Joan Roma

2008-05-22T06:58:00.000-07:00

UNA DIFICIL CONVIVÈNCIA.
Fa un parell d’anys, un grup de pagesos, ramaders i propietaris forestals, repartits entre les comarques del Berguedà, Ripollès, Osona i Solsonès varen fer arribar un detallat escrit, sobre els danys i perjudicis causats per l’enorme increment d’espècies de fauna salvatge en amplis territoris del país.
Com alcalde d’un dels municipis afectats em vaig fer ressò del problema i el vaig traslladar a la Generalitat. Ara, els mateixos afectats, ens han fet arribar una nova crida perquè la situació es fa insostenible i causa danys irreparables, fins posar en perill la continuïtat de molts dels afectats.
Per molts dels que llegeixin aquest escrit els pot semblar estrany o exagerada la situació que descriuen els afectats, però la realitat certament és greu i contradictòria amb la visió que molts tenen de la natura i la fauna salvatge. En principi, pot semblar bonic i interessant que els boscos , s’omplin d’espècies que abans eren ben escasses. El problema és quan aquestes espècies es multipliquen a un ritme increïble i entren en competència, per les pastures, amb els ramats domèstics, i no estan prou controlades sanitàriament, com per transmetre malalties al bestiar sanejat dels pagesos i ramaders. Aleshores, la seva presència esdevé problema i crea una situació greu. En aquestes, estem.
Fins ara, tothom parla i constata el gran nombre de porcs senglars presents en el territori ,fins fer-se presents a l’entorn de Barcelona i altres grans pobles i ciutats. També molts han vist les destrosses que poden causar aquests animals en vailets, horts, i camps, en general, a la recerca de menjar. Però, ja no és tant habitual parlar del gran increment produït en altres espècies de fauna com cérvols, cabirols i isards, els quals s’han multiplicat per tot arreu en els darrers anys i han esdevingut un problema greu , en molts territoris del país fins arribar a cotes mai vistes anteriorment.
Les queixes, doncs, tenen un fonament evident i en sóc testimoni habitual quan caminant o passejant a cavall per diferents termes municipals, puc veure el que abans era excepcional. Anys enrere trobar un cérvol, un cabirol o un isard era ben poc habitual i objecte d’un moment fortuït. Ara és habitual i ben normal trobar ramats sencers, en indrets ben propers uns dels altres d’aquestes espècies.
L’abandonament de terres en molts indrets ha produït una desertització de presència humana en territoris immensos. La falta de predadors naturals, facilita la multiplicació d’aquestes espècies. I una excessiva protecció administrativa i la concessió de poques llicències de caça, motiva l’expansió d’aquests ramats per tot arreu, i la lògica competència amb els ramats de bestiar domèstic que hi pastura. Competència per les pastures i perill de traspàs de malalties cap el bestiar sanejat dels pagesos. En tenim casos i proves ben concloents.
Davant d’aquesta situació, he reclamat a la Conselleria de Medi Ambient i a la d’Agricultura una actuació conjunta i urgent per evitar mals majors que posin en perill la supervivència d’una espècie autènticament en vies de desaparició: la dels pagesos.
A Catalunya tenim menys de cent mil pagesos a plena dedicació. Es evident que cada un que plega suposa un greu problema pel país i pel territori. S’abandona una part de terra, es desertitza una zona i ningú pren el relleu per cuidar el paisatge, i produir aliments bàsics per la població. Mal negoci per tots plegats.
Totes les masses, piquen, explica la dita popular. I és evident que cada territori pot sostenir un determinat nombre d’animals. Hem de poder prioritzar i facilitar que el bestiar domèstic sigui degudament protegit, i facilitar l’existència de la fauna salvatge en un nombre suficient per la seva preservació i existència, sense posar en perill la supervivència de l’activitat agrícola i ramadera. I controlar degudament el sanejament d’uns i altres com per evitar el traspàs de malalties que poden arruïnar l’economia familiar. En aquestes estem, i això reclama canvis substancials en la manera d’entendre i actuar , per part de la Generalitat en aquest i altres temes.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).

2008-05-22T04:07:00.000-07:00

INAUGURACIÓ DEL NOU SISTEMA INFORMÀTIC – JUTJAT DE PAU
Fa poc més d'un parell de mesos que una empresa contractada per la Generalitat va començar a instal•lar la infraestructura per posar un equip informàtic destinat al Jutjat de Pau.
Avui dia 21 de maig, han portat tot l'equip i , amb ell comença una nova etapa, a Borredà i en tots els petits municipis. Ja era hora que facilitessin mitjans tècnics apropiats per poder treballar com cal.
L'equip s'ha instal•lat al despatx d'alcaldia, degut a tenir ja ocupats els altres llocs de treball de la secretària – interventora, i de la administrativa – comptable. I també pel fet de que el treball administratiu del Jutjat de Pau, es prou flexible com perquè es pugui fer, en moments en que el despatx no es fa servir.
De totes maneres això posa més en evidència que cal ja pensar en preparar la planta baixa de l'ajuntament per poder traslladar les oficines a les antigues dependències del consultori mèdic. Allà hi ha més espai, i es podrà repartir millor, tant els llocs de treball com tot l'equipament informàtic. Esperem poder preparar l'espai, passat l'estiu per fer el trasllat a finals d'any. A més, amb l'avantatge de que es disposarà d'un servei de calefacció en perfectes condicions de funcionament.
Tornant, però al principi, avui no deixa de ser un dia important pels qui portem molts anys a l'ajuntament, perquè veiem com per primera vegada la Generalitat es preocupa de dotar els Jutjats amb eines del segle XXI. Sempre s'ha anat amb una gran precarietat de mitjans i ara es veu l'interès per avançar cap a cotes de rapidesa i eficiència. També estem informats de que aviat es podran fer certificats de matrimoni, naixements i defuncions per sistema informatitzat. Els llibres habituals aniran quedant enrere i també en aquest apartat s'entrarà en una nova etapa.
En fi, donem a conèixer aquesta novetat i estem segurs que ajudarà a treballar amb major rapidesa i seguretat a tot el personal de la administració de justícia, i a relacionar-nos més eficaçment uns jutjats amb altres.
Joan Roma, Alcalde de Borredà

2008-05-20T04:57:00.001-07:00

PAGESOS I FAUNA.
Des de fa temps estem contemplant el progressiu abandonament de terres per part de pagesos, fins el punt de que s’estan convertint en una espècie en vies d’extinció. No arriben ni de bon tros als cent mil els pagesos, a plena dedicació a tot Catalunya i és evident que cada baixa, produeix uns efectes clarament negatius en el conjunt del país.
Per alguns , els pot semblar poc greu de que amplis territoris de Catalunya estiguin deshabitats, però la realitat és una altra i especialment preocupant. I ha de portar a canvis substancials en la preservació i manteniment dels que tenim, per evitar la deixadesa i falta de protecció del territori , a més de garantir el subministrament d’elements tant essencials com son els aliments.
Precisament l’abandonament del territori, i un fals dilema, de protecció de la fauna salvatge, col.loca una part de la pagesia, ramaderia i també de les propietats forestals, en situació insostenible.
Ara mateix, en amplis espais del nostre país, s’estan reproduint i multiplicant diferents espècies de fauna salvatge que competeixen durament amb els pagesos ( entenent per pagesos , tant els dedicats a la agricultura, com a la ramaderia o a propietaris forestals de dimensions modestes).
Molts alcaldes hem rebut queixes, peticions, signatures, escrits i documents diversos exposant la greu situació que pateixen moltes explotacions agrícola-ramaderes. Sóc un dels receptors d’aquests escrits, com també testimoni habitual de les destrosses i problemes que poden causar les diferents espècies de fauna quan el seu nombre és excessiu i no suficientment controlat a nivell sanitari.
D’uns anys ençà, no més d’una desena, era força excepcional trobar en determinats termes municipals, algun exemplar de cèrvol, o de cabirol, o isard. Ara, en una àmplia zona del país, en trobem ramats sencers, que baixen a cotes mai vistes, i es multipliquen amb una rapidesa sorprenent.
I ja no parlem de porcs senglars perquè la seva presència i multiplicació ha estat exponencial, produint danys enormes en explotacions agrícoles, i destrossant grans zones que tardaran anys a recuperar-se.
Però, ja no solament hem de parlar de la competència , en matèria de pastures que provoca la presència massiva i no prou controlada de les espècies abans esmentades, sinó una altra de més greu: la sanitària. Tots els pagesos han de tenir el bestiar sanejat, i això comporta controls constants i despeses importants per garantir-ho. La convivència dels bestiar domèstic amb aquesta fauna abundant i poc supervisada, provoca situacions de risc sanitari i constants problemes als pagesos,amb pèrdues importants.
I quan s’arriba a la situació present, cal ser contudent, en la resposta i actuació, a nivell d’administració. S’ha de modificar la política passada i present, envers les poblacions de fauna salvatge, per fer-la compatible amb la continuïtat de la activitat pagesa i ramadera. Es molt bonic trobar espècies salvatges per tot arreu, però si han de suposar un perill per la supervivència dels pagesos i els ramats domèstics, anem per mal camí.
S’ha de facilitar la reducció de les poblacions de fauna, portar un major control de l’estat sanitari, i col.laborar amb els pagesos per pal.liar els danys que causa, mitjançant actuacions ràpides i fàcils, burocràticament parlant. No és just carregar sobre les espatlles dels pagesos ,ramaders i propietaris forestals, la idíl.lica postal de fauna diversa i massiva, en molts indrets del país, competint de manera desigual i provocant danys irreperables. Pocs pagesos que tenim, cuidem-los.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

2008-05-15T07:26:00.001-07:00

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
Hbl. Sr. Conseller

Borredà, 15 de maig de 2008.

