Friday, December 30, 2016

 

INFANTILISMES - art. Regió 7

INFANTILISMES.
Si política és pedagogia, aquest 2016, ha estat de suspens total. Fa vergonya repassar la immensa llista de despropòsits, mals exemples, desconsideracions, exabruptes, irregularitats, il·legalitats,... acompanyat tot plegat, de maneres i formes, ben poc adients de cara als ciutadans. Per raons d’espai només em puc fer ressò d’unes quantes mostres. Ja tindrem temps d’allargar-les més endavant.
Que ningú s’estranyi de l’increment de tensió, conflictivitat, falta de respecte i d’autoritat, de molts ciutadans, a la vista del comportament dels “seus”politics, siguin locals, autonòmics o centrals. “Tal faràs, tal trobaràs”, diu la secular sentència popular.
Aquest any, hem vist la continuïtat i augment de la “guerra de banderes”, en molts ajuntaments que semblen no tenir altra feina que buscar la conflictivitat i l’incompliment de les normes sobre símbols. Banderes, amunt i avall, retrats del Rei a fora, incorporació de banderes independentistes, etc, afegits a la llista de municipis per la independència, pagant quotes , considerades il·legals per sentència judicial; creant noves entitats, com la de càrrecs electes per la República, o coses semblants. Tot sigui per embolicar la troca i fer veure que les coses van per on han d’anar.
Conseqüència directa d’aquestes accions, que produeixen la lògica reacció del govern central, son les mocions a dojo que en molts plens municipals, es converteixen en els grans assumptes a tractar, en comptes de parlar del poble i els problemes dels ciutadans. L’afecció a convertir els plens en mini parlaments, ha arribat al punt en que es dedica més temps a tractar temes de banderes, referèndums, càrrecs “perseguits”, accions judicials diverses...que no pas als problemes quotidians.
I si en molts ajuntaments, aquesta és la norma, no els hi va al darrere el Parlament de Catalunya, amb Comissions conjuntes, en que només hi participen dos grups, sobre cinc; o aprovant resolucions que després diuen son brindis al sol, i no cal que ningú se les prengui seriosament ( per evitar l’actuació del Tribunal Constitucional),o surt la presidenta dient que no pot evitar votacions si els diputats li demanen (encara que tingui una resolució del TC), en una mostra increïble d’inconsciència institucional. O la pròpia seu es converteix en un lloc per estripar retrats del Rei, i vulnerar resolucions del més alt tribunal de l’Estat.
I per no acabar l’any avorrits i cansats, res millor que convocar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, reconvertir-lo en el Pacte pel Referèndum, i posar-hi al capdavant uns quants personatges jubilats de la política catalana, creient que la seva recuperació pot ampliar l’entusiasme per encarar, en el 2017, el gran repte del Referèndum, sí o sí, i l’adéu a Espanya, al cap de pocs dies o setmanes.
Podria omplir unes quantes pàgines amb altres exemples “d’infantilisme polític”, com la gran valentia mostrada per uns quants alcaldes de treballar el 12 d’octubre ( Festa del Pilar), o el 6 de desembre( Dia de la Constitució), apareixent, a la vista de molts ciutadans, com càrrecs institucionals que treballen aquests dos dies, però no se sap ben bé que fan la resta de l’any...
Els infants son entranyables, però malament aniríem si els poséssim al capdavant de càrrecs, organismes i institucions. Doncs bé, considero que molts polítics han donat mostres d’un infantilisme pujat, en l’exercici dels seus càrrecs, i les seves imatges han recorregut pobles, ciutats i fronteres enllà,  com mostres d’un populisme que no té cap mania a l’hora de posar en qüestió Constitució, Estatut d’Autonomia o Lleis Municipals que varen jurar o prometre quan varen accedir al càrrec. L’infantilisme pot justificar aquestes actuacions , però difícilment el país tirarà endavant. Ho veurem en propers articles, en aquestes mateixes pàgines. 



# posted by joan roma cunill @ 11:22 PM

Thursday, December 29, 2016

 

LA GROSSA ES DESINFLA - art. Blogesfera socialista


LA GROSSA ÉS DESINFLA.
Una mostra de que en el nostre país ( Catalunya) conviuen dues societats, en paral·lel, ho prova l’invent de LA GROSSA, com a competidora de la Loteria Nacional de España. Els nacionalismes sempre creuen ser més intel·ligents, més espavilats, més savis que els seus contrincants, i així ho podem veure en totes les vicissituds per les que travessa el procés independentista.
Tota acció d’aquí, produeix una reacció d’allà, i els d’aquí la valoren sempre, al seu favor encara que la realitat sigui meridianament evident, en contra. Es el que tenen els posicionaments fanàtics o tant arrelats, que no paren a reflexionar sobre l’encert o el desencert de les seves accions. Una mostra la tenim ,aquests mateixos dies ,quan es parla de mobilitzacions en contra de les actuacions judicials , contra l’Alcaldessa de Berga o el Regidor de Vic. Si els organitzadors diuen mil persones a Vic, doncs, se n’hi posen mil, encara que la realitat , tant tossuda sempre, sigui de cinc-cents com a màxim. O quan es posa un o dos milions en les grans manifestacions de la Diada, i la realitat queda en menys de la meitat...qui digui el contrari, ha de ser titllat de traïdor o venut a l’espanyolisme ,més ranci.
Doncs bé, a la vista de les grans mobilitzacions de la Diada, el govern català va creure que inventar una nova loteria, podria comportar una xifra d’ingressos molt rellevant, com per competir en peu d’igualtat amb la tant espanyola, Loteria Nacional. Calia fer front a la invasió espanyola, creant un producte nostre, entranyable, de tota la vida: La Grossa, una tieta simpàtica, alegre, nostra de cap a peus. Una tieta que recorregués el territori català predicant la bona nova de que finalment teníem un invent d’aquí, per destinar els seus beneficis a la gent nostra, sense haver-la de compartir amb altres territoris.
I bé, el patriotisme financer no ha funcionat mai. El diner és el producte més covard del mercat intern i extern. Res tant interessat com els guanys, vinguin d’on vinguin, per això heus aquí les xifres de La Grossa des de la seva implantació, l’any 2013, es van posar 30 milions d’euros en el mercat, el 2014 – 50 M, el 2015 – 40 M, i finalment en aquest 2016 – 34 M, de manera que l’invent no s’ha convertit en cap mena de competidor de la Loteria Nacional. Perquè els catalans no consumeixen un producte com aquest, en unes festes tant rellevants com aquestes? Doncs, per una simple qüestió de números i interessos personals, que demostren al mateix temps, grans errors de càlcul per part dels executius catalans.
Els inventors varen creure que fer dècims a 5 Euros, era el gran invent, en un moment de crisi en que gastar-se 20 euros de cop, costa més. Però, és clar si gastes 5 euros no et poden donar 400.000 euros de premi, sinó 100.000. Una xifra interessant però que no resol gran cosa. Tampoc la varen encertar en el número de participacions de manera que les entitats no poden fer participacions com fan amb la Loteria Nacional. Si a tot plegat, un any no va tocar La Grossa, perquè no s’havia venut, han hagut de restringir la xifra de números per intentar que el primer premi surti i no es quedi a casa.

En resum, poso aquest exemple, com a model del que els dirigents del procés independentista estan fent amb la majoria de temes que tracten. Creuen saber els desitjos i intencions de la majoria de ciutadans, i s’equivoquen constantment. Viuen en un altra realitat, i creuen que la seva és la general, sense donar-se compte d’una gran majoria que vol trobar feina, viure millor, i no anar a batalles estèrils. En definitiva, van a protegir els seus interessos personals, i si voleu, una part dels col·lectius, però sense anar-hi a qualsevol preu. Es  a dir, no els importa anar a un lloc o altre, si en aquest altre els tractes son millors. Tinguem-ho present, per no equivocar-nos.

