Friday, February 03, 2017
LES LLIÇONS DE - PODEMOS. art. Blogesfera socialista
LES LLIÇONS DE –PODEMOS.
Encara no han
tingut temps de convertir-se en “casta” que ja veiem uns comportaments, més
propis de partits del segle passat ,que no pas del present. Podemos era aquell
moviment sorgit del 15 M, per netejar la política i fer fora els vells partits,
plens de pols i males pràctiques...qui ho havia de dir ¡¡¡¡ son ells ,els
envellits de cop, i els sotmesos a guerres fratricides per ocupar els
principals llocs de poder...de partit. Què no faran quan s’hagin de repartir
càrrecs institucionals ¡¡¡¡ Es ben veritat aquella dita popular que “ a vegades
qui vol donar lliçons son els que menys ho poden fer”.
El curiós del cas,
és el silenci sobre Podem a Catalunya i els seus socis. Curiosament ningú els
connecta amb els Comuns d’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ni amb Xavier
Domenech , qui ha de ser el capdavanter del nou partit transversal, amb Podem –
Catalunya com a eix principal. I és que es fa molt difícil defensar la creació
d’un nou partit, tenint com exemple el que passa a Podemos a nivell estatal.
Cada vegada es fa més evident la impossibilitat de pactar amb un partit ,
conformat per un munt d’altres partits, col·lectius, agrupacions...dites
confluències, que vol tenir al capdavant un líder amb poder absolut, i que per
aconseguir-ho és capaç de trencar tots els compromisos presos anteriorment.
Els nous partits,
envelleixen a marxes forçades. Ciutadans acaba de fer el seu Congrés, i l’ha
fet amb un canvi notable en els seus estatuts i fonaments. Ha passat de
socialdemòcrata a liberal, en un plis – plas, i d’aquí cap a entrar en tots els
governs que pugui. Res de quedar-se com a llavor de cara el futur. On pugui
tocar poder, ho farà, de manera que les antigues promeses han passat a millor
vida, i ben aviat ho veurem en ajuntaments i CCAA.
Quina lliçó n’hem
de treure ? Doncs, que no hi ha salvadors ni moviments angelicals, en l’àmbit
de la política. Tothom és de carn i óssos i els partits nous, han sorgit de
moments excepcionals, com a protesta pel mal comportament dels partits
tradicionals, condemnats a desaparèixer sinó son capaços de transformar-se i
renovar-se. Hem assistit a la desaparició de diversos partits, i més que ho
faran sinó fan l’esforç de renovar-se, en profunditat i serietat. Toca, doncs,
aprendre la lliçó i no creure en solucions miraculoses. Al contrari ,la única
resposta a la mala imatge i falta de confiança en els partits històrics, és la
de posar-se al dia, i ser exemple de transparència i bones pràctiques.
El PSC ha fet els
deures, tot i que encara queda molt per fer. Ara li toca al PSOE, per poder ser
alternativa de govern. La travessia del desert és la millor formula per fer
neteja, i plantejar la renovació. En això està, i de tots nosaltres depèn el
èxit o el fracàs de la operació. En pocs mesos tindrem la resposta.