Thursday, October 05, 2017
SENSE RESPIR- art. nació digital Solsona.
SENSE RESPIR.
Tots els qui tenim càrrecs institucionals, sabem com d’important és donar
un respir a la ciutadania quan la indignació està en punts, propers a l’esclat.
Sempre ha d’haver-hi moments de calma, de reflexió, de revisió de les
estratègies, per a poder continuar, havent valorat el passat i present, de cara
a preparar el futur. La precipitació i improvisació mai son bons companys de
viatge.
Ara i aquí, dona la impressió de no voler donar respir a l’acció de govern
de la Generalitat i del Parlament, amb noves iniciatives que trenquen la
legalitat catalana, com han advertit els lletrats del propi Parlament, i el
Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Es perillosa aquesta deriva d’il·legalitat,
per quan no té regles definides ni normatives a complir. Es un vaixell a la
deriva que pot anar cap a qualsevol port, imaginant poder parar, quan li doni
la gana.
Estem a les portes, d’un nou xoc de trens, pitjor que el tingut els dies 6
i 7 de setembre. Els esdeveniments son tant constants i seguits que no donen
temps a valorar els danys causats, però de fet, els dies 6 i 7 de setembre es
va produir un autèntic cop intern, en el Parlament de Catalunya. Aquells dies,
es va trencar la legalitat catalana, continguda en el Reglament del Parlament,
aprovant amb 72 diputats , el que en requereix 90. A més, es varen aprovar dues
lleis, que vulneren l’Estatut d’Autonomia, i per descomptat la Constitució, de
manera que han estat suspeses i no poden ser objecte de cap fonament, per
fer-ne de noves.
Si aquesta dinàmica imparable, continua, i el dilluns s’aprova la
Declaració Unilateral d’Independència ( DUI), la reacció , més que previsible
del govern central, serà convocar el Senat perquè avali l’activació de l’art,
155, consistent en intervenir l’Autonomia i posar totes les institucions
autonòmiques, a les ordres del govern central.
Seria una pèssima decisió de conseqüències imprevisibles. Si una cosa, ara ,necessita
el país, és un respir. Un temps mort, que permeti pensar, reflexionar, relaxar
posicions i tensions, com per a poder reprendre l’acció de govern i refer els
ponts trencats. No podem tornar a veure les imatges del diumenge passat. No es
pot deixar en mans dels tribunals el que ha de ser resolt per la via política.
Ahir, Miquel Iceta, ho expressava amb una meridiana claredat. No volem que
guanyin uns o altres, sinó que es busqui un empat que permeti equilibrar
posicions, i guanyar temps com per a poder fer propostes de contingut clar i
contundent. La força de les mobilitzacions ha creat un canvi de valoració del “problema
català”, a la resta d’Espanya i també d’Europa, com perquè es moguin les fitxes
i s’arribi a acords.
La ciutadania, necessita un respir. També els partits i càrrecs
institucionals, per avaluar els danys causats, i evitar-ne de majors. Per aconseguir-ho és de vital importància
evitar l’aprovació de la DUI, i la activació de l’art. 155. Estant sortint
mediadors que busquen aquest acord de mínims, per evitar un nou xoc , encara
més greu. Queden ben pocs dies, per fer-ho realitat.
# posted by joan roma cunill @ 2:23 AM 