Honorable Sr. Conseller,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà ( Berguedà)

EXPOSA

Que en els darrers anys la comarca del Berguedà, i altres de veïnes, han vist créixer i multiplicar-se el nombre d’espècies de fauna salvatge que competeixen fortament amb els ramats dels nostres pagesos i ramaders , provocant pèrdues i destrosses en les finques, fins extrems ja insostenibles.
El gran nombre de cérvols, porcs senglars, cabirols, isards, etc, presents en el territori ha superat, i de molt el que mai havíem imaginat. Fins el punt que han esdevingut un autèntic maldecap , pels danys que provoquen, per la competició per les pastures i per les malalties que poden transmetre al bestiar sanejat que hi pastura.
Ja fa un parell d’anys que aquesta situació va portar molts pagesos i ramaders a elaborar un escrit de petició d’actuació urgent per part del seu Departament, en el sentit de facilitar un major control de les poblacions de fauna, i permetre augmentar el nombre de peces de caça, al mateix temps que s’elaborés i estudiés detingudament la qualitat sanitària de totes les poblacions presents en aquest ampli territori.
Enguany, se’ns han tornat a adreçar a diversos alcaldes, entre els quals el que subscriu, per tal de llençar aquest crit d’alerta i demanar una actuació urgent que no posi en perill la supervivència dels propis pagesos i ramaders.
Es per tot l’exposat que
SOL•LICITA
la presa en consideració, urgent, del Departament que vostè presideix i del qual depèn el problema que exposem , per adequar la presència de poblacions de fauna salvatge, en les proporcions que el territori pugui sostenir, sense posar en perill la pròpia supervivència de la activitat pagesa i ramadera que és primordial i essencial, per un autèntic equilibri territorial i medi ambiental.
I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 15 de maig de 2008.
L’ Alcalde – President: Joan Roma i Cunill

A L’HONORABLE SR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE.

2008-05-15T03:20:00.001-07:00

PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT
M.H. SR. PRESIDENT

Borredà, 15 de maig de 2008.

Molt Honorable Sr. President,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà ( Berguedà) li COMUNICA
El profund malestar , desànim i preocupació pel desenvolupament de la gestió lligada a la Llei de Dependència.
Com Alcalde, he seguit, supervisat i demanat informació sobre diversos expedients en curs , que afecten directament ciutadans del meu municipi. I com a càrrec de partit i persona coneguda a la comarca, m’he interessat per altres, a petició dels demandants o familiars directes, i el resultat ha estat el mateix: nul.
No hi ha mecanismes clars i eficaços per poder fer un seguiment rigurós dels expedients i no hi ha terminis per resoldre’ls ni fer-los efectius. La gent afectada viu entre el desconcert, la indignació i el desànim per uns anuncis d’ajuts que no veuen fets realitat.
En molts casos estem parlant de mesos en la finalització de les tramitacions i gestions exigides, en altres, de peticions que no reben resposta en cap sentit. Tot plegat crea una desconfiança total en els compromisos anunciats.
Es per tot plegat, que li
SOL.LICITA
La modificació de l’actual sistema de funcionament, exigint als responsables, resposta ràpida i eficient a les peticions fetes, i sobretot, un sistema clar per poder fer el seguiment de totes les peticions i desencallar els ja aprovats com perquè la gent afectada pugui començar a cobrar urgentment.
A la espera de que comprengui aquesta petició, rebi una molt cordial salutació.

L’ Alcalde – President

Joan Roma i Cunill

2008-05-13T03:52:00.001-07:00

CRÍTIQUES CONTRASTADES.
L’article de la setmana passada, parlant de retards, tramitacions excessives, burocràcies incomprensibles, etc, lligades a la llei de dependència i a la dels serveis socials han comportat que diverses persones i col•lectius es posessin en contacte amb mi per manifestar la total coincidència i reclamar solucions ràpides i contundents. He fet arribar aquestes peticions al Grup Parlamentari Socialista.
He de dir que la meva posició i la de molts altres càrrecs institucionals i de partit, és de clara incomoditat, per no dir indignació , respecte de com s’està portant la gestió en determinats àmbits del govern de la Generalitat.
Tots érem conscients del desgavell organitzatiu i econòmic heretat de l’època convergent. En puc donar fe perquè he estat en dues tribunes privilegiades per comprovar-ho, el Parlament de Catalunya i una alcaldia de poble petit. Ara , continuu d’alcalde i segueixo de ben a prop la política parlamentària, i les excuses dels primers anys de govern tripartit ja no valen per aquesta nova etapa de govern d’entesa.
Es a dir, posar ordre i concert en una administració és tasca dura i llarga, però no pot ser excusa per no veure’n fruits clars i contundents al cap de quatre o cinc anys. Estem lluny de sentir-nos satisfets dels resultats obtinguts en aquest període, almenys pel que fa els alcaldes, i amb ells , molts ciutadans.
No pot ser que tramitacions de temes importants com autoritzacions administratives, llicències ambientals, modificacions urbanístiques, altes d’activitats especials, etc, tardin mesos en ser resoltes. Moltes d’aquestes tramitacions van lligades a la creació de llocs de treball, modernització d’empreses, ampliacions d’activitats, etc, de manera que ja no és un perjudici per un poble concret la seva lentitud de tramitació sinó és el país que en sofreix els efectes negatius.
Continua la dinàmica de desconeixement profund d’una part del país a l’hora d’elaborar les bases de moltes convocatòries de subvencions destinades als ajuntaments, imposant condicions i propostes que no tenen cabuda en municipis petits. Sovint es parla de situacions que res tenen a veure amb els cinc-cents petits pobles de Catalunya.
Cada dia cal repassar el Diari Oficial de la Generalitat per veure què surt que pugui ser aprofitable pels petits. I és habitual trobar-hi condicions inassumibles o contradictòries amb les dinàmiques rurals. Ara mateix, alguns departaments han posat de moda demanar plans directors, plans especials, plans de tota mena, per serveis en pobles petits que en cinc minuts es tenen detectades les necessitats o les deficiències. Però sinó els presentes no tens dret a subvencions, una mostra més de la fractura entre ciutat i món rural.
I la gran descoberta de l’administració digital, i les signatures electròniques amb tota a seva complexitat i lentitud. No tenen assumit que una part important del territori té greus problemes de cobertura, que els sistemes queden col•lapsats, els centrals i els locals. O més greu encara, en les darreres setmanes han aparegut tot un seguit de convocatòries de subvencions i plans, en el DOGC, i els departaments no tenien a punt els programes per presentar les sol•licituds corresponents, donant peu a trucades, queixes, pèrdues de temps i nervis per fer en els darrers dies el que s’hagués pogut fer en els primers.
En resum, estem lluny d’on esperàvem estar i d’on hauríem d’estar a nivell d’eficàcia administrativa. Els ajuntaments ho constatem cada dia, i cal una sacsejada contundent a tots els nivells per assolir un grau d’eficiència adequada als temps que corren.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

2008-05-12T08:59:00.000-07:00

DEFICIÈNCIES GREUS DE GESTIÓ
Aquests darrers dies he tingut ocasió de tractar uns quants temes lligats a la llei de dependència i a la de serveis socials i he pogut comprovar que les coses no van , ni de lluny, com era d’esperar.
Es a dir, les lleis que afecten directament a la població més necessitada , precisen d’uns mecanismes especials de rapidesa, senzillesa en la tramitació ,i coordinació perfecte, entre departaments afectats.
Tenim al davant un panorama radicalment diferent de l’esperat i pels qui donem suport al govern de l’ Entesa ens causa una profunda decepció i indignació comprovar que les coses no van per on nosaltres esperàvem i desitjàvem. Es lògic, doncs que siguem realistes i sobretot honestos amb les nostres crítiques i exigències.
He tramès escrit al Grup Parlamentari Socialista per reclamar canvis substancials en la gestió de les dues lleis. No podem excusar-nos en que depèn d’un departament no governant directament per nosaltres perquè el govern és de tots i afecta tot el país. I en matèria de serveis socials no s’hi pot jugar.
Tenim milers de persones amb greu dependència que han seguit amb tota mena d’esperances i il.lusions, les informacions que preveien ajudes importants per la contractació d’ajudants i familiars que podessin col.laborar a fer més suportable la seva dependència. Després de mesos de gestions, anàlisis, informes, peticions a tot arreu, visites i altres històries, resulta que han d’esperar uns quants mesos més per saber si tenen dret a la prestació o no.
I quan els hi diuen que sí, tampoc els hi expliquen en quina data començaran a rebre les prestacions. Es inacceptable aquesta situació. Es jugar amb el més sagrat de les persones, la seva salut i la seva esperança.
Els casos, a més es van acumulant i no es desencallen. No puc saber si és que el tap en el pagament prové de la falta de diners, en aquests moments, o per tràmits administratius que s’eternitzen. I tampoc tenim una manera fàcil de saber-ho. Intentar parlar amb Benestar Social és impossible. Et van passant d’un lloc a altres i no acabes mai. Ara mateix he fet unes peticions via correu electrònic que vull veure quin resultat donen. En fi, si em passa a mi com alcalde, amb tots els mitjans al meu abast que no ha de passar als milers de persones que no tenen aquestes possibilitats.
Es preocupant que dues de les lleis més esperades pels socialistes, i per la població, en general tinguin una gestió tant deficient, tant poc explicada i tant poc exitosa. Som molts els alcaldes que reclamem una acció contundent, al més alt nivell. No pot ser que es deixi el Departament de Benestar Social, com únic responsable d’aquest desgavell. Pertoca a tot el govern posar-hi solució.
En tot cas, sí puc anunciar que si en les properes setmanes no es veu un canvi notable en la resolució d’expedients i en el pagaments dels ja aprovats , promourem accions de pressió perquè es prengui com una prioritat del govern el desencallament d’aquests expedients.
Seria trist haver-hi d’arribar, però més trist és comprovar la situació a dia d’avui, en que no podem donar explicacions d’expedients completats fa mesos i que ningú sap donar noticia de quan es posaran en vigència.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