# posted by joan roma cunill @ 6:52 AM
 

VUIT PERSONATGES DEL PASSAT - art. Blogesfera socialista

VUIT PERSONATGES DEL PASSAT, PER COORDINAR EL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
Vindrà el dia en que les giragonses del procés independentista donarà per un màster en polítiques sorprenents, o per un doctorat en estranyes confluències del passat, en el rabiós moment present. Ho dic a la vista de la proposta presentada pel president Puigdemont, d’encarregar la coordinació del Pacte Nacional pel Referèndum, a vuit personatges del passat, als quals havíem ja desat en el bagul dels records. Bé, en el cas dels socialistes, en el bagul dels mals records. M’explico pels qui no sàpiguen de què va la cosa.
A la “cimera” del divendres passat, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir es va transformar en el Pacte Nacional pel Referèndum ( sí, hem tornat cinc pobles enrere), i per animar al personal el president Puigdemont va proposar 8 noms per encapçalar-lo, 3 d’ells procedents del món socialista, precisament amb la intenció que puguin atreure militants, simpatitzants i votants del PSC cap aquest Pacte. Déu li conservi la vista perquè el que és el coneixement del món socialista, el té molt atrofiat.
Dels 8 proposats, en conec bé a 4, i de referència directa, als altres 4, de manera que la primera gran sorpresa va ser precisament aquesta llista i aquests noms. Perquè ? Doncs, perquè procedents del PSC, proposa a Maite Arqué, ex alcaldessa de Badalona i ex senadora, i a Joan Ignasi Elena ( Natius) ex alcalde Vilanova i la Geltrú i ex diputat al Parlament. Home, d’entrada, aquests dos noms difícilment produiran entusiasme, confiança o ganes de participar en un Pacte on ells hi siguin, per part dels votants socialistes. Els qui coneixem les seves trajectòries i posicionaments en els darrers anys, no considerem siguin representatius de cap ànima socialista. En quan a la tercera persona, Itziar González, era regidora independent en el Grup Socialista a l’ajuntament de Barcelona, i per tant molt poc lligada al partit.
Dels altres proposats conec bé a Carme Laura Gil, ex Consellera d’Educació i ex diputada en el Parlament on varem coincidir, a l’igual que amb Carme Porta, d’ERC, que va estar a la Secretaria de Polítiques Familiars en temps de la Consellera Anna Simó. I per últim també calia tenir-hi un altre ex diputat per ICV, com Jaume Bosch o Francesc Pané, que ho era per Lleida. I per tancar el vuitè lloc, en Francesc de Dalmases , director de revistes catalanes.
Veus aquí com es va muntant i desmuntant l’entramat sobiranista, bé, ja li podem dir independentista , tot i que amb canvis tant constants i rellevants que ja ningú sap ben bé a quina pantalla estem del procés. I aquí rau el gran despropòsit de tot plegat, perquè els capdavanters no semblen conscients del caos en que s’han ficat. Volen aplegar tothom sota un mateix paraigües, confiant en que s’hi vagi sumant tothom, malgrat les enormes contradiccions quotidianes. Creuen avançar pel bon camí, en una sensació que viuen en una altra realitat. Fabriquen els seus somnis, segons les seves conveniències, i creuen que posant unes persones al davant d’un muntatge tant poc sòlid i consistent, com aquest, ja se’n sortiran.

Els radicalment convençuts del procés, hauran sortit contents de la cimera de divendres passat, però els menys radicals o menys entossudits, suposo deuen estar perplexes per aquesta nova giragonsa. Per la meva part, constato una vegada més la capacitat d’improvisació i sorpresa d’uns capdavanters institucionals que demostren la seva mediocritat i incapacitat per portar res, a bon port. Només queda esperar uns mesos més, per constatar-ho.

# posted by joan roma cunill @ 1:31 AM

Wednesday, December 28, 2016

 

RENOVACIÓ DNI - BORREDÀ - NOTA INFORMATIVA

NOTA INFORMATIVA – RENOVACIÓ DNI .
Ahir, dimarts dia 27 de desembre, vaig trametre petició a la Jefatura Superior de Policia, a la província de Barcelona, demanant que un equip es desplaci a Borredà per poder fer la renovació del DNI.
El dia 8 de febrer de l’any vinent, 2017, caducaran tots els DNI que es varen tramitar a Borredà fa 10 anys. Per aquest motiu, em vaig posar en contacte amb les Oficines de Manresa, les quals em varen remetre a la Central de Barcelona.
Dintre de 10 dies tindré resposta a si podem disposar d’un equip mòbil, o no. En els darrers anys hi ha hagut fortes retallades de personal en totes les Comissaries, i també en els equips mòbils, de manera que , a dia d’avui no puc garantir si podrem comptar amb aquest servei o no.
Tant bon punt rebi resposta, n’informaré puntualment, tant si és positiva com negativa, donant tota la informació necessària per poder renovar el DNI. Farem tot el possible perquè la puguem fer aquí. En cas contrari informarem de les alternatives existents.
Borredà, 28 de desembre de 2016.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

# posted by joan roma cunill @ 1:36 AM

Tuesday, December 27, 2016

 

BON RESULTAT DE LA FUMIGACIÓ - art. La Rella



BON RESULTAT DE LA FUMIGACIÓ.
Aquests dies he volgut comprovar el resultat de la fumigació contra l’eruga processionària que la Generalitat va dur a terme a finals de setembre, en unes quantes comarques de Catalunya, entre les quals el Berguedà i el Lluçanès. Bé, hem de parlar d’una petita part d’aquestes comarques, però, el resultat ha estat contundent. Només cal anar a veure els boscos més afectats i comprovar la situació actual. Canvi radical , a nivell general.
Toca, doncs, pensar en l’any vinent que ja està aquí. Convé actuar en els boscos propers a les zones tractades aquest any, per rematar la feina. El cicle de la processionària és molt curiós perquè no totes les erugues que s’enterren per passar a l’estat de crisàlide, surten de cop, sinó que una part poden quedar-se per l’any següent, de manera que un any pot semblar bo, i en canvi el següent, dolent.
En aquest àmbit, tenir l’alcaldessa d’Alpens, Montserrat Barniol, en una Direcció General és útil per quan pots parlar amb algú que no solament coneix el tema, sinó també el pateix, i el diner mobilitzat aquest any ha estat molt més elevat que el d’anys anteriors. Teníem zones del país on feia 8 anys no s’hi havia actuat. Aquests llargs parèntesis permeten la multiplicació de la processionària, si a més a més, el temps acompanya.
Per això és important planificar a mig i llarg termini, de manera que no deixem espais de temps sense actuar. Millor una mica cada any per evitar haver de fer molt, en un any concret. El dany de la processionària no és únicament sobre els pins afectats, sinó sobre el conjunt de boscos que es converteixen en llocs impossibles de visitar i passejar, i en territoris mal sans pel bestiar que en surt molt perjudicat.
Toca, doncs, pensar ja en la campanya d’aquest 2017, planificant la situació en que es troben les zones fumigades i les que no ho han estat. D’aquest estudi n’ha de sortir la propera campanya de fumigació, confiant en els mateixos resultats que ha donat la darrera.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

# posted by joan roma cunill @ 11:14 PM
 

JOVES PARTITS, ENVELLITS DE COP . PODEMOS I C'S- art. Nació Digital Solsona


JOVES PARTITS, ENVELLITS DE COP: PODEMOS I C’S.
La dita popular ja ho exposa clarament, malfiat de “l’arrencada de cavall, i parada de ruc”, perquè no anirà lluny. Es a dir, aquells que volen anar tant de pressa, tant de pressa, i fer-ho més bé i millor que ningú, al final, fan el ridícul i mostren les seves febleses i inconsistències.
Ara mateix tenim dos exemples paradigmàtics dels dos partits que havien de regenerar la vida política del país, a Catalunya i Espanya: Podemos i C’s, tots dos en plenes batalles internes per veure qui conserva el poder, i per intentar apagar tota discrepància interna. Vaja, que de cop i volta han entrat en el món real, i mostren que son de carn i óssos com la resta de partits, si bé, amb unes presses per trencar-se com no havia passat en cap dels “històrics”.
A Ciutadans, el problema els hi ve pel cantó de la definició. Volen transmutar-se de partit socialdemòcrata a liberal, ras i curt. Es a dir, retallar tota la intervenció pública, per deixar fluir la iniciativa privada, molt més eficient i activa, segons ells. Després veiem com els grans liberals, son els que reclamen la intervenció de l’Estat quan els negocis no els hi van bé, com hem vist amb el cas Castor ( 1.300 milions), les autopistes de Madrid ( uns 4.500 milions), els ajuts a la crisis bancària ( prop de 40.000 milions)...que paguem entre tots. En resum, els liberals actuals son aquells als quals sempre els toca la loteria. Si els negocis van bé, es queden els beneficis, i si els van malament, imputen les pèrdues a l’Estat( és a dir, a tots nosaltres). Doncs, bé, en aquest partit, també hi ha marro. Per la definició i per les maneres de governar-lo, molt poc obertes, molt poc participatives, i molt centralitzades...vaja, res de nou a l’horitzó, en tot el que criticaven dels vells partits.
Pel que fa Podemos, és un constant niu de sorpreses, en un partit nou, exemple de participació, presència a les xarxes socials, ...i amb baralles quotidianes en tots els racons on hi son presents, fins el punt de veure com canvien portaveus, d’un dia per altre, o com el Secretari General pot destituir el Secretari d’Organització per decret, cosa mai vista en cap dels vells partits, estil PSC, o altres...en resum, ara podem seguir, en viu i en directe, les batalles campals prèvies al seu Congrés, en que la prioritat no és el programa, el codi ètic, o altres qüestions importants pels ciutadans, sinó quin serà el sistema de votació per evitar guanyin uns o altres...del mateix partit. I no solament es trenquen pel mig, sinó que diferents territoris, han decidit, anar per lliure. Vaja, també això apareix com exemple del que criticaven dels vells partits. La lluita pel poder.

