat. Fem els retocs que facin falta però mantinguem l’estructura, i evitem que la dispersió comporti afebliment per tots. Els qui hem estat diputats sabem l’importància que té la Mesa del Parlament, la distribució dels Grups en Comissions, la representació institucionals, l’ordre d’intervenció, etc, etc.
No és per aquí, crec, per on hem de buscar una major “visibilitat” dels nostres representants, sinó en la interlocució pel que fa els temes de Catalunya. I sobretot, en enfortir el caràcter netament federal de les institucions estatals.
Ens diem federalistes, però actuem poc com a tals. I ara mateix, defensar les autonomies, i l’augment de competències , amb un PP enfortit i decidit a retallar el que convingui, no és el millor moment, però la coherència ha de ser una de les nostres prioritats i de les nostres senyes d’identitat. Com ho ha de ser la defensa de l’Estatut, malgrat les retallades del TC. Es el que tenim, i dona per a molt. Toca doncs, complir-lo i defensar-lo.
En fi, no anem per bon camí si deixem que alguns mitjans de comunicació ens indiquin quines son les nostres suposades “febleses” i ens creiem que tenir un Grup propi seria la solució als nostres mals. En absolut. Seria un error històric que podria tirar per terra bona part dels èxits obtinguts.
En el que sí hem d’afermar el nostre treball polític ha de ser en la defensa del federalisme a tots els nivells.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

FORMATJAZZ, UNA INICIATIVA EXITOSA

2011-08-16T09:39:00.000-07:00

FORMATJAZZ, UNA ALTRA INICIATIVA EXITOSA
Per iniciativa d’Antoni Chueca, amb la col•laboració de la Berguedana de Jazz, i l’ajuntament de Borredà, es va dur a terme el passat dissabte dia 13, un concert de Jazz a la Plaça Major i un tast de formatges durant la mitja part.
Tot un èxit de públic, tot un èxit artístic del Grup de Jazz , de gran qualitat, i una magnífica degustació de diversos formatges del sud de França, concretament de la regió de l’Ariège.
Es varen servir 320 racions de formatges, i segurament s’hagués pogut arribar a les 400 degut al èxit de la iniciativa. El públic assistent va sortir entusiasmat del concert i de la degustació.
Aquesta iniciativa ha quedat reflectida en diversos mitjans de comunicació i és molta la gent que ha fet arribar la felicitació a l’ajuntament. L’alcalde ha transmès aquesta felicitació a l’ impulsor de la festa, i a tot l’ampli entorn que va col•laborar en la bona organització de l’esdeveniment.
Cal dir que el grup de jazz, va demostrar la seva alta qualitat, i venia precedit d’una llarga trajectòria artística que garantia l’èxit del concert.
Felicitats, doncs, als impulsors i a tots els voluntaris que varen participar en l’organització de la festa. Una festa que mereix tenir continuïtat si aixì ho decideixen els promotors.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

VISIÓ EUROPEA - art. Regió 7

2011-08-16T01:55:00.000-07:00

VISIÓ EUROPEA
En moltes ocasions ens hem queixat de la falta de visió europea en algunes de les decisions dels nostres governs. I no cal anar tant lluny com recordar la barrera que va suposar durant dècades el diferent ample ferroviari que impedia, o complicava enormement el trànsit de mercaderies o el de persones d’Espanya a França, o més enllà. Tenim altres exemples de naixements esquifits, mal plantejats i molt costosos , a la llarga.
Qui no recorda la construcció del Túnel del Cadí, abans de tenir un Eix del Llobregat, com cal? Qui no recorda haver vist construir primer trams nous de carretera, i no fer, al mateix temps, les variants? Qui no recorda declaracions d’importants Consellers de la Generalitat, dient que no feia falta convertir la carretera en autovia perquè només es col•lapsava uns pocs caps de setmana de neu o de bolets?
Tots sabem que haver de rectificar grans obres té un sobrecost enorme, i dificultats tècniques afegides . Ara mateix s’està desdoblant l’Eix Transversal, en el tram Vic – Manresa. Una altra gran obra nascuda esquifida. Moltíssima gent i grans experts varen pronosticar l’immediat col•lapse de la carretera.
I efectivament, just acabades les obres , es va comprovar la immediata necessitat de convertir-la en autovia. I res de cap invent de tres carrils, sinó de quatre.
I d’invents ja n’hem fet aquí i en altres llocs, però son nyaps que no resolen el problema. Podem recordar la conversió de dos carrils en tres, mitjançant la col•locació de cons, entremig. Tots els conductors que varem patir aquesta experiència no la voldríem repetir i menys de nit. Va quedar clar que no es podia jugar amb la seguretat ni tampoc trobar solucions miraculoses. Les obres o es fan bé, pensant en el present i el futur, o se’n paguen les conseqüències.
L’Eix del Llobregat és una comunicació vertical de gran importància pel país i estratègic per unir-nos a Europa. Sempre hem defensat la visió europea d’aquesta via de comunicació. Es més, n’hem fet d’aquesta qüestió una prioritat al llarg dels darrers vint anys.
Arribar a Berga, va suposar un esforç immens, i tots podíem acceptar la necessitat d’agafar alè, per part del govern de la Generalitat abans d’emprendre el nou tram. La crisis justifica un període de recuperació més llarg de l’inicialment previst, però mai l’anul•lació de la visió europea.
Ja entenc l’estratègia del govern de la Generalitat, en el sentit, d’encarregar un nou projecte de tres carrils i entretenir-nos durant dos anys en uns nous plànols. Però no comparteixo llençar diners en fer més dibuixos, perquè la proposta de tres carrils valdria, si només pensem en enllaçar Barcelona amb la Cerdanya. No és aquesta la missió de l’Eix del Llobregat. El seu objectiu és comunicar-nos amb Europa. Estem parlant de la E-9 , no de la C-1411. Aquesta carretera era el passat, la que necessitem , és el futur.
I el projecte ja el tenim. Falta el finançament. D’acord, hem d’esperar millors temps. Esperem-los, però sense perdre la visió europea. Prou trens hem deixat escapar en el passat com perquè ara, en perdem un altre d’essencial.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

UNS CAT, SORPRENENTS -art. Regió 7

2011-08-07T13:00:00.000-07:00

UNS CAT , SORPRENENTS.
Cada vegada que passo pel costat de l’edifici del CAT ( centre d’acollida turística) de Sallent em dedico a comptar els cotxes aparcats al seu voltant, i em faig creus de com es varen poder inventar aquests equipaments turístics, i com es va decidir la seva implantació en el territori.
Pel que he pogut saber, en tenim deu a tot Catalunya, set en funcionament i tres, acabats, però sense estrenar. Seria bo conèixer què pensa fer el govern de la Generalitat amb aquestes instal•lacions i quin ús futur tindran, a la vista de que algun d’acabat no es pensa obrir, com és el cas del de Berga.
En temps de crisis com l’actual, és important que tot el que existeix tingui un ús precís, valuós i per descomptat, útil. No estem per despeses poc transparents o de poca utilitat quan veiem retallades en serveis essencials.
En el cas que ens ocupa, aquests equipaments, construïts com fotocòpies en deu emplaçaments del país, tenien o tenen la funció de donar informació turística i cultural. Disposen de botiga d’artesania i productes de la terra, i un espai de bar i degustació gastronòmica, a més d’oferir espais audiovisuals i tematitzats. Potser la idea no era dolenta però la ubicació dels dos que tenim a la Catalunya Central son de molt difícil accés.
Perquè un es va col•locar a Sallent, en un espai que els propis del país tenim dificultats per arribar-hi ? No era més lògic col•locar-lo en una gran àrea de servei, com sovint veiem a França, o a Alemanya? Té realment utilitat i funcionalitat un equipament com aquest, en aquest lloc concret i en aquestes alçades en que molta gent es mou per mitjà de les noves tecnologies ?
I si estrany és el lloc escollit a Sallent, més ho és el de Berga. Qui el vegi des de la carretera C-16 de pujada cap al Túnel del Cadí, no sabrà com poder-hi anar, a no ser que faci alguna maniobra molt perillosa. I tot i així, és impensable trobar-lo amb un mínim del esforç i temps. I pels que baixen cap a Barcelona, quan el veuen ja l’han sobrepassat i difícilment se’n serviran.
A Berga, el local està acabat però sense cap intenció, pel que sembla de posar-lo en funcionament. I curiosament com sol passar a la comarca, pocs metres més avall tenim l’Oficina comarcal de Turisme que prou maldecaps va portar, pel lloc on es va ubicar. Així, doncs, a una banda de l’Eix del Llobregat tenim una oficina de turisme, i a l’altra banda, poc més amunt un dels CAT, tancat.
Dues mostres de mala inversió, i mala concepció d’equipaments sobre el territori no negociats ni acordats amb les institucions locals i comarcals. Però ja els tenim, i ara convindria estudiar els resultats del funcionament , en el cas de Sallent, i en els altres de Catalunya, i veure què fem amb el de Berga.
En aquest cas, els equipaments varen ser obra de l’anterior govern de la Generalitat, però serveixen per exposar altres casos i elements que son decidits des de Barcelona ,sense un autèntic pacte territorial. Difícilment els alcaldes hauríem proposat aquests tipus d’equipaments i menys els llocs escollits. La coneixença del territori és bàsica per no cometre determinats errors. Seria bo, que el nou govern en prengués nota per tot un munt de decisions que es prenen en despatxos, sense comptar amb els que vivim i governem institucions locals i comarcals.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

ANEM CAP UNA NOVA COMARCA? - art. La RElla

2011-08-04T04:21:00.001-07:00

ANEM CAP UNA NOVA COMARCA?
Tot sembla indicar que la petició feta fa uns mesos per part dels municipis, agrupats al voltant de Moià, aconseguirà arribar a bon port i aquest territori es convertirà en la comarca núm 42 de Catalunya.
Declaracions fetes fa pocs dies per part de responsables del Departament de Governació, confirmen que la promesa feta per l’anterior govern de la Generalitat serà atesa pel nou govern.
He de dir que em sorprèn perquè s’han trencat tants compromisos en aquestes batalles que no m’imaginava que en mig de la greu crisis, el govern de CiU , acceptés crear una nova comarca. Doncs, si no passa res de nou, així serà.
I si el mapa comarcal ja no es considera intocable, què passarà amb el Lluçanès? Bé, queda clar que si un govern dona el vist i plau a una nova comarca com la del Moianès, no podrà dir que no a un territori molt similar com és el Lluçanès.
Ara és l’hora de prendre una decisió. Aquestes oportunitats es presenten molt poques vegades i l’expedient del Lluçanès, està complert. Té totes les característiques i factors que fan falta per justificar la creació d’un nou territori.
Els passos a donar no son complicats, i poden seguir el guió que han utilitzat els ajuntaments del Moianès. Es evident que en aquell cas, com en el nostre, el paper de Prats és fonamental. Si Prats vol esdevenir capital de comarca, ha de passar al davant i ha de ser capaç d’aplegar tots els altres ajuntaments al seu voltant. Si la Generalitat té una proposta unànime i ben conjuntada, haurà de dir que sí, si ha aprovat la creació del Moianès. Es impensable, dir que sí en un cas, i dir que no en un altre.
Ara bé, hem de ser realistes i no creure que esdevenir comarca , a nivell oficial, sigui rebre grans beneficis a canvi. En absolut, i menys en els temps que corren. Però és cert que alguns avantatges es poden aconseguir a nivell de coordinar les actuacions de tots els municipis, la creació d’un Consell Comarcal de 19 membres, en representació dels partits presentats en les darreres eleccions municipals. Disposar d’un petit pressupost per tirar endavant iniciatives pròpies, i dedicar-se a mancomunar serveis, de manera que tots els pobles puguin disposar de millor atenció, a uns preus raonables.
Des de sempre he estat crític amb els Consells Comarcals, perquè han fet poc pels seus territoris, però tot depèn de qui tenen com equip de govern. Es pot fer molt, o molt poc. Com en tants altres llocs. Però bé, això ja és un tema posterior al que avui toquem.
Es a dir, per informacions públiques i d’altres de més confidencials, el govern de la Generalitat està disposat a obrir l’aixeta per crear una nova comarca, amb capital a Moià.
Em faig transmissor d’aquesta informació per exposar-la aquí , al Lluçanès. Si durant anys s’ha lluitat per esdevenir comarca, ara toca decidir, si es remata la feina, o es deixa per una altra ocasió. Us pertoca als que viviu en aquest territori , decidir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

ADEU A UN ACTIU SOLSONÍ - art. Celsona

2011-08-04T03:55:00.001-07:00

ADEU A UN ACTIU SOLSONÍ.
Recordo bé la primera vegada que vaig conèixer a Joan Subirà, el Joan de la Rossa, com tothom el coneixia. Un home molt conegut, i coneixedor de la societat solsonina. Era l’home ideal per formar part d’una candidatura socialista, en un lloc on el partit ho tenia molt difícil per fer llista, i a més que la llista fos, clarament arrelada a la ciutat.
Amb ell, i d’altres, varem aconseguir tenir representació a l’ajuntament i treure’ns de sobre una mena d’estigma que en res afavoria l’augment de la pluralitat municipal. Va ser regidor en dos mandats diferents. El del 91 al 95 i del 98 al 2002. Uns anys dedicats a l’ajuntament, és a dir, a la participació directa en els afers de la ciutat, compaginats amb el munt d’altres activitats que duia a terme des de feia anys.
Sovint, es valora més a les persones, quan desapareixen que no pas en vida. Nosaltres els seus companys i amics, l’hem valorat sempre, i de ben segur la ciutat de Solsona reconeix l’empremta deixada en multitud d’activitats, en les quals ha estat el capdavanter o un dels més destacats membres.
Era un esperit inquiet, i sempre havia de fer coses. Malgrat la delicada salut que tenia, era capaç d’engrescar-se amb iniciatives que considerava possibles, o com a mínim, necessàries per la ciutat o per la cultura en general.
Quina sort tenen aquells pobles o ciutats que disposen de persones com el Joan. Amb poca ajuda i pocs mitjans son capaços d’emprendre grans projectes i sobretot mantenir-los. Quants projectes comencen bé i acaben fatal, o al cap de poc temps desapareixen. No ha estat aquest el cas, dels projectes en que ha participat el Joan , la majoria son ben vius o han donat pas a noves fórmules , en una cadena molt profitosa per la vida cultural, d’oci i lleure de Solsona i comarca.
Ens dol haver-lo perdut amb 66 anys. La vida és injusta i a vegades, els millors no tenen la llarga vida que tots li haguéssim desitjat, per l’estimació que li teníem, però també per les ganes de viure i l’enorme quantitat de projectes que sempre tenia al cap.
Es d’agrair que l’alcalde de Solsona, en nom propi i de la ciutat, hagi reconegut la trajectòria i la vàlua del Joan . Ha estat un exemple d’implicació en el teixit social, cultural i de lleure de la ciutat, i ha estat peça fonamental en convertir Solsona en una de les ciutats més vives, en diferents àmbits, especialment el musical.
Per nosaltres, els socialistes, la pèrdua és doblement trista, perquè era un excel•lent company i amic, i un referent del que volem que siguin els nostres representants institucionals i socials. El país i el partit necessita molts Joans, per donar una imatge positiva del que ha de ser un ciutadà , capaç de dedicar uns anys de la seva vida als afers municipals , alhora que promou diferents àmbits culturals en el territori que viu i estima.
El trobarem a faltar, però el seu pas per aquest món, ha estat ple d’elements positius i ha deixat una empremta inesborrable. El seu nom quedarà gravat en la història solsonina, per sempre més, i moltes de les festes, i esdeveniments musicals, ens el recordaran. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

CARTELLS TURISTICS

2011-08-02T09:10:00.001-07:00

INSTAL•LATS DOS CARTELLS INFORMATIUS
Aquesta setmana s’han col•locat dos grans cartells informatius, destinats a informar d’on es pot comprar i menjar, dintre del casc urbà de Borredà.
Per iniciativa d’uns quants botiguers, es va creure oportú procedir a redactar un plànol del nucli urbà , en el qual hi figuressin les botigues, comerços, bars i restaurants, a més de la casa de turisme rural del Querol vell.
En un gran plànol es pot contemplar la situació de cada establiment, i això facilita el coneixement del poble i els serveis que ofereix a tots els visitants. Un dels cartells està a l’aparcament municipal, i l’altre a l’entrada del poble. Dos llocs estratègics que permeten donar compte dels bons serveis del poble.
Fins ara, molta gent de visita al poble, no sabia on podia anar a comprar, o menjar, i dormir. Ara, veurà la pluralitat d’opcions que té , amb la ubicació de cada establiment, així com amb els telèfons de contacte.
Estem segurs de la bona acollida de la iniciativa, i felicitem als impulsors de la mateixa. I fets aquests cartells, ja se n’han començat a dissenyar uns altres, en els quals hi figuraran tots els establiments existents dintre del terme municipal. Aquesta és una altra de les necessitats de tots els visitants. Volem que en un altre plànol figurin els 3 càmpings, que tenim en el terme municipal, o les cases de turisme rural, els restaurants, etc.
La previsió és que dintre d’un parell de mesos tinguem ja a punt de col•locar aquests nous cartells que completaran els que s’han posat aquesta setmana.

