Joan Roma

OBJECTIU . PROTEGIR / IMPUTAR ,AL VICE PRESIDENT JUNQUERAS.

Pels qui som apassionats a la història, tenim , en viu i en directe, vivències increïblement interessants sobre el moment polític en el que ens trobem. Ara mateix, arran els discursos del jutge i senador d’ERC Santi Vidal, hem entrat en una etapa de descobriments de temes que suposen la “sopa d’all” de l’independentisme. Per a alguns, sembla com si tot el dit pel jutge / senador Vidal, fos l’obertura de la caixa dels trons, quan per a altres, simplement suposa donar compte d’algunes de les actuacions dutes a terme fins ara, pel govern català.

Ni tant, ni tant poc. La figura del jutge/senador Vidal, és molt típica del nostre país, quan algú amb l’ego molt pujat vol convertir-se en el predicador oficial del procés independentista i vol recórrer el país, predicant la bona nova, d’un imminent alliberament de l’esclavitzat poble català. Aquesta tasca de predicador busca la promoció personal, i la catapulta lògica per a ocupar alts càrrecs institucionals en el futur país, convertit en República. I com en tants casos, al llarg de la història, molts predicadors /visionaris, deriven cap a simples “bocamolls”.

De totes maneres, l’affaire Vidal, presenta interessants derivades, molt apassionants de seguir i veure com acaben, en un futur proper. Pels qui no estan en el moll de l’ós del procés, ni en la política diària, pot semblar pacífica la relació entre l’antiga Convergència i ERC, però la realitat és tota una altra. Que estiguin junts en el govern, no vol dir que governin junts, ni en sintonia. Al contrari, hi ha una guerra soterrada entre els dos partits d’àmplies i profundes repercussions en la gestió diària i sobretot en la programació futura.

Els motius son diversos, i comprensibles, per part de l’antiga Convergència. Resulta que ERC va pujant en les enquestes i en els resultats electorals, en detriment de Convergència (PDECAT) que va baixant i perdent suports rellevants. Però és que a nivell de procés independentista, els qui van al jutjat son els de Convergència i cap d’ERC, un curiós premi, a la valentia d’uns i al quietisme dels altres. Fins ara, Junqueras, apareix com el gran independentista, sense cap taca ni denúncia en el seu currículum. Situació injusta, als ulls de Convergència, oimés quan en qualsevol moment tocarà fer eleccions i poden passar a ser el quart o cinquè partit de l’hemicicle del Parlament.

La crisi del jutge /senador Vidal, suposa la gran oportunitat per a perseguir ERC i a Junqueras, en tant que màxim representant, i alhora Vice president del govern, amb responsabilitats sobre una cartera clau per al referèndum, com és la d’Economia i Finances. Així, doncs, s’ha iniciat l’operació “imputació Junqueras”, i al mateix temps la contra- operació “protegir Junqueras”, en funció del bàndol independentista o contra independentista. A partir d’ara sobre una etapa molt dura per al Vice president, com podrem veure en la seva compareixença davant la Comissió del Parlament. Hi anava en tant que responsable de Finances, però en sortirà en tant que responsable polític del Referèndum. Qualsevol patinada, qualsevol infracció de la llei, suposarà la seva implicació en actuacions il·legals, i la seva imputació davant la Justícia.

Hem entrat, doncs, en una nova fase del procés, per culpa d’uns excessos verbals incontrolats, i no supervisats d’un dels líders mediàtics de l’independentisme. Sembla impossible tant imprudència i falta de seny, però el guió va embogir ja fa molt de temps, i les improvisacions donen aquests resultats. Per això, es proposa avançar-ho tot i mirar de no tenir més contratemps. Ja no ve d’aquí que res estigui previst, ni res estigui prou madurat. Els protagonistes son conscients de que podran convocar el Referèndum, però no dur-lo a terme. Toca doncs, fer els simulacres i preparar-se per unes noves eleccions anticipades, venudes com a plebiscitàries o referendàries...i veure què passa. Però, per això hi ha tants interessos en joc, com el de desactivar el Vice president Junqueras, perquè ERC no sigui la gran guanyadora d’un procés en que qui ha parat la cara i li han clavat les plantofades ha estat Convergència, mentrestant ERC mirava cap un altre costat. Apassionant moment, i intrincada sortida a una situació més que improvisada i enrevessada a la que ens han portat Junts X sí, amb la inestimable ajuda de la CUP. Cal esperar els nous capítols, per veure , el final.