Friday, November 03, 2017

 

HORA DEL SENY- art. Regió 7



HORA DEL SENY.
Al llarg de la història , hem vist etapes de gran rauxa, que han tirat per terra, els esforços de molta gent ,per conservar el seny. Per intentar posar ordre i concert, on altres volien el caos. Estem immersos, en una de les etapes més dramàtiques de la nostra història contemporània, i passat, un temps prudencial, es podrà avaluar i repartir els mèrits i culpes, per cadascuna de les actuacions ,dutes a terme.
Segur que tots hem patit, estem patint, multitud d’aspectes negatius d’aquest procés , amb una ganes boges de que arribi a la seva fi, posant les esperances, en les eleccions del 21 D. He estat diputat al Parlament ,durant quatre legislatures, i el que he vist i escoltat aquests mesos en la cambra catalana, no ho hauria imaginat mai. I fa molt de mal, veure com s’ha tirat per terra, aquell edifici reglamentari i legislatiu que tant esforços ens va costar d’aixecar.
Com Alcalde, gestionar el dia a dia, confrontar idees i propostes, donar resposta a peticions i aspiracions que , sovint, no encaixen amb els propis ideals, ni amb els principis constitucionals, suposa enfrontar situacions, tampoc mai imaginades. El desgast és constant i dur de mantenir, la legalitat jurada.
No vull parlar més del procés, ni dels esdeveniments d’aquests darrers dies, perquè superen tot l’imaginable i no aporten cap nota positiva, de cara el futur immediat. El futur immediat, més ben dit, el present, comporta obrir una llarga etapa de seny , a tots els nivells. S’han trencat vincles familiars, d’amics i companys, s’han trencat pactes de govern a nivell municipal i comarcal, han marxat centenars d’empreses, han nascut desconfiances i retrets, entre territoris de tot Espanya, s’ha volgut dividir la societat entre bons i dolents, pel simple fet de compartir o no , una determinada idea de país, d’estat i de UE. La llista es pot allargar fins extrems més que preocupants.
Toca frenar, primer, i recompondre, a continuació. Som a temps de curar i cosir ferides si fem l’esforç suficient, per entendre els altres, i respectar-los degudament. Tots tenim experiències de xerrades i debats, entre partidaris i adversaris de la independència que ningú escoltava l’altre. Eren monòlegs, entre conversadors, que no servien per valorar situacions ni buscar punts en comú. Cadascú mantenia posicions, rebatent els arguments de l’altre, amb frases curtes i contundents, sense terme mig. Un diàleg de sords.
No hem d’oblidar el passat, però no viure d’ell. Els greus errors comesos pel PP, anys enrere, s’han de recordar, però no fer-los servir per impedir solucions de cara el futur. Tampoc hem d’oblidar les grans mobilitzacions d’aquí a Catalunya, per atendre les justes reivindicacions, per incorporar-les en els programes electorals i buscar-hi solució, sense haver de trencar les legalitats que entre tots ens hem dotat.

Tenim una ingent tasca per davant, i només amb la participació de tots ,serà possible dur-la a bon port. Les ferides tardaran a curar, però l’important ara, és no posar-hi sal, perquè causin més dolor. Tot el que pugui servir per rebaixar tensions i retrobar la normalitat s’ha d’intentar. Més ben dit, s’ha de dur a terme. Ara tindrem una gran oportunitat de demostrar-ho en la campanya electoral que començarà ben aviat. Els partits tindran ocasió de fer propostes encaminades a substituir l’etapa de rauxa que hem vist per l’hora del seny que tots desitgem. De tots nosaltres depèn facilitar-ho. I una bona manera és fer confiança en aquelles persones que més han treballat per fer de pont i buscar diàleg entre les parts enfrontades. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?