Monday, December 10, 2018

 

(ERA) LA PLAÇA MÉS BONICA- art. El 9 Nou


(ERA) LA PLAÇA MÉS BONICA.
Just, a l’entrada de la Plaça Major, hi ha un gran anunci, a la vidriera de l’ascensor a l’aparcament soterrani, amb la següent inscripció : “Benvinguts a la plaça més bonica de Catalunya”...l’expectació queda defraudada, tant bon punt s’entra a l’immens espai quadrangular, per culpa dels excessos, lligats al procés independentista que viu el país.
La magnífica, espectacular i inigualable Plaça Major, apareix parcialment tapada, per una immensa pancarta, que espatlla bona part de l’espai interior, i tot seguit, es contemplen multitud de pancartes, banderoles, símbols , molts d’ells vells i atrotinats, al costat d’altres, posats recentment, tapant vertical o horitzontalment ,la major part de les façanes de la il·lustre plaça, fins a convertir-la , en una mena d’exposició a l’aire lliure, de tots els artilugis, lligats al procés sobiranista.
La plaça que tots hem admirat i hem gaudit, ja no existeix. Es una altra cosa. Puc entendre que els particulars es creguin en el dret a posar el que vulguin a casa seva, només faltaria, però el que ja és més incomprensible és que el propi ajuntament, passi al davant, amb accions que son de difícil comprensió pels qui estimem l’art arquitectònic, i apreciem el patrimoni nacional / mundial, que representa una plaça , com la de Vic.
I és que la mateixa casa consistorial, és un model de “tapament” de la seva bellesa, amb tota mena de símbols, fins a dalt de tot, amb una pancarta que sorprèn per la falsedat del seu contingut i la incoherència del que representa. Si s’hi posa que la bandera estatal penja per imposició del govern central, i decisió judicial, l’equip de govern hauria de ser conseqüent i mantenir el pols, i no posar-la. On és la valentia ? Aquesta pancarta fa honor al que tantes vegades es diu dels qui xerren molt, i ben poc actuen. En resum, “quedar bé, amb la vianda al plat”.
L’exemple de la plaça, es fa evident en altres espais de la ciutat, i també en alguns comerços, que consideren adient atreure clientela, mitjançant la col·locació de símbols en aparadors i altres espais del local. Per la meva part, respectant, per descomptat aquesta decisió, he decidit deixar-hi d’anar, a la vista de llaços en algun dels maniquins o de cartells i altra simbologia en determinats punts de la botiga, bar o restaurant. Cadascú és lliure de fer el que creu oportú, i el mateix podem fer els clients o usuaris.
I una cosa és, el que es decideix fer en un espai privat, i un de molt diferent, el que es permet fer, en un espai públic. Alguns consideren que penjar cintes, llaços, pancartes, llençols... o qualsevol altre artefacte, en la via pública, és normal i lògic, sense respectar el desig d’una majoria que volem veure la natura, l’art arquitectònic, o els espais d’un poble o ciutat, tal com son o haurien de ser: lliures d’afegits que no l’embelleixen, sinó tot el contrari. I ja no parlo d’ideologia, ni de pros i contres del procés. Parlo de mantenir els espais públics, lliures d’afegits que l’espatllen clarament.
Tornant a l’exemple de la Plaça Major, ve gent d’arreu del país i del món, a admirar-la i fotografiar-la, atrets per la seva història i per figurar en tots els manuals d’arquitectura, com una de les places més representatives d’una ciutat en pujança com era Vic, segles passats i com ho és ara, malgrat alguns que pretenen convertir-la, en una mena de capdavantera d’accions que res tenen a veure amb l’esperit obert que havia tingut. Sap greu malmetre la visió de tota aquesta gent, que ja no en pot gaudir, i que haurà d’esperar un temps, per tornar-la a contemplar en tot el seu esplendor.












<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?