PROGRAMA FESTA MAJOR - 2011

2011-08-02T01:49:00.000-07:00

SALUTACIÓ
Hola a tothom,
Benvinguts a la Festa Major 2011! Durant quatre dies el
poble viurà amb intensitat, participació i alegria les ac·
tivitats que ha preparat la Comissió de Festes; uns actes
pensats per a tots i totes les edats i que podeu consultar
a les pàgines centrals d’aquest programa.
Es tracta d’un llibret en el qual hi figuren molts anunci·
ants, del poble i de fora. És una bona manera de col·
laborar a fer possible una festa que es finança amb
aquestes aportacions, amb altres patrocinadors i amb
les rifes diàries que la Comissió organitza.
Agraeixo totes aquestes col·laboracions que fan viable
una festa de qualitat, varietat i participació en uns mo·
ments prou complicats per les finances públiques i priva·
des. Durant aquests dies, convidem la gent de tot arreu
a visitar el poble i a gaudir de les activitats i de tot el que
Borredà i la seva gent ofereix.
Benvinguts a tots i a totes, i bona FESTA MAJOR!
Joan Roma i Cunill
Alcalde de Borredà

-12-
-13-
Del 12 al 19 D’AGOST
Torneig i celebració del 25è ANIVERSARI DEL TORNEIG DE
FUTBOL DE BORREDÀ
DIVENDRES 12 D’AGOST
FESTA D’INICI DEL 25è TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA
19h INICI del 1r TORNEIG DE FUTBOL 3x3. Els partits es jugaran cada
dia a la mateixa hora, a les 7 de la tarda. Equips amb un màxim de 4 per·
sones amb possibilitat de ser mixtes.
21h INICI del 25è TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA. Els partits es
jugaran cada dia a partir de les 9 del vespre amb àrbitres federats. Aquest
any es donaran samarretes commemoratives del XXV aniversari a tots els
equips participants. (Veure programes de les activitats per a més informa·
ció). Després dels partits, concert amb el grup ESKAC I MAT a les carpes
de les pistes esportives.
A continuació, i per rematar la festa, DISCOTECA amb el DJ. MARC.
Organitza: Club de Futbol Borredà amb la col·laboració de l’Ajuntament
de Borredà.
DIUMENGE 14 D’AGOST
En acabar els partits del torneig de futbol sala, que diàriament es disputen
a les pistes, CONCERT del famós grup DEBOITS
DIVENDRES 19 D’AGOST
FINAL DEL 25è TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA
22h Es disputarà el partit pel 3r i 4t lloc
23h Es disputarà la final
A continuació, la tradicional DISCOTECA amb el DJ. XITUS. Organitza:
Club de Futbol Borredà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Borredà
ACT E S E STIU
BORREDÀ’ 1 1
-14- ACTES PARRÒQUIA SANTA MARIA DE BORREDÀ
DISSABTE 6 D’AGOST
18:00h Inici novena a la Mare de Déu de la Popa amb el cant dels goigs
DIUMENGE 14 D’AGOST
11:00h Missa cantada pel poble
18.00h A la parròquia, últim dia de la novena
DILLUNS 15 D’AGOST - Festa de la Mare de Déu de la Popa, patrona del poble
11:00h Missa solemne cantada per la Coral de Borredà
DIUMENGE 21 D’AGOST
11:30h Missa solemne cantada per la Coral de Borredà
Concerts al Bar Sant Marc. Durant tot el mes d’agost el Bar Sant
Marc ha organitzat concerts acústics amb una selecció de músics i in·
tèrprets de la comarca. Vegeu programació a l’anunci que trobareu en
aquest llibret a la pàg. 21
DEL 13 AL 19 D’AGOST
16h-20h EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES “MIRADES AL MÓN”. Un
recull de relats i fotografies de diferents indrets on han posat els peus la
Iolanda Cano i en Sergi de Juan. Al centre Cívic. Per a més informació,
vegeu els cartells de l’activitat i la web www.rodarpelmon.com.
Organitza: Ajuntament de Borredà
DISSABTE 13 D’AGOST
21h - FORMATJAZZ a la plaça Major. Mostra de formatges de Borredà +
La Berguedana de Jazz. És una nova activitat sorgida al Berguedà de la
mà de diferents sectors, on cadascú per la seva banda fa i vol fer coses
per dinamitzar la comarca en els seus respectius àmbits: el jazz, el turisme,
la formació i la gastronomia. Així és com gaudirem d’un racó de la comar·
ca amb el millor jazz i un excel·lent producte gastronòmic. El concert és
a càrrec del grup vallesà JAZZSPIRIT i és gratuït. El preu del tast és de 6 €.
Podeu reservar tiquets a l’Oficina Turisme del Berguedà (93 822 15 00). Veu·
re programes de l’activitat per a més informació. També podeu consultar
www.bdejazz.net
-15-
SALUTACIÓ DE LA
COMISSIÓ
Hola a tots!
De nou tenim a mans el programa de la Festa Major 2011! Per sort
l’expressió “com passa el temps!” deixa de ser un tòpic per esdevenir
una realitat i així podem gaudir un any més d’aquesta festa tan nos·
tra i estimada com és la Festa Major.
Estem en una època amb circumstàncies que fan que ens plante·
gem i reflexionem la majoria de coses. La Festa Major no podia ser-ne
una excepció, i la Comissió ha donat prioritat als valors d’arrelament,
estimació i tradició dels quals gaudeix aquesta festa al nostre poble
i també com a element cultural d’identitat i tradició catalanes. Amb
aquests objectius, hem dissenyat una Festa Major que, tot i les reduc·
cions de pressupost, conserva quasi totes les activitats que any rere
any ja han esdevingut tradicionals.
Tot això no hagués estat possible sense la col·laboració dels comer·
ços, entitats i negocis que assoleixen les despeses de trofeus i premis
de tots els concursos, campionats i tornejos. També volem mostrar el
nostre reconeixement a tots els negocis i empreses que, malgrat les
dificultats que actualment s’han d’assumir per estar al peu del canó
cada dia, s’anuncien en aquest programa, pagant el preu més alt de
la comarca i contribuint així a les despeses d’impremta i contractació
d’actuacions.
També hem de felicitar l’altruisme de tots els organitzadors de les di·
ferents activitats que, per al gaudi dels altres, sacrifiquen el temps i
paciència personals. Moltes GRÀCIES A TOTS!
I ara només ens queda convidar tothom a viure i participar de les
activitats, fer noves amistats i retrobar-nos la família, amics i coneguts
per passar uns dies especials.
MOLT BONA FESTA MAJOR 2011!
-16- PROGRAMADE
FESTAMAJOR
BORREDÀ2011
DISSABTE 20 D’AGOST
10:00h 17è CAMPIONAT DE TENNIS TAULA al local Puigmal.
Organitza: Enric Camprubí. Els premis de la modalitat sènior són cedits
per Cal Salvador (Ramona Pey i Josep Portell). (Veure programes a part).
16:00h 2n CAMPIONAT DE RUMMIKUB al local Puigmal.
Organitza: Laia Camprubí. Els premis són cedits per La Carnisseria
Ramon Cunill.
18:00h Inauguració de l’exposició del CONCURS DE RAMS DE FLORS al
local del Centre Cívic. Les bases es publicaran en programa a part. Orga·
nitza: Anna Gallet i Concepció Barniol. Els premis de la modalitat sènior
són cedits per Formatges La Bauma.
20:00h Taller infantil de DIMONIS. Per a nens i nenes a partir de 8 anys.
Inscripcions a la plaça Major, davant de l’Ajuntament, just abans de l’inici
de l’activitat. Organitza: Colla dels Dimonis Socarrimats de Borredà.
22:00h 16è CORREFOC, amb la COLLA dels DIMONIS SOCARRIMATS
de Borredà. S’iniciarà a la plaça Major i finalitzarà al camp de futbol.
Tothom pot participar-hi sota la seva responsabilitat. Per entrar al correfoc
utilitzeu robes velles, no inflamables, millor de cotó, amb mànigues i panta·
lons llargs, barret de roba i calçat que us agafi el peu. Respecteu l’evolu·
ció dels diables. Organitza: Ajuntament de Borredà.
Tot seguit, CASTELL DE FOCS!
23:30h Gran BALL DE NIT a la pl. Major amenitzat pel grup KIRTANA
A continuació, DISCOTECA.
-17-
DIUMENGE 21 D’AGOST
11:30h - MISSA SOLEMNE cantada per la Coral de Borredà.
12:00h - SARDANES a la plaça Major amb la Cobla La Principal de Berga
16:30h - 21è CAMPIONAT DE PETANCA INFANTIL.
Sistema tots contra tots.
Organitza: Jaume Magrans.
Els trofeus cedits per Gestoria Torra.
Les bosses de xuxes cedides pel Bar Sant Marc.
23:00h - BALL DE NIT amb el grup BIMBO SHOW a la plaça Major.
PROGRAMADE
FESTAMAJOR
BORREDÀ2011
-18- DILLUNS 22 D’AGOST
12:00h - ESPECTACLE INFANTIL amb DISCO-BABY. Gresca i xerinola per
als més petits (i no tan petits) a la plaça Major.
16:00h - 15è CAMPIONAT DE BOTIFARRA Dr. JESÚS SOLER. Al Centre
Cívic. Organitza: Jordi Viñas.
18:00h - LA INTERNACIONALMENT FAMOSA GIMCANA PER A GRANS I
PETITS. Hi participen grups de dues persones, un gran i un petit, que s’han
de portar un mínim de 4 anys de diferència. Grans a partir de 14 anys.
Inscripcions de 17,30h a 18:00h davant de l’Ajuntament. L’acceptació de
parelles és limitada i per estricte ordre d’inscripció. Organitza: El jovent i
La Comissió. Les bosses de xuxes per als participants petits són cedides
pel Bar Sant Marc.
21:30h - SOPAR POPULAR a la plaça Major. Recuperem els tradicionals
sopars de Festa Major amb un menú a base de llonganisseta (botifarra
pels de fora) i pa amb tomàquet. El sopar es realitza amb els següents pa·
trocinis: La llonganisseta cedida pel Querol Vell. Tota la beguda cedida
pel Supermercat Sant Marc. Els postres cedits per Cal Ferrer i El Gat
Blau. El pa cedit pel FORN Pa amb Xocolata. (Veure cartells a part). Les
places són limitades. Organitza: La Comissió.
23:30h - CAMINADA POPULAR NOCTURNA. Cal portar una lot i moltes
ganes de caminar i passar-s’ho bé. Les característiques de la caminada es
descriuran en un programa a part. Organitza: Borredà SMOU.
-19-
DIMARTS 23 D’AGOST
11:30h - ACTIVITATS DE PLÀSTICA. Divertides activitats per als menuts i
els grans que es decideixin. Taller de papiroflèxia per a menuts i grans.
Pintura lliure, amb el tema “M’agrada Borredà”. Cal portar pinzells i roba
que es pugui tacar. Els treballs de pintura es deixaran exposats al frontal de
l’escenari. Pintada de mandales. Us n’oferim un per pintar, vosaltres heu
de portar els vostres llapis de colors o retoladors. Organitza: La Comissió.
16:00h - CAMPIONAT FEMENÍ DE DÒMINO al local del Centre Cívic.
Organitza : Joan Canals i Fina Joan. Premis cedits per LA PENYA
BLAUGRANA.
22:00h - GRAN BALL i fi de festa amb l’orquestra MONTECARLO.
A continuació, DISCOTECA. Entre el ball i la discoteca, i per acomiadar la
Festa Major, XOCOLATA DESFETA I COCA per a tothom. La xocolata
desfeta serà elaborada i patrocinada per RESTAURANT BAIX PIRINEU.
Nota:
La Comissió es reserva el dret a canviar o suprimir qualsevol d’aquests actes
per motius meteorològics o altres impediments de força major.
L’últim dia de la Festa Major i com cada any, es passaran comptes a la mitja
part del ball i després de la rifa.
Cada dia hi haurà venda de les tires de números de la rifa. El sorteig es farà
cada dia a la mitja part del ball o al final del sopar de germanor. Tingueu
present que els números s’han de conservar fins al sorteig final del dimarts,
entren els números i colors de tots els dies i us poden tocar importants regals.
Animem a tots els veïns a guarnir finestres i balcons amb flors i senyeres per
mostrar el nostre orgull de ser com som i fer el poble encara més lluït.
-20- DIJOUS 25 D’AGOST
20:00h Concert amb LA JOVE ENSEMBLE PROART a l’església Parroquial
de Borredà, sota la direcció de Ferran de la Varga amb obres de Corelli,
Vivaldi, Schumann i Bartók.
DISSABTE 10 DE SETEMBRE
4a MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
10:00h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya
12:00h Taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles noves *
12:00h Taller de formatgeria per a adults, al Centre Cívic *
20:00h Tancament de la jornada
21:00h Sopar gastronòmic a base de formatges artesans *
DIUMENGE 11 DE SETEMBRE
4a MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
10:00h Jornada tècnica
10:30h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya
12:00h Taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles noves *
12:00h Taller de formatgeria per a adults, al Centre Cívic *
16:00h Clausura de la mostra
*Activitats amb inscripció prèvia al punt d’informació.
Veure programes de l’activitat per a més informació.
Organitza: Formatgeria Artesanal La Bauma, Formatgers Artesans de
Catalunya i Ajuntament de Borredà
ACT E S E STIU
BORREDÀ’ 1 1
-21-
C/ Avinguda Indústria, 13
Polígon la Coromina-08660 BALSARENY
Tel. 93 839 61 48
Fax 93 839 63 52
DISTRIBUÏDOR DE GASOLIS
SORTIDOR DE GASOLI AUTOSERVEI - OBERT LES 24 HORES

Per la seva millor
compra
Pg. Vila de Casserres, 7 - 08600 Berga
Tel. 93 821 28 50

ANUNCI BOPB I DOGC - U.A NÚM 1

2011-08-02T01:47:00.000-07:00

ANUNCI

Per Junta de Govern Local de data 29 de juliol de 2011, s’ha aprovat inicialment el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir la contractació dels treballs finals per acabar la Urbanització UA 1 cal Gall. D’acord amb el que estableix l’art 99 i tràmit d’urgència de la Llei de Contractes del Sector Públic i l’art. 277.1 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, el plec es sotmet a informació pública pel termini de 10 dies, durant els quals es podran formular al•legacions o suggeriments.
Simultàniament i condicionat a l’aprovació definitiva del plec s’obre termini per tal que les empreses interessades sol•licitin la participació en l’adjudicació per procediment negociat amb publicitat dels treballs finals de l’obra Urbanització Unitat d’Actuació UA 1 Cal Gall.
a) Entitat adjudicadora: ajuntament de Borredà.
b) Dependència que es tramita l’expedient: secretaria de l’ajuntament.
c) Objecte del contracte: Obres pendents provinents de la 1ª urbanització del a UA 1 CAL GALL. ( 2ª fase)
d) Termini d’execució: 2 mesos
e) Tramitació, procediment i forma d’adjudicació: urgent, negociat amb publicitat.
f) Pressupost de licitació iva inclòs: 306.536,67
g) Import d’iva: 55.176,60
h) Garanties:
Provisional: 3% del pressupost base de licitació iva exclòs.
Definitiva: 5% del pressupost base de licitació iva exclòs.
i) Obtenció de la documentació: a les dependencies municipals:
Els dilluns i dimecres de 4 a 7 de la tarda. Tancat per vacances del 15 al 25 d’agost.
Pl. Major, 14 08619 Borredà, o al perfil del contractant pàgina: www borreda.net.
j) Presentació de les sol•licituds de participació: A les oficines municipals fins el 29 d’agost de 2011 a les 17: hores. (tancat per vacances del 15 al 25 d’agost) Es podran presentar per correu d’acord amb la clàusula 14.
k) Documentació a presentar: l’establerta en el plec de clàusules aprovat.
l) Lloc de presentació:al Registre General de l’Ajuntament de Borredà. Plaça major, 14 08619 Borredà.
m) Despeses dels anuncis: a càrrec de l’adjudicatària.