Heus aquí com la realitat es va imposant, i demostra la feblesa d’arguments i recursos de joves partits, apareguts en plena crisi econòmica, prometent canvis radicals, en els fons i les formes, i com al cap d’un parell o tres d’anys, d’haver entrat en les institucions ,es trinxen en mil batalles, en una demostració de la pitjor política que tant criticaven. Tot plegat, ens ha de portar a no creure en miracles ni en salvadors de la pàtria, com han volgut aparèixer els líders d’aquests dos joves partits, pensant que amb la seva presència, canviarien el present i futur del país. Es hora de tocar de peus a terra, i fer possible que els vells partits, els històrics, es posin al dia, i tornin als seus orígens. 

# posted by joan roma cunill @ 1:26 AM

Sunday, December 25, 2016

 

ACORD JUNTA GOVERN LOCAL - EDAR - BORREDÀ

AJUNTAMENT DE BORREDÀ
AGENCIA CATALANA DE L’ACA
C/ Provença 204-208
08036 BARCELONA
Assumpte: tramesa certificar acord junta de govern local.
Montserrat Cabana Sala, secretaria interventora accidental de l’ajuntament de Borredà,
CERTIFICO:
Que en sessió extraordinària de la junta de govern local de data 21 de desembre de 2016 s’ha adoptat entre d’altres l’acord del tenor literal següent:
ACORD SOBRE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PROJECTE DE L’EDAR DE BORREDÀ PRESENTADA PER L’ACA.
L’alcalde inicia la sessió reiterant la necessitat de disposar d’una depuradora a Borredà i explica els antecedents reconeixent la bona voluntat i predisposició de l’ACA per trobar un solució satisfactòria per totes les parts.
Es deixa constància que la competència per aprovar el projecte és de l’ACA i que el que avui acordi la junta no es vinculant.
El passat 14 de desembre, l’ACA va presentar una proposta de modificació del projecte aprovat, per construir la EDAR de Borredà, totalment coberta integrada en un únic edifici i altes millores.
Aquesta proposta s’ha sotmès a consideració de les parts assistents a la reunió ( grup municipal de la CUP, representants dels signants i equip de govern) perquè manifestin la seva posició sobre la proposta, abans del 30/12/2016. L’ajuntament de Borredà va demanar a l’arquitecte municipal una valoració tècnica de la proposta.
El tècnic municipal emet informe en data 19 de desembre de 2016 comprensiu de la situació del tractament de les aigües residuals generades als nuclis urbans del municipi, així com de diferents aspectes mediambiental i un anàlisi de la proposta de projecte modificat de l’EDAR.
Es dóna la paraula al tècnic municipal que explica detalladament l’informe emès exposant la situació actual del municipi de Borredà pel que fa a la depuració de les aigües residuals i propostes d’actuació i solució i seguidament exposa l’anàlisi de la proposta presentada que es transcriu literalment a continuació:
3.- Anàlisi de la proposta de projecte modificat de l’EDAR de Borredà.
En data 14/12/2016 se’ns ha posat en coneixement el fitxer PDF que conté la següent documentació:
Plaça Major, 14 08619 Borredà (Barcelona). Tel. 938239151-Fax 938239223 – borreda@diba.cat
Codi Validació: A5H6ZAWSG7Z9WT9EQPTRA72N9 | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 1 de 6
Joan Roma Cunill (1 de 2)
ALCALDE
Data Signatura: 23/12/2016
HASH: 46e9357d6d400a0c85f40b71b913f555
Montserrat Cabana Sala (2 de 2)
SECRETÀRIA
Data Signatura: 23/12/2016
HASH: e821484a100a35fc395d0dce3c12f7f8
AJUNTAMENT DE BORREDÀ
-Memòria descriptiva de les principals característiques del projecte modificat.
-Plànol de situació de la proposta en relació al nucli urbà de Borredà.
-Plànol de la proposta d’actuació de conjunt.
-Plànol d’emplaçament de l’edifici i tractament del conjunt de la parcel·la a E. 1/150.
-Plànol de planta de les instal·lacions a E. 1/50.
-Plànol de secció de l’edifici a E. 1/50.
-Plànol de façanes de l’edifici a E. 1/50.
En base a aquesta documentació hem de fer les següents consideracions:
A.- Anàlisi descriptiu.
Es proposa una EDAR encabuda dintre un edifici de planta baixa de mides 12.00 metres de llargada per 9.30 metres d’amplada emplaçat a la part est de la parcel·la, deixant una franja perimetral d’espai lliure, de mides diverses, que van des un mínim d’uns 3.00 metres respecte al termenal NE fins a uns 9.00 metres respecte al termenal SO. El seu volum total té una alçada màxima de 10.60 metres, dels que 5.50 metres son per sota la rasant del terreny, restant per sobre rasant un volum amb alçada mínima de 1,72 metres en façana SE i alçada màxima de 3,38 metres en façana NO, amb coberta a doble vessant, amb un carener situat a 5,10 metres sobre la rasant del terreny.
L’edifici projectat té una separació de 77.00 metres respecte a la façana de l’edifici més proper del carrer Vinyal, 72.00 metres respecte a la façana més propera de les edificacions del Querol Vell i 100.00 metres respecte al perímetre de l’activitat restaurant encabida dintre la nau industrial de la Fàbrica de Baix.
El sistema de tractament de les aigües residuals segueix un procediment assimilable al que es proposa al projecte del 2001, ja aprovat, amb les següents diferències significatives:
-Es tracta d’una instal·lació compacta encabuda dintre un edificació tancada, amb totes les seves instal·lacions al seu interior, excepte el filtre de tractament de l’aire que es proposa emplaçar en espai obert adjunt a la cantonada sud de la parcel·la.
-S’elimina el procés de tractament dels fangs, que es farà a la depuradora d’Avià.
-Els bufadors aniran instal·lats dintre de cabines d’insonorització, i encabits en sala de bufadors aïllada acústicament mitjançant plaques de suro, i amb entrada d’aire amb reixes insonoritzants.
-Sistema de tractament d’aire interior de l’edifici, amb extracció i renovació d’aire calculat per a 10 renovacions per hora i sistema de tractament mitjançant filtre biológic d’escorça vegetal.
-Urbanització i enjardinament de l’espai exterior, amb plantació arbòria als fronts amb vistes des les façanes posteriors del carrer Vinyal.
-Accés perimetral al sector de la Fàbrica de Baix, amb embrancament a la C-26 a la cruïlla ja existent d’accés a aquesta zona industrial.
B.- Anàlisi de la incidència mediambiental. Comparació amb el projecte aprovat.
Plaça Major, 14 08619 Borredà (Barcelona). Tel. 938239151-Fax 938239223 – borreda@diba.cat
Codi Validació: A5H6ZAWSG7Z9WT9EQPTRA72N9 | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 2 de 6
AJUNTAMENT DE BORREDÀ
Incidència paisatgística.
La volumetria de l’edifici projectat, amb una superfície edificada de 111.60 metres quadrats i una alçada de carener de 5,10 metres sobre la cota 816.00, es insignificant si es compara amb les alçades i el volum de la Fàbrica de Baix, amb una superfície edificada superior als 1.500 metres quadrats i amb careners situats per sobre els 8.00 metres respecte a la cota 823.00.
La incidència visual des el SO, sobre la C-26, es limita a punts allunyats situats a més de 200 metres des on es veurà una edificació de planta baixa, amb un front de façana de 12.00 metres lineals i una alçada de carener de 5,10 metres. Es valora com acceptable.
La incidència visual des el NO, sobre la C-26 es nul·la atesa la diferència de nivells i la existència de la zona arbrada de la zona industrial de la Fàbrica de Baix.
La incidència visual des es NE, des les edificacions del carrer Vinyal no es significativa atesa la situació de la visual, que estarà sempre sobre la cota 830.00, per sobre del carener projectat, que estarà a la cota 821.00, aproximadament. Tenint en compte el caire residencial dels edificis des on es projecten les visuals es recomana que, l’alçada i el port de l’arbrat proposat per corregir aquesta visual, siguin generosos. Es proposa alçada mínima de 4.00 metres i port mínim de diàmetre 1.00 metre en el moment de la plantació.
La incidència de les visuals des els altres punts cardinals no son significatives atès el seu emplaçament llunyà i la situació relativa de la nova edificació projectada amb coronament per sota de les edificacions existents a la zona industrial de la Fàbrica de Baix.
Pel que fa al tractament superficial projectat es recomana emprar teula ceràmica tipus àrab envellit a la teulada, i pintura de colors terrosos a les façanes.
Per comparació amb la incidència visual del projecte aprovat es valoren les millores en la correcció de l’impacte paisatgístic com a substancials ja que, en aquest projecte aprovat, es proposa un reactor de doble fossat, totalment exterior, i l’edifici que encabeix la resta de les instal·lacions té una ocupació en planta de 7,90 x 9,50 metres, una alçada de coronament en les seves quatre façanes de 4,06 metres, i amb el carener de la coberta a doble vessant situat a 6.00 metres sobre la plataforma situada a la cota 816,50. No es proposa cap plantació perimetral arbrada de correcció de l’impacte paisatgístic.