2008-05-08T07:08:00.001-07:00

TRAMITACIONS EXCESSIVES
En pocs mesos s’han aprovat dues lleis de gran rellevància pel futur, però que estan donant peu a queixes i denúncies de la major part de la gent implicada directa o indirectament. Em refereixo a la Llei de Dependència i a la de Serveis Socials. Podríem ara afegir-hi la més recent contra la Violència de Gènere, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Totes tres, son lleis avançades, llargament esperades i desitjades, i que ens posen al capdavant dels països, en matèria de protecció a col.lectius molt necessitats de protecció i ajuda. Per tant podem estar legítimament orgullosos d’aquestes iniciatives.
Ara bé, i això ens passa massa sovint, la posta en funcionament d’aquestes lleis, com d’altres en altres casos, es fa d’una manera lenta, massa burocratitzada i amb contradiccions evidents, entre territoris i fins i tot entre serveis territorials del mateix àmbit. I això sí que ja és inacceptable.
I és que una llei sinó va acompanyada de mesures contundents per posar-le en pràctica, malament, perquè crea frustració i sensació d’engany. I de ben segur que tots coneixem en el nostre entorn més proper, multitud de casos de persones amb grans dependències que han omplert papers i més papers, han estat visitats, consultats i supervisats i mesos després encara no han rebut res de res. I estem parlant de persones per les quals cada dia és una heroïcitat viure o ajudar a d’altres a fer-ho.
No pot ser que un petit percentatge hagi resolt les tramitacions i estiguin cobrant les prestacions. En casos com aquests, la llei hauria de destinar una part important del seu primer pressupost a crear els òrgans d’avaluació i decisió, amb caracter d’urgència i facilitant els tràmits a tots els nivells.
No podem estar contents dels resultats pràctics, reals, del dia a dia, d’aquestes lleis, en el moment present. Tenim la sensació d’una maquinària lenta i feixuga com per qualsevol altra tema o apartat. I en aquest, la rapidesa i eficàcia havia de ser des del primer moment una mostra clara de la sensibilitat del govern envers les persones més necessitades del país.
El mateix podem dir de les altres dues lleis. D’entrada, i val per totes tres, les explicacions i documentacions que es donen al públic , no sempre contenen tota la veritat. Ens hem trobat amb sorpreses desagradables d’interpretar volums d’ajuts que després , amb la lletra petita, o interpretacions sesgades, han estat rebaixades o anul.lades per qüestions inacceptables.
Darrerament , diversos mitjans de comunicació s’han fet ressó de resolucions clarament injustes i no previsibles, amb la llei a la mà. Però que es produeixen i obliguen a buscar-hi solució sinó volem aparéixer com legisladors que no han fet bé la seva feina.
No pot ser que alguns grans dependents rebin un complement d’ajuda realment miserable quan se’ls havia promès una solució generosa i adient a les seves urgents necessitats. O que els mínims d’ingressos per una vida digna, encara no arribin a milers de persones que sobreviuen amb unes pensions de misèria, quan aquest any els complements havien de ser ja universals.
I a tot plegat, es suma la enorme paperassa que totes les administracions estan generant, i que provoquen enormes maldecaps a tots els afectats, sense obtenir-ne els resultats esperats. I és que cada llei hauria de portar en el seu desplegament els passos mínims indispensables per fer-la efectiva. I tant reduits que no fossin una barrera infranquejable com ho és ara.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

2008-05-06T10:57:00.001-07:00

REVISITANT EL MUSEU
Fa tres setmanes, vaig decidir fer una nova visita al Museu Episcopal i veure quins canvis s’hi havien produit, en els prop de cinc anys de la meva darrera visita. D’entrada he de dir que l’exposició sobre el neolític ,just a la entrada era realment interessant i instructiva. Ben feta, ben explicada i atractiva. Com han de ser les mostres en un museu que pretengui tenir un fort caracter pedagògic.
Feta aquesta primera part de la visita vaig continuar tot el recorregut, recordant velles imatges que ja se m’havien esborrat de la memòria. Vaig trobar alguna sala un pel fosca i amb reflexos de llum estranys com per poder llegir les explicacions pertinents.
De fet , la grandària del museu i el nombre de peces exposades és força adequada com per passar un parell d’hores en bona companyia, repassant una mica tot el llegat històric de la comarca.
Amb tot, tant en aquest museu com en altres, veig que la sensibilitat per donar explicacions en altres idiomes és nul.la o gairebé . Es un clar contrast amb el que és habitual en altres indrets, on la aposta per la cultura i el turisme, és decidida i eficaç.
La meva darrera visita a la ciutat medieval de Carcassona, o més recentment a Peñíscola i Morella, contrasten amb la unicitat de les explicacions només en català. I és que si volem posar la nostra cultura a l’abast de tothom, hem de fer-ho en altres idiomes.
Precisament la meva visita al Museu Episcopal va coincidir amb la d’un grup d’alemanys, els quals feien uns comentaris realment sorprenents sobre algunes de les peces exposades ( com les figures de sal, o d’altres) que no sabien interpretar. Portar un guia alemany facilita les coses , però no les resol perquè deixa multitud de coses per explicar.
Ens hauríem d’acostumar a planificar i exposar pensant en termes globals. El turisme és universal i tothom viatja per internet o personalment , per tot arreu. I arriba gent de tot el món a Solsona, i és lògic que visitada la catedral, el casc antic i altres indrets realment interessants de la ciutat, vulguin consumir una mica més de cultura i vagin al Museu.
I aquí haurien de poder fer la visita amb grans facilitats de comprensió. Sigui perquè tot figura en 3 o 4 idiomes, com és ben habitual en molts indrets, o perquè se’ls facilita un aparell – guia per poder fer la visita adequadament bé.
Ara estem parlant del Museu, però el mateix podem dir pel Santuari del Miracle, o altres indrets de primer ordre que conté la comarca i son motiu de visita des d’indrets ben llunyans. Tenim molt per mostrar, és lògic fer-ho de la millor manera possible, i sense cap mena de dubte, fer-ho en l’idioma del visitant, o un que conegui, és fonamental.
Una altra proposta interessant, seria oferir en el marc del Museu un audiovisual de la ciutat de 8 o 10 minuts que permetès encaixar el que es mostra, amb la història de la ciutat al llarg dels segles. Tot s’entendria millor i donaria un caire més atractiu al conjunt. En fi, no invento res, perquè aquests son recursos que podem veure en multitud de monuments i ciutats del món. Però, és que el potencial turístic i cultural de Solsona bé mereix copiar altres experiències.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

2008-05-06T08:01:00.001-07:00

POTENCIAL TURÍSTIC
En els darrers mesos han aparegut diferents estudis i comentaris sobre l’excel.lent potencial turístic de la comarca, i la millora que representa per aquest sector la nova autovia fins a Berga capital.
Es cert que si fem un repàs als darrers vint anys ens donarem compte de l’enorme salt que hem fet en aquest sector, i tots estarem d’acord que queda encara molt per fer. Es en aquestes perspectives de futur que ara hauríem de concentrar els notres esforços, per veure cap on hem d’encarar el sector , amb la vista posada cap a la qualitat.
Segurament estarem tots d’acord en que l’increment d’establiments de tota mena, cobreix bona part de les necessitats, i tampoc seria bo continuar creixent, en quantitat, sense tenir com a prioritat la qualitat. Es en aquest punt que van encaminades les accions dels organismes municipals i supramunicipals de turisme, de la mà de la Diputació de Barcelona i la Generalitat.
Hem discutit ja moltes vegades sobre la gestió turística, el planejament, la coordinació i la promoció de la comarca, en el seu conjunt. Des de punts de vista diferents, alguns hem defensat àmbits de gestió diferents, sota una visió conjunta, i perfectament coordinats. Hem de reconéixer que no sempre la bona coordinació ha estat reeixida i una certa sensació de falta de sintonia ha planat sobre les actuacions en matèria turística. Amb tot els resultats , a dia d’avui son força satisfactoris i res ens impedeix replantejar velles posicions , per anar cap a noves fòrmules de gestió, si es demostren més eficients.
La realitat de l’ Alt Berguedà i la del Baix, son força diferents, i durant anys la dinàmica turística de la zona alta ha anat molts passos per endavant de la del Baix. També és cert que a tot arreu hi ha excel.lents reclams turístics.
D’aquí la necessitat de reequilibrar esforços, sense frenar res del que es fa a la part alta, sinó fent córrer més la zona del Baix Berguedà, per oferir un conjunt més equilibrat i harmònic.
I hem de fugir de velles estratègies, poc útils en un món cada vegada més global. La potència cultural i turística de Barcelona és més que evident i reconeguda i estem a poca estona, per autovia d’aquest gran centre. Hem de aprofitar aquesta proximitat per sortir-ne afavorits. No deixem de ser la zona verda d’aquesta gran conglomeració urbana, en la qual tenim paisatge, arquitectura, tranquilitat, cultura, oci, lleure, etc, per oferir a un gran nombre de persones. Es la nostra gran oportunitat.
Crec que en les darreres reunions dels consorcis s’ha anat avançant cap a propostes més concretes, més pràctiques i realistes que temps enrere. S’ha de continuar per aquest camí, mitjançant la estreta unió entre el sector públic i el privat. També en aquestes relacions , les posicions s’han acostat, i la sintonia ha millorat. I és que els anys d’experiència i els resultats obtinguts avalen la direcció que s’ha emprès.
Ara, ja tots tenim clar que el sector turístic és d’una importància cabdal. Que dona molts llocs de treball, crea riquessa per tota la comarca, i pot oferir molt més del que ha donat fins ara. Es qüestió de mimar-lo, i garantir el seu futur. I en aquesta acció tots hi hem de col.laborar. Els serveis, infraestructures i equipaments son essencials, i la bona planificació i coordinació, també. Si cal emprendre algun canvi ,respecte situacions passades, estem disposats a dur-les a terme, a condició que garanteixin un millor funcionament del conjunt.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