Borredà, 29 de juliol de 2011.

L’alcalde,

Joan Roma i Cunill.

PLEC DE CLAUSULES ADMINISTRATIVES - U.A. NÚM 1

2011-08-02T01:45:00.000-07:00

AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
1
Plec de clàusules administratives particulars per a contractes d’obres
Procediment negociat amb publicitat
1. Objecte del contracte: El contracte tindrà com a objecte l’execució de les OBRES
PENDENTS D’EXECUTAR DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE LA UNITAT D’ACTUACIÓ
1 DE CAL GALL (2ª fase).
CPV: no supera umbrals comunitaris.
2. Necessitats administratives a satisfer mitjançant el contracte: Mitjançant l’execució del
contracte a què es refereix aquest Plec de clàusules administratives particulars se satisfà la
necessitat següent:
Finalitzar les obres d’urbanització de la unitat d’actuació 1 de cal Gall que han quedant
pendents d’executar un cop resolt el contracte amb l’empresa Excavacions Cabanas SL.
3. Pressupost base de licitació
a) El pressupost màxim de licitació té un import de Base imposable de : 306.536,67 euros ( a
reserva de l’aprovació definitiva de l’acta de liquidació de les obres )
b) De la quantitat anterior, correspon en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit: 55.176,60
euros.
c) Total impostos inclosos: 361.713,27 euros.
4. Aplicació pressupostària
La despesa derivada d’aquesta contractació Iva Inclòs es farà efectiva amb càrrec a la partida
511/60000 del pressupost vigent de l’ajuntament de Borredà pel 2009
5. Règim jurídic del contracte i documents que tenen caràcter contractual
Sens perjudici del que es disposa amb caràcter general per als contractes de les corporacions
locals, el contracte es regirà per les normes següents:
− Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.
− Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques aprovat pel
Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, en allò que no s’oposi a la Llei 30/2007.
A més d’aquest plec tindran caràcter contractual els documents següents:
− Les Normes subsidiàries de Planejament de Borredà aprovades per la Comissió
Durbanisme el 18/9/2002 i publicades al DOGC 3589 de data 7/4/2003.
− El projecte d’urbanització aprovat.
− El projecte de reparcel.lació i estudi de detall aprovats.
− El programa de treball acceptat per l’òrgan de contractació.
− Els quadres de preus.
− El document en què es formalitza el contracte.
6. Termini d’execució
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
2
El termini d’execució del contracte serà de 2 mesos a comptar des de la signatura de l’acta de
comprovació i replanteg.
7. Tramitació de l’expedient i Procediment d’adjudicació
El contracte es tramita de forma urgent i no està subjecta a regulació harmonitzada, es durà a
terme mitjançant:
- El procediment negociat amb publicitat perquè està inclòs en els supòsits previst en l’article 155
d) i161.2 de la Llei de contractes del sector públic
8. Import màxim de les despeses de publicitat de licitació del contracte que ha d’abonar
l’adjudicatari
L’adjudicatari està obligat a satisfer les despeses de publicitat de la licitació fins a un import de:
3000 €
9. Despeses a abonar en cas de renúncia o desistiment
En cas de renúncia o desistiment, es compensarà a cadascun dels licitadors per les despeses en
què hagués incorregut.
10. Classificació exigible
L’article 54 de la LCSP estableix que es requisit indispensable que l’empresari estigui
degudament classificat per obres d’un import igual o superior a 350.000,00 euros base
imposable.
En tot cas es podrà tenir en compte a criteri de la mesa de contractació, l’aportació de la
classificació del contractista que correspongui només en cas d’empat.
11. Garanties exigibles
− Provisional. Els licitadors hauran de presentar una garantia provisional per un import del
3% del pressupost base de licitació exclòs l’Impost sobre el Valor Afegit.
− Definitiva. El licitador que resulti adjudicatari provisional del contracte haurà de prestar una
garantia del 5% de l’import de l’adjudicació del contracte, sense incloure l’Impost sobre el
Valor Afegit.
12. Presentació de sol·licituds de participació
Els empresaris que vulguin participar en la licitació ho hauran de sol·licitar no mes tard del 29
d’agost de 2011 inclòs, per mitjà d’un escrit al Registre general de l’ajuntament al qual
acompanyaran la documentació següent, que haurà de reunir els requisits d’autenticitat previstos
en les lleis:
1º) Documents acreditatius de la personalitat jurídica. Els empresaris individuals,
còpia autèntica del DNI; els empresaris persones jurídiques, l’escriptura o els documents
en els quals consti la constitució de l’entitat i els estatuts pels quals es regeix,
degudament inscrits en el Registre Mercantil o en el que correspongui.
La capacitat d’obrar dels empresaris no espanyols que siguin nacionals d’Estats
membres de la Unió Europea s’acreditarà per la seva inscripció en el registre procedent
d’acord amb la legislació de l’Estat on estan establerts, o mitjançant la presentació d’una
declaració jurada o un certificat, en els termes que s’estableixin reglamentàriament,
d’acord amb les disposicions comunitàries d’aplicació.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
3
La resta d’empresaris estrangers hauran d’acreditar la seva capacitat d’obrar amb
informe de la Missió Diplomàtica Permanent d’Espanya a l’Estat corresponent o de
l’Oficina Consular en l’àmbit territorial de la qual estigui el domicili de l’empresa.
2º) Documents acreditatius de la representació. Quan la sol·licitud i, si escau, la
proposició no estigui signada pels licitadors, s’haurà d’incloure el poder atorgat a favor
de la persona o persones que subscriguin la proposició juntament amb una còpia
autèntica del document nacional d’identitat de l’apoderat o els apoderats.
3º) Document acreditatiu de no incórrer en prohibicions de contractar, que inclourà
la manifestació d’estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries i amb la
Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, sense perjudici que la
justificació acreditativa d’aquest requisit s’hagi de presentar, abans de l’adjudicació
definitiva, per l’empresari a favor del qual es vagi a efectuar aquesta.
Les empreses comunitàries, no espanyoles, podran acreditar que no incorren en
prohibicions de contractar mitjançant els certificats de classificació o documents similars
que acreditin la seva inscripció en llistes oficials d’empresaris autoritzats per contractar
establertes pels Estats membres de la Unió Europea o mitjançant certificació emesa per
organismes que responguin a les normes europees de certificació expedides de
conformitat amb la legislació de l’Estat membre en què estigui establert l’empresari.
Aquests documents hauran d’indicar les referències que han permès la inscripció de
l’empresari en la llista o l’expedició de la certificació, així com la classificació obtinguda.
4º) Documents acreditatius de la solvència Tècnica i financera:
En cas que no s’aporti classificació del contractista l’empresari haurà d’aportar:
Solvència tècnica:
a) Relació de les obres executades en el curs dels cinc últims anys, avalada per
certificats de bona execució per a les obres més importants. Aquests certificats hauran
d’indicar l’import, les dates i el lloc d’execució de les obres i es precisarà si es van fer
segons les regles per les quals es regeix la professió i si es van portar normalment a bon
terme.
b) Declaració que indiqui la plantilla mitjana anual de l’empresa i mitjans tècnics
o les unitats tècniques, tant si estan integrades a l’empresa com si no, dels quals
l’empresa disposa per a l’execució de les obres.
Solvència financera
c) Declaració sobre el volum global de negocis i, si escau, sobre el volum de
negocis en l’àmbit d’activitats corresponent a l’objecte del contracte, referit als tres últims
exercicis disponibles segons la data de creació o d’inici de les activitats de l’empresa.
5º) Documentació addicional exigida a totes les empreses estrangeres. Les
empreses estrangeres, en els casos en què el contracte s’executi a Espanya, hauran de
presentar una declaració de sotmetre’s a la jurisdicció dels jutjats i tribunals espanyols
de qualsevol ordre, per a totes les incidències que de manera directa o indirecta
poguessin sorgir del contracte, amb renúncia, si escau, al fur jurisdiccional estranger que
pogués correspondre al licitador.
6º) Domicili. Tots els licitadors hauran d’assenyalar un domicili per a la pràctica de
notificacions. Aquesta circumstància podrà ser complementada indicant una adreça de
correu electrònic i un número de telèfon i fax.
Les sol·licituds de participació es presentaran en la forma i amb els requisits establerts
en les clàusules 14, 15 i 16 d’aquest plec.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
4
13. Invitació per presentar ofertes
Finalitzat el termini per al a sol·licitud de participació, L’òrgan de contractació, una vegada
examinades les sol·licituds de participació i verificat el compliment de les condicions de
solvència, invitarà mitjançant comunicació escrita les empreses candidates que no hagin estat
rebutjades a presentar les seves ofertes, i indicarà el lloc de presentació i el termini per fer-ho,
de conformitat amb el que estableix l’article 151.2 de la Llei. A la comunicació escrita cal
acompanyar el projecte i aquells documents que, si escau, descriguin l’obra a executar i que
siguin necessaris per a la presentació de tal oferta.
14. Forma en què s’han de presentar les ofertes de les empreses convidades.
Els empresaris invitats a la licitació presentaran les seves ofertes en dos sobres numerats
correlativament.
A. SOBRE NÚMERO 1. Contindrà, de conformitat amb el que disposa l’article 130 de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, la documentació detallada en la clàusula 12 d’aquest plec
i la següent, que haurà de reunir els requisits d’autenticitat previstos en les lleis:
1º) Relació numerada de la documentació inclosa amb indicació de les
següents dades identificatives: nom i cognoms de la persona de contacte,
adreça postal i electrònica, telèfon i fax del licitador
2º) Si s’escau, document de compromís de constituir una unió temporal
d’empreses (UTE). En els casos en què diversos empresaris concorrin agrupats
en unió temporal, hauran d’aportar, a més a més, un document, que podrà ser
privat, en el qual, per al cas de resultar adjudicataris, es comprometin a
constituir-la. Aquest document haurà d’estar signat pel representant de
cadascuna de les empreses i s’hi expressarà la persona que designen com a
representant de la UTE davant l’Administració per a tots els efectes relatius al
contracte, així com la participació que correspon a cadascun d’ells en la UTE.
2º) Document constitutiu de la garantia provisional o resguard acreditatiu de
la seva constitució, quan s’hagi exigit.
B. SOBRE NÚMERO 2. Contindrà l’oferta econòmica en la qual s’expressarà el preu
d’execució del contracte i hi ha de figurar com a partida independent l’import de l’Impost
sobre el Valor Afegit (Afegir un annex I amb el model de la proposició econòmica).
En aquest mateix sobre s’inclouran els documents relatius als criteris de valoració,
diferents del preu, que s’hagin de negociar. En particular s’hi hauran d’incloure els
següents: (S’enumeraran els documents exigits segons les característiques del contracte
a celebrar)
La documentació per a les licitacions es presentarà en sobres tancats, identificats, a l’exterior,
amb indicació de la licitació a què concorrin i signats pel licitador o la persona que el representi i
indicació del nom i cognoms o raó social de l’empresa. A l’interior de cada sobre es farà constar
en un full independent el seu contingut, enunciat numèricament.
Els sobres es presentaran a les dependències o oficines designades en l’anunci del contracte. Al
presentador se li donarà, una justificació en el qual constarà el nom del licitador, la denominació
de l’objecte del contracte i el dia i l’hora de la presentació.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
5
De la mateixa manera, les ofertes podran ser presentades per correu. En aquest cas, l’empresari
haurà de justificar la data d’imposició de l’enviament a l’oficina de Correus i, el mateix dia,
anunciar a l’òrgan de contractació la remissió de l’oferta mitjançant tèlex, fax o telegrama.
Sense la concurrència d’ambdós requisits, la documentació no serà admesa si l’òrgan de
contractació la rep després de la data i hora de la finalització del termini assenyalat en l’anunci.
Tanmateix, transcorreguts deu dies després de la data indicada sense que s’hagi rebut la
documentació, aquesta no serà admesa en cap cas.
15. Requisits de les ofertes
Les ofertes dels interessats s’hauran d’ajustar al que preveu el plec de clàusules administratives
particulars, i la seva presentació suposarà l’acceptació incondicionada per l’empresari del
contingut de la totalitat d’aquestes clàusules o condicions, així com del projecte i del plec de
prescripcions tècniques, sense cap excepció o reserva.
Les ofertes seran secretes i s’arbitraran els mitjans que garanteixin aquest caràcter fins al
moment en què s’hagi de procedir a la seva obertura en públic.
Cada licitador no podrà presentar més d’una proposició, sense perjudici de l’admissibilitat de
variants o millores quan així s’autoritzi.
Tampoc no podrà subscriure cap proposta en unió temporal amb altres si ja ho ha fet
individualment o figurar en més d’una unió temporal. La infracció d’aquestes normes donarà lloc
a la no admissió de totes les propostes que hagi subscrit.
16. Qüestions objecte de negociació. Criteris per a l’adjudicació del contracte: La
negociació i valoració que s’hagi de celebrar als efectes del que disposa l’article 162 versarà
sobre els aspectes de caràcter econòmic i tècnic del contracte següents:
· Criteris objecte de la negociació:
- Acceptació del cobrament de les obres amb parcel·les ( fins a 50 punts)
Es valorarà, com a mínim, l’acceptació de les condicions pactades en l’operació jurídica
complementària aprovada per l’ajuntament en data 2/05/2011 consistent en el cobrament
mitjançant les parcel·les número 1, 5 i 13 amb una valoració total de 270.285,00 euros impostos
inclosos. ( valorat a raó de 150 eruos/ m2 iva inclós de parcel·la urbanitzada)
Valoració mínima Base imposable iva Total
Parcel·la 13 78.425,85 14.116,65 92.542,50
Parcel·la 5 63.851,69 11.493,31 75.345,00
Parcel·la 1 86.777,54 15.619,96 102.397,50
Es requisit indispensable l’acceptació de les 3 parcel.les.
Igualment s’accepta i es valorarà positivament una major valoració del metre quadrat de
parcel·la urbanitzada.
Seran desestimades les ofertes que ofereixin un preu inferior a 150 euros/m2 impostos inclosos.
- Preu d’execució (fins a 35 punts)
- Terminis d’abonament de les certificacions ampliació del termini de pagament de les
certificacions a ( 1 punt per mes fins a un màxim de 3 punts)
- Reducció del termini d’execució ( 1 punt per cada setmana de reducció fins a un màxim de 2
punts)
- Augment Termini de garantia de l’obra (fins a 10 punts) l’ampliació màxima del termini admès
serà de 4 anys ( 5 anys de garantia total).
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
6
Total màxim punts: 100 punts.
Es podrà tenir en compte a criteri de la mesa de contractació durant la negociació i pel cas
d’empat la disposició d’un delegat d’obra titulat i de la classificació del contractista.
17. Criteris per a la consideració que l’oferta conté valors anormals o desproporcionats
Es considerarà que l’oferta conté valors anormals o desproporcionats en els casos següents:
Sempre que el preu ofert sigui inferior en un 8 % a la mitjana del total dels imports oferts.
18. Confidencialitat
Sense perjudici de les disposicions de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, relatives a la publicitat de
l’adjudicació i a la informació que s’ha de donar als candidats i als licitadors, aquests podran
designar com a confidencial part de la informació facilitada per ells al formular les ofertes, en
especial respecte als secrets tècnics o comercials i als seus aspectes confidencials. Els òrgans
de contractació no podran divulgar aquesta informació sense el seu consentiment.
De la mateixa manera, el contractista haurà de respectar el caràcter confidencial d’aquella
informació a la qual tingui accés amb ocasió de l’execució del contracte a la qual s’hagués donat
aquest caràcter en els plecs o en el contracte, o que per la seva pròpia naturalesa hagi de ser
tractada com a tal. Aquest deure es mantindrà durant un termini de cinc anys des del
coneixement d’aquesta informació, tret que els plecs o el contracte estableixin un termini més
llarg.
19. Revisió de preus
Per aplicació del que disposa l’article 77.1 de la Llei en relació amb la clàusula 6, no hi ha revisió
de preus.
20. Obertura de la documentació i de les ofertes
L’obertura tindrà lloc el dia que s’indiqui en la invitació que s’efectuï a les empreses admeses
per participar en el procediment.
a) Per a la qualificació dels documents i l’examen i la valoració de les ofertes, es designaran les
persones que compondran la mesa de contractació de conformitat amb el que estableix la
disposició addicional segona, apartat 10, de la Llei de contractes del sector públic i 21 del Reial
Decret 817/2009.
La qualificació de la documentació presentada a què es refereix l’article 130.1 de la Llei 30/2007,
de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, s’efectuarà per la mesa de contractació
constituïda a aquest efecte. El president ordenarà l’obertura dels sobres que la continguin, i el
secretari certificarà la relació de documents que figurin en cadascun d’ells.
b) Si la mesa de contractació observés defectes o omissions esmenables en la documentació
que s’inclou en el sobre núm. 1, ho comunicarà verbalment als interessats, sense perjudici que
aquestes circumstàncies es facin públiques a través d’anuncis de l’òrgan de contractació, i es
concedirà un termini no superior a tres dies hàbils perquè els licitadors els corregeixin o esmenin
davant la mateixa mesa de contractació.
De les actuacions es deixarà constància en l’acta que necessàriament s’haurà d’estendre.
c) Una vegada qualificada la documentació diferent de la que es va acompanyar la sol·licitud de
participació, i esmenats, si escau, els defectes o omissions de la documentació presentada, la
mesa declararà admesos a la licitació els licitadors que hagin acreditat el compliment dels
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
7
requisits previs indicats en l’article 130 de la Llei, i es farà una declaració expressa dels rebutjats
i de les causes del seu rebuig.
d) Seguidament Una vegada fetes aquestes actuacions, tindrà lloc l’acte públic d’obertura de les
ofertes ( sobre 2), i en el seu desenvolupament s’observaran les formalitats previstes en l’article
83 del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques.
L’òrgan de contractació classificarà les ofertes atenent als criteris assenyalats en el plec o en
l’anunci.
L’òrgan de contractació, una vegada determinada l’oferta econòmicament més avantatjosa,
requerirà al licitador que l’hagi presentada per tal que, dintre del termini de deu (10) dies hàbils a
comptar des del dia següent de la recepció del requeriment, presenti la següent documentació:
- Documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves
obligacions tributàries i amb al Seguretat Social (o autoritzi a l’òrgan de
contractació per obtenir de forma directe tal acreditació).
- Resguard de la garantia definitiva i, si escau, de la garantia complementària
exigida. Quan així s’admeti en el quadre de característiques, la constitució
d’aquestes garanties es podrà acreditar per mitjans electrònics, informàtics o
telemàtics.
Si no es complimenta adequadament el requeriment en el termini assenyalat s’entendrà que el
licitador ha retirat la seva oferta, procedint-se a requerir la mateixa documentació al licitador
següent, per l’ordre en que hagin quedat classificades les ofertes.
L’adjudicació s’acordarà per l’òrgan de contractació en resolució motivada dintre dels cinc (5)
dies hàbils següents a la recepció de la documentació, en la qual es concretaran i fixaran els
termes definitius del contracte, es notificarà als licitadors i es publicarà de conformitat al que
estableixen els articles 42 i 135 de la Llei de contractes del sector públic.
La notificació haurà de contenir la informació que permeti al licitador exclòs o descarat interposar
el recurs corresponent i, en especial, s’haurà d’expressar els extrems de l’article 135.4 de la
LCSP i s’indicarà el termini en que ha de procedir-se a la formalització del contracte.
Quan els licitadors hagin concorregut en unió temporal d’empreses, s’haurà d’aportar l’escriptura
de constitució abans de la formalització del contracte.
En el supòsit de contractes superiors a 100.000.- Euros, s’haurà de publicar, a més, un anunci
que doni compte de la citada formalització en el Butlletí Oficial de la Província en un termini no
superior a quaranta vuit dies a comptar des de la formalització del contracte.
22. Responsable del contracte, direcció de l’obra i delegat de l’obra
L’òrgan de contractació podrà designar una persona responsable del contracte de conformitat
amb el que estableix l’article 41 de la Llei de contractes del sector públic.
El director d’obra que designi l’òrgan de contractació exercirà les funcions de direcció, inspecció,
comprovació i vigilància necessàries per a la correcta execució de l’obra contractada. El director
de les obres podrà ser ajudat pel personal que l’òrgan de contractació designi.
23. Comprovació del replanteig i programa de treballs
En el termini de quinze dies com a màxim, comptats a partir de la data de formalització del
contracte, s’haurà de realitzar el replanteig i estendre’s l’acta relativa al mateix.
L’adjudicatari haurà de presentar un programa de treballs perquè sigui aprovat per l’òrgan de
contractació. Aquest programa s’haurà de presentar en un termini no superior a quinze dies des
de la formalització del contracte i desenvoluparà el presentat amb la seva proposició, que no
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
8
podrà modificar cap de les condicions contractuals. A la vista d’aquest, l’òrgan de contractació
resoldrà sobre la seva aplicació, i s’incorporarà al contracte.
24. Pla de seguretat i salut en el treball
En el termini de quinze dies naturals des de la notificació de l’adjudicació definitiva, el
contractista presentarà el Pla de seguretat i salut en el treball a l’òrgan de contractació, que serà
informat en el termini de cinc dies naturals sobre la procedència de la seva aprovació.
En tot cas, el termini màxim per a l’aprovació del Pla de seguretat i salut en el treball serà d’un
mes des de la signatura del contracte. Si, perquè el contractista incompleix els terminis indicats
en el paràgraf anterior, no fos possible començar les obres quan es rep l’autorització per al seu
inici, no podrà reclamar cap ampliació de termini per aquest motiu.
25. Terminis
L’adjudicatari estarà obligat a complir el termini total fixat per a la realització del contracte, així
com els terminis parcials que, si escau, s’haguessin establert, que començaran a comptar per a
l’adjudicatari a partir del dia següent a la signatura de l’acta de comprovació del replanteig.
26. Règim de pagaments
El pagament s’efectuarà mitjançant certificacions mensuals dels treballs efectuats que
s’abonaran de conformitat amb el que estableixen els articles 200 i 215 de la Llei de contractes
del sector públic, i els articles 147 i següents del Reglament general de la Llei de contractes de
les administracions públiques.
27. Penalitats
S’imposaran penalitats al contractista quan incorri en alguna de les causes previstes a
continuació:
a) Per compliment defectuós: S’imposaran penalitats per compliment defectuós en els
següents casos:
- Si en el moment de la recepció les obres no es troben en condicions de ser
rebudes per causes imputables al contractista.
- Com a regla general, la quantia serà l’1% de l’import d’adjudicació, a no ser que,
de forma motivada, l’òrgan de contractació estimi que l’incompliment és greu o
molt greu, en aquest cas la quantia podrà ascendir fins a un 5% o fins el màxim
legal del 10%, respectivament. La reiteració de l’incompliment es podrà tenir en
compte per a valorar la gravetat del mateix.
- En tot cas, la imposició de les penalitats no eximeix el contractista de la seva
obligació que legalment li pertoca pel que fa a la reparació dels defectes.
b) Per incompliment dels criteris d’adjudicació. S’imposaran al contractista penalitats per
incompliment dels criteris d’adjudicació en els següents termes:
- Si, durant l’execució del contracte o en el moment de la recepció, s’aprecia que
per causes imputables al contractista, no s’ha complert algun o alguns dels
compromisos assumits en la seva oferta, especialment els relatius al volum de
mà d’obra a utilitzar en l’execució del contracte.
- Per considerar que l’incompliment afecta a un criteri d’adjudicació serà precís
que quan es descompti un 25% de la puntuació obtinguda pel contractista en el
criteri d’adjudicació incomplert, en resulti que la seva oferta no hauria estat la
més ben valorada.
- Com a regla general, la quantia serà l’1% del pressupost del contracte, a no ser
que, de forma motivada, l’òrgan de contractació estimi que l’incompliment és
greu o molt greu, en que llavors la quantia podrà ascendir fins a un 5% o fins el
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
9
màxim legal del 10%, respectivament. La reiteració en l’incompliment es podrà
tenir en compte per a valorar la gravetat del mateix.
c) Per demora. Quan el contractista, per causes que li siguin imputables, hagi incorregut en
demora, tant en relació amb el termini total com en relació als terminis parcials establerts,
s’aplicarà el que disposa l’article 196 de la LCSP en relació a la imposició d’aquestes
penalitats.
28. Subcontractació
El contractista podrà subcontractar parcialment l’execució de l’obra fins a un límit del 30%.
La subcontractació es regirà pel que disposa la Llei de contractes del sector públic (articles 210 i
211) i la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la
construcció.
En tot cas, i de conformitat amb el que disposa l’article 9.5 del Reial decret llei 9/2008, de 28 de
novembre, els contractistes hauran d’abonar als subcontractistes el preu pactat per les
prestacions la realització de les quals els hagin encomanat en el termini màxim de trenta dies
naturals, computat des de la data d’aprovació pel contractista principal de la factura emesa pel
subcontractista o subministrador.
Quan el contractista incompleixi les condicions per a la subcontractació establertes en l’article
210.2 de la Llei de contractes del sector públic o el límit màxim especial establert per a la
subcontractació s’imposarà la penalitat regulada en l’article 210.3, amb subjecció al següent:
− Es farà efectiva mitjançant deducció de les quantitats que, en concepte de pagament
total o parcial, s’hagin d’abonar al contractista, o sobre la garantia, de conformitat
amb l’article 196.8 de la LCSP.
− Com a regla general, la seva quantia serà un 5% de l’import del subcontracte, tret
que, motivadament, l’òrgan de contractació estimi que l’incompliment és greu o molt
greu. En aquest cas podrà arribar fins a un 10% o fins al màxim legal del 50%,
respectivament. La reiteració en l’incompliment es podrà tenir en compte per valorar
la gravetat.
29. Compliment del contracte
La recepció del contracte es regirà pel que estableixen l’article 218 de la Llei de contractes del
sector públic i els articles 163 i següents del Reglament general de la Llei de contractes de les
administracions públiques.
Al temps de la recepció es comprovarà, en particular, el compliment pel contractista de les
obligacions següents:
1ª) El desembarassament final de les obres. El contractista ha d’haver restituït a la seva
situació inicial les zones afectades per les obres i no ocupades per elles.
2ª) El compliment no defectuós del contracte
3ª) El compliment dels criteris d’adjudicació.
4ª) El compliment de les condicions d’execució.
Durant l’execució del contracte, l’empresa adjudicatària informarà l’òrgan de contractació
mitjançant la presentació de la corresponent declaració acreditativa dels llocs de treball creats,
així com de les altes de nous treballadors i de les baixes que es produeixin.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
10
30. Resolució del contracte
La resolució del contracte es regirà amb caràcter general pel que estableixen els articles 205 a
208 de la Llei de Contractes del Sector Públic i amb caràcter específic, en relació al contracte
d’obres, pel que estableixen els articles 220 a 222 de la mateixa llei, així com també pels articles
109 a 113 i 172 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions
Públiques.
En particular es considerarà causa de resolució del contracte l’incompliment de la condició
d’execució establerta a la clàusula 29 , primer paràgraf quan sigui considerat com a molt greu,
segons s’estableix en l’últim paràgraf de la clàusula 30.a.
En tot cas, quan procedeixi la resolució del contracte per causa imputable al contractista s’estarà
al que disposa l’article 208.4 de la Llei.
31 Termini de garantia
El termini de garantia serà de 1 any i començarà a partir de la data de recepció.
La garantia podrà ser objecte de millora fins a l’ampliació de 4 anys. En total 5 anys de garantia.
Durant aquest termini s’aplicarà el que estableix l’article 167 del Reglament general de la Llei de
contractes de les administracions públiques pel que fa a les obligacions del contractista, així com
pel que fa a la facultat de l’Administració de, en cas d’incompliment, executar a costa d’aquell els
treballs necessaris per a la conservació de l’obra.
Totes les despeses que s’ocasionin per la conservació de les obres durant el període de garantia
seran a compte del contractista, que no tindrà dret a cap indemnització per aquest concepte.
S’exceptuen els danys ocasionats a l’obra por força major, que seran suportats per la corporació,
si bé aquesta tindrà la facultat d’exigir al contractista que realitzi les obres de reparació.
32. Liquidació
Transcorregut el termini de garantia a què es refereix la clàusula anterior, es procedirà a la
liquidació del contracte de conformitat amb el que disposa l’article 179 del Reglament general de
la Llei de contractes de les administracions públiques.
33. Jurisdicció
Les qüestions que es puguin plantejar durant el desenvolupament del contracte seran resoltes
per l’òrgan de contractació. Els acords adoptats per a la seva resolució posaran fi a la via
administrativa i podran ser impugnats davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Diligència- per fer constar que el present plec ha estat aprovat inicialment per junta de govern
local de data 29/7/2011.
La secretària, borredà, 29 de juliol de 2011.