Sorolls i vibracions.
L’article 45 de les NN.UU. limita la immissió sonora a l’exterior dels habitatges més propers a 45 dbA durant el dia i 35 dbA durant la nit. Atesa la publicació posterior de normativa de caire general més restrictiva s’ha de recomanar que, segons es disposa a l’Annex 4 del Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, modificat per Decret Plaça Major, 14 08619 Borredà (Barcelona). Tel. 938239151-Fax 938239223 – borreda@diba.cat
Codi Validació: A5H6ZAWSG7Z9WT9EQPTRA72N9 | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 3 de 6
AJUNTAMENT DE BORREDÀ
176/2009, de 10 de novembre, el nivell d’immissió sonora sobre l’habitatge més proper resti per sota dels 25 dB entre les 23h i les 7 h.
No es preveu incidència significativa de vibracions.
La proposta del projecte modificat millora substancialment la capacitat d’aillament dels recintes a on es produiran les emissions sonores, especialment la sala de bufadors.
Contaminació atmosfèrica.
Per les característiques de les instal·lacions no es preveu incidència significativa sobre la qualitat de l’aire, pel que fa a l’emissió de pols i gasos contaminants. Tota vegada que el projecte modificat contempla totes les instal·lacions de tractament com a interiors, es reforça la garantia de qualsevol hipotètica emanació, que passaria sempre pel filtre biológic mitjançant la extracció forçada de 10 renovacions per hora, que ara es proposa.
Aigües residuals.
Les instal·lacions de la EDAR no generen aigües residuals. La seva funció es rebaixar els paràmetres no desitjables que assoliexen les aigües residuals generades per la xarxa en baixa de les zones urbanes fins a nivells admissibles, segons normativa. No es disposa del resum de característiques del projecte modificat però, per la seva mateixa naturalesa, ha d’assolir el compliment de les especificacions tècniques del projecte base, que garanteix que les característiques de l’efluent que s’aboca al medi compleixen el que es disposa al R.D. 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del RDL. 11/1995, de 28 de desembre, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes, i en concret:
DBO5: concentració mitja 25 mg/l. Rendiment 90 %
MES: concentració mitja 35 mg/l. Rendiment 90 %
Nitrogen amoniacal: concentració mitja 20 mg/l. Rendiment 60 %.
DQO: concentració mitja 125 mg/l. Rendiment 75%.
La capacitat de tractament ha de ser:
Cabal diari màxim: 200 m3/d.
Cabal màxim de tractament biológic: 24,99 m3/h.
Cabal promig de tractament: 8,33 m3/h.
Residus sòlids.
Els residus sòlids generats es limiten als recollits per la reixa de desbast i els resultants del tractament de fangs. Els primers no requereixen altre tractament que els que es fa pels residus domiciliaris, amb recollida mitjançant contenidor i transport a l’abocador comarcal.
Pel que fa a la gestió dels fangs es proposa una millora substancial respecte al projecte base, ja que s’elimina el seu tractament, que es farà a la EDAR d’Avià. Tota vegada que el dipòsit de fangs també resta integrat dintre l’edifici no es preveu incidencia significativa d’aquesta instal·lació.
Plaça Major, 14 08619 Borredà (Barcelona). Tel. 938239151-Fax 938239223 – borreda@diba.cat
Codi Validació: A5H6ZAWSG7Z9WT9EQPTRA72N9 | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 4 de 6
AJUNTAMENT DE BORREDÀ
Mobilitat.
En el projecte modificat es proposa una millora substancial de l’accés, que passa de tenir embrancament a la C-26, al costat del carrer Vinyal, a projectar-se en l’existent d’accés a la Fàbrica de Baix. El vial d’accés té una pendent i característiques que milloren substancialment les condicions del que es proposava al projecte original.
Es proposa modificar lleugerament l’entrega al punt d’enllaç amb la C-26, respectant una reculada mínima de 3.00 metres respecte a la plataforma de la carretera, per tal de fer més suaus el girs d’entrada i sortida.
Aparcament.
Es proposen dues places d’aparcament dintre el recinte de la EDAR. També es disposa d’espais de maniobra suficients en aquest recinte. No es preveuen dificultats en la maniobra dels vehicles de servei.
Olors.
La normativa municipal ambiental no estableix els paràmetres mesuradors d’aquest vector ambiental. Tampoc tenim coneixement d’estandars d’aplicació general.
En el cas de la EDAR de Borredà interessa fer constar que, en el projecte aprovat, amb instal·lacions de tractament obertes, només es preveia un filtre de carbó activat per millorar el procés de tractament de fangs.
En el projecte modificat es proposa una millora substancial en la incidència d’aquest vector, tota vegada que:
-S’elimina el procés de tractament del fangs, que resta reduït a l’acumulació dels produïts en un termini aproximat de 15 dies, i el seu trasllat mitjançant cisterna a la EDAR d’Avià.
-Es projecta una instal·lació de tractament biològic totalment integrada dintre un edifici, amb el que es minimitza la possibilitat de dispersió d’olors.
-El sistema d’extracció i renovació de l’aire ( amb una capacitat de renovació de 10 volums per hora) estarà controlat mitjançant les corresponents conduccions, el que també minimitza la dispersió.
-Es projecta un sistema de tractament de l’aire sortint mitjançant un filtre d’escorça vegetal.
Es valoren positivament les millores proposades per a la correcció d’aquest vector.
Es suggereix l’estudi de la possibilitat de cobriment del recinte del filtre biològic d’olors mitjançant un sistema de marquesina ( amb tres costats totalment diàfans), per tal de minimitzar l’efecte del gel i eliminar la possibilitat d’obstrucció en cas de nevada abundant.
Protecció d’incendis.
Només es disposa la documentació del projecte aprovat.
Plaça Major, 14 08619 Borredà (Barcelona). Tel. 938239151-Fax 938239223 – borreda@diba.cat
Codi Validació: A5H6ZAWSG7Z9WT9EQPTRA72N9 | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 5 de 6
AJUNTAMENT DE BORREDÀ
Per les característiques del procés de tractament, en el que predomina la manipulació de líquids totalment incombustibles, així com l’emplaçament de l’edifici i el seu caire aïllat, no es preveu incidència ni risc remarcable d’incendi.
Les úniques instal·lacions de risc son les mecàniques amb alimentació eléctrica. Es preveu una potència instal·lada de 50 kw en baixa tensiò de 380 V.
Es preveu la instal·lació de 6 extintors de CO2 amb eficàcia 89 B i dos extintors de pols polivalent amb eficàcia 21 A 113 B.
Es preveu instal·lació d’enllumenat d’emergència en els recintes interiors de l’edifici.
Si es mantenen les previsions del projecte aprovat, es valoren com a acceptables les condicions de seguretat i protecció contra incendis.
Aquest es l’informe que he d’emetre, segons lleial saber i entendre, pel que fa als aspectes tècnics de les qüestions plantejades, i es sotmet a qualsovol altre que, a criteri de l’órgan competent per resoldre sobre aquestes qüestions, sigui més adequat, a Borredà, el dia 19 de desembre de 2016.
L’alcalde agraeix el detall i exhaustivitat de l’informe, i manifestada la conformitat pels presents, s’acorda per unanimitat:
PRIMER.- Donar el vistiplau a la proposta de modificació de l’EDAR de Borredà presentada el 14/12/2016, i donar trasllat de les observacions i propostes informades pel tècnic municipal i transcrites anteriorment, per si l’ACA considera oportú tenir-les en consideració en la redacció del projecte.
SEGON.- Estudiar la situació del tractament de les aigües residuals generades al carrer de la Creu, i als nuclis urbans del municipi, al coll del Bas i Pont de la Sorra, així com les propostes i observacions del tècnic als efectes de poder resoldre la situació actual.
TERCER.- Comunicar el present acord a l’Agència Catalana de l’Aigua, als efectes oportuns.
I perquè així consti, a reserva del que resulti de l’aprovació definitiva de l’acta, lliuro el present, amb el vistiplau de l’alcalde a Borredà, 22 de desembre de 2016.
Signat:
La secretària.
Vistiplau.
L’alcalde.
Joan Roma Cunill.
Plaça Major, 14 08619 Borredà (Barcelona). Tel. 938239151-Fax 938239223 – borreda@diba.cat
Codi Validació: A5H6ZAWSG7Z9WT9EQPTRA72N9 | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 6 de 6

# posted by joan roma cunill @ 11:24 PM

Friday, December 23, 2016

 