2008-04-29T11:22:00.000-07:00

REACTIVACIÓ MUNICIPAL
De ben segur tothom veu amb preocupació la caiguda de la activitat econòmica, molt especialment la lligada a la construcció. Dependre tant d’un sol sector porta aquests problemes, i no és fàcil reactivar la economia, en poc temps i per a tanta gent.
Amb tot, s’estan produint algunes reaccions que han de comportar uns efectes clarament beneficiosos per tot el sector i permetre una reactivació, molt abans del que arribaria sense les decisions que tot seguit comentaré.
Es parla poc de la capacitat inversora dels ajuntaments, perquè sempre son més espectaculars algunes grans inversions dels governs autonòmics o de la administració central, però no deixa de ser essencial, el paper que juguen els municipis a l’hora de programar obres en tot moment i a tot arreu. Totes aquestes obres, des de les més petites a les més grans proporcionen milers de llocs de treball directes i indirectes.
I ara, ben aviat els ajuntaments rebran injeccions molt importants de diners de les altres administracions : Generalitat, Diputacions , Govern Central i UE, com per poder iniciar les programes d’inversions previstos en els programes electorals. Es a dir, en pocs mesos es licitaran centenars d’obres d’imports molt diversos que donaran feina a multitud d’empreses.Els diners rebuts, via subvencions, afegits als dels propis pressupostos municipals i amb crèdits complementaris, fan un gruix d’inversions de primer ordre.
I aquests inversions tenen la virtud de tocar tots els temes i tots els territoris, de manera que beneficien a tothom. I van des de la gran obra pública, com soterrament de vies de tren, aparcaments, zones esportives, urbanitzacions, pavellons, etc, passant per les obres lligades al cicle de l’aigua, o dels serveis municipals bàsics.
I aquest és un inici amb una durada de entre tres i quatre anys, tot el que resta de mandat municipal. Ja no es pararà en cap moment perquè la repercusió i repartiment d’ajuts s’allarga durant esl propers quatre anys. Hi ha , doncs, unes perspectives bones de recuperació de la activitat, en aquest àmbit tant rellevant de la obra pública i la construcció.
A tot plegat s’hi afegeix la decisió de la Generalitat d’avançar algunes de les grans actuacions en obra pública per ajudar a la recuperació de la activitat. En aquest apartat es parla de més de quatre mil milions , per injectar de forma immediata al mercat de treball, dedicat a les grans infraestructures i equipaments. Sense cap mena de dubte, s’ha de notar aquesta decisió.
I per últim, també a nivell de govern central, s’ha acordat avançar obres , inicialment projectades per a més endavant. Tot plegat, ha de permetre millorar sensiblement el moment actual i frenar la desacceleració que s’autoalimenta, si ningú hi fa res per aturar-la.
Queden per fer altres actuacions que les hem vist en alguns municipis, impulsades per ajuntaments realment innovadors i que suposen entrar en àmbits , fins ara poc explorats i que poden donar idees a la Generalitat o al Govern Central per copiar-les. Es el cas, de negociar la compra de vivendes noves, a promotors que no les poden vendre als preus inicialment previstos i que estan disposats a cedir-les a lloguer, avalat per l’ajuntament, o vendre-les a preu de cost. Es una bona ocasió de fer-se amb un parc de vivendes de lloguer o en propietat a preus raonables.
I seria poc raonable ficar-se en noves promocions de vivenda de promoció pública si existeix la possibilitat de comprar-ne de ja feta, en condicions similars al cost de noves promocions. En aquest i altres apartats, son els ajuntaments els que han aportat noves fòrmules àgils i imaginatives per aprofitar recursos i resoldre problemes. Una demostració més del poder d’innovació de les corporacions locals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

2008-04-25T07:23:00.001-07:00

GARANTIR L’AIGUA.
Aquests dies estem comprovant el cabal que pot donar el nou pou de Casadejús. Un pou fet pel propietari de la finca, Ramon Ticó, el qual ha donat totes les facilitats perquè puguem saber la capacitat que pot donar, i al mateix temps ens ha fet saber de que el posa a disposició de tot el poble.
La brigada d’obres ha fet diverses extraccions durant uns dies i pel que sembla, en el subsòl existeix una bossa d’aigua d’un volum considerable i al mateix temps , un corrent d’aigua que la va alimentant. El que hem de saber és si val la pena preparar tota la infraestructura per poder bombar l’aigua i conduir-la al dipòsit de Campalans, o buscar altres aportacions d’aigua d’altres llocs.
En pocs dies, decidirem què fer , respecte aquest pou. Si el cabal fos important, ja no buscaríem noves captacions, sinó, continuaríem cercant en llocs estudiats i proposats per diferents tècnics en aquesta matèria.
Anys enrere, foren varis els buscadors d’aigua que varen marcar possibles indrets en la zona de Subirà, Cabanes ( on ja n’hi tenim dos) i en alguna altra finca propera. Tot indica que les millors opcions estan cap al nord, i en canvi no es creu gaire bona, la zona sud.
En qualsevol cas, les actuals captacions en funcionament,garanteixen l’aigua pels propers anys. La despesa en aigua se situa en el punt més àlgid de l’estiu en uns 500 m3 al dia. Tenim captacions suficients per cobrir aquesta demanda, sobretot ara en que hem augmentat la capacitat de les reserves fixes, amb el dipòsit de Campalans. I properament es farà el nou dipòsit de 1.000 m3 de Subirà. De totes maneres, sempre és millor tenir una nova captació, com a garantia per un futur més llunyà, en matèria de nous cabals. Per això s’ha demanat al Servei de Medi Ambient de la Diputació, continuar buscant noves reserves d’aigua i en els propers dies, el tècnic especialista, tornarà al poble per proposar un nou lloc de perforació.
Volem decidir entre el pou de Casadejús, o un de nou, en un altre lloc, per poder-nos acollir a les subvencions de l’ ACA que es poden demanar d’aquí al mes de juliol i que serviran per poder fer obres els anys 2009 i 2010.
Com es pot veure una mica per tot arreu, l’aigua ha esdevingut un element essencial i escàs en la majoria de territoris. I en molts llocs, han esperat massa a fer inversions en aquest tema, i ara tots han de córrer per salvar la situació. No és el nostre cas perquè des que varem assumir el servei, l’any 92 hi hem destinat molts diners i molta atenció. Per això ara la tenim garantida. Però, a la vista de les constants sequeres, és millor tenir-ne molta que no pas la justa. D’aquí les proves que estem fent, i les que continuarem fent fins tenir-ne de sobres.
I també volem assegurar la zona de Sant Esteve. Dintre de poques setmanes ha de sortir una convocatòria de subvencions per comarques de muntanya i allà hi col.locarem la petició d’ajut per la construcció del dipòsit de 500 m3 que hem decidit posar allà.
En fi, aquests son els diners més ben invertits, i son els que permeten assegurar el creixement del poble , sense carències en un element bàsic com el de l’aigua.

2008-04-22T08:55:00.001-07:00

ACCIDENT, EN DIRECTE
M’agafo un parèntesi en els escrits sobre ajuntaments, per tractar sobre un accident ocorregut el divendres passat, a tres quarts de nou del matí a l’ Eix del Llobregat, direcció Manresa, a l’alçada del terme municipal de Navàs. I ho faig per extreure’n algunes conclusions i propostes que poden anar bé de cara el futur.
En els molts anys de conducció i uns quants centenars de milers de kilòmetres ,fets per carreteres de tota mena, m’ha tocat ajudar a uns quants accidentats. I el divendres passat, la casualitat em portà a ser el primer a socórrer una noia de Puig-reig , greument accidentada, en el punt indicat. Vaig activar el telèfon d’emergències, el 112, detallant els fets i reclamant urgentment un equip del SEM.
Al cap de 3 o 4 minuts, varem tenir la sort de que una infermera de Calaf, acabada de sortir de servei del SEM de Berga, trobés l’accident i s’aturés a prestar una ajuda realment professional, i donés més i millors detalls al 061, de manera que s’activés l’helicòpter medicalitzat.
En resum, en poca estona teníem tots els cossos implicats en plena feina: Mossos, Servei de conservació de carreteres, bombers, SEM /ambulància i SEM/helicòpter aparcat en plena carretera, a la espera de poder traslladar la accidentada. I és aquí on sempre és interessant de veure com funciona el dispositiu i comprovar la eficiència del conjunt. Vaig poder comprovar una perfecta coordinació i supeditació a un comandament únic, i que tot el material funcionava i era adequat a la feina prevista. Tallar ferros, extreure trossos del vehicle, i col•locar peces per poder millor treballar, tot protegint l’accidentada, pot semblar fàcil , en teoria, però és realment complicat , en la pràctica.
Tot va anar segons el previst, i en un temps raonablement curt, tot i que es fa etern pels qui ajuden o s’ho mirin. El resultat, fou esplèndid amb la noia traslladada en helicòpter cap a l’Hospital General de Manresa , amb el fèmur trencat, masegada per tot arreu, però sense cap perill especial. Per tant, felicitats a tots els cossos que varen intervenir i així ho vaig transmetre a la Generalitat.
Amb tot, sempre va bé, comprovar alguns aspectes a millorar o a tenir en compte per futures ocasions. El primer fou que ,degut a l’impacta el vehicle va quedar mirant cap a Berga, i en la meva trucada al 112 vaig cometre l’error de donar el sentit erroni , de l’accident. Pels vehicles d’ajuda provinents de Manresa, havien d’arribar-se fins a l’entrada de Puig-reig /sud per poder canviar de sentit. Després he comprovat altres trams en que la mitjanera no permet canvis de sentit, en casos d’urgència. Per aquest motiu he adreçat peticions al Conseller de Política Territorial per veure si és possible facilitar algun pas , cada 3 o 4 km. Agilitzaria la arribada dels equips d’emergències.
Un segon tema és deixar clar a tothom el telèfon d’emergències universal. Si el 112, o el 061. He de dir que el 112 va atendre la petició diligentment i amb total eficàcia. Però, encara hi ha molts que pensen que és millor , en casos d’accidents, activar el 061. O un, o l’altre, perquè les duplicitats poden portar a confusions pels propis serveis.
I per últim, l’avís als familiars. En aquest cas ,vaig oferir-me als Mossos, recollir i portar les pertinences de la conductora, a l’ajuntament de Puig-reig, i avisar la família. Tot va anar bé, però segurament pel conducte ordinari, l’avís s’hagués realitzat molt més tard, donant peu a possibles angoixes per no haver arribat a la feina, i rebre trucades demanant per ella, etc. En definitiva, quan més aviat es pugui donar avís, millor per a tots. I per acabar, constatar, que portar el cinturó realment és útil i ho vaig poder comprovar. I que tenim un dispositiu d’emergències equiparable als millors d’Europa.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

2008-04-21T01:37:00.001-07:00

DEPARTAMENT POLÍTICA TERRITORIAL
DEPARTAMENT D’INTERIOR

Borredà, 21 d’abril de 2008.

