Monday, December 10, 2018
(ERA) LA PLAÇA MÉS BONICA- art. El 9 Nou
(ERA) LA PLAÇA
MÉS BONICA.
Just, a l’entrada de la Plaça Major, hi ha un gran anunci, a la vidriera de
l’ascensor a l’aparcament soterrani, amb la següent inscripció : “Benvinguts a
la plaça més bonica de Catalunya”...l’expectació queda defraudada, tant bon
punt s’entra a l’immens espai quadrangular, per culpa dels excessos, lligats al
procés independentista que viu el país.
La magnífica, espectacular i inigualable Plaça Major, apareix parcialment
tapada, per una immensa pancarta, que espatlla bona part de l’espai interior, i
tot seguit, es contemplen multitud de pancartes, banderoles, símbols , molts
d’ells vells i atrotinats, al costat d’altres, posats recentment, tapant
vertical o horitzontalment ,la major part de les façanes de la il·lustre plaça,
fins a convertir-la , en una mena d’exposició a l’aire lliure, de tots els
artilugis, lligats al procés sobiranista.
La plaça que tots hem admirat i hem gaudit, ja no existeix. Es una altra
cosa. Puc entendre que els particulars es creguin en el dret a posar el que
vulguin a casa seva, només faltaria, però el que ja és més incomprensible és
que el propi ajuntament, passi al davant, amb accions que son de difícil
comprensió pels qui estimem l’art arquitectònic, i apreciem el patrimoni
nacional / mundial, que representa una plaça , com la de Vic.
I és que la mateixa casa consistorial, és un model de “tapament” de la seva
bellesa, amb tota mena de símbols, fins a dalt de tot, amb una pancarta que
sorprèn per la falsedat del seu contingut i la incoherència del que representa.
Si s’hi posa que la bandera estatal penja per imposició del govern central, i
decisió judicial, l’equip de govern hauria de ser conseqüent i mantenir el
pols, i no posar-la. On és la valentia ? Aquesta pancarta fa honor al que
tantes vegades es diu dels qui xerren molt, i ben poc actuen. En resum, “quedar
bé, amb la vianda al plat”.
L’exemple de la plaça, es fa evident en altres espais de la ciutat, i també
en alguns comerços, que consideren adient atreure clientela, mitjançant la
col·locació de símbols en aparadors i altres espais del local. Per la meva
part, respectant, per descomptat aquesta decisió, he decidit deixar-hi d’anar,
a la vista de llaços en algun dels maniquins o de cartells i altra simbologia
en determinats punts de la botiga, bar o restaurant. Cadascú és lliure de fer
el que creu oportú, i el mateix podem fer els clients o usuaris.
I una cosa és, el que es decideix fer en un espai privat, i un de molt
diferent, el que es permet fer, en un espai públic. Alguns consideren que
penjar cintes, llaços, pancartes, llençols... o qualsevol altre artefacte, en
la via pública, és normal i lògic, sense respectar el desig d’una majoria que
volem veure la natura, l’art arquitectònic, o els espais d’un poble o ciutat,
tal com son o haurien de ser: lliures d’afegits que no l’embelleixen, sinó tot
el contrari. I ja no parlo d’ideologia, ni de pros i contres del procés. Parlo
de mantenir els espais públics, lliures d’afegits que l’espatllen clarament.
Tornant a l’exemple de la Plaça Major, ve gent d’arreu del país i del món,
a admirar-la i fotografiar-la, atrets per la seva història i per figurar en
tots els manuals d’arquitectura, com una de les places més representatives
d’una ciutat en pujança com era Vic, segles passats i com ho és ara, malgrat
alguns que pretenen convertir-la, en una mena de capdavantera d’accions que res
tenen a veure amb l’esperit obert que havia tingut. Sap greu malmetre la visió
de tota aquesta gent, que ja no en pot gaudir, i que haurà d’esperar un temps, per tornar-la a contemplar en tot el seu esplendor.