SORTIR I TORNAR - art. REgió 7



SORTIR I TORNAR.
En un interessant treball, de periodistes d’aquesta casa, Regió 7, apareixien diversos joves que havien hagut de marxar a treballar a l’estranger. Les seves opinions, denotaven la difícil situació actual per a qualsevol jove a la recerca de feina, i com ells /elles havien optat per buscar-se la vida en altres latituds. Sàvia decisió i tant de bo, fos copiada per milers de joves com ells.
No sóc dels que lamenten que desenes de milers o centenars de milers de joves marxin a l’estranger, amb molts estudis i títols, o amb ben pocs, l’experiència és immensa i habitualment, molt profitosa per a ells i pel propi país.
Jo mateix vaig marxar ,set anys, a treballar a Suïssa i puc assegurar que l’experiència fou del tot positiva, i de ben segur la majoria dels que han marxat podran dir el mateix. Ara bé, si important és sortir, veure món, aprendre altres costums i tradicions, igual d’important és poder tornar, si així es decideix. Aquí és on rau el problema actual per a molts dels que han marxat.
En un mercat de treball tant reduït, inestable i mal pagat com tenim aquí, es fa molt difícil el retorn, aconseguir formar família, o simplement viure amb un mínim de comoditats i seguretat.
Conec un bon nombre de joves treballant a l’estranger, i en molts casos, han assolit un bon nivell de treball, seguretat i ingressos, de manera que el retorn el veuen gairebé impensable, sinó volen patir una davallada important en el nivell de vida i de treball. Aquest és el problema.
També podem afegir el bon concepte dels joves desplaçats cap altres països, en quan a preparació, nivell d’estudis, interès per l’aprenentatge, serietat en el treball, cosa que contrasta amb algunes idees preconcebudes que alguns tenien , respecte l’educació i formació que se’ls dona aquí.
En resum, hi ha una bona acollida, després de les desconfiances inicials, i això motiva incentius i major seguretat de cara la consolidació del treball obtingut. Evidentment que com en tot, hi ha excepcions que confirmen la regla, i depèn quins destins estan tant saturats que trobar una feina mitjanament interessant, es gairebé un miracle.
Amb tot, la necessitat de formar-se millor, d’aprendre o practicar idiomes, de conèixer altres realitats, ha comportat un moviment laboral tant ampli com ho havia estat trenta anys enrere, per culpa de la crisis econòmica d’aquell moment. Vull recordar que a finals dels anys seixanta i setanta, hi havia prop de tres milions d’espanyols, treballant a l’estranger. Ara , estem per la meitat, però el nombre va en augment cada any que passa.
També és diferent la formació dels que ara surten, respecte d’aquells temps, en que la immensa majoria eren persones amb una formació molt escassa, per no dir nul·la. Ara, és d’un nivell mig o alt, d’aquí les grans diferències.
Molts ja no tornaran. Es un problema ? Si es queden per iniciativa pròpia, cap, ni un. Sinó poden tornar, per falta de feina aquí, sí és un problema ,perquè esdevindran persones poc receptives a la plena integració. I això és negatiu per elles, i pel país que els acull. En quan al concepte de pèrdua de cervells, si entenem la UE com un sol país, i una sola realitat, tots son del mateix territori, i tots serveixen a la mateixa col·lectivitat. Hem de canviar el xip en aquest tema, i obrir-nos al món.



# posted by joan roma cunill @ 11:35 PM

Thursday, December 22, 2016

 

LA DEMOCRÀCIA NO ESTÀ EN PERILL - art. Blogesfera socialista



LA DEMOCRÀCIA NO ESTÀ EN PERILL.
Ni a Catalunya ni en el conjunt d’Espanya, la democràcia no està en perill, malgrat declaracions, accions i mobilitzacions d’una part de les forces independentistes que així ho volen fer creure. Ahir mateix en varem tenir un bon exemple en el Parlament de Catalunya, debatent i aprovant proclames a favor de la democràcia.
Per alguns, sinó es posen urnes quan ells volen, i pels motius que els interessa, ja no es pot parlar de democràcia. Son els mateixos que en múltiples ocasions no han deixat llibertat de vot ni de decisió ,a centenars d’ajuntaments que volien exercir-lo. Son els mateixos que es queixen del centralisme madrileny, sense parar compte del centralisme que patim els catalans, quan la Generalitat considera els Ajuntaments , institucions menors d’edat, incapaços de tenir competències en urbanisme, medi ambient, mobilitat, educació, etc, etc.
Sortir dels preceptes constitucionals i de l’estatut de Catalunya, no suposa cap atac a la democràcia, al contrari, hem de complir amb el que contenen les dues Cartes Magnes, per garantir el ple exercici dels drets i deures democràtics. Tant senzill i clar com això. Però, en el maremàgnum en que estem ficats, els independentistes han de convertir-se en víctimes, sinó, la cosa no els funciona. Cada dia, han d’enviar missatges a la població de suposats atacs, malentesos, conflictes...amb el Madrid polític per poder alimentar els greuges, i evitar el desànim i l’abandonament de les tesis independentistes.
Sempre, en tot lloc i moment, els nacionalismes necessiten d’enemics exteriors per poder sobreviure. Si a més, tenen la sort de tenir a l’altra banda, uns altres nacionalistes que els hi va de meravella el conflicte, ja tenim l’escenari perfecte per continuar les batalles tradicionals.
Aquests dies hem vist les escasses mobilitzacions per l’encausament de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Han volgut vendre el conflicte com si en el Parlament no es podés parlar de tot, sense voler entendre que la presidenta és la que decideix si una proposta, una resolució, un acord es pot votar o no. Davant una sentència del Tribunal Constitucional, no hi pot haver cap dubte. No es pot passar a votació i sinó s’hi està d’acord, es presenta recurs, però no a l’inrevés, com s’ha fet. Es desobeeix el TC i després es presenta la queixa.
En resum, els partits independentistes defensen la seva manera d’interpretar la Constitució, l’Estat d’Autonomia de Catalunya i totes les altres lleis del món mundial. Si els hi van a favor, dòmino, les fan servir, si els hi van en contra, intenten deslegitimar-les, dient que l’actual Constitució es fruit d’una Transició mal portada, mal resolta...i ja està. Ells tant contents. No es donen compte de l’immens mal que produeixen sobre la ciutadania que contempla estorada com els seus dirigents i referents polítics, els hi venen la idea, de que les lleis es compleixin si agraden, i sinó, no passa res. Se les desprecia i ignora.
I si un tribunal resolt en contra d’ells, ho tenen tant fàcil com dir que els Jutges son instruments al servei del Madrid polític, trencant amb el principi de separació de poders, i donant per fet de que tots els jutges, son parcials i al servei del poder de torn. Increïble inconsciència, però realitat visible, cada dia.
I el mateix creuen poder fer amb les forces de seguretat. Alguns ni tant sols tenen cap mania a comparar l’actuació dels Mossos d’Esquadra, amb la policia franquista. I ho diuen molts que ni vivien quan estàvem sota la dictadura.

Bé, toca serenar els ànims, i mantenir la calma. El temps posarà les coses en el seu lloc, sobretot perquè la gent es va donant compte de en qui pot confiar i en qui no. Qui és seriós i rigorós i qui no ho és. Tornem a mirar la darrera enquesta de El Periódico, i veurem com la serietat i la coherència comencen a donar els seus fruits. Qui més crida no és el que té més raó. I la democràcia es defensa complint les lleis, començant pels dirigents i polítics, en qualsevol lloc i moment. 

# posted by joan roma cunill @ 1:20 AM

Wednesday, December 21, 2016

 