COHERENCIA

2011-08-01T03:07:00.000-07:00

COHERÈNCIA
Crec sincerament que un dels valors del socialisme al llarg de la seva història ha estat el de la coherència entre ideals i pràctica. Entre doctrina i fets. Malauradament, considero que estem perdent una part d’aquesta identificació i molta gent se sent desorientada, decepcionada, o directament indignada.
Durant molts anys, teníem clara la nostra vinculació amb el PSOE. Una associació de mutu acord, en benefici del socialisme i positiu per tots plegats. Qüestionar aquesta relació , de caràcter confederal, és un greu error. Fins ara, tot i els atacs de les altres forces polítiques o de mitjans de comunicació que mai estaran d’acord amb els nostres plantejaments, no haurien de posar en qüestió una relació d’autèntic privilegi per les dues parts. Simplement hem d’explicar-la i mantenir-la.
La pretensió de modificar aquesta relació, pot comportar , no un avenç sinó un retrocés si es plantegen temes inassolibles per una de les parts. De fet la relació ja és prou especial com perquè la puguem defensar públicament. També voldria recordar els meus anys d’estada a Suïssa, on vaig poder comprovar el funcionament d’un Estat autènticament federal. Havia estat confederal, fins la modificació de la Constitució. I francament, en molts aspectes, no estem lluny de ser una Federació.
I aquí és on caldria aprofundir el nostre funcionament, ja no de partit sinó d’Estat. No pot ser el sistema de finançament que tenim, amb molt poc corresponsabilització de les autonomies, i la total dependència del Govern central. Si els ajuntaments tenen les seves taxes i els seus impostos, el mateix cal fer amb les autonomies. Que cadascuna s’atreveixi a participar en el seu finançament i aleshores la responsabilitat serà molt major. Aquest és un tema urgent de solució.
I tornant al principi, no pot ser que canviem tant sovint de prioritats o de models. O que no siguem coherents en la utilització dels símbols de l’estat, o en el compliment de les lleis. Estem en un estat democràtic i per tant no podem qüestionar la legislació vigent. Sinó ens agrada, lluitem per canviar-la, però mentrestant complim-la, i fem-la complir. No pot ser que en alguns ajuntaments, hi hagi tots els símbols , en altres, no , i en altres no n’hi hagi cap.
No podem aparèixer com a defensors d’uns valors en un lloc i diferents, en uns altres. No podem aprovar determinades mocions, en uns ajuntaments, i posicionar-nos col•lectivament en contra, en altres moments.
Es a dir, davant de cada tema essencial, el posicionament del partit ha de ser coherent amb la doctrina vigent. Si varem redactar i aprovar el nou Estatut, aquest ha de ser el nostre referent a tots els nivells. No pot ser que pocs mesos després del pronunciament del TC, sembli que el nou Estatut ja no existeixi. Agradin o no els canvis fets, és el que tenim i pel que hem de lluitar. Si algun dia tenim la majoria suficient per canviar-lo, ja ho farem. Mentrestant, hem de complir-lo i defensar-lo perquè en som responsables.
En definitiva, no crec que sigui tant complicat situar-se en aquest punt de coherència amb el que sempre hem defensat. I puix que els altres canvien cada dos per tres, almenys que nosaltres, siguem fidels als nostres documents i preceptes. Segur que els ciutadans ho aprovaran.
Anar per on bufa el vent, pot anar bé durant un temps, però al final desorienta el nostre electorat i crea incertesa, desconfiança i finalment deserció. El proper Congrés hauria de servir per establir un programa d’idees ben conjuntat, i adequat a les necessitats actuals. I una vegada aconseguit, tots al darrere, per defensar-ne el contingut, i dur-lo a la pràctica.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

