Joan Roma

TENIR O NO TENIR PRESSUPOST. A Catalunya, tot indica que estem a punt de segellar el doble acord amb els partits més propers al Govern: ERC i Comuns, després del parèntesis demanat, per a tancar peticions pendents. Em permeto recordar unes poques xifres per a remarcar la importància del que està en joc. El pressupost presentat i després retirat, per ampliar negociacions, ascendeix a 49.162 M. Evidentment, el més alt de la història, amb un augment del 22,8%, respecte del darrer aprovat (2023), i un 10,3% més, del prorrogat en el 2025. Hi ha una partida de 4.146 M, destinada a inversió pública. No dono més xifres perquè son prou eloqüents com per marcar un abans i un després en la dinàmica de posar al dia les Inversiones en infraestructures, equipaments i serveis, i és que ens trobem ja en la necessitat d’ampliar, modificar i renovar aquelles que es van fer a principis de la democràcia recuperada. Parlem dels inicis dels anys 80. I cal recordar que estàvem en un país de prop de sis milions i ara passem dels vuit. Però, si les inversions son importants, encara ho son més els serveis a la gent. Des de l’entrada del Govern Illa al Palau de la Generalitat, s’ha dut a terme un profund remodelatge de les estructures de Govern, amb canvis fins ara mai endegats de modificar les accions i actuacions en els serveis essencials. Qui hagi fet un seguiment mínim dels acords de Govern haurà comprovat quins son les prioritats a resoldre: sanitat, educació, seguretat ,serveis socials, habitatge i mobilitat. Com tot en la vida, el pas dels anys, envelleix els serveis i aporta rutines que desesperen els usuaris, sigui quin sigui l’àmbit i territori. Fa prop d’un any es va anunciar la modificació de 1.500 formularis, enquestes, documents, tràmits i gestions. Cada govern, a cada legislatura, prenia acords i formulava lleis que fixaven noves regles, normatives i condicions, constituint una xarxa immensa, on es perdien la majoria de ciutadans. Tot aquest entramat comportava laberints, que allargaven les gestions i resolucions fins extrems insostenibles. Eren normals esperes de mesos i fins i tot algun any, per veure aprovats i reconeguts drets elementals per a serveis essencials. Desesperació dels qui tramitaven i mala maror en totes les seccions dels departaments. Estem en el camí de la simplificació i agilització, però tenir o no pressupost, suposa disposar de l’eina indispensable per a fer-ho possible. Animo tothom a mirar el pressupost pactat que entrarà els propers dies en el Parlament per al seu debat i aprovació. Es una eina essencial per un munt d’actuacions a tot el territori. S’ha fet un immens treball de recopilació de necessitats i urgències, que s’han prioritzat com perquè els ciutadans vegin millorats les condicions de vida més elementals.