Hbles. Senyors Consellers,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà

EXPOSA

Que el divendres passat, dia 18 a les 8.45 es va produir un accident automovilistic a la C-16, sentit Manresa, a la alçada del municipi de Navàs ( Bages). En aquell precís moment circulava en el mateix sentit, i vaig ser la primera persona a auxiliar a la conductora del vehicle, greument accidentada.
La activació del telèfon d’emergències, el 112, i la resposta de tots els cossos implicats fou ràpida, eficient i ben culminada, amb el trasllat per helicòpter cap a l’ Hospital General de Manresa.
Amb tot, la trucada al 112 contenia, per la meva part un error en el sentit de la circulació, degut a que el vehicle accidentat va quedar mirant ,sentit Berga i així ho vaig indicar, i no cap a Manresa, com era realment.
L’arribada dels primers vehicles de Mossos i Bombers , em va fer adonar de l’error, i posteriorment vaig poder comprovar la falta de sortida d’escapament al llarg de l’autovia, per passar d’un sentit a l’altre, cada certa distància.
Es per aquest motiu que els
DEMANA
Estudiar la possibilitat de trencar aquesta continuïtat de la mitjanera de separació entre un sentit i l’altre, per aconseguir passos, cada 3, 4 o 5 km, i així facilitar l’accés dels vehicles d’emergències , vinguin d’on vinguin . Ara, han d’arribar al poble veí i donar la volta, amb la conseqüent pèrdua de temps i esforços.
Pel demès, prego facin arribar als responsables dels cossos activats: Bombers, SEM(Ambulància i Helicòpter), Mossos i Servei de Conservació Carreteres, la més sincera felicitació per la perfecta coordinació i bon treball realitzat.

I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 21 d’abril de 2008.

L’ Alcalde – President: Joan Roma i Cunill

ALS HONORABLES CONSELLERS DE INTERIOR , I DE POLÍTICA TERRITORIAL- DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:

2008-04-17T07:44:00.001-07:00

EL MES QUE VE FINALITZA EL PAGAMENT DEL RENTING PER LA INSTAL•LACIÓ FALLIDA DE WI –FI.
Cinc anys enrere, a la vista de la incertesa i la negativa a portar ADSL al municipi de Borredà per part de Telefònica i altres empreses de comunicacions, l’ajuntament es va posar en contacte amb diverses empreses del sector que asseguraven poder donar cobertura a tot el poble amb un sistema fiable i a uns preus raonables.
Es varen mantenir entrevistes en diverses empreses i finalment va semblar que ASPENTER oferia una qualitat i unes prestacions realment interessants, a uns preus semblants als d’altres empreses d’àmbit nacional i estatal.
Es varen fer vàries reunions amb els tècnics i els directrius i finalment, es va acordar signar un contracte per tirar endavant la proposta. La pressió de molta gent i el desig de l’ajuntament d’oferir un servei , esdevingut indispensable per molts professionals , estudiants i població en general, va portar a tirar endavant el projecte.
Les incidències negatives varen començar molt aviat, i la malaltia del tècnic principal va complicar enormement les coses, fins el punt de incomplir la major part dels terminis, prestacions i posada en funcionament. Varem requerir l’empresa a complir tots els punts del contracte, però malament quan una empresa no disposa dels mitjans tècnics i econòmics indispensables.
La mateixa empresa havia ofert els seus serveis a molts altres municipis que es varen trobar en situació similar, i tots en varen sofrir les conseqüències.
El servei finalment es posà en marxa, però en condicions diferents, capacitat diferent i velocitat diferent. També les instal•lacions individuals varen retardar-se i es varen fer pagar a preus , en alguns casos abusius. Amb dificultats es va anar donant servei a tot un conjunt d’usuaris i durant uns tres anys, alguns han tingut un servei més o menys regular.
Aquesta situació va portar l’ajuntament a fer nous requeriments i finalment a rescindir el contracte i exigir el retorn de diners als usuaris i suspensió del renting amb l’ajuntament. De totes maneres la desaparició del responsable de l’empresa i la total manca de bens i propietats per embargar, no va fer aconsellable emprendre accions judicials que haguessin costat més diners, i no haguessin assegurat cap compensació econòmica.
La signatura del contracte i la contractació d’un Rènting per avançar el cost de tota la instal•lació i el lloguer del senyal satèl•lit es va fer amb La Caixa. I hem hagut d’anar pagant aquests imports cada mes, fins el proper mes de maig en que liquidarem el rebut núm. 48 , últim de la operació.
Aquest ha estat un projecte fracassat, lamentable i amb un cost de poc més de cinquanta-mil euros per les arques municipals. Varem intentar suspendre la operació, però no va ser possible, degut al paper d’avaladors del projecte que teníem i la inexistència de cap altra part per fer-hi front. A més tot el material que es va fer servir ja no té cap altre destí que el contenidor de voluminosos, perquè es una tecnologia ja obsoleta a dia d’avui.
Aquesta experiència ens va mostrar que en aquest tema només es pot anar de la mà de grans empreses, solvents i sota l’empara de la Generalitat o l’Estat. Ara tenim IBERBANDA, amb unes prestacions raonables , si bé no permet el que volíem de l’anterior empresa, i era arribar a tot arreu del terme municipal.
Per això, els hem demanat i estem provant sistemes via satèl•lit per oferir un servei similar al de dintre del poble per aquelles cases de pagès, turisme rural, càmpings, etc. De moment estem fent unes proves al voltant de la parròquia de Sant Esteve de Comià que semblen anar en la bona direcció. De totes maneres, en matèria de noves tecnologies hi ha constants contradiccions i promeses incomplertes, abans i ara. Properament el segon tinent d’alcalde , Antonio Velasco i la regidora Concepció Barniol, tindran noves reunions amb els tècnics d’Iberbanda per garantir recepció i connexió adients en llocs apartats del terme municipal.
I algun dia arribarà el servi directe de Telefònica, però mai l’empresa ens ha dit quan arribaria ni en quines condicions. De moment, però qui vulgui el servei de Banda Ampla Rural es pot dirigir directament a la empresa Setz.net de Bagà, o demanar informació a Antonio Velasco o a la Concepció Barniol.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

2008-04-17T07:05:00.000-07:00

CANVIS EN EL PAISATGE.
Aquest any, per Pasqua vaig voler retornar a una zona de França que sempre m’ha agradat molt: Carcassona. Una ciutat amb un bon nombre de llocs al seu voltant per visitar i passar-hi uns dies.
Però, el que em va impactar respecte l’anterior visita, uns anys enrere és la decidida aposta per les noves energies, especialment la eòlica. Precisament en un lloc on el vent bufa que fa fort. Quan aquí tots ens omplim la boca de que s’ha de prescindir cada vegada més dels combustibles fòssils i estem preocupats pel canvi climàtic, però impedim la col•locació de parcs eòlics un dia sí i altre també, em va agradar que en altres indrets siguin més responsables.
I no només es poden contemplar un bon nombre de parcs, sinó també instal•lacions solars que conviuen amb les altres. Tot plegat suposen un canvi notable en els índexs de producció d’energia elèctrica diferent als tradicionals.
Viatjar sempre va bé en molts aspectes i en aquest cas vaig poder contrastar què fa un país i com pot conviure el turisme amb les noves energies. La comprovació va deixar clar que en res l’ha perjudicat. Es més, algunes d’aquestes instal•lacions es poden visitar i s’han convertit en un motiu més de visita per part de turistes o de escolars que aprenen el funcionament i el rendiment que donen a la societat.
Aquí les coses van per camins molt diferents. Hem pogut comprovar i tots hem llegit la oposició a deixar instal•lar parcs eòlics en molts indrets. Uns perquè espatllen una serralada, altres perquè suposen un impacte visual, suposadament negatiu allà on han d’anar, altres perquè tants generadors fan soroll, espanten els ocells o creen corrents d’aire inadequats, etc.
Es evident que no es pot col•locar un parc en qualsevol lloc i que ha d’existir algun mapa de instal•lacions per ordenar-los sobre el territori, però és evident que no es poden posar en parts baixes si el que s’ha d’aprofitar és el vent. O no es poden amagar, perquè les torres de seguida fan 20 o 25 m, d’alçada. I no es poden limitar a poques torres perquè la inversió és molt elevada i no és el mateix preparar la infraestructura i la connexió a la xarxa elèctrica de 10 torres que de 20. En fi, son consideracions lògiques que s’han de tenir present a tot arreu.
Però també cal saber que un parc eòlic dona una producció enormement més elevada que una instal•lació solar, i per tant va bé poder combinar els dos tipus d’energia. Es cert que per aquí tenim més sol que no pas vent, per tant és lògica la aposta per la energia solar.
I aquí entrem en una nova contradicció. Tot i que tothom té clara la necessitat de dependre menys del petroli, la tramitació per instal•lar un parc solar és brutalment llarg i complicat. N’acabo de tramitar un i ha durat dos anys i mig. Es il•lògic i vergonyós perquè suposa una pèrdua enorme d’energies i diner per fer una activitat indispensable. I afegeixo que fins ara la mateixa tramitació per un parc eòlic podia durar entre 5 i 7 anys.
El govern fa uns mesos es va comprometre a retallar tràmits i accelerar processos per deixar a menys de la meitat el temps de tramitació. Amb tot continua sent exagerat.
Però on volia arribar, és que ens hem de preparar , personal i col•lectivament per facilitar la implantació d’instal•lacions com aquestes en molts indrets de per aquí el Lluçanès, el Berguedà o en qualsevol altra comarca, tenint clar que en altres llocs no ha afectat negativament cap de les activitats tradicionals: sigui el turisme, la agricultura o la indústria.
I pels pagesos i propietaris forestals, no deixa de ser una activitat que els permet tenir uns importants ingressos complementaris, i sovint, principals per les seves arques. I la societat deixa de dependre en exclusiva del petroli , els seus preus i la seva contaminació.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