EFECTES DE LES RETALLADES- art. Celsona

2011-08-01T01:47:00.001-07:00

EFECTES DE LES RETALLADES
Fins ara sentíem parlar molt de les retallades, però les veiem lluny de casa. Semblava que a la nostra comarca, no havien d’arribar. Som tant pocs que retallar per aquí no suposava cap gran estalvi. Ens equivocàvem.
D’entrada hem de canviar de xip, i no equiparar estalvi amb retallada. No son el mateix ni comporten els mateixos resultats. Estalviar ho hem de fer sempre, amb crisis o sense. Tant a nivell particular com públic. I els qui ho han fet no es troben amb els problemes que veiem una mica per tot arreu, sobretot a nivell d’ajuntaments que mostren,ara, una situació ben diferent a la de mesos enrere, especialment si hi ha hagut canvi d’equip de govern.
En aquests moments, el Solsonès, ha vist perdre una ambulància i pot semblar no gaire rellevant, excepte el dia que algú proper a nosaltres , tingui algun ensurt per culpa d’aquesta “retallada”, que no estalvi. Ara, ja comencem a notar i a saber què vol dir una retallada, però en vindran d’altres, per moltes altres bandes. I ens afectaran greument en el que consideràvem serveis consolidats i “sagrats”. Ja els teníem, ningú ens els podia treure. Fals.
Què podem fer, els alcaldes, i ciutadans , en general, quan veiem decisions com aquestes . En primer lloc, protestar i fer arribar als màxims nivells de l’administració el total desacord amb mesures com aquestes. Que mai puguin dir que hem assistit passivament a la retallada de serveis, sense que quedi constància del nostre desacord. I si les retallades posen en perill la qualitat i el funcionament del servei, serà del tot imprescindible mobilitzar-se. Haurem de tornar a les velles manifestacions, per exigir les conquestes socials aconseguides al llarg de molts anys de lluita.
Es cert que la crisis, ens obliga a ser especialment austers, en tot. Es cert que el principi d’estalvi ha de presidir les actuacions de totes les administracions, però abans de rebaixar la qualitat d’un servei essencial com la sanitat, ha d’haver-hi molts altres mostres d’anul•lació de despeses supèrflues. I els que portem anys voltant per les administracions, sabem del què estem parlant.
Campanyes de publicitat, encoberta , per obtenir avantatges electorals, subvencions a determinats mitjans de comunicació, viatges a l’estranger, sense justificació clara, “ambaixades” en diferents països sota criteris polítics, ben poc rendibles, econòmicament parlant; empreses, instituts i organismes diversos, fent funcions duplicades o perfectament prescindibles; mitjans de comunicació públics, sobredimensionats; poc ús de les noves tecnologies per estalviar en personal i altres mitjans tradicionals, etc, etc.
Les crisis han de servir per remodelar i modificar estructures desfasades o envellides. De moment, el que veiem per part del Govern de la Generalitat, son retallades, sense una profunda reestructuració general. La famosa Llei Òmnibus, pretén facilitar tràmits i simplificar l’administració, però ni de lluny suposa una autèntica modernització de les estructures i funcionament de tot el país. I ara tocaria fer això. De manera que tots hem d’estar molt atents a estudiar que el que es presenta com estalvi no sigui una retallada, pura i dura de drets adquirits.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

A COPS DE DECRET - JUGAR AMB LA SALUT- art. Regió 7

2011-07-28T03:31:00.000-07:00

A COPS DE DECRET / JUGAR AMB LA SALUT
Com a Regidor, primer, i com Alcalde, després, m’ha tocat lidiar durant molts anys amb el govern de la Generalitat per aconseguir millorar les condicions d’atenció sanitària dels ciutadans del poble, i alhora de la comarca, impulsant amb altres alcaldes, associacions i entitats, el que seria el nou Hospital comarcal de Sant Bernabé, a Berga.
No ha estat cap mèrit especial. Ho hem fet la majoria de càrrecs institucionals, i era la nostra obligació. Batallar per obtenir un elevat grau d’atenció sanitària, procurant que cada mandat , millorés respecte l’anterior. La bona entesa amb la capital, va facilitar que la millora en els consultoris mèdics locals, anés acompanyada d’una nova política comarcal, fent realitat el somni d’un nou hospital comarcal, en temps de l’alcalde, Jaume Farguell.
Qui miri enrere, i avaluï el camí recorregut veurà que ha estat llarg, profund, i clarament positiu. Amb moltes dificultats i sacrificis per part dels ajuntaments que han invertit en sanitat, recursos que no els corresponia, per raó de competències. També ho hem fet en educació i en altres serveis, més o menys essencials. La Generalitat, sempre que ha pogut, s’ha estalviat moltes inversions que li corresponien i que han carregat a les espatlles municipals.
Però, tots teníem clar que la gran prioritat pels nostres ciutadans havia de ser , disposar d’uns magnífics serveis sanitaris. I així ho hem vist des del més petit dels pobles, al més gran. Hem passat de consultoris, instal•lats en pisos deplorables, mal equipats, i mal mantinguts, a edificis nous, ben comunicats, i molt ben equipats. Equipaments que sinó pagava la Generalitat, els pagaven els ajuntaments, con tal de disposar de les millors condicions per atendre els usuaris.
Durant anys, també, el manteniment d’aquestes instal•lacions han anat a càrrec dels ajuntaments, amb un mínim suport de la Generalitat. Sovint, el repartiment de costos era d’un 25% a càrrec del govern català i la resta, a càrrec dels ajuntaments. Una mostra més de les injustes condicions de funcionament de les institucions catalanes.
En els darrers anys, sota mandat del govern tripartit o d’entesa, es varen millorar considerablement els convenis Generalitat – Ajuntaments, fent més justes les condicions tècniques i econòmiques d’una competència clarament autonòmica.
Però, heus aquí que després de tantes batalles, tantes inversions i tants esforços per garantir un servei adequat als ciutadans, en la matèria més fonamental: la salut, veiem amb gran preocupació com es prenen mesures i decisions que res tenen a veure amb el passat, i suposen una greu inquietud de cara el futur. Les propostes i decisions no s’expliquen. Simplement s’executen.
Han trencat ponts de diàleg, col•laboració i cooperació inter – institucionals. Els alcaldes no sabem què ens espera, en aquest àmbit essencial. Varem lluitar per ampliar i millorar l’Hospital Comarcal, i contemplem el seu desmantellament i inutilitat. Aviat comprovarem el col•lapse de les instal•lacions de Manresa.
A nivell personal, institucional i de partit, tinc clar que qualsevol pèrdua de la dotació de personal, d’equipament o serveis a nivell municipal, serà contestat amb una reacció contundent a diferents nivells. I el mateix haurem de fer, tots els alcaldes, si es confirmen les noticies de semi-tancament de l’Hospital de Sant Bernabé. Un Hospital construït, equipat i ampliat per donar servei a tots els berguedans, de Berga i comarca, i no com un petit ambulatori, per enviar pacients a tot arreu, menys aquí.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

ACTIVITATS AGOST I SETEMBRE - BORREDÀ 2011

2011-07-28T03:29:00.000-07:00

ACTES ESTIU BORREDÀ 2011

Del 12 al 19 D’AGOST Torneig i celebració del 25 aniversari del TORNEIG DE FUTBOL DE BORREDÀ
DIVENDRES 12 D’AGOST
FESTA D’INICI DEL 25é TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA
19h Inici del 1r TORNEIG DE FUTBOL 3x3
Els partits es jugaran cada dia a la mateixa hora, a les 7 de la tarda
Equips amb un màxim de 4 persones amb possibilitat de ser mixtes.
21h Inici del 25è TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA
Els partits es jugaran cada dia a partir de les 9 del vespre amb arbitres federats.
Aquest any es donaran samarretes commemoratives del XXV aniversari a tots els equips participants.
Veure programes de les activitats per a més informació.
Desprès dels partits, concert amb el grup ESKAC I MAT a les carpes de les pistes esportives.
A continuació i per rematar la festa, DISCOTECA amb el DJ MARC.
Organitza: Club de Futbol Borredà amb col•laboració Ajuntament de Borredà.

DIUMENGE 14 D’AGOST
Al acabar els partits del torneig de futbol Sala que diàriament es disputen a les pistes, CONCERT del famós grup DEBOITS (podeu descarregar-vos el seu video del tema “La fornera”: ...

DIVENDRES 19 D’AGOST
FINAL DEL 25é TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA
22h Es disputarà el partit pel 3r. I 4t. lloc.
23h Es disputarà la final.
A continuació, la tradicional DISCOTECA amb el DJ XITUS.
Organitza: Club de Futbol Borredà amb col•laboració Ajuntament de Borredà.

CONCERTS AL BAR SANT MARC
Durant tot el mes d’agost el Bar Sant Marc ha organitzat concerts acústics amb una selecció de músics i intèrprets de la comarca. Vegeu programació en l’anunci que trobareu en aquest programació a la pàg. ---
Actes PARRÒQUIA SANTA MARIA DE BORREDÀ

DISSABTE 6 AGOST
18:00h Com cada any, inici novena a la Mare de Déu de la Popa amb el Cant dels Goigs.
DILLUNS 15 AGOST - Festa de la Mare de Déu de la Popa patrona del poble de Borredà.
11:00 h Missa solemne cantada per la Coral de Borredà.
18:00h A la parròquia, últim dia de la novena.
DIUMENGE 21 D’AGOST
11:30h Missa solemne cantada per la Coral de Borredà.

DEL 13 D’AGOST AL 19 D’AGOST
16h – 20h EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES “MIRADES AL MÓN”
Un recull de relats i fotografies de diferents indrets on han posat els peus la Iolanda Cano i en Sergi de Juan. Al centre Cívic.
Per a més informació vegeu els cartells de l’activitat i la web www.rodarpelmon.com
Organitza: Ajuntament de Borredà.

DISSABTE 13 D’AGOST
21h - FORMATJAZZ a la Plaça Major
Mostra de formatges de Borredà + La Berguedana de Jazz
És una nova activitat sorgida al Berguedà de la mà de diferents sectors, on cadascú per la seva banda, fa i vol fer coses per dinamitzar la comarca en els seus respectius àmbits: el jazz, el turisme, la formació y la gastronomia.
Així és com gaudirem d’un racó de la comarca amb el millor jazz i un excel•lent producte gastronòmic.
El concert és a càrrec del grup vallesà JAZZSPIRIT i és gratuït. El preu del tast és de 6 E. Reserva tiquets a la Oficina Turisme del Berguedà (93 822 15 00).
Veure programes de l’activitat per a més informació. També podeu consultar www.bdejazz.net

SALUTACIÓ DE LA COMISSIÓ
Hola a tots!
De nou tenim a mans el programa de la Festa Major 2011! Per sort l’expressió:” com passa el temps ! “ deixa de ser un tòpic per esdevenir una realitat i així podem gaudir un any més d’aquesta festa tant nostre i estimada com és la Festa Major.
Estem en una època amb circumstàncies que fan que ens plantegem i reflexionem la majoria de coses. La Festa Major no podia ser una excepció, la Comissió ha donat prioritat als valors d’arrelament, estimació i tradició que gaudeix aquesta festa al nostre poble i també com a element cultural d’identitat i tradició catalanes. Amb aquests objectius hem dissenyat una Festa Major que tot i les reduccions de pressupost conserva quasi totes les activitats que any rere any, ja han esdevingut tradicionals .
Tot això no hagués estat possible sense la col•laboració dels comerços, entitats i negocis que assoleixen les despeses de trofeus i premis de tots els concursos, campionats i tornejos.
També el nostre reconeixement a tots els negocis i empreses que malgrat les dificultats que actualment s’han d’assumir per estar al peu del canó cada dia, s’anuncien en aquest programa, pagant el preu més alt de la comarca, contribuint així a les despeses d’impremta i contractació d’actuacions.
També hem de felicitar l’altruisme de tots els organitzadors de les diferents activitats que per el gaudi dels altres, sacrifiquen el temps i paciència personals.
I finalment el nostre reconeixement a tots els ciutadans del poble o de fora que durant les festes col•laboren amb la compra de les butlletes per a les rifes. A part de permetre sufragar una part de les despeses dels actes, també permeten viure cada dia l’emoció i il•lusió de petits i grans de les rifes.
A TOTS, MOLTES GRÀCIES!!
I ara només ens queda convidar a tothom a viure i participar de les activitats, aprofitar per fer noves amistats i retrobar-nos família, amics i coneguts per passar uns dies especials.

MOLT BONA FESTA MAJOR 2011!!

Nota:
Cada dia hi haurà venda de les tires de números de la rifa. El sorteig es farà cada dia a la mitja part del ball o al final del sopar de germanor. Tingueu present que els números s’han de conservar fins el sorteig final del dimarts, entren els números i colors de tots els dies i us poden tocar importants regals.
Animem a tots els veïns guarnir finestres i balcons amb flors i senyeres per a mostrar el nostre orgull de ser com som i fer el poble encara més lluït.
FESTA MAJOR BORREDÀ 2011
DISSABTE 20 D’AGOST
10:00h 17è CAMPIONNAT DE TENNIS TAULA al Local Puigmal.
Veure programes a part.
Organitza: Enric Camprubí.
Els premis de la modalitat Sènior son cedits per CAL SALVADOR (Ramona Pey i Josep Portell).
16:00h 2n CAMPIONAT DE RUMMIKUB al Local Puigmal.
Organitza: Laia Camprubí.
Els premis son cedits per LA CARNISSERIA RAMON CUNILL.
18:00h Inauguració de l’exposició del CONCURS DE RAMS DE FLORS
Al local del centre cívic. Les bases es publicaran en programa a part.
Organitza: Anna Gallet i Concepció Barniol
Els premis de la modalitat Sènior son cedits per FORMATGES LA BAUMA.
20:00h Taller infantil de DIMONIS
Per a nens i nenes a partir de 8 anys. Inscripcions a la Plaça Major davant de l’Ajuntament just abans del inici de l’activitat.
Organitza: Colla dels Dimonis Socarrimats de Borredà.
22:00h 16è CORREFOC, amb la COLLA dels DIMONIS SOCARRIMATS de Borredà. S’iniciarà a la plaça Major i finalitzarà al camp de futbol.
Tothom pot participar-hi sota la seva responsabilitat. Per entrar al correfoc utilitzeu robes velles, no inflamables, millor de cotó, amb mànigues i pantalons llargs, barret de roba i calçat que us agafi el peu. Respecteu l’evolució dels diables.
Tot seguit CASTELL DE FOCS!
23:30h Gran BALL DE NIT a la Plaça Major amenitzat pel grup KIRTANA.
A continuació, DISCOTECA.

