Monday, September 04, 2017
INCONCEBIBLE - art. El 9 Nou
INCONCEBIBLE.
En la vida personal, com en la política, és molt important ser ambiciós,
agosarat, i fins i tot tenir somnis excepcionals, però mantenint sempre el
sentit de la realitat. Per entendre’ns, continuar tocant de peus a terra. Del
contrari, tot pot acabar amb una gran frustració o un desencís , igual de
frustrant.
Aplico aquest principi tant elemental, al procés independentista quan està
a punt de topar amb la crua realitat, a nivell intern i extern. Qui va
dissenyar el procés, partia d’uns supòsits i uns objectius inconcebibles
d’assolir, de manera que sinó es canvia el rumb d’immediat, el resultat serà el
d’una gran frustració col·lectiva. Perquè ho dic ?
Ser independentista , en un moment en que les petites nacions i estats,
necessiten agrupar-se per formar unions més grans i més fortes per poder
competir amb els grans estats, és anar en direcció contrària a la política
present i futura. D’aquí va néixer la UE. Es la única via possible per fer
front als reptes d’Estats molt poderosos que dicten les seves lleis i normes,
per interès seu, lògicament.
El repte està, en tenir prou força econòmica, política , i també militar,
per competir amb els EUA, amb Rússia, Xina, i altres potències emergents. La UE
és una realitat, però encara lluny d’estar consolidada, de manera que és un
gegant econòmic, però amb peus febles, a nivell polític i militar, i no hi ha
cap interès en que conflictes interns puguin afeblir o trastocar l’enfortiment
d’aquesta confederació d’Estats que un dia esdevindrà, en una federació, a
imatge i semblança d’altres estats federals, com EUA, Canadà, Austràlia...
El fenomen de l’independentisme, sigui català, escocès o d’altres
territoris que han tingut o poden tenir vel·leïtats secessionistes produeixen
distorsions en el camí cap una millor integració dels estats, i per tant, no
tenen ni tindran cap recolzament intern de la UE. Qui cregui que poden
intervenir, en algun moment, en el procés nostre, va ben equivocat.
Però, és que a més, com tot es fa en aquestes contrades, es vol fer de
pressa i corrents, sense tenir ni una majoria social , a favor, ni disposar
dels dos terços de la representació del Parlament de Catalunya, ni cap acord
amb el govern central. Es a dir, a les braves, contradient tot el que obliga a
ser respectat en el món democràtic occidental. Pensar que es pot tirar endavant
un procés independentista, trencant els preceptes constitucionals que tots els
polítics i funcionaris hem jurat defensar, fer-ho igualment amb els preceptes
continguts en l’Estatut d’Autonomia, i rebregant el propi reglament del
Parlament de Catalunya per donar-li poders que no té , ni pot tenir, és
carregar-se de cop, els fonaments de l’estat de dret, i de la democràcia
representativa.
Que ningú s’estranyi que els constitucionalistes no participem en aquest
trinxament de l’estat democràtic que va costar quaranta anys recuperar. La via
emprada, i els passos donats, no tenen cap altre destí que acabar amb una
immensa frustració col·lectiva i passaran a ser estudiats en els llibres
d’història com un error inconcebible, a les alçades del segle XXI, en el marc
d’una Europa unida. Es pot estar cansat i indignat d’un govern central
ineficient, maldestre i menyspreable, però d’aquí, a emprendre el camí de la
sortida del marc constitucional hi va un abisme. Tampoc aquí tenim el govern
que ens mereixem, i la seva mediocritat és, en bona part,
responsable de la situació en la que ens trobem. Però, amb els passos donats se
li ha proporcionat a l’Estat, tots els arguments per actuar com està fent. Amb
la democràcia no s’hi juga, i qui cregui que ho pot fer, ben aviat en veurà les
conseqüències.
# posted by joan roma cunill @ 1:41 AM 