2008-04-17T04:22:00.000-07:00

L’ALCALDE DE BORREDÀ FELICITA AL SECRETARIAT D’ESCOLA RURAL DE CATALUNYA PER LA CREU DE SANT JORDI:

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà, ha mostrat la seva satisfacció i felicitació al Secretariat d’Escola Rural de Catalunya per la obtenció de la màxima distinció de la Generalitat de Catalunya.
Una distinció ben merescuda per un doble motiu. Pels 25 anys d’activitat constant i innovadora i pels objectius assolits.
Pels qui vivim en zones rurals, l’escola és un element vital i essencial de educació, cultura, lleure i dinamització. I no és fàcil compaginar tantes aspiracions i tantes voluntats en un medi complicat d’interrelacionar. Les grans infraestructures , equipaments i serveis, sovint, estan lluny dels centres escolars i cal implementar programes i accions per compensar aquesta llunyania o carència.
Estic convençut que tots els alcaldes d’aquestes zones rurals, estem satisfets de la gran feina feta i desitgem la seva continuïtat i reforçament. Distincions com ara la Creu de Sant Jordi, significa que la Generalitat comparteix aquesta valoració i sobretot garanteix la seva continuïtat.
Es el que tots volem i esperem. Les escoles rurals son símbols de vida i esperança per tots els petits pobles, i el Secretariat està fent possible fòrmules de participació i cooperació indispensables per no perdre el tren de la innovació, al mateix temps que es garanteix l’arrelament en el territori.
I com Alcalde de Borredà, la satisfacció encara és més àmplia per quan una de les coordinadores del Secretariat és del municipi, i directora del CEIP Borredà, Assumpta Duran i Oller.
Espero que aquesta distinció doni a conéixer una llarga i àmplia labor al servei de les escoles rurals i que permeti un nou impuls de cara els propers anys. Felicitats.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.

2008-04-16T01:51:00.003-07:00

APOSTA PER LA ENERGIA SOLAR
Va bé viatjar perquè es poden comprovar multitud de coses que fan altres territoris i que nosaltres encara estem lluny d’acceptar-les o d’imitar-les. Fa unes setmanes que vaig retornar a la regió de Carcasona , al sud de França, una zona realment molt turística i en la qual no hi ha hagut cap conflicte a l’hora d’instal.lar un bon nombre de parcs eòlics, i un cert nombre d’instal.lacions per la producció d’energia solar.
Allà l’energia eòlica soprepassa la solar perquè realment quan bufa el vent, i ho fa tot sovint, la rendabilitat d’una sobre l’altra és espectacular. Es lògic doncs aquest decalatge a favor de la eòlica.
Aquí comencen a aparéixer algunes iniciatives, lligades a la energia solar, que cal protegir i impulsar com a mesura clara per anar-nos deslligant dels combustibles tradicionals que es van encarint i contaminen enormement.
I veure com en llocs turístics han compaginat les dues activitats, ens ha d’animar a fer el mateix aquí. Es més , en alguns indrets, les pròpies instal.lacions es converteixen en un centre de visites i atractiu, per turistes i per escoles.
I temps vindrà en que la majoria d’instal.lacions turístiques tinguin bona part del subministrament garantit per la producció pròpia . També en tenim ja algun exemple, a l’igual que un major aprofitament de les aigües pluvials, com aigua de rec i altres usos. En fi, és interesssant aquesta aposta perquè ha de suposar una millora evident de la qualitat ambiental.
Joan Roma i Cunill, Conseller Fed. XI del PSC

2008-04-15T10:39:00.001-07:00

PROPERES ACTUACIONS EN EL POBLE.
Com cada any per aquestes dates, la gran feina consisteix en demanar subvencions a tot arreu. El dia 18 d'abril acaba el termini per sol·licitar les de la Diputació de Barcelona, i entremig hi ha les de l' Institut Català de les Dones, les de Contaminació Lumínica, o e Joventut i de nou les de l' ACA que enguany tindran un caràcter bianual.
Com a primera obra a començar a preparar la convocatòria d'adjudicació tenim el nou Dipòsit d'acumulació de Subirà. Un dipòsit de 1.000 m3 que permetrà augmentar de manera notable les reserves d'aigua durant tot l'any. Per fer aquest dipòsit ja tenim dues subvencions que s'acosten al 80% de l'import total de l'obra. Per tant ja es pot començar a tirar endavant.
A meitats de maig, acabarà el termini final donat als propietaris de la unitat d'actuació núm. 1 de Cal Gall. Tot seguit es comprovarà si hi ha hagut acord de tots o no, per modificar un parell de punts, i a continuació es signaran els decrets d'aprovació definitiva dels projectes de reparcel.lació i urbanització, es procedirà a fer les inscripcions en el Registre de la Propietat, i es passarà rebut per l'import del 50% del cost total de les obres i la gestió. Al mateix temps es publicarà la convocatòria per la adjudicació de les obres donant un termini de 6 mesos per la seva execució.Cap al final es passarà rebut pel restant 50% pendent.
Aquestes seran les dues grans obres d'aquest any: el nou dipòsit de Subirà, i les obres de Cal Gall. Altres de més petites seran les de connexió a la xarxa elèctrica dels dos pous d'aigua de Cabanes per poder empalmar-los automàticament a la xarxa d'aigua aquest estiu. Així podrem treure aigua alternativament d'un i de l'altre durant tots els dies que faci falta.
I per preparar la gran obra d'aquest mandat, de bon primer cal trobar el finançament adequat. D'entrada ja tenim 403.000 euros del PUOSC. Hem presentat al·legació per arribar als 450.000 i estem negociant altres aportacions de la Diputació i la Generalitat per poder arribar als 900 o 950.000 euros. Xifra ja adequada per poder adjudicar i fer les obres. Aquesta obra l'hem de programar molt bé perquè no ens agafi al mig de l'estiu, i per tant ,una vegada adjudicada estudiarem amb la empresa el moment de començar i el d'acabar.
Estem també comprovant el cabal que pot donar el pou de Casadejús que el Sr. Ramon Ticó va perforar i que està disposat a compartir amb l'ajuntament. Dintre de 5 o 6 dies podrem informar del resultat de l'estudi que estem fent, mitjançant l'extracció diària d'aigua i el nivell des d'on es treu. Farem també anàlisis per comprovar-ne la qualitat.
Si tot surt bé, l'arquitecte municipal redactarà un projecte per connectar aquest pou amb el dipòsit de Campalans. Això permetrà millor considerablement el subministrament d'aigua a tot el poble.
I la setmana vinent començaré a negociar la possibilitat de trobar subvenció pel dipòsit de Sant Esteve. Ara hi ha una convocatòria oberta de l'ACA, però aviat sortirà una altra del Pla Comarcal de Muntanya del Berguedà que possiblement ens hi podrem acollir. Seria una bona sortida per poder fer les obres l'any vinent.
I també per aquest any s'està treballant en el pas a digital de tots els canals de televisió. Aquesta és una gran inversió que la gent no veu externament, però que costa tant com moltes altres obres "més visibles". Des de l'any passat portem invertits més de setanta mil euros en la transformació del sistema analògic a digital i si tot va com previst, a finals d'aquest any ja podrem tenir-ho tot acabat i en condicions per oferir tots els canals en digital.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

2008-04-15T03:01:00.001-07:00

EL SUPOSAT AUTOR DE LES GUIXADES.
Just ahir mateix afirmava de que en un poble petit ,gairebé sempre, se sap tot el que passa i qui és l’autor o autors de cada fet.
El cas de les guixades no és una excepció i tot sembla indicar que varen ser fetes per una persona de fora del poble, que ve de tant en tant, i que no sembla tenir cap contemplació a l’hora d’ embrutar la paret de pedra del cementiri , o el cartell de la urbanització del Camí de la Roca, o algunes caixes de serveis del carrer.
Ahir la brigada d’obres municipal les va netejar totes, excepte la de la part del davant del cartell de la urbanització perquè es corria el perill d’esborrar una part de la foto. Ara es mirarà de posar-hi una còpia al damunt.
Tot això ha costat feina i diners, a part de la mala imatge que es dona durant les hores que està a la vista. Si algú dels que el varen veure, accepta presentar-se com a testimoni, l’ajuntament presentarà denúncia oficial i obligarà a pagar els costos de la neteja i una sanció per aquest acte d’incivisme.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