PEL MAL CAMÍ, A ESPANYA - art. Blogesfera Socialista

PEL MAL CAMÍ, A ESPANYA.
A diferència del que exposava ahir, en aquestes mateixes pàgines, respecte el redreçament del PSC, a nivell intern, i la seva bona exposició, a nivell extern; no puc dir el mateix pel que fa el PSOE. Considero un autèntic despropòsit, la continuïtat de la Gestora, i la no convocatòria immediata de Primàries, i Congrés Federal. Es més, cada dia que passa dona més la impressió d’una Gestora – titella, dels interessos d’uns quants “barons”i una “baronessa o sultana” que vol tenir tots els avantatges, abans no emprengui el camí cap a la Secretaria General.
No anem bé, perquè qui hauria d’impulsar canvis profunds, s’amaga al darrere de la Gestora i de reglaments interpretats a gust de la protagonista, per exigència del guió. D’entrada que tothom parli de “barons”, “sultana”, i altres epítets similars, ja dona una pèssima imatge d’un partit d’esquerres en que tots valem igual, i tots tenim els mateixos drets i deures. Però no sembla d’acceptació general aquest principi tant elemental. De tant en tant, surten globus sonda, posant límits a les Primàries perquè no valgui igual un vot de militant que un d’un dirigent, de manera que alguns voldrien fer Primàries en un sistema de vot ponderat o modificat, per evitar tendències “poc controlables”....
Aquesta mena de caos informatiu i organitzatiu, diu molt de la situació actual del PSOE, en el sentit de desorientació i falta de guió. I quan algú posa en marxa algun dispositiu, ho pot fer de la pitjor manera possible com varem poder veure fa pocs dies en una mena d’acte de llançament de candidata a la Secretaria General, amb un Rodríguez Zapatero, fent de “padrí” de Susana Díaz. A qui se li acut treure Rodríguez Zapatero com figura adequada per “investir” de candidata a Susana Díaz ??? Qui pot creure que aquesta era una bona via per despertar l’interès dels militants ? O dels ciutadans, en general ?
D’aquí uns anys, segurament la història serà més justa amb el llegat de Rodríguez Zapatero, però ara i aquí, poca gent en té un bon record, per uns quants greus errors comesos, sobretot en el tram final de mandat. Agradi o no aquesta situació, sigui justa o no, la realitat és la que és, i no la que voldríem que fos. La majoria d’espanyols no tenen en bon concepte a l’ex president, i per tant, és un greu error treure’l com avalador d’una candidatura a la Secretaria General del PSOE. Ja només falta, que aparegui Felipe González, després dels greus errors comesos, fa poques setmanes.
Es a dir, si algú volia començar amb mal peu la candidatura de Susana Díaz, ho va aconseguir sobradament. Lligar una mala candidata a un ex president de no bon record, comporta una suma d’estupideses que un partit històric com el PSOE no mereix cometre. I és que quan un partit està en crisi, els problemes se li acumulen i qualsevol inepte es considera il·luminat per endegar operacions increïbles. En aquestes estem. I mentrestant, el Grup Parlamentari va per lliure, i decideix com millor li sembla què pacta amb el PP, o amb altres forces polítiques. Es una mena d’ànec sense cap que va corrent sense saber ben bé cap on.
Tenim, doncs, un PSOE absolutament desnortat, amb una Gestora obsessionada en posar pals a les rodes a Pedro Sánchez o a possibles altres candidats, per facilitar l’arribada de Susana Díaz a la Secretaria General. Aquesta és la imatge i la impressió que en traiem de la seva actuació, i per aquesta via els pot caure tot el pes del partit. Vull dir de tota la militància o de bona part. Estem cansats d’aquest mal joc. Volem un PSOE renovat, valent, coherent , amb un lideratge sòlid, en sintonia amb la militància. Si algú creu que, per qüestions pràctiques, el millor és posar-hi la capdavantera de la Federació més important, i així resoldre el conflicte, s’equivoca. No trobo en Susana Díaz, la persona més adequada per liderar el PSOE, ni per idees, ni per gestió ni per sintonia amb militants i territoris. Deixem, doncs, que sigui la militància la que decideixi , sense tripijocs que impedeixin l’aparició d’altres candidats o candidates, en condicions d’igualtat. I fem-ho, ja. Cada dia que passa es fa més urgent. A Espanya, anem per molt mal camí.



# posted by joan roma cunill @ 8:55 AM

Tuesday, December 20, 2016

 

PEL BON CAMÍ, A CATALUNYA - art. Nació Digital Solsona



PEL BON CAMÍ ,A CATALUNYA.
Quan més s’acosta el inevitable xoc de trens, més símptomes apareixen sobre canvis en el mapa català, respecte el que la gent realment pensa del procés sobiranista i el seu futur. Aquesta setmana ,tenim l’enquesta de El Periódico de Catalunya, en que ERC apareix com el partit que aplega la major part del vot independentista, i deixa el PDeCat ( la antiga CDC) en un quart o cinquè lloc. També la CUP perd una part dels seus votants que passen suposadament a ERC, i es produeix pel cantó no independentista un canvi notable en la valoració i votació al PSC, amb un fort augment, posant-lo de segona força en el Parlament, per davant de C’s, i de CSQP.  El PP queda pràcticament igual.
I si l’enquesta és prou ja interessant, no ho és menys, el que responen la majoria de catalans respecte del futur de l’independentisme. Hi ha una clara i contundent majoria que creuen en un pacte d’Estat, per millorar l’autonomia, en comptes de la independència. Es a dir, molts dels que aposten per la independència, ho han fet o ho fan, per un sentit clar de protesta davant el comportament del govern central del PP, més que no pas per una aspiració d’independència o perquè realment la creguin viable o possible.
Sumat una cosa a l’altra, queda clar el paper positiu que juga el PSC com a pont entre uns i altres, buscant una sortida assenyada al conflicte Catalunya – Govern central del PP. Podem estar dolguts i emprenyats, però no per això ens hem de tirar daltabaix del pont, sinó, hem de refer el pont per exigir un canvi d’actitud i d’acció, per aconseguir una reforma constitucional que blindi les competències en llengua, cultura i educació, i garanteixi un sistema de finançament més just que l’actual.
Per alguns, tant l’enquesta com l’estudi d’opinió, els semblaran poc representatives o simplement inventades, però la realitat es va imposant i només cal veure l’assistència a les darreres concentracions, per comprovar el cansament i esgotament de la població. Es en aquest nou marc, en el qual Miquel Iceta està fent una feina excel·lent i incansable com demostra la mateixa enquesta pel que fa resultats i valoració de lideratges. Iceta ha esdevingut un autèntic líder, capaç de formular propostes que son fonamentals per redreçar el rumb del partit socialista, i alhora de la política catalana.

Ho veurem en els propers mesos, precisament dintre de l’any, dit decisiu, per les forces independentistes. Estem a punt d’entrar en l’any de l’anunciat referèndum, i de la pronosticada independència. Ben aviat podrem comprovar el fracàs d’una cosa i altra. Es lògic, doncs, que algú cridi a modificar el rumb i buscar una entesa que encara és possible, a la vista de canvis importants que s’estan produint. El paper de Miquel Iceta pot ser crucial, i d’aquí la recuperació del PSC com a partit – pont entre qui vol trencar i qui vol refer relacions. Del resultat en depèn el nostre futur. Malgrat els pessimistes, veiem com hi ha una modificació de rumb, lent, però inexorable cap a posicions més realistes. I l’antiga Convergència, ha de reflexionar si vol continuar cap al desastre, o es planteja retornar a anteriors postulats en els quals la seva gent s’hi trobava més còmode i més d’acord amb els seus ideals. Podríem anar de la mà a la recerca del temps i els objectius perduts.

# posted by joan roma cunill @ 3:58 AM
 

ALS LECTORS D'AQUESTS ESCRITS

ALS LECTORS D’AQUESTS ESCRITS.
Fa prop d’11 anys, vaig obrir el meu blog, com a conseqüència d’un curset dirigit a diputats al Parlament de Catalunya, encara no introduïts a les noves tecnologies. He de reconèixer que sóc de Lletres, i les noves tecnologies, i la tècnica en general, no son el meu fort. Vaig aprendre mecanografia a l’edat de 19 anys, i durant anys i més anys, feia servir les típiques màquines d’escriure manuals, primer, elèctriques , després, però els ordinadors em produïen una certa basarda que vaig haver de trencar, una vegada incorporat al Parlament de Catalunya.
Sigui amb les velles màquines d’escriure, sigui ja, amb els ordinadors actuals, porto una trentena d’anys, publicant escrits en diferents mitjans de comunicació. He preferit dirigir-me als més propers, territorialment parlant, perquè hi puc explicar coses properes, entenedores per a la majoria de lectors, i no pretendre els grans mitjans de comunicació, per qüestions de prestigi o altres històries.
Així, doncs, els que rebeu els meus escrits / articles, via correu, o els que els llegiu en el meu blog, sapigueu que cada setmana acostumo escriure 4 articles que van destinats a les següents publicacions: Regió 7 ( diari de la Catalunya Central, en el qual apareix tots els dissabtes de l’any). Nació Digital Solsona ( hi publico un o dos articles setmanals). La Rella del Lluçanès ( hi publico a la majoria d’edicions quinzenals). El Setmanari del Berguedà( publicació lligada a Regió 7, limitada a la comarca del Berguedà, en la qual hi publico, un al mes). I finalment a la Blogesfera socialista, en la qual hi publico un o dos a la setmana. Esporàdicament he publicat algun altre article en altres mitjans territorials, en funció d’alguns temes concrets, com la revista Celsona, El nou 9 d’Osona, etc. Per últim, alguns van directament adreçats a gent de Borredà, per a la seva informació i consulta.
Cada persona té les seves maneres d’expressar-se i fer arribar les inquietuds o pensaments, a qui els hi pugui interessar. Procuro parlar de molts i diferents temes d’actualitat, pensant que algú o altre els llegirà, i en podrà treure alguna informació o opinió concreta. En el que sempre he volgut ser molt rigorós és amb les dades que dono com perquè mai se’m pugui dir que no son verídiques o no prou contrastades. Davant de qualsevol dubte, faig servir les eines al nostre abast, com per contrastar-les i concretar-les. Odio veure en escrits xifres errònies, exagerades o directament inventades com he vist en articles de persones de renom.
Si un tema no el coneixes o no tens prou dades, millor deixar-lo, i anar per un altre que coneguis bé. Aquest principi sempre l’he fet servir. Dit això, és evident que la opinió és lliure i tots som esclaus de les nostres creences i ideals, i això no sempre permet tractar determinats temes amb la objectivitat necessària.
Però bé, ens acostem a finals d’any, i he volgut fer una mena de balanç d’aquesta etapa, en la qual han llegit aquests escrits un total de 72.826 persones. Déu n’hi do, els que han entrat en el meu blog, a banda dels que ho han fet directament en els mitjans de comunicació, o per correu directa.
Aprofito la proximitat de les festes de Nadal i Any Nou, per desitjar-vos a tots i a totes, unes Bones Festes Nadalenques i un Pròsper Any 2017. Seguiré escrivint per continuar parlant de tot el que veig, tot el que em sobta, m’indigna, em preocupa o per tot el que voldria canviar. Segur que en moltes coses coincidirem i segur que en molts altres discreparem. L’important és respectar la diferència . A reveure. Joan Roma i Cunill



# posted by joan roma cunill @ 1:27 AM

Saturday, December 17, 2016

 

AVÍS IMPORTANT - DEPURADORA - BORREDÀ


AVIS IMPORTANT.



