Monday, October 02, 2017
EL DIA DESPRÉS - art. Nació Digital Solsona
EL DIA DESPRÉS.
Si algú tenia dubtes sobre les conseqüències del xoc de trens, ahir ho va
poder veure, en multitud de llocs, de la geografia catalana. La gran
mobilització es va produir, i va aconseguir moure centenars de milers de
persones, des del poble més petit, a la ciutat més gran. Es inqüestionable el
poder de convocatòria i les ànsies de demostrar el rebuig a una situació que fa
massa anys que dura.
Com socialista, sóc internacionalista, i considero inassolible la
independència, per dos motius clars. El primer, és que l’independentisme no
compta amb una amplia majoria social, a Catalunya, com per poder-lo fer
realitat. El segon, és la conjuntura internacional, en la qual ningú aposta per
nous estats, noves fronteres, en una UE, plena de problemes i conflictes com
per afegir-ne un de nou, que podria provocar reaccions en cadena en altres
estats membres.
Dit això, la gran mobilització d’ahir, aplega col·lectius molt diversos. El
primer és el dels independentistes convençuts, però , al seu costat un nombrós
grup de ciutadans, cansats de la prepotència del govern central, de les males
formes del PP, dels mals tractes constants, a nivell verbal i material. Tot
plegat, suma xifres realment molt rellevants que obliguen a canvis, de
semblants volums.
La gran sacsejada d’ahir, ha de provocar una similar sacsejada a nivell
institucional i de partits. Res serà igual, perquè la demostració de força va
ser evident, i ningú la pot negar, de manera que mantenir posicions
inalterables, no és de rebut.
Què cal fer ? Per alguns la via és la DUI ( declaració unilateral d’independència).
Seria obrir una nova caixa dels trons, amb resultats realment molt, molt greus.
Més dels que ens pensem i creiem. Prefereixo, no enumerar-los. Quina
alternativa tenim ? La que els socialistes hem posat sobre la taula i s’ha
acceptat a nivell de Congrés dels Diputats. Està ja constituïda una Comissió
Territorial, amb la missió de trobar sortida a les aspiracions de bona part
dels catalans. Tenir un nou encaix,
dintre d’Espanya, amb un blindatge dels
nostres trets bàsics: llengua, cultura, ensenyament, i millor finançament.
Aquesta ha de ser la sortida urgent, per retrobar la calma perduda. No hem
de parlar de mesos i mesos de discussions i debats. No. Perquè molts dels temes
a tractar ja s’han debatut en anteriors ocasions i estan posats per escrit.
S’ha d’arribar al necessari consens i posteriors acords. I després votar-ho.
Sí, arribats en aquest punt, caldria convocar referèndum ,per a la seva
aprovació.
Es hora de treball intens i urgent, per evitar xocs similars als d’ahir. I
ahir varem acabar el dia amb una barreja de respecte i preocupació. La gran
mobilització demostra l’existència d’un problema no resolt, i la preocupació
ens ha de portar a exigir canvis substancials en els guions dels governs, per
trobar-hi solució.
# posted by joan roma cunill @ 12:36 AM 