DIUMENGE 21 D’AGOST
11:30h MISSA SOLEMNE cantada per la Coral de Borredà.
12:00h SARDANES a la Plaça Major amb la cobla LA PRINCIPAL DE BERGA.
16:30h 21è CAMPIONAT DE PETANCA INFANTIL
Sistema tots contra tots.
Organitza: Jaume Magrans.
Els trofeus son cedits per Gestoria TORRA de Gironella.
Les bosses de xuxes pels participants son cedides pel BAR SANT MARC.
23:00h BALL DE NIT amb el grup BIMBO SHOW a la Plaça Major.

DILLUNS 22 D’AGOST
12:00h ESPECTACLE INFANTIL amb DISCO-BABY.
Gresca i xerinola pels més petits (i no tant petits) a la plaça Major.
16:00h 15è. CAMPIONAT DE BOTIFARRA Dr. JESÚS SOLER.
Al Centre Cívic.
Organitza: Jordi Viñas.
18:00h La internacionalment famosa GIMCANA PER GRANS I PETITS.
Hi participen grups de dues persones, un gran i un petit, que s’han de portar un mínim de 4 anys de diferència. Grans a partir de 14 anys.
Inscripcions de 17,30h a 18:00h davant de l’Ajuntament. L’acceptació de parelles és limitada i per estricte ordre d’inscripció.
Organitza: El jovent i La Comissió.
Les bosses de xuxes pels participants petits son cedides pel BAR SANT MARC.
21:30h SOPAR POPULAR a la Plaça Major.
Recuperem els tradicionals sopars de Festa Major amb un menú a base de llonganisseta (botifarra pels de fora) i pa amb tomàquet.
El sopar es realitza amb els següents patrocinis:
 La llonganisseta (botifarra) ha estat cedida pel QUEROL VELL.
 Tota la beguda l’ha cedit el SUPERMERCAT SANT MARC.
 Els postres son cedits per CAL FERRER (Jordi i Inés) i EL GAT BLAU.
 El pa l’ha cedit el FORN PA AMB XOCOLATA.
Veure cartells a part . Les places són limitades.
Organitza: La Comissió.
23:30h CAMINADA POPULAR NOCTURNA.
Cal portar una lot i moltes ganes de caminar i passar-s’ho bé.
Les característiques de la caminada es descriuran en un programa apart.
Organitza: Borredà SMOU.

DIMARTS 23 D’AGOST
11:30h ACTIVITATS DE PLÀSTICA. Divertides activitats per als menuts i els grans que es decideixin :
Taller de papiroflèxia per a menuts i grans.
Pintura lliure, amb el tema “M’agrada Borredà”. Cal portar pinzells i roba que es pugui tacar. Els treballs de pintura es deixaran exposats al frontal de l’escenari.
Pintada de mandales. Us en oferim un per pintar, vosaltres heu de portar els vostres llapis de colors o retoladors.
Organitza: La Comissió.

16:00h CAMPIONAT FEMENÍ DE DÒMINO al local del Centre Cívic.
Organitza: Joan Canals i Fina Joan.
Els premis son cedits per LA PENYA BLAUGRANA.

22:00h GRAN BALL i fi de festa amb l’orquestra MONTECARLO.
A la mitja part GRAN SORTEIG FINAL
A continuació DISCOTECA.
Entre el ball i la discoteca, i per acomiadar la Festa Major, XOCOLATA DESFETA I COCA per a tothom.
La Xocolata desfeta elaborada i patrocinada per RESTAURANT BAIX PIRINEU.

Nota:
La Comissió es reserva el dret de canviar o suprimir qualsevol d’aquests actes per motius meteorològics o altres impediments de força major.
L’últim dia de la Festa Major i com cada any, es passaran comptes a la mitja part del ball i desprès de la Rifa.

ACTES ESTIU BORREDÀ 2011
DIJOUS 25 D’AGOST
20:00h Concert amb LA JOVE ENSEMBLE PROART a l’Església Parroquial de Borredà,
sota la direcció de Ferran de la Varga amb obres de Corelli, Vivaldi, Schumann i Bartók.

4ª MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
DISSABTE 10 DE SETEMBRE
10:00h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya.
12:00h Taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles noves. *
12:00h Taller de formatgeria per a adults, al Centre Cívic. *
20:00h Tancament de la jornada
21:00h Sopar gastronòmic a base de formatges artesans *

DIUMENGE 11 DE SETEMBRE
4ª MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
10:00h Jornada tècnica
10:30h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya.
12:00h Taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles noves. *
12:00h Taller de formatgeria per a adults, al Centre Cívic. *
16:00h Clausura de la Mostra.

*Activitats amb inscripció prèvia al punt d’informació.
Veure programes de l’activitat per a més informació.
Organitza: Formatgeria Artesanal La Bauma, Formatgers Artesans de Catalunya i Ajuntament de Borredà

DISSABTE 30 DE JULIOL - PLAÇA MAJOR LLIURE DE COTXES

2011-07-25T08:23:00.000-07:00

DISSABTE DIA 30 DE JULIOL – PLAÇA MAJOR LLIURE DE COTXES
Com ja és habitual en els darrers anys, el darrer dissabte de juliol es tanca la Plaça Major, amb les jardineres , s’instal•len bancs i es col•loca la infraestructura de l’escenari que servirà per celebrar la Festa Major.
Des d’aquest dia i fins a finals d’agost la Plaça Major servirà per jugar els nens petits i per acollir diverses festes i activitats lúdiques.
Concretament el dissabte dia 13 hi haurà Concert de Jazz i degustació de formatges. I des dia 20 al 23, la Festa Major( dintre de dos o tres dies es podrà veure en aquest bloc el programa sencer de la Festa Major, juntament amb altres activitats com la cel.lebració dels 25 anys del Campionat de Futbol – Sala, o un concert de música clàssica a l’església, o un parell d’exposicions en una de les sales del Centre Cívic.
L’ajuntament ha col•locat també uns rètols de “prohibit jugar a pilota “ a la Plaça Major, perquè la gent pugui passejar, llegir i parlar tranquil•lament. Per tots els grans i petits que vulguin jugar a pilota, tenen tota la zona esportiva a la seva disposició.
I en quan a l’aparcament, res més fàcil, en un poble amb moltes places d’aparcament situades a tocar del centre mateix. Per tant, animem a tothom a respectar la senyalització i a facilitar l’ús peatonal de tot el casc urbà.

NOU COMPROMÍS - art. Regió 7

2011-07-25T04:13:00.001-07:00

NOU COMPROMÍS.

El ritme electoral del nostre país no és gens adequat, especialment quan s’han de prendre grans decisions, i constantment tenim una contesa electoral a pocs mesos vista. Ara mateix ja hem començat una nova campanya electoral, la darrera d’aquest cicle, amb noves promeses i actuacions de cara a la galeria.
De fet, ja fa mesos que el PP està en campanya o més ben dit, s’ha situat en una estratègia de quan pitjor, millor per ells, i per tant, poc sentit d’Estat pot tenir un partit que l’únic que vol és avançar les eleccions com única fórmula per arribar al poder. Després si s’ha fet més mal del compte, ja es mirarà d’arreglar de qualsevol manera. Aquí no tenim la cultura democràtica d’altes països en que hi ha parcel•les de la governança que son intocables, sobretot en temps de crisis. Aquí tot s’hi val, i els espectacles dels darrers dies no son per posar d’exemple, en cap moment i lloc.
Però, cada partit, per fer-se un racó en els mitjans de comunicació creu que ha de donar titulars, ni que siguin extravagants, poc creïbles o directament inviables. Que ara ens surti Duran i Lleida, parlant d’una possible moció de censura, francament deixa perplex a qualsevol. I que avanci el principal compromís electoral, en forma d’exigir el Pacte Fiscal , per arribar a acords de govern o pactes post-electorals amb qui sigui, encara cargola més l’oportunisme i la sorpresa.
En pocs mesos hem passat d’un PP, foragitat de qualsevol lloc i fórmula de govern, a tenir-lo com a soci preferent a tots els nivells, per part de CiU. Ningú vol recordar les batalles per l’Estatut, ni les constants exigències en matèria de llengua, educació i altres temes , suposadament essencials, del programa de CiU. Tot s’hi val, tot es justifica.
Doncs, bé, ens encaminem a una nova justificació d’acord o pacte al més alt nivell, entre PP i CiU, si pel mig hi ha un Pacte Fiscal per Catalunya, no explicitat ni detallat per cap de les parts.
L’ambigüitat ha estat sempre un element molt utilitzat per CiU, en les seves campanyes, i posteriorment en el govern. Alguns grans compromisos de les passades eleccions al Parlament s’han convertit en canvis substancials , sobre el terreny. Les retallades no havien de tocar serveis essencials, ni aspectes fonamentals de la vida ciutadana. Aquells compromisos s’han oblidat i res és intocable.
I ho podem veure en temes tant delicats com serveis socials, tallers de discapacitats, ajuts d’urgència, etc,.
Ara toca, doncs, posar tot l’èmfasi en un Pacte Fiscal, que semblaria el remei de tots els mals , però que ningú especifica, ni detalla ni quantifica. Es vol donar a entendre que seria com el Concert Basc, però sota un altre nom, per no ferir susceptibilitats. O un sistema nou, innovador, i molt especial, amb uns resultats fantàstics per Catalunya.
Bé, tenim prou temps com per demanar, més detalls, més concrecions, i compromisos més rigorosos que els vistos fins ara. Sinó, tot queda en paper mullat, i en decepció per molta gent que torna a veure com les promeses no son per complir, sinó simples estratègies per guanyar temps, i vots.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

CONCERT O PACTE FISCAL? - art. Revista Celsona

2011-07-25T02:36:00.000-07:00

CONCERT O PACTE FISCAL?
Acabem una campanya i ja en comencem una altra. Ara toquen les eleccions generals, i podem veure com el PP ja fa mesos que treballa perquè s’avancin el més aviat millor, i d’altres la comencen ara.
Fa pocs dies que en Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU va anunciar el que serà el gran compromís electoral: el Pacte Fiscal. Estan disposats a governar amb qui sigui, si incorpora aquest punt en el programa de govern. El PP ha deixat de ser la “bèstia negra” de la política catalana, i ja ningú esmenta el recurs contra l’Estatut d’Autonomia ni ningú recorda la retallada del Constitucional.
Han passat les eleccions al Parlament i les Municipals, i s’ha posat el comptador a 0. Es més, el PP apareix com un excel•lent aliat de CiU en la major part de les institucions del país. El fet de tenir plantejaments diametralment oposats en matèria de llengua, educació, símbols, i altres característiques de l’essència de país, segons CiU, no és cap obstacle per arribar a grans acords, en el fonamental: pressupostos, lleis bàsiques, modificacions de regles de joc, etc.
No queda clar el futur d’aquesta relació. Per a molts, aquesta situació beneficia clarament al PP a nivell de Catalunya, i atansa CiU cap a la dreta, en comptes de quedar-se més en el centre i buscar altres aliats, ni que sigui circumstancials. El temps dirà qui té raó. Ara, més aviat provoca estranyesa i decepció en molts que havien cregut en un govern nacionalista català, que no depengués de cap força “espanyolista”.
En aquest àmbit d’estreta col•laboració es poden donar situacions “sorprenents” com l’estesa de mà del PSC en un controvertit tema, com és la famosa “Llei Òmnibus”. Una llei que proposa modificar múltiples aspecte de lleis anteriors, sota el criteri d’agilitar l’administració i fer-la més pràctica i propera als ciutadans. El principi és bo i tots el signaríem, però sota aquest anunciat s’hi mouen moltes altres coses.
De totes maneres, crec intel•ligent l’esforç del PSC per intentar pactar canvis substancials en moltes matèries, i no deixar CiU en mans del PP, aquesta vegada, no per gust sinó per obligació. Els resultats els veurem dintre d’uns tres mesos, i aleshores podrem dir si ens hem equivocat o hem encertat.
Però, tornant al principi, i al títol de l’article. Fem atenció al joc de paraules que des d’ara veurem per tot arreu. Fa pocs mesos se’ns deia que CiU volia per Catalunya una còpia del Concert Basc. Això, segons la Constitució i el nostre Estatut, és impossible. Per tant, malament prometre una cosa que obligaria a canviar les dues cartes fonamentals, sense tenir les majories pertinents, ni la voluntat política de fer-ho.
Ara es parla de Pacte Fiscal, però sense més aclariments. Es ven com el remei de tots els nostres mals, però ja en el passat se’ns havia dit en altres acords que el tema finançament havia quedat ben resolt. Ara hem vist que no. Què és el Pacte Fiscal? En què consisteix? No s’aclareix. Es vol fer veure que seria similar al Concert Basc, però sota un altre nom. Per altres, és el sistema que conté el nou Estatut d’Autonomia, i per altres un confús acord, poc detallat.
En fi, el que sí toca demanar, és aclarir el concepte, demanar transparència i obtenir les balances fiscals. En això, estem tots d’acord en que hem perdut molts anys reclamant xifres clares, per evitar el desgavell de números que cada partit dona, en funció de les seves estratègies electorals. La confusió mai és bona, i si afecta els diners, encara menys.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

NOVA ETAPA CONSELLS COMARCALS- art. Regió 7

2011-07-19T08:26:00.000-07:00

NOVA ETAPA – CONSELLS COMARCALS.
Aquest divendres es constitueixen els Consells Comarcals,de la província de Barcelona, sorgits dels resultats electorals de les passades eleccions municipals.
En un moment en que molts es qüestionen l’existència de determinades institucions, com les Diputacions, son pocs els que proposen la desaparició d’aquests organismes comarcals.
Alguns poden pensar que és bona senyal perquè indicaria que son útils i ben valorats, d’altres poden suposar que no es parla d’ells pel gran desconeixement que se’n té. M’inclino més per aquesta segona opció.
Ben poques persones estarien en disposició de dir el nom del president del seu Consell Comarcal, o algunes de les funcions que fan. En general, s’ha passat de proposar la seva desaparició, a proposar canvis substancials, per fer-los més operatius i eficients. Al final no s’ha fet ni una cosa ni l’altra. Els nous Consells Comarcals, son igual que els vells.
Però cada mandat que passa demostra la necessitat d’introduir canvis significatius en la seva composició, en el seu finançament i en les funcions encomanades. Poques coses son semblants a les existents més de vint anys enrere. Tota institució necessita posar-se al dia, i els Consells, també.
Poden ser útils, si tenen clares les prioritats del territori, saben coordinar-se amb els ajuntaments , els agents econòmics i socials. Però pocs ho han aconseguit , de manera que el mapa de les funcions dels Consells és tant variat que es fa difícil fer-ne un retrat complert.
Des del principi, les poques competències que han tingut, han procedit de la Generalitat, en matèries molt poc rellevants. Després, les seus dels Consells han servit per acollir algunes oficines de la Generalitat que no tenien un altre lloc per ubicar-me. I la falta de voluntat descentralitzadora no els ha permès fer les funcions que de bon principi aspiraven a tenir.
En resum, i al cap de tants anys, no son ni carn ni peix. No tenen autonomia financera, ni política, en cap matèria. Fan funcions de finestreta en alguns casos, i en altres de pas intermig entre els ajuntaments i la Generalitat. Per damunt tenen les Diputacions amb molts més recursos i mitjans, a disposició dels ajuntaments. I per sota tenen els ajuntaments que si son grans prescindeixen dels Consells, i si son petits, no els poden ajudar gaire per falta de possibilitats.
L’actual situació de crisis generalitzada, i de retallades en tots els àmbits, els Consells ho tindran encara més difícil per justificar la seva existència. Només amb un replantejament profund i seriós de la seva necessitat i existència, podran sobreviure. I si es parla de tenir llei electoral catalana per les properes eleccions al Parlament, també haurem de parlar de noves lleis territorials, en les quals es fixin uns objectius molt concrets pels organismes comarcals, que bàsicament haurien de ser Mancomunitats de serveis, amb un protagonisme clar per la capital, i una voluntat de treure profit de sumar recursos i esforços, dintre del propi marc comarcal.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

25 ANYS DE CAMPIONAT FUTBOL - SALA.

2011-07-15T00:49:00.000-07:00

VINT-I-CINC ANYS DE CAMPIONAT FUTBOL – SALA.
Aquest any els organitzadors del Campionat de Futbol – sala, previ a la Festa Major , celebraran el vint-i-cinquè aniversari del seu inici.
Cal recordar que abans es feia en el camp de futbol gran, i es modificava el terreny de joc mitjançant línies de guix. Posteriorment, ja amb la pista poliesportiva estrenada, es va traslladar a la pista, on es celebra cada any.
Els organitzadors, tenen pensat una edició especial per aquest any. No és gens habitual que una activitat duri 25 anys i per tant, és lògic pensar en alguns actes commemoratius, a part d’alguna ració extra de final de festa.
Dintre de pocs dies tindrem els cartells, i també en el programa de Festa Major, es podran consultar els actes programats.
Felicitem els organitzadors, d’abans i d’ara, que han aconseguit animar les nits d’agost amb uns campionats que han suposat un èxit de participació i animació. Per molts anys, Joan Roma, alcalde de Borredà.