2008-04-15T02:04:00.000-07:00

LA CLÍNICA I LA REPRESENTACIÓ POPULAR:
Estic seguint amb un enorme interès tot el debat a l’entorn de la democratització dels estatuts de la Clínica i el rebuig de CiU als arguments dels ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç, precisament els més grans de la comarca. I, de nou CiU, posa les hectàrees per davant de les persones quan li convé als seus interessos.
Es un greu error en aquests moments, perquè a no gaire tardar els canvis s’hauran de fer, ni que sigui per exigència de la Generalitat que , al cap i a la fi, és qui paga bona part del funcionament del Centre Sanitari. Es ben difícil d’acceptar per part del govern que un organisme públic, vulgui continuar funcionant com anys enrere, sense tenir en compte els canvis polítics que s’han produït a la comarca. I si sumem els habitants de Solsona i Sant Llorenç comprovarem com son la immensa majoria de la comarca, i que el Consell estigui governat per CiU és únicament degut a una llei electoral dels governs Pujol, feta per multiplicar el pes polític dels petits municipis en detriment dels grans.
Però, com en tot, la lògica i la raó s’acabaran imposant. I sinó temps al temps. I és que també voldria recordar algun tic ben poc democràtic i transparent per part de la Clínica com quan va impedir la visita de la actual Consellera de Salut, Marina Geli, de visita a Solsona en tant que diputada al Parlament pel PSC. Era la primera vegada que se li impedia visitar un centre sanitari a Catalunya, i en cap altre lloc ni moment, un fet semblant s’ha repetit mai en el nostre país.
He de dir que malauradament aquell dia tenia una reunió en el Parlament i no vaig poder acompanyar-la, perquè ,puc jurar que haguéssim fet la visita, ni que fos acompanyats pels Mossos d’Esquadra.
Però, tornant al tema, a tot arreu es procura fer coincidir la representació de cada moment en els òrgans de govern de tots els organismes públics. Es pot comprovar aquesta afirmació en tots els hospitals, centres sanitaris, residències, etc, que tenim a les comarques veïnes de la del Solsonès. No s’entén aquesta por ni aquest tancament de files per part de CiU, a no ser que les paraules de transparència siguin només per quedar bé.
I la decisió no és intel•ligent perquè la falta de sintonia i la lògica desconfiança que hi haurà entre el centre i dos dels ajuntaments més importants, mai serà positiva. I en els temes més rellevants sempre s’ha de trobar consens i bona sintonia. Es la manera de sumar esforços i anar plegats en uns objectius positius per cada municipi en concret i per la comarca en general. Francament no entenc aquesta posició tancada i innegociable, però em semblaria lògica la reacció dels dos ajuntaments de demanar empara a la Generalitat i que aquesta administració exigís una apertura, en compliment de les posicions i propostes que es fan a tot el territori, en aquest sentit. I és que precisament a Solsona es va en direcció contrària al que estem fent en altres indrets, promogut per la pròpia Conselleria.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

2008-04-15T01:34:00.001-07:00

SUBVENCIONATS
Seguint el cicle d’articles sobre política municipal, avui parlaré de subvencions. Més ben dit, del sistema d’ajuts que fa funcionar bona part dels ajuntaments i que conté un molt elevat grau de burocràcia innecessària i de contradiccions evidents, però que, o jugues el joc establert o deixes de fer la major part de les coses programades i indispensables pel teu municipi.
Al cap de 29 anys de democràcia, continuem tenint un sistema boig de finançament municipal. Molt insuficient per fer funcionar la maquinària municipal i impossible de cobrir les inversions en compres i inversions, del tipus que sigui, sobretot en els municipis petits i mitjans. De fet, dels pressupostos municipals en surt poc més del 10 o 15% per poder dedicar a fer obres, compres o millores. La resta ha de venir de les altres administracions, mitjançant subvencions.
I les altres administracions es caracteritzen per complicar les coses fins extrems realment increïbles, pel que tenen de complicats, burocràtics, lents i ineficients.
D’entrada cal tenir present que el millor alcalde o equip de govern, és aquell que millor domina el joc de les subvencions. Un joc complicat, molt diversificat i generador d’una immensa paperassa. I que fa perdre milers d’hores , al cap de l’any, a polítics i funcionaris de les diferents administracions.
Pels no iniciats, direm que els ajuntaments poden obtenir ajuts de cada nivell superior d’administració. Es diguin Diputacions, Generalitat, Govern Central, o Unió Europea. Totes disposen de fons per repartir en condicions diverses que cal conèixer, saber quan surten en els butlletins oficials respectius, saber demanar, saber negociar i saber justificar per , després poder cobrar. Un autèntic laberint de dificultats, no apte per novatos i reservat a persones amb una gran dosis de paciència i entusiasme.
Malgrat totes les queixes i reclamacions, al llarg de molts anys, el sistema ha variat poc i manté bona part de les contradiccions de sempre. En aquest panorama, la Diputació de Barcelona, suposa una certa excepció perquè , governada per alcaldes i regidors, ha impulsat sistemes de simplificació i agrupació d’ofertes, facilitadores de les peticions. Es la única administració que planteja agrupacions de peticions, en uns terminis determinats, les resol en uns altres i les tramitacions segueixen vies lògiques i eficients.
No és el cas general pel que fa la majoria d’altres ajuts. La Generalitat desplega dotzenes de convocatòries, sense ordre ni concert, de manera que cal estudiar cada dia el diari oficial per veure què surt, i què es pot demanar. I moltes convocatòries suposen una carrera d’obstacles pels pobles petits i mitjans. No és estrany haver d’aportar una dotzena de documents per obtenir mil o dos mil euros de subvenció per realitzar qualsevol tipus d’activitat menor. O haver d’aportar més diners dels que ells et concedeixen, per cobrir una imposició de la pròpia Generalitat. Ara mateix, una llei del Parlament obliga a adequar l’enllumenat públic , per evitar la contaminació lumínica. Es una obligació, però la Generalitat, com a molt concedeix el 50% del cost. L’altre l’ha de posar l’ajuntament. Realment mals negocis fem des de fa massa anys.
I és que les administracions donadores de diner, solen tractar els ajuntaments com a nens petits, als quals cal imposar les prioritats, les condicions, les supervisions i sobretot omplir-los de documents . I ara per partida doble: per sistemes electrònics, sovint col•lapsats o ineficients , en bona part del país, i en format paper per reblar el clau. En resum, ajuntaments subvencionats per gairebé tot, per part de les altres administracions que no han fet l’esforç de posar-se al dia i acordar un funcionament diferent, basat en la confiança, el respecte mutu i la coordinació institucional.. Un altre objectiu pendent des de fa anys, promès per molts i realitzat per molt pocs.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

2008-04-14T01:47:00.001-07:00

EMBRUTAR PARETS I CARTELLS AMB GUIXADES.
De tant en tant, hi ha algú a Borredà que no té cap altra manera de perdre el temps que dedicar-se a fer algunes guixades amb espray. Aquesta vegada fou la nit del dissabte al diumenge dia 13, embrutant la paret sud del cementiri i el cartell de la urbanització del Camí de la Roca.
Es lamentable que algú pugui pensar que fa gràcia o que pugui ser motiu d’elogi per fer unes quantes guixades que l’endemà la brigada d’obres s’encarregarà d’esborrar amb el conseqüent cost en feina i diners per tots els borredanesos.
Ara feia uns mesos que no havíem tingut cap actuació d’aquests incivics, i he demanat a unes quantes persones del poble que facin especial atenció per poder averiguar els autors d’aquestes guixades, per poder-los denunciar i fer-los pagar el cost de la neteja i una sanció adicional per escarmentar-los. En un poble petit, tard o d’hora gairebé tot s’acaba coneixent. I espero que aquest sigui el cas.
De totes maneres, com ja hem fet en altres ocasions, la brigada ha procedit a actuar de forma immediata per netejar aquests espais i tornar a oferir la normalitat habitual. Precisament son llocs ben a la vista i que agrada tenir nets i polits. Si una cosa sempre ha tingut el poble de Borredà és oferir un aspecte de poble cuidat, ben arreglat i net, i curós amb l’entorn. Així esperem continuar sent, i lamento que dos o tres puguin pensar que poden embrutar espais impunament.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

2008-04-14T01:09:00.001-07:00

TOT A PUNT PER ACABAR LES OBRES DE MILLORA DE LA C-26, ENTRE BORREDÀ I LÍMIT PROVINCIAL.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha comunicat a l’Ajuntament de Borredà la autorització a la empresa PABASA, per iniciar els treballs de millora del tram de la carretera C-26 ( Eix Prepirinenc), entre el kilòmetre 163,700 i el 168,150. Es a dir, el tram que va quedar per fer l’any passat.
Son 4,5 kms, que van de l’entrada al casc urbà de Borredà al límit provincial amb Girona, terme municipal de Les Llosses. En aquest tram s’hi faran les mateixes obres que en el tram entre Borredà i Berga. Es a dir, renovació de tot el ferm, millora de les cunetes, canvi de les barreres de protecció i renovació de la senyalització vertical i horitzontal. El pressupost se situa en poc més de 600.000 euros i les obres seran executades per la mateixa empresa que va fer el tram anterior: PABASA.
La previsió és que comencin dintre d’un mes i que durin unes 4 o 5 setmanes. Com en el cas anterior el trànsit serà alternatiu, amb alguns moments de tancament quan estiguin en trams molt estrets o de revolts. En qualsevol cas, les molèsties seran mínimes i no afectaran els caps de setmana.
Fet aquest tram , la C-26 tindrà ja renovat tot el ferm des de Berga fins el límit amb Girona, i en el seu dia ja es va actuar sobre el ferm d’aquest punt fins a Ripoll, amb la qual cosa disposarem d’una carretera amb molt millors condicions de transitabilitat, més ben protegida i millor senyalitzada.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

2008-04-12T00:03:00.000-07:00

BUTLLETÍ PSC – NÚM 5 – ABRIL 2008.

