Friday, November 03, 2017
HORA DEL SENY- art. Regió 7
HORA DEL SENY.
Al llarg de la història , hem vist etapes de gran rauxa, que han tirat per
terra, els esforços de molta gent ,per conservar el seny. Per intentar posar
ordre i concert, on altres volien el caos. Estem immersos, en una de les etapes
més dramàtiques de la nostra història contemporània, i passat, un temps
prudencial, es podrà avaluar i repartir els mèrits i culpes, per cadascuna de
les actuacions ,dutes a terme.
Segur que tots hem patit, estem patint, multitud d’aspectes negatius
d’aquest procés , amb una ganes boges de que arribi a la seva fi, posant les
esperances, en les eleccions del 21 D. He estat diputat al Parlament ,durant
quatre legislatures, i el que he vist i escoltat aquests mesos en la cambra
catalana, no ho hauria imaginat mai. I fa molt de mal, veure com s’ha tirat per
terra, aquell edifici reglamentari i legislatiu que tant esforços ens va costar
d’aixecar.
Com Alcalde, gestionar el dia a dia, confrontar idees i propostes, donar
resposta a peticions i aspiracions que , sovint, no encaixen amb els propis
ideals, ni amb els principis constitucionals, suposa enfrontar situacions,
tampoc mai imaginades. El desgast és constant i dur de mantenir, la legalitat
jurada.
No vull parlar més del procés, ni dels esdeveniments d’aquests darrers
dies, perquè superen tot l’imaginable i no aporten cap nota positiva, de cara
el futur immediat. El futur immediat, més ben dit, el present, comporta obrir
una llarga etapa de seny , a tots els nivells. S’han trencat vincles familiars,
d’amics i companys, s’han trencat pactes de govern a nivell municipal i
comarcal, han marxat centenars d’empreses, han nascut desconfiances i retrets,
entre territoris de tot Espanya, s’ha volgut dividir la societat entre bons i
dolents, pel simple fet de compartir o no , una determinada idea de país,
d’estat i de UE. La llista es pot allargar fins extrems més que preocupants.
Toca frenar, primer, i recompondre, a continuació. Som a temps de curar i
cosir ferides si fem l’esforç suficient, per entendre els altres, i respectar-los
degudament. Tots tenim experiències de xerrades i debats, entre partidaris i
adversaris de la independència que ningú escoltava l’altre. Eren monòlegs,
entre conversadors, que no servien per valorar situacions ni buscar punts en
comú. Cadascú mantenia posicions, rebatent els arguments de l’altre, amb frases
curtes i contundents, sense terme mig. Un diàleg de sords.
No hem d’oblidar el passat, però no viure d’ell. Els greus errors comesos
pel PP, anys enrere, s’han de recordar, però no fer-los servir per impedir
solucions de cara el futur. Tampoc hem d’oblidar les grans mobilitzacions
d’aquí a Catalunya, per atendre les justes reivindicacions, per incorporar-les
en els programes electorals i buscar-hi solució, sense haver de trencar les
legalitats que entre tots ens hem dotat.
Tenim una ingent tasca per davant, i només amb la participació de tots
,serà possible dur-la a bon port. Les ferides tardaran a curar, però
l’important ara, és no posar-hi sal, perquè causin més dolor. Tot el que pugui
servir per rebaixar tensions i retrobar la normalitat s’ha d’intentar. Més ben
dit, s’ha de dur a terme. Ara tindrem una gran oportunitat de demostrar-ho en
la campanya electoral que començarà ben aviat. Els partits tindran ocasió de
fer propostes encaminades a substituir l’etapa de rauxa que hem vist per l’hora
del seny que tots desitgem. De tots nosaltres depèn facilitar-ho. I una bona
manera és fer confiança en aquelles persones que més han treballat per fer de
pont i buscar diàleg entre les parts enfrontades.