PROGRAMAR CALENDARI ESTIU

2011-07-13T00:55:00.000-07:00

PROGRAMAR CALENDARI
A l’estiu es programen tot un seguit d’activitats que va bé conèixer amb antelació perquè tothom pugui assistir-hi.
Aquest és el cas d’una nova activitat, impulsada per Antoni Chueca, sota el títol de FORMATJAZZ, una innovadora aposta per conjuntar un concert de Jazz amb una degustació de formatges. Tot a l’aire lliure, a la Plaça Major.
Qui vulgui tenir una mica més d’informació pot consultar-la en el darrer número de la revista TASTA que ja s’ha repartit per tot el poble. La data escollida és el dissabte dia 13 d’agost a les 9 del vespre.
Recordem també que aquest any el Campionat de Futbol – Sala compleix 25 anys, per la qual cosa els organitzadors tenen prevista una edició especial, tant de futbol com d’actes de celebració. Com ja és habitual aquest campionat tindrà lloc una setmana abans de la Festa Major.
I la Festa Major serà del dissabte 20 al dimarts 23 d’agost, ambdós inclusius. La Comissió de festes, ja ha tancat el programa i dintre d’uns vint dies es passarà per totes les cases i es penjarà del web de l’ajuntament i també en aquest bloc.
Altres activitats programades es donaran a conèixer oportunament, però reserveu-vos també els dies 10 i 11 de setembre per la IV Mostra de Formatges artesanals que repetirà escenari a la Plaça Major.
I durant la primera quinzena d’agost hi haurà una important i interessant mostra de fotos sota el lema de Voltant pel món, que recomanem anar a visitar. Es farà en el Centre Cívic.
I estem en negociacions amb la Diputació per portar una altra exposició, durant el mes de setembre que tindrà per objectiu la “bona alimentació”. Com menjar bé i d’una manera saludable.
De moment aquest és el calendari d’activitats programades, durant aquest mes i el proper.

ESTRANYS SOCIS - art. Celsona

2011-07-12T09:00:00.000-07:00

ESTRANYS SOCIS
No és estrany que la política a vegades desconcerti a molta gent, fins el punt d’arribar a pensar que tot és possible, i res dura per sempre. Fa ben poc temps que el PP es veia com un partit clarament centralista, contrari a l’ampliació de l’Estatut de Catalunya, de la immersió lingüística, i de moltes altres particularitats i essencialismes catalans.
De fet va ser el protagonista del recurs d’inconstitucionalitat contra el nou Estatut, i de molts altres recursos que s’han presentat al llarg dels més de 30 anys de democràcia. Semblaria, doncs, difícil que un partit , suposadament nacionalista com CiU es podés entendre i fins i tot arribar a ser socis en determinades institucions.
La política fa estranyes amistats, i la falta d’una ideologia clara, permet que els interessos passin per davant de les creences i els compromisos electorals. Ho hem dit en diferents ocasions que els partits de dretes acostumen a entendre’s fàcilment. Els uneixen els interessos comuns, i la protecció de determinades prebendes.
Es així, com s’explica l’acord pressupostari entre CiU i el PP a nivell de Parlament de Catalunya. El debat de pressupost és el més important en el Parlament o en qualsevol dels ajuntaments del país. En un pressupost queden reflectides les polítiques del govern i tot el que no està en el pressupost, no existeix.
Malgrat les promeses de CiU de buscar acords amb altres forces polítiques, la pràctica els ha portat a pactar amb el PP que és qui els hi ha posat més fàcil. S’han entès perquè en realitat son dos partits de dretes que tenen una proximitat ideològica evident, i uns interessos comuns, molt propers, tot i les “batalles” que poden arribar a fer a nivell territorial. En moltes ocasions, amb un fons més teatral que no pas real.
I si ara hi ha hagut acord amb el pressupost 2011, clarament restrictiu, amb ben poques inversions per la comarca del Solsonès, o les de la Catalunya Central, també arribaran a un acord en la “Llei Omnibus”. Una mena de llista de modificacions d’unes 80 lleis catalanes, que sota la promesa d’agilitar tràmits s’hi colen moltes altres disposicions que res tenen a veure amb l’agilitat administrativa.
Sorprenen aquests acords entre CiU i el PP? Sense cap mena de dubte, sorprenen a una part de la ciutadania, però no a l’altra, en que ja han vist nombroses coincidències entre els dos partits, tot i fer veure que els separa una distància sideral.
En matèria econòmica i social, la distància és molt curta. En matèria territorial, cadascú juga el joc que més l’afavoreix electoralment. CiU tant pot defensar l’independentisme, com l’autonomisme. Ens han dit que el president Mas va votar a favor del sí a la independència, però no li veurem donar cap pas, en aquesta direcció. S’ha instal•lat en la comoditat del victimisme respecte Madrid, mentres pacta amb el PP, declarat enemic de Catalunya en determinats moments, i convertit en soci quan convé.
Ara toca jugar plegats i ja tornarem a treure la senyera quan convingui. Tenen raó els qui demanen més transparència i més serietat a tots els governants. Estratègies com aquestes son les que fan perdre credibilitat en els politics, i porten el desencís a una bona part de la població. I que ningú s’excusi en que no hi havia cap altre remei, perquè les opcions eren variades i variables, i s’ha anat per la més fàcil i més “interessada”.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

PRIORITAT PER LES COSES QUOTIDIANES-art.Regió 7

2011-07-12T02:48:00.000-07:00

PRIORITAT PER LES COSES QUOTIDIANES
El PSC es troba en plena preparació del Congrés, previst per finals d’octubre, i és evident que d’aquest esdeveniment n’han de sortir propostes, conclusions, línies d’actuació futures, clares i contundents, a part d’una nova direcció.
Ens equivocaríem si penséssim que el més important son unes quantes noves cares, i jubilar-ne unes altres. El maquillatge no canvia una persona, i menys un partit. Hem de pensar, doncs, primer en el missatge i després en el missatger.
Durant anys, ha estat habitual redactar ponències, programes i documents amb un elevat percentatge d’ideologia. Important, però difícil d’arribar al públic en general. Ara, crec que deixant clara la ideologia d’esquerres i els grans objectius de tot partit socialista, hauríem d’entrar en temes molt més concrets i a l’abast de tota la gent.
Què preocupa a la gent ? Què considera essencial ? Què voldria canviar ? Com voldria viure ? Només cal veure els programes electorals de les darreres eleccions municipals i comparar-los amb altres de vint o trenta anys enrere, i comprovarem el gran canvi operat arreu del país. Les prioritats d’aquells primers anys de democràcia han donat pas a d’altres que busquen una qualitat de vida, molt diferent.
El mateix podem comprovar en els programes per altres instàncies de govern. Sigui a nivell autonòmic o a nivell estatal.
Un partit, ha de ser capaç d’avançar en sintonia amb el que la gent, necessita. Si es trenca aquesta sintonia , es trenca la confiança i es perden les eleccions. L’ideal és anar sempre per davant de les necessitats o aspiracions del poble. Ser capaç d’avançar-se i planificar els objectius de futur. Fàcil de dir, difícil d’aconseguir.
Tanmateix, és evident que la incertesa respecte el futur, que patim en el moment actual, crea angoixa i desconcert general. Un partit que aconsegueixi marcar el camí a seguir, serà vist com un partit de govern, i obtindrà la confiança de la gent. I un partit que posi els problemes quotidians com un dels seus objectius, aconseguirà ser escoltat i vist amb serietat.
La qualitat de vida que abans oferíem ha canviat sensiblement. En aquests moments, trobar feina, és el principal objectiu, especialment per les joves generacions. Viure en un lloc adequat, i en un entorn respectuós, és una altra de les prioritats. Això vol dir, resoldre qüestions tant importants com barris segurs, ben equipats i ben servits. Vol dir també, respecte per la convivència, a nivell de límit de sorolls interns de l’edifici, i externs, procedents del carrer.
Vol dir, serveis socials , propers i ben dotats. Vol dir, recuperar l’autoritat perduda en molts aspectes de la vida quotidiana que s’han degradat fins extrems impensables, en temes com ordenació del trànsit, espais públics ben conservats i equipats, respecte a les normes ciutadanes de comportament al carrer. Càstig per conductes incíviques, i una llarga llista d’altres conductes que suposen viure bé, o malament, en funció del grau de compliment.
Toca ara, pensar en aquestes coses, potser petites, però determinants a l’hora de tenir una qualitat de vida adequada, a la que tothom aspira i a la qual tothom ha de tenir-hi dret. Estem lluny d’haver-ho aconseguit, i aquest és un dels reptes dels nous temps.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

ACABADES OBRES CAMI RIERA MERLÈS I PETICIÓ SEGON TRAM

2011-07-11T10:39:00.000-07:00

ACABADES LES OBRES TRAM NORD CAMÍ RIERA DE MERLÉS
Aquesta setmana es donen per acabades les obres de Condicionament i Millora del Camí Rural de la Riera de Merlès, en el tram nord que va de l’Hostalet ( Les Llosses) al Cobert de Puigcercós ( Borredà).
Aquesta actuació ha estat fruit d’un acord entre els Consells Comarcals del Berguedà i el del Ripollès, a instàncies dels alcaldes de Les Llosses i Borredà. Aquesta va ser una obra demanada 6 anys enrere, que va donar peu a un primer projecte i a una primera intervenció en el tram del Berguedà i ara ha pogut dur-se a terme, en la seva totalitat.
El tram pertanyent al Ripollès, de 2 quilòmetres va ser adjudicada a l’empresa Pasquina per part del Consell Comarcal, i el tram del Berguedà, de 1 quilòmetre va ser adjudicada a l’empresa Castellot.
El tram de Les Llosses s’ha fet de formigó amb protecció lateral, i el tram de Borredà s’ha realitzat amb paviment de terra compactada i un bon arranjament de cunetes i passos d’aigua. El conjunt ha estat ben rebut pels veïns, hostalers, i visitants que usen freqüentment aquesta via de comunicació entre les dues comarques.
L’import de les obres ha anat a càrrec dels dos consells comarcals, mitjançant subvencions de la Generalitat de Catalunya.

PETICIÓ PER ACCELERAR EL SEGON TRAM DEL CAMÍ RIERA DE MERLÉS.
Ara queda per executar la segona fase de CONDICIONAMENT CRTRA MERLÈS, per un import de 411.251,89 euros , consistent en la millora integral d’un tram de prop de 5 quilòmetres, que va del Cobert de Puigcercós fins la casa de La Molina ( La Quar).
Aquest tram a dia d’avui està molt malmès. Es va construir i asfaltar 20 anys enrere, i malgrat algunes petites actuacions, no s’hi ha fet cap actuació integral, de manera que hi ha nombrosos forats i espais degradats, en els quals l’asfalt ha desaparegut completament.
Inicialment s’havia previst fer la primera fase des de la cruïlla de la Crtra, de Gironella a Prats, fins la casa de La Molina, i tot seguit la segona fase. La realitat ha portat a que entre la primera i la segona fase hauran transcorregut 5 anys.
Es per aquest motiu que considerem urgent dur a terme aquesta actuació, per la qual la Generalitat per medi del PUOSC 2012 hi ha destinat 380.201,37 euros.
L’Alcalde de Borredà, l’any passat es va dirigir al Consell Comarcal del Berguedà demanant avançar l’obra, i sinó a iniciar els tràmits per la seva adjudicació durant el segon semestre d’aquest any 2011, de manera que a inicis de l’any vinent, les obres puguin començar, amb la previsió de que l’estiu vinent estiguin acabades.
La resposta del Consell Comarcal va ser positiva, de manera que esperem el començament dels tràmits, i tenir plenament renovat aquest tram l’estiu que ve. El trànsit per aquest camí és considerablement elevat, tant que fa les funcions de carretera de connexió entre les comarques del Ripollès – el Berguedà i Lluçanès ( Osona).

PLAÇA MAJOR - OBERTA O TANCADA ?

2011-07-09T04:21:00.000-07:00

PLAÇA MAJOR – TANCADA / OBERTA ? – MERCAT SETMANAL ?
Algunes persones ens han demanat el motiu d’haver tancat una part de la Plaça Major, no deixant aparcar, tal com hem fet durant els mesos d’agost, els darrers anys.
Aquest any hem volgut provar si era convenient o no, de tancar la plaça durant el mes de juliol. Pel que hem vist, hi ha poques persones que durant aquest mes utilitzin la plaça com a zona d’esplai, juntament amb els fills petits. Per contra, ens hem trobat amb una utilització incorrecta, per part d’alguns nens que la feien servir per jugar a pilota.
Davant aquesta situació, hem decidit, reobrir una part de la Plaça Major, a l’aparcament i a partir del 30 de juliol es tornarà a tancar, tal com fèiem altres anys, fins passada la Festa Major. Es dir pràcticament tot el mes d’agost la plaça estarà tancada, per poder-ne gaudir durant tot el dia.
I posarem avís de prohibit jugar a pilota. Hi ha una magnífica zona esportiva on tothom pot anar a jugar.

MERCAT SETMANAL.
El dia de mercat és els dilluns , no festius, des de fa molts anys. Aquest dia es manté com a dia de mercat, en el mateix lloc de sempre. La Plaça Major, i posarem al dia l’ordenança que regula aquesta activitat, per poder cobrar la taxa corresponent a totes les parades.
L’import de la taxa servirà per continuar embellint el poble amb noves jardineres i altres materials que siguin adients en un poble com el nostre.

PRESERVAR EL PATRIMONI RURAL - art. La Rella

2011-07-05T04:18:00.000-07:00

PRESERVAR EL PATRIMONI RURAL.
Quan parlem de patrimoni, sovint ens referim a les esglésies, monuments, edificis públics, fonts, etc. Es a dir, tot allò que pertany a estaments oficials, siguin Parròquies , Bisbat, o Ajuntaments, però molt poques vegades parlem de patrimoni privat.
I en canvi podem veure per tot el Lluçanès i comarques veïnes un immens patrimoni particular, format per cases de pagès, autèntics monuments d’arquitectura civil que marquen les èpoques i la riquesa o decadència de la zona.
Què està passant amb aquest patrimoni ? Quin és el seu destí ? Tot depèn de qui en sigui el propietari i com li vagin les coses. Es a dir, depèn totalment del destí de la família propietària i de la major o menor sensibilitat que tingui envers el patrimoni heretat. Això vol dir, que molt d’aquest patrimoni pot desaparèixer en qualsevol moment. En tenim proves ben palpables per tot arreu.
Antigues cases pairals, antics molins, cases fortificades, cabanes de pastors, granges, etc, conformen un conjunt d’un valor inestimable, sobre un territori esplèndid a nivell de natura.
Alguns ajuntaments i la pròpia Generalitat han legislat per preservar algunes d’aquestes construccions, però no sempre en la bona direcció. Molts pagesos, temen i amb raó que posar l’etiqueta de “protegit” equival a tenir una propietat mig hipotecada per normatives que obliguen molt i donen pocs drets, per no dir-ne, cap.
En d’altres països, tenir una casa pairal, suposa un legítim orgull per ser una mostra d’antiguitat i arrelament a la terra, al paisatge, a la història del país. No se’ls ocorriria en cap moment, construir una granja al costat, feta de totxanes, amb teulada d’uralita. O posar-hi un cobert , fet de pressa i corrents, amb qualsevol material de rebuig, per plegar-hi eines, cotxes, tractors vells o nous, etc.
Aquí, massa sovint veiem imatges com aquestes. També és cert que molts propietaris mantenen les seves propietats en magnífiques condicions. De totes maneres, ha d’haver-hi una línia permanent d’ajuts per poder preservar tot aquest patrimoni. Arreglar la teulada d’una d’aquestes cases immenses pot suposar un cost inassumible pels propietaris, i no es pot traspassar la única responsabilitat a ells, si realment volem conservar els edificis civils que tenim per tot arreu.
Seria desitjable facilitar ajuts, en forma de subvencions o crèdits en condicions especials, a tothom qui vulgui restaurar patrimoni. No ens podem permetre deixar caure cases o altres tipus de construccions, per molt privades que siguin perquè mai més les recuperarem, de manera que si es donen ajuts per la implantació d’activitats econòmiques, o per millorar paisatges, per mantenir boscos, rieres , etc, és justificable donar-ne per garantir la supervivència del patrimoni rural que tenim. Es un testimoni clau de la nostra història col•lectiva.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).