600.000 eur DE LA GENERALITAT.
Les primeres subvencions demanades a la Generalitat comencen a arribar i permetran dur a terme les principals obres previstes en el Pla d’Actuació Municipal per aquest mandat, complint els compromisos establerts en el programa electoral del PSC.
RENOVACIÓ CASC ANTIC – 1A. FASE. La petició feta al Departament de Governació per mitjà del PUOSC , ha donat com a fruit obtenir 403.000 euros, en la proposta inicial. Ara , en el període de exposició pública, presentarem una al·legació demanant arribar als 450.000.
Per aquesta gran obra, hem demanat altres ajuts a la Generalitat ( Direcció General d’ Arquitectura i Paisatge ) i a la Diputació. Dintre de poques setmanes tindrem els resultats d’aquestes peticions i podrem valorar quan començar les obres.
DIPÒSIT NOU A SUBIRÀ. Hem obtingut una subvenció de 84.000 euros del PDR (Pla de desenvolupament rural) del Departament d’ Agricultura, i 21.000 euros de l’ ACA ( Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat). Amb aquests 105.000 euros, ja podem iniciar els tràmits per la adjudicació i execució d’aquesta obra que permetrà disposar d’un nou dipòsit d’aigua de 1.000.000 de litres.
MILLORES NUCLI URBÀ –PONT DE LA SORRA. Hem obtingut una subvenció de 63.000 euros del Departament de Política Territorial, per medi del Pla Comarcal de Muntanya. Aquest ajut permetrà ampliar el camí del nucli, renovar la xarxa d’aigua i asfaltar entrada i camí.
CONDICIONAMENT CAMÍ COBERT –LIMIT PROVINCIAL. Hem aconseguit un ajut de 30.000 euros , per medi del Consell Comarcal, per condicionar l’actual camí del Cobert de Puigcercós fins el límit amb Les Llosses ( 1,1 km.). Les obres es faran conjuntament amb altres camins de la comarca i les gestionarà el propi Consell Comarcal. La previsió és que es duguin a terme en el proper trimestre.

POU NÚM. 3 I ALTERNATIVA TROBADA.
Després de dos anys d’estudis geològics per un tècnic de la Diputació de Barcelona, es va decidir perforar un pou a la zona de Cal Tisoi. Arribats a una fondària de 210 m, sense resultats positius, es va decidir suspendre la perforació i considerar-la negativa. La Diputació s’ha fet càrrec de la totalitat del cost del sondeig, amb el compromís de proposar altres alternatives estudiades.
Abans de procedir a d’altres sondejos, s’ha buscat una alternativa molt interessant i que pot fer-los innecessaris.
Es tracta d’un principi d’acord arribat entre l’Alcalde i el propietari de la finca de Casadejús, el Sr. Ramon Ticó, degut a sondejos fets en aquesta finca amb resultats positius, especialment en un dels dos pous perforats. Un d’aquests pous sembla poder donar un cabal important. D’acord amb el propietari , l’ajuntament farà unes extraccions d’aigua durant uns dies per veure el cabal real, i uns anàlisis per constatar la potabilitat i qualitat de l’aigua.
Si tot es comprova com a positiu, es proposarà signar un conveni entre l’ajuntament i aquest propietari, per tal de poder compartir el pou, i consolidar així un nou abastament pel poble de cara el futur. Aquest seria el pou núm. 3, el qual es podria relligar a la xarxa per mitjà del dipòsit de Campalans que és el més proper. I amb gran facilitat perquè la finca de Casadejús, és una de les beneficiades per la electrificació que l’ajuntament va fer l’any passat en aquesta part nord del terme municipal.
Amb aquesta solució, l’abastament d’aigua al poble quedaria àmpliament coberta per les captacions històriques de la Riera Margansol, Nou fonts, Font de les Mosqueres, i les més recents dels pous Cabanas 1 i Cabanas 2, i als quals afegiríem el pou 3, de Casadejús. Tots en una zona força propera , amb subministrament elèctric, des de fa 1 mes i fàcils de connectar a la xarxa general d’aigua.

DIPÒSIT SANT ESTEVE.
La greu sequera d’aquest any, unida a les previsions de futur i a les peticions d’alguns veïns de la zona de la parròquia de Sant Esteve de Comià ( zona Puigcercós – Pont de Roma), va portar l’ajuntament a estudiar les necessitats i possibilitats de col·laborar en la seva solució.
Es va estudiar la possibilitat d’allargar la xarxa municipal fins allà, però es va descartar per les dificultats tècniques i el cost econòmic. Aleshores ,la alternativa estudiada ha estat posar un dipòsit de 500 m3 sota l’església de Sant Esteve. Un gran dipòsit que estaria alimentat pel pou que té el Càmping Puigcercós, i que permet garantir aigua a tots els futurs usuaris.
Aquest projecte es presentarà a alguna de les convocatòries de subvencions de la Generalitat per poder-lo dur a terme l’any vinent. La previsió inicial és que doni servei a les cases del voltant més proper. Amb tot, la xarxa de distribució ha de ser objecte d’un altre projecte, en el qual hi participi l’ajuntament, els veïns i aportacions d’altres administracions, de manera similar a com s’ha fet la portada d’aigua al sector ponent , o com es va fer a la zona de El Coll – Rocatrencada.

RESOLUCIÓ AL·LEGACIONS – U.A NÚM. 1
S’han enviat les resolucions a les al·legacions presentades pels propietaris de la U.A núm 1 de Cal Gall, i s’ha obert un darrer termini de 30 dies, perquè els propietaris puguin decidir si en alguns temes es posen d’acord, o no. Passat aquest temps, i en funció dels resultats, es procedirà a aprovar-la definitivament i iniciar els tràmits per la adjudicació i execució de les obres.
Així donarem per tancada la tramitació legal , i es podrà entrar en la darrera fase. La de fer les obres i finalment posar a la venda les 21 parcel·les de que consta.

A PUNT D’ACABAR LES OBRES DE LA U.A NÚM 2
Tothom ja pot veure les darreres obres de la urbanització del Camí de la Roca. En pocs dies quedaran acabades i a punt per poder-s’hi instal·lar qui vulgui.
La empresa promotora es diu Reibeprom i qui estigui interessat en comprar parcel·les pot telefonar al 936803485 o al 636974202.
Aquesta urbanització es composa de 13 parcel·les per vivendes unifamiliars aïllades i 16 parcel·les per vivendes unifamiliars entremitgeres. L’ajuntament rebrà 4 parcel·les , entremitgeres, que posarà a la venda en subhasta pública. Previsiblement es farà la convocatòria el mes vinent, donant un termini de 30 dies per presentar les ofertes.

PETICIÓ CRÈDITS A LA DIPUTACIÓ:
Per acord de la Junta de Govern Local, l’ajuntament va demanar 3 crèdits a la Diputació de Barcelona, per un import total de 150.000 euros. Aquests crèdits van destinats al pagament de despeses per redacció de projectes tècnics, a càrrec de l’arquitecte municipal i indispensables per poder demanar subvencions. També , pel pagament d’una part de les inversions fetes en el sistema de Televisió per cable. El pas del sistema analògic al digital ha comportat unes despeses molt importants, per les quals no es disposava de subvenció.
Ara , s’han demanat subvencions, però al mateix temps un crèdit per pagar una part de les inversions ja realitzades. I per últim, el tercer crèdit ha anat destinat a obres relacionades amb aigua i camins.
Aquests crèdits son al 0% d’interès i a tornar en 10 anys, per la qual cosa son molt interessants per finançar obres municipals. I s’han demanat aquest any, perquè no computaran a efectes d’endeutament fins l’any vinent, en que ja haurem liquidat la totalitat de l’import d’altres crèdits, més antics.
També la nostra previsió és tenir totalment liquidats tots els deutes, per tots els conceptes, provinents de grans obres fetes darrerament, a finals d’aquest any.

FESTA MAJOR 2008.
Moltes persones d’aquí i de fora organitzen les seves vacances en funció dels dies de la Festa Major. Recordem que la Festa Major comença el dissabte dia 16 d’agost i finalitza el dimarts dia 19.
Com ja és tradició des de fa uns vint-i-cinc anys, aquestes festes venen precedides del Campionat de Futbol Sala que organitza el Club Futbol Sala Borredà, i que el divendres dia 15 d’agost, és la festivitat de la Mare de Deu, dia en que la Parròquia també organitza la seva gran festa, oberta a tothom.

PRIMERA HORTA SOLAR.
Fa pocs dies va arribar la darrera de les autoritzacions necessàries per instal·lar la primera horta solar en el nostre terme municipal.
Aquesta horta solar anirà a la finca de la Riera, concretament al Pla de les Mosqueres, i preveu 4 instal·lacions solars fotovoltaiques de 100 KW cadascuna, per tant un total de 400 KW. Durant dos anys s’han tramitat els diferents permisos i autoritzacions davant la Generalitat, amb un resultat favorable en tots els casos.
Amb tots els permisos ja en regla, l'empresa, INYGEN SL, podrà començar d'immediat la instal·lació d'aquesta horta solar i començar a produir energia elèctrica. Aquesta serà la primera de les instal·lacions, i tot sembla indicar que hi haurà altres projectes, tal com passa en altres municipis de la comarca i d'arreu del país.

ADAPTACIÓ A LA LLEI SOBRE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA.
L’ajuntament sol·licitarà, en els propers dies, una subvenció a la Generalitat per tal d’adaptar una part de l’enllumenat públic al que estableix la llei sobre contaminació lumínica. Aquest és el cas de les faroles de la zona nord que seran canviades per altres de similars a les que ja es posaran a les unitats d’actuació 1 i 2.
Es a dir, son faroles que reparteixen la llum de manera diferent a la convencional i redueixin la contaminació lumínica, dintre dels paràmetres establerts per aquesta nova llei.
La previsió és dur a terme aquest canvi l’any vinent, en funció de la subvenció obtinguda de la Generalitat.