L’ACA PRESENTA UNA PROPOSTA AMB LA INTENCIÓ DE MODIFICAR EL PROJECTE DE L’EDAR SI OBTÉ EL VISTIPLAU

En la reunió del passat 14 de desembre l’ACA  va presentar una proposta per modificar  l’actual projecte de la depuradora que  ha sotmès a consideració de les parts assistents a la reunió ( oposició, representants dels signants i  equip de govern) perquè manifestin la seva posició sobre la proposta abans del 30/12/2016.
En cas que  la proposta de modificació obtingui el vistiplau de les parts,  s’iniciarà la redacció i posterior tramitació del modificat del projecte d’acord amb la proposta presentada.
Us faig avinent la proposta   de modificació pel coneixement general.
La  documentació presentada està a les oficines municipals per ser consultada, també disposen de còpia alguns establiments del municipi.



L’alcalde.
Joan Roma Cunill.
Borredà, 15 de desembre de 2016.

NOTA. La proposta de modificació de l’EDAR, es pot consultar i treure còpia de la web municipal: borreda.net



# posted by joan roma cunill @ 2:17 AM

Friday, December 16, 2016

 

IBI I CADASTRE - art. Regió 7



IBI I CADASTRE.
Estem en plena campanya de comunicació d’actualització de valors cadastrals, a prop de dos mil cinc-cents municipis d’Espanya, quatre-cents dels quals ,de Catalunya. I com és lògic en un tema com aquest, apareixen informacions contradictòries sobre la seva adequació o no, a la realitat.
Cal saber que pels ajuntaments, la recaptació de l’IBI ( impost béns immobles, o més conegut per la contribució) és de vital importància perquè tot queda en el poble / ciutat. Abans es feien revisions cadastrals cada cert temps, a tot el municipi, ara s’ha optat per canviar de sistema i anar per una actualització permanent. Es una bona solució, perquè abans els salts eren enormes entre una revisió i una altra, entre les quals podien passar vuit, deu, o quinze anys, i els valors cadastrals sofrien unes puges brutals que repercutien en els rebuts de manera desproporcionada.
Però, com en tot canvi de sistema, hi ha situacions que no son del tot justes, i obliguen a introduir nous canvis de cara el futur immediat. Estic d’acord en que el sistema depengui del Ministeri d’Hisenda, i sigui controlat per ell. De cap manera voldria tenir a les mans, el poder de posar, modificar o canviar el valor dels immobles, cosa que donaria peu a possibles sospites de parcialitat, favoritisme o subjectivitat en unes decisions, de les quals no solament en depèn el rebut de la contribució, sinó també el de patrimoni.
Però, hi ha tot un seguit de circumstàncies que no acaben d’encaixar amb la realitat del país, i molt especialment del gran territori, conegut per “món rural”. Avui em vull referir a aquest camp concret i deixaré per un altre dia, altres circumstàncies que tampoc son justes, en el tractament a determinats barris o zones de grans pobles o ciutats. Tornant, doncs, al “món rural”, algunes de les actualitzacions que s’han fet se situen lluny del valor “real” de l’immoble a dia d’avui. Què vull dir amb això ? Doncs, que si habitualment la Gerència de Cadastre, imputa valors, propers a la meitat del valor real, en molts casos del món rural, les valoracions son clarament desproporcionades a l’alça, i res tenen a veure amb la realitat del dia a dia.
Hi ha molts immobles en pobles rurals, que tot i ser de grans dimensions, i aparentment en bon estat, per tenir pedra a l’exterior, presentar una aparença bona, l’interior és clarament millorable, amb parts de l’edifici no habitables, o on caldria grans inversions per fer-los “llogables”. I els possibles lloguers en aquest àmbit rural, res tenen a veure amb els de pobles grans o ciutats, de manera que es produeix un desequilibri entre el valor cadastral, i el real, de forma clara i injusta. I la pedra exterior pot ser símbol de qualitat i luxe, en una ciutat, però no en un poble rural, on ha estat tradició, l’ús del material, més a l’abast, que tenien.
I si això és cert en els nuclis urbans rurals, encara ho és més, en les edificacions a pagès, on podem trobar grans cases pairals de més cinc-cents o fins i tot mil metres quadrats d’edificació, però només habitable, en un vint o trenta per cent. L’any de construcció serveix per reduir valoracions, però en alguns casos, és just , en altres, no, per raons diverses d’ús o renovacions realitzades. I aquí també podríem entrar en altres construccions fora de nuclis com càmpings, cases de turisme rural, i altres, en que convé modificar l’actual sistema per evitar desajustos considerables en les valoracions.

Hem avançat en la bona direcció, però convé corregir desajustos que les actualitzacions han mostrat clarament, en alguns casos concrets. Confio en que els responsables de Cadastre, revisin les apreciacions fetes, com per millorar la relació valor cadastral – valor real. Si una cosa han de tenir els impostos, és que siguin justos i equitatius.

# posted by joan roma cunill @ 11:31 PM

Thursday, December 15, 2016

 

EL PODER DEL BOE - art. Nació Digital Solsona

EL PODER DEL BOE.
Ahir, el Tribunal Constitucional va admetre el recurs del Govern Central, contra els acords del Parlament de Catalunya, referits a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, l’any vinent, 2017. Aquesta admissió, paralitza qualsevol intent o moviment dirigit a planificar o organitzar l’esmentat referèndum, i així s’ha notificat a tots els membres del govern de la Generalitat. La suspensió provisional té una durada de 6 mesos, a l’espera de la resolució en ferm, prevista dintre d’aquest termini, de manera que qualsevol intent de desacatament de la resolució del TC, comporta la comissió d’un delicte d’ordre de penal, per part dels infractors.
Per alguns, aquesta resolució del TC no té més importància, i consideren poder tirar endavant com si sentissin ploure. Pels qui tenen o tenim un càrrec institucional, sabem que és impensable desobeir-la, sota pena de contundents accions judicials, amb sentències acordes amb la gravetat dels fets. En un Estat de dret, l’incompliment de la llei vigent és impensable, per impossible.
Com ja és habitual, hi ha hagut tota mena de declaracions i fins i tot interpretacions de la admissió a tràmit del recurs, amb fugides d’estudi que es poden mantenir de paraula, però els problemes venen quan de les paraules s’ha de passar als fets. Francesc Homs, ridiculitza els efectes, tot dient si veurem tancs entrant per la Diagonal...altres, a veure si la Guàrdia Civil, s’atrevirà a retirar urnes, altres volen posar urnes, digui el que digui el TC, o el Govern Central, i no veuen la manera com des de Madrid poden aturar la convocatòria d’un referèndum....
Doncs bé, en un estat de dret, l’arma més poderosa, més contundent , més efectiva ,no és l’exèrcit, ni les forces de seguretat, sinó el BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ESTAT ( BOE ). Tot el que s’hi publica és d’obligat compliment per a tots els funcionaris de l’administració local, de les comunitats autònomes, de l’administració central, o de la de justícia...qui cregui que pot obviar, negar o desatendre les ordres, decrets, lleis, resolucions...que surten publicades, és que viu en un altre món, i desconeix la realitat d’un estat de dret.
Tots els funcionaris, de totes les administracions, han promès o jurat la Constitució, de manera que qualsevol intent o acció en contra de l’ordre constitucional, els situa fora d’ella, i queden sotmesos al que determina el Codi Penal, per aquestes actuacions. Creure, com alguns pensen, que lleis elaborades i aprovades per administracions d’ordre inferior, poden trencar l’ordre constitucional, és desconèixer la legalitat espanyola, l’europea i la mundial. I sense empara externa, encara seria més increïble una actuació d’il·legalitat total.
L’anomenat procés, es troba, doncs, en una cruïlla en la qual ha de decidir si tira pel dret i trenca l’ordre constitucional o es replanteja el full de ruta, i busca una sortida diferent a la prevista. Era més que previsible arribar al punt on estem, vistes les maneres com alguns porten les coses, sense més justificació que les males maneres del govern del PP. Estem d’acord que el govern del PP ha enverinat les relacions Catalunya – Madrid polític, fins extrems difícils de suportar, però això no justifica trencar les cartes i sortir del marc constitucional. Fora d’ell, no hi ha solució possible. Tinguem-ho clar.