BATIBULL DE XIFRES-art. Regió 7

2011-07-05T01:58:00.000-07:00

BATIBULL DE XIFRES
Estem ja al final del període en que els nous ajuntaments han de fer el ple de cartipàs i fixació de les regles de joc de l’actual mandat. Entre els punts a acordar hi ha el tema de les remuneracions, indemnitzacions o compensacions que han de tenir els alcaldes, regidors de govern i d’oposició.
Cada quatre anys es produeix un allau d’informacions, polèmiques i crítiques per les xifres que salten als mitjans de comunicació amb molt pocs detalls, i en alguns casos, amb un elevat grau de demagògia en funció de qui dona la informació i com la dona.
No és estrany que haguem tornat a tenir la mateixa polèmica, incrementada per la situació general de crisis que viu el país, i que fa més sensible qualsevol xifra, sense els oportuns aclariments. I ens ha de preocupar aquesta polèmica perquè s’afegeix a d’altres que tampoc son gens positives per la gent que ens dediquem a la política amb més o menys intensitat, amb compensacions o sense, que de tot hi ha en aquest àmbit.
Fa una dotzena d’anys que ,davant aquesta situació, es va proposar que fossin les dues entitats municipalistes les que fixessin uns barems pels sous d’alcaldes. El més fàcil era fer-ho en base el nombre d’habitants de cada municipi. I així es va fer, tot i que la realitat és molt variada i complexa com per simplificar-la tant, però ha servit durant uns anys.
Ara, però caldria actualitzar-los i adaptar-los a les noves realitats, sense ànims, però d’imposar res, perquè els ajuntaments tenen la seva autonomia garantida en aquesta i moltes altres decisions. Amb tot, sí seria convenient no tenir cada quatre anys unes polèmiques que no afavoreixen en res l’imatge dels representants municipals.
Caldria també donar més detalls per part dels mitjans de comunicació perquè sovint es barregen conceptes radicalment diferents. I pràcticament enlloc s’exposa si el sou fixat és per dedicació complerta o en un determinat percentatge. O si és brut o net, l’import donat.
En la majoria de casos es comparen sous de municipis en funció del padró d’habitants, i d’aquí se n’extrauen conclusions precipitades. No és igual un municipi costaner o d’alta muntanya, per posar dos extrems, en que durant l’any té tres o quatre mil habitants, i els caps de setmana i per vacances superen els deu o quinze mil. El pressupost a gestionar, els serveis , el personal ha de tenir unes dimensions molt més grans que un municipi que no tingui aquestes característiques.
L’important és la transparència i que tothom sàpiga les condicions en que treballa el seu Consistori. Si se n’ha abusat de les condicions aprovades hi ha l’oposició que ho ha de denunciar, i sinó els ciutadans passaran comptes , amb el seu vot. En principi, i com a regla general, la dedicació més o menys intensa a un ajuntament, ja no es pot fer a hores perdudes. Ni per part dels regidors, i encara menys , per part de l’alcalde.
Es just, doncs, que la dedicació es compensi perquè va a favor d’un millor funcionament de l’ajuntament. El tema és de proporcions. En general, i més en aquests moments, les xifres han estat molt majoritàriament raonables i algunes que han sobresortit no sempre s’han donat en tots els seus detalls. Mirem bé les dades, i no ens creguem sempre algunes comparacions, mal extretes i no comparables, per raó de factors diferents.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

CINQUÈ ANIVERSARI PBB

2011-07-02T03:46:00.001-07:00

CINQUÈ ANIVERSARI PENYA BLAUGRANA – BORREDÀ

Avui, dissabte dia 2 de juliol de 2011, es celebra el cinquè aniversari de la PBB, amb actes que comencen a les 5 de la tarda i acabaran amb un sopar en el Restaurant Baix Pirineu.
A les 5 de tarda , l’ajuntament rebrà la Junta Directiva de la PBB, a la Casa Consistorial on es faran les salutacions de rigor, i tot seguit , hi haurà una cercavila pel poble acompanyada de tambors.
Ja des del matí es poden visitar les 3 copes aconseguides pel Barça aquesta temporada, així com comprar tot una àmplia gama de productes del Barça.
A les 7 de la tarda a l’Amfiteatre es farà un recital d’havaneres i cançons de taberna amb el grup Els Tranquils.
I a les 9 del vespre, sopar de germanor amb la presència de representants de diferents directius de penyes de la comarca.
Desitgem llarga vida a la PBB i l’animem a continuar organitzant tota mena d’actes esportius, d’oci i lleure. Per molts anys.
Joan Roma, alcalde de Borredà

RETALLADES INDISCRIMINADES- art. Celsona

2011-06-30T09:04:00.000-07:00

RETALLADES INDISCRIMINADES
Després de tants mesos de patir la crisis, i de parlar-ne, és evident que no queda cap racó del país que no sigui conscient de les dificultats dels propers temps. També tothom és conscient de que determinades obres hauran d’esperar millors temps. Estic pensant en la carretera Sant Llorenç a Berga, algunes depuradores, restauració de monuments, millores escoles, nous equipaments, etc.
Ara bé, el que preocupa enormement és veure retallades en serveis que consideràvem intocables, com son els hospitalaris. En aquest àmbit s’estan produint canvis molt profunds que afectaran totes les comarques i molt especialment les més petites, com el Solsonès, Berguedà, Ripollès i tantes altres.
Les mesures radicals es varen frenar durant la campanya de les eleccions municipals per no perjudicar les candidatures de CiU, però ara tornen amb plena força. Pel que sembla està en marxa un nou concepte d’atenció sanitària, més concentrada en llocs molt determinats i allunyada del territori.
Les conquestes obtingudes durant tots aquests anys encaminades a tenir bons serveis a nivell comarcal, i evitar, així desplaçaments més llunyans té els dies comptats. Si els rumors i informacions confidencials, esdevenen realitat, dintre de pocs dies els canvis esdevindran realitat. Aleshores ens donarem compte de fins a quin punt estem perdent qualitat de vida, i es modifica l’estat de benestar que tant ha costat aixecar.
Fins on arribaran aquestes retallades ? No ho sabem. No se’ns explica, i això encara empitjora la situació perquè els rumors van amplificant les pors, i les incerteses. Suposo que el govern vol imposar la política de fets consumats i no donar temps a organitzar-se a tots els nivells per rebutjar els canvis. Estem ja en ple estiu, època poc propicia per les mobilitzacions i tothom viu la crisis amb estats d’ànim prou delicats com per afegir nous moviments de reivindicació.
El cas, és que el degotall de retallades va apareixent en els mitjans de comunicació com temes ja decidits i no acordats amb les parts implicades. Es diu que s’han de fer i prou. Hem de creure que no hi ha cap altra alternativa, i aquest argument és el que hauríem d’estudiar i valorar. Sense explicacions ni documentació es fa impossible comprendre i acceptar les decisions preses a Barcelona.
En territoris rurals com els nostres, la proximitat dels serveis és bàsica, elemental. No és igual per una persona gran haver d’anar a Manresa, o més avall per tractar qualsevol dolència que poder-ho fer a Solsona – capital. Aquí tots ens coneixem, és fàcil ajudar-se uns als altres. Estem a quatre passes de casa i qualsevol gestió a fer la tenim a l’abast sense haver de recórrer a accions més complicades.
Ja entenem que determinades especialitats i serveis han d’estar en llocs més grans, però la medicina bàsica, i els tractaments més corrents els hem de tenir aquí mateix, a Solsona. I això ho volen canviar. No és just ni acceptable haver lluitat durant anys i més anys en aconseguir un bon nivell sanitari com perquè ara el puguem perdre en un instant. I els alcaldes no hem rebut explicacions, ni hem fet reunions. Com volen que avalem uns canvis que deterioren la qualitat en la salut dels nostres conciutadans? Abans de tocar res, que vinguin a explicar-ho al territori. Després ja decidirem què fem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

PROU DE RUMORS - art. Regió 7

2011-06-30T09:03:00.001-07:00

PROU DE RUMORS
El parèntesis de decisions del govern, motivat per les eleccions municipals, s’ha acabat i retornen els anteriors anuncis de retallades en tots els departaments i serveis, amb ben poca transparència, en la majoria de casos. Els rumors recorren el país, i arriben als més llunyans racons del territori. A la preocupació per la crisis financera, s’afegeix la preocupació per informacions, més o menys verídiques o fonamentades que agreugen notablement l’inquietut.
Aquest és el cas de la comarca del Berguedà, en diversos aspectes fonamentals. I com la nostra comarca, tantes altres es troben en situacions similars.
Vull parlar dels rumors, encara no confirmats ni explicats, de que l’Hospital de Sant Bernabé, quedarà dintre de pocs dies reduït a un quiròfan i 15 llits. Es a dir, que una comarca amb quaranta-dues mil persones serà atesa per una mena d’hospital de joguina, precisament, una vegada acabades, les obres d’ampliació projectades per l’anterior govern amb el compromís d’ampliar espai i especialitats.
I la minimització hospitalària aniria acompanyada de pèrdua de servei d’urgències permanent, reducció inevitable de personal mèdic , infermeres, etc.
També ens arriben rumors d’un possible canvi substancial en el funcionament del CAP de l’Alt Berguedà, així com altres canvis en els serveis mèdics locals i comarcals.
Com alcalde, no he tingut cap reunió, cap informació ni documentació oficial per part del Govern de la Generalitat. Es seriós parlar de rumors, abans de tenir-los confirmats? No hauríem de publicar rumors, sense contrastar-los. El problema és que veiem moviments, ens arriben inquietuds, i informacions confidencials per via oral que fan témer que tot pot esdevenir realitat.
Podem acceptar un desmantellament com l’exposat, sense plantar cara, els qui som representants acabats d’elegir en els nostres pobles ? Hem de callar si un servei bàsic com aquest està en perill de supervivència? Qui no recorda les batalles fetes per aconseguir un hospital com cal?
Podem acceptar un retard en el desdoblament de l’Eix del Llobregat, en època de crisis, però mai passar la comarca a tercera divisió en matèria hospitalària. Perquè no hi ha valentia en el Govern de venir a la comarca a donar explicacions ? Es que el Govern ha decidit canviar el sistema hospitalari, tancant centres comarcals per passar-los a d’altres demarcacions? Sinó com s’explica que l’hospital comarcal del Ripollés , situat a Campdevànol li augurin les mateixes modificacions que al del Berguedà?
Es que volen desplaçar la capitalitat sanitària , de Berga a Manresa, i de Campdevànol a Vic? Es a dir, concentrar en pocs llocs, els serveis que ara es donaven en molts indrets. Estem estalviant, o estem massificant un sistema sanitari que rebaixarà notablement la seva qualitat i proximitat?
Pertoca el govern i pertoca CiU donar explicacions i evitar la política de fets consumats. No podem acceptar com inevitable que conquestes aconseguides després de molts anys de lluita, siguin anonerrades en quatre dies. Prou de rumors, en una matèria tant sensible i tant essencial com la salut. Esperem explicacions.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

COMUNICACIÓ ACA - ESLLAVISSADA GORG DEL SALT

2011-06-28T07:33:00.000-07:00

AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA
Director General
Barcelona
Borredà, 23 de juny de 2011

Benvolgut Senyor,
En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà li

COMUNICA

Que arran les darreres pluges intenses caigudes en el municipi de Borredà ( Berguedà) s’ha produït una forta esllavissada, a la zona del Gorg del Salt, en espai depenent de l’ACA.
Aquesta esllavissada ha comportat el tall del camí de comunicació amb el Gorg, així com l’arrossegament de nombrosos arbres i arbustos, motiu pel qual l’ajuntament ha decidit posar un cartell de prohibit el pas.
Amb tot el perill no ha cessat, degut a l’existència de diverses zones de la paret lateral amb possibilitats de produir noves esllavissades, en el cas de noves pluges intenses o per altres causes.
Es per tot l’exposat que

SOL•LICITA

La intervenció urgent dels seus tècnics per supervisar l’estat actual d’aquesta zona, i preveure-hi una immediata intervenció per evitar qualsevol altre perill, i al mateix temps poder deixar lliure l’espai per fer visitable un dels indrets més característics del nostre poble.
L’espai afectat es troba a uns 500 m, del nucli urbà, afecta la Riera Margansol, i concretament el gorg més emblemàtic per visitar i per anar-hi a nedar.

A l’espera de la seva prompta intervenció, el saluda cordialment.

L’alcalde – president: Joan Roma i Cunill

ROMUALD FREIXA I COSTA, UN CIUTADA EXEMPLAR

2011-06-24T13:54:00.000-07:00

DECRET D’ALCADIA

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà, informo a tots
els ciutadans i ciutadanes, de la defunció de ROMUALDO FREIXA I COSTA, i DECRETO DOS DIES DE DOL OFICIAL, en memòria seva.
En Romualdo Freixa, ha estat una persona rellevant en la vida del nostre poble , just fins a l’hora de la seva mort.
Un ciutadà exemplar que ha sabut compaginar la vida professional com forner durant més de 50 anys, amb la d’activista polític, cultural , social i mediambiental.
Ha estat 8 anys tinent d’alcalde de l’ajuntament de Borredà ( 1983 – 1991). Ha presidit l’ADF Sobrepuny des de l’any de la seva fundació fins a data d’avui. Ha estat present i actiu en totes les activitats de caire cultural i festiu del poble i ha col.laborat en quants esdeveniments han tingut lloc en el municipi i comarca .
Era el millor coneixedor de la història de Borredà. Una persona indispensable per poder informar i documentar de tots els esdeveniments ocorreguts en el municipi, en el més llunyà passat o el més recent present.
La llista de realitzacions i participacions a tots els nivells és molt alta, i resumeix l’esperit inquiet i actiu d’un home que estimava el seu poble , el seu país, la cultura, l’art, i tot el que ens envolta.
En record seu, li dediquem aquests dos dies de dol oficial. Sempre el tindrem en el nostre record com un ciutadà exemplar.

Borredà, 24 de juny de 2011.

L’ Alcalde – President

Joan Roma i Cunill

PROHIBIT BAIXAR AL GORG DEL SALT

2011-06-24T02:09:00.000-07:00

PROHIBIT BAIXAR AL GORG DEL SALT PER PERILL ESLLAVISSADES
Fa uns dies es va produir una forta esllavissada que va provocar la caigudes de grans rocs sobre el camí del Gorg del Salt, just abans d’arribar al gorg. L’esllavissada va tirar per terra tot un seguit d’arbres i per tant el camí ha quedat en molt males condicions.
Amb tot, el perill es manté degut a alguns rocs en situació inestable que poden caure en qualsevol moment.
Per aquest motiu l’ajuntament ha decidit posar un avís de perill en el camí de baixada, i també ho ha comunicat al Departament de Medi Ambient de la Generalitat perquè vinguin a inspeccionar l’espai i prenguin les decisions oportunes.
Recomanem a tothom fer cas d’aquest avís per evitar mals majors.
L’Alcalde, Joan Roma