Monday, November 06, 2017
MESURES DESPROPORCIONADES - art. Nació Digital Solsona
MESURES
DESPROPORCIONADES.
De ben segur, tots tenim els ànims afectats, per les mesures empreses pel
govern central, en relació al procés independentista. No sóc independentista,
com ja he dit, mantes vegades en aquestes pagines de Nació Digital, però
considero que algunes de les mesures son clarament desproporcionades, a més de
no haver atès, en el moment oportú, propostes i canvis amplis , en la direcció
de resoldre reivindicacions que tenien la seva justificació. Quan els
problemes, en comptes de resoldre’ls, es deixen podrir, al final el resultat
sempre és negatiu.
Han estat molts anys, de desencontres i de no fer front a la realitat, fins
que la realitat ha arribat amb una conflictivitat, com ningú podia imaginar.
Bé, sí es podia imaginar perquè en els darrers anys hi ha hagut prou elements
preocupants, com per entendre que tard o d’hora es podria produir el panorama
que ara tenim al davant. De totes maneres, crec que ni aquí ni allà, imaginaven
una topada com la que s’ha produït.
No repetiré ni repassaré els errors del passat, perquè n’hi ha molts i de
molt diversa índole. Els més greus, provenen de part del PP, amb la campanya
anti Estatut de 12 anys enrere, i amb altres actuacions que han fet mal, en
l’ànim de molts catalans, fossin independentistes, o no. També, hi ha hagut errors
del partit socialista. D’altre índole, i per altres causes, però el centralisme
històric d’Espanya, no ajudava a aprofundir en l’estructura federal de l’Estat,
qüestió fonamental per resoldre un millor encaix de Catalunya. Tot això, és
cert, i precisament per aquest motiu els socialistes catalans, tant vàrem
batallar per aconseguir tenir un lideratge
en el partit estatal d’una persona , allunyada del passat , coneixedor
del present i amb ganes de modificar el futur, cap aquesta direcció.
Dit això, vull també remarcar el que sempre discuteixo amb amics o coneguts
independentistes, i son els enormes errors comesos aquí. El primer son els
presses, les dreceres, les formes i les vies per arribar a una independència,
que en aquests moments no veig possible ni viable per múltiples causes. Les més
evidents son la falta de prou consens intern, en un país de set milions i mig
d’habitants, no hi ha prou massa crítica com per emprendre aquest camí, però ,
encara menys la conjuntura internacional, ni a la UE ni en altres països del
món. En fi, no m’hi estendré, per motius d’espai.
Ara tenim, persones empresonades, en unes mesures que considero /
considerem desproporcionades. Em crec la independència judicial, no en la de la
Fiscalia que moltes vegades estaria millor callada, o parada que no actuant,
com ha fet, en ocasions ben poc afortunades. Però, quan la política es para, i
deixa pas als tribunals, els efectes poden ser catastròfics, com ho son ara.
Ningú és capaç de predir les properes actuacions judicials, i d’aquí la
preocupació i indignació de moltíssima gent, independentista o no.
Considero/considerem que els Jordis no haurien d’estar a la presó, ni tampoc
els que els han seguit. Hi ha prou elements com per pensar que podrien esperar
judici, des de casa.
Es evident que la fugida de l’ex president i altres membres , no han ajudat
gens a la decisió judicial, però uns no han de pagar per altres. Una resolució
com la de presó incondicional és dura d’acceptar, pels castigats, però penso en
algun d’ells que té nens petits, i m’imagino el drama del pare, de la mare, i
sobretot dels petits que no poden entendre l’absència del pare. Es dur, molt
dur, fer el seguiment de totes les actuacions, amb la incertesa de no saber què
carai ens espera en el futur immediat. No s’hauria d’haver arribat mai aquí,
però hi ha hagut tants errors, que els seus efectes, els veiem ara amb aquesta
cruesa i desànim. Sincerament confio i espero en mesures immediates
d’excarceració, i que tots /totes puguin esperar a casa, el judici que correspongui.
# posted by joan roma cunill @ 1:53 AM 
