Friday, December 07, 2018
L'ENCERT DEL 78 - art Regió 7
L’ENCERT DEL 78.
Els qui portem
quaranta anys, en algun càrrec, estem ja de tornada de crítiques , consells i
recomanacions ,de com hauríem d’haver fet determinades coses, vint, trenta o
quaranta anys enrere. De fet, estem en plena època de revisió de fets passats,
valorats i criticats, amb ulls del present. Això, no s’hi val. Vaja, no té cap
seriositat, dir ara, proposar ara, el que s’hauria d’haver fet, sense posar-se
en el moment, en que les coses es varen fer.
Son ara molts,
els que sense haver patit la dictadura, ni haver lluitat per la democràcia,
gosen criticar autèntics lluitadors, que varen sacrificar una part dels seus
ideals, per tal d’aconseguir un pacte, suficientment bo, com per tancar una
etapa nefasta, i obrir-ne una altra, plena d’oportunitats i llibertat.
La Transició fou
exemplar, vista amb perspectiva, i amb coneixement de causa. Ben pocs podien /
podíem somiar en un canvi de règim, en profunditat i amb una rapidesa, ben poc
vista en altres latituds i altres moments de la història. I la Constitució conté
tots aquells elements pels quals diverses generacions havien lluitat, patit i
sacrificat vides i hisendes. La memòria sol ser curta, i després de quaranta
anys de pau i llibertat, és fàcil criticar els pactes i els acords, per a
consensuar un document valent i progressista, en bona part del seu contingut.
Estem, en plena
celebració dels quaranta anys. Almenys, pels qui hem fet tot el recorregut, en
partits, ajuntaments, parlament, i altres institucions, podem dir que el
resultat ha estat clarament positiu. Tenim un país, un estat , situat en el
dinovè lloc del món, en qualitat democràtica, i mai havíem tingut una etapa
tant llarga, de democràcia consolidada. Es evident que la Constitució no és
intocable, i la prova és que els propis redactors, varen buscar, en altres
latituds les vies per reformar-la.
I les vies hi
són, i en algun moment , es faran servir quan hi hagi prou consens per fer-ho.
Es necessiten dos terços dels parlamentaris, xifra gran, per a emprendre un
retoc a la gran Carta Magna. Seria bo poder tirar endavant alguns retocs per
posar-la al dia, però l’actitud dels partits de dreta, representats per PP i
C’s, ho fan del tot inviable, de manera que haurem de continuar amb les regles
vigents, a l’espera que en el futur, la representació parlamentària sigui una
altra.
Però, no per
això, es pot recórrer a simplificacions, ni encara menys a desqualificacions,
de la vigència del seu contingut. De fet, si mirem les lleis redactades i
aprovades en aquesta llarga etapa, podem veure que hi tenen cabuda, des de les
més progressistes, a les més conservadores, en funció de qui està al capdavant
del govern de l’estat. Ara mateix, el govern socialista, té en marxa un bon
nombre de modificacions de lleis importants, per treure les parts més
conservadores, i fer-les molt més obertes i properes als ciutadans. Vol dir,
que la interpretació de la Constitució és prou àmplia i oberta, com per encabir
aquestes noves perspectives.
Estem en temps de
turbulències, i qüestionament dels poders públics, però el compliment de la
legalitat és vital per garantir la convivència. A Catalunya, s’han donat
passos, per trencar-la, i alguns es creien en el dret de fer-ho, sota el
criteri que una minoria, podia imposar les seves idees, a una majoria. Si un
element clau conté la Constitució és la igualtat de drets i deures entre tots
els ciutadans, i la protecció a l’imperi de la llei. Ser constitucionalista, és
sinònim de ser demòcrata, perquè suposa respectar les idees de tots, sense
vulnerar, en cap moment la legalitat vigent. Hem arribat als quaranta anys de
vigència, continua sent un instrument útil, i quan es tinguin les majories
preceptives, serà un bon moment per posar-la al dia, però sense dreceres ni
trencaments de consensos, com alguns han volgut fer.
# posted by joan roma cunill @ 10:50 PM 