Continuar el pols, és anar al fracàs absolut, i portar el país cap al gran desengany. Ara és el moment d’escoltar persones com Miquel Iceta, que busquen una sortida raonable i honorable, mitjançant una reforma constitucional que garanteixi un blindatge de la llengua, cultura i educació catalanes, i un sistema de finançament més just i equitatiu. Aconseguir-ho aportaria solució als anhels de la majoria de catalans, i deixaríem enrere una etapa , plena de despropòsits per les dues parts, que res positiu ha aportat. Els governs no poden apostar per propostes sense sortida, sinó buscar solucions raonables. 

# posted by joan roma cunill @ 2:10 AM

Tuesday, December 13, 2016

 

EN SEU PARLAMENTÀRIA - art. Blogesfera socialista



EN SEU PARLAMENTÀRIA.
Cada vegada que veig imatges inapropiades d’algun indret del Parlament de Catalunya, se me’n van els pensaments a l’època en que vaig ser membre de l’hemicicle. Concretament durant 4 legislatures ,que no és poc temps.
Lamento profundament el canvi ,en aquests darrers anys ,perquè si una cosa ha de ser un Parlament és la imatge d’un país. De fet, hauria de ser el model que voldríem copiessin altres institucions i organismes ,públics i privats.
Ara no ho és, i em temo que durant molt de temps, no ho serà. Ahir vàrem poder veure fins a la sacietat les imatges dels diputats /des de la CUP estripant la imatge del Rei ,en seu Parlamentària, i aquests mateixos, amb una colla més, cremant les imatges ,en una plaça de Barcelona. Es la seva manera de fer i d’actuar.
Una imatge val més que mil paraules, i en portem ja moltes, dintre del recinte del Parlament de Catalunya, que trenquen la imatge de gent de seny , respectuosa amb les normes i les lleis vigents. No seria especialment greu si les accions fossin exclusives del grup de la CUP, però és que algunes d’elles son aclamades o copiades per alguns altres membres del Parlament, d’altres grups parlamentaris ,que fan un seguiment mimètic, o com a mínim, complaent.
El resultat és devastador per a tots els polítics, siguin parlamentaris, alcaldes, regidors, o senadors . A tots se’ns posa en el mateix sac, i a tots ens afecta la falta de respecte, autoritat, i exemplaritat. No ens estranyi la baixa valoració que els ciutadans fan , dels seus polítics. Posats tots en el mateix paquet ,en resulta un garbuix molt difícil d’arreglar en els propers anys. Caldran canvis substancials, en tots els estaments del país, per retrobar la confiança perduda.
Però, tornant al Parlament, ja no son solament les imatges vistes i reproduïdes, d’ahir, sinó també de molts altres moments, les que entren cada dia a totes les llars catalanes, i de retruc a les espanyoles, deixant un rastre d’odi i menyspreu, molt perjudicial per les relacions entre tots els pobles d’Espanya.
I a tot plegat s’hi suma un baixíssim nivell de treball parlamentari. Comissions amb molt poques reunions, resolucions que tothom sap no tindran cap efecte, iniciatives parlamentàries sense futur, etc, mostren una Cambra catalana poc activa, poc resolutiva i molt poc eficient per atendre les preocupacions reals dels ciutadans.

La suma de tot plegat, porta cap un carreró sense sortida. Només un canvi radical pot redreçar la situació. De moment no es veu per enlloc, però segur que alguns socis de govern han d’estar pensant en un canvi de rumb. Continuar per aquest camí porta al desastre. Alguns potser és el que volen, però no ho hem de permetre.

# posted by joan roma cunill @ 8:33 AM
 

VENDA DE DONES - art. Nació Digital Solsona



VENDA DE DONES, PER ESDEVENIR ESPOSES DE XINESOS.
Aquest no és un titular d’un diari del segle XIX, ni del XX sinó d’avui mateix, dia 12 de desembre de 2016. La política d’un sol fill a la Xina, ha motivat l’avortament de milions d’embarassos, quan el fetus era d’una nena, i això ha comportat un desequilibri de sexes en un immens país com és Xina. També és cert que milions de nenes varen néixer de forma clandestina, i varen quedar sense empadronar, i per tant en un llimb legal que encara dura a dia d’avui...
Però, anant al moll de l’ós de la informació, s’ha comprovat un autèntic “mercat” de venda de noies de Cambodja, per esdevenir esposes d’homes xinesos. Això significa tràfec de persones, desarrelades de les seves famílies, la seva cultura, llengua, tradició...per anar a parar a un altre país, on no tindran cap de les garanties per poder viure amb dignitat,  ni ser felices. Esclaves en ple segle XXI, sense dret al propi cos, a la pròpia identitat.
I això passa, davant la més absoluta de les indiferències entre els dos països afectats. En aquest cas, Cambodja i Xina. Es deuen dir, “teníem un problema”, doncs ja l’hem solucionat. Girem pàgina i que les coses continuïn com fins ara, sense ficar-nos allà on no ens demanen. Però, és que si ells no s’hi fiquin, sí ens pertoca a la resta del món clamar contra aquesta indignitat. No es pot permetre que una gran potència, com Xina, vulgui estar en el concert de les nacions, tancant els ulls a una realitat, impossible d’acceptar.
Hi ha campanyes en les que no hi crec, però en canvi, n’hi ha d’altres que sí poden donar els seus fruits. I si tots ens fem ressò de situacions com aquesta, i la fem voltar per tot el món, al final aconseguirem reduir i fins i tot, acabar amb pràctiques, impròpies de societats avançades.
I d’un extrem del món, podríem passar per altres realitats semblants, en països d’Àfrica, on les condicions de les dones son insostenibles. Encara, ahir mateix, a Vilada vaig assistir a una xerrada sobre una ONG que treballa a Burkina Fasso, un dels estats més pobres del món, en el qual les dones tenen un paper fonamental, i per això cal ajudar-les en tot el que puguem.
No és cert que el problema és tant gran que no té solució. En tindrà si entre tots oferim ajuda per resoldre-la. L’ajuda a les associacions de dones en aquests països, on estan especialment maltractades té efectes multiplicadors, i poden ajudar-les a sortir de situacions seculars. En tenim proves concretes que permeten un cert optimisme, com per dedicar-hi el màxim d’esforços.

Qui pugui mínimament, que no s’excusi en la immensitat del problema, i doni un petit pas. La suma de petits passos, garantirà canvis espectaculars en la situació de la dona a nivell mundial. Hem d’aconseguir acabar amb titulars com el que presideix aquest escrit, símbol d’esclavatge, en ple segle XXI.

# posted by joan roma cunill @ 12:16 AM

Saturday, December 10, 2016

 

UN CATALÀ CAP A LA PRESIDÈNCIA DE FRANÇA - art. Nació Digital Solsona

UN CATALÀ CAP A LA PRESIDÈNCIA DE LA REPÚBLICA FRANCESA.
Manuel Valls Galfetti, de 54 anys, nascut a Barcelona l’any 1962, casat amb una francesa, pare de 4 fills i lògicament ciutadà francès, ha donat el pas de passar de Primer Ministre, a voler ser President de la República. Un fet autènticament històric per a tots nosaltres, però també per la pròpia República Francesa per quan mai s’havia donat aquesta circumstància d’un Primer Ministre, esdevingués candidat a la Presidència, com tampoc que un President, no decidís voler repetir mandat. Tres fets històrics, per una contesa electoral de gran importància pels francesos, però també per a tota la UE.
Sóc un fervent seguidor de Manuel Valls, amb grans interrogants sobre si esdevindrà , un nou líder mundial de la social democràcia com per fer-la sortir del forat en que es troba. El temps i les seves accions ho diran. La seva trajectòria és llarga, malgrat la joventut, i curiosa. Va ser durant 11 anys alcalde la ciutat d’Evry, i encara ara, ostenta el càrrec de Regidor d’aquesta ciutat, cosa curiosa i molt habitual en els grans polítics francesos. Poden mantenir i compaginar els més alts càrrecs de la República, i alhora ser alcaldes o regidors dels seus pobles d’origen o de vida. Això sol ja el fa un personatge peculiar i entranyable pels qui estem en algun ajuntament.
Però bé, tornant a la batalla, cal dir que és un home d’una capacitat de treball brutal. El segueixo tot sovint, per interès polític però també degut al meu costum de sintonitzar cadenes europees per mantenir vius els idiomes que he estudiat i parlat durant anys ( francès, alemany, anglès, italià i rus). L’he pogut veure en grans debats amb altres contrincants, i és un adversari temible. Té una oratòria clara, precisa i molt pedagògica. I lògicament una ambició immensa com per llançar-se a la batalla política amb cos i ànima. Serà bo de veure’l enfrontar-se amb el seu antic Ministra Macron que va sortir abans del Consell de Ministres per iniciar la carrera electoral, de forma immediata.
El seu programa és controvertit perquè molts el situen a la banda més liberal del socialisme, amb una gran duresa sobre les reformes pendents. Es un acèrrim partidari de grans i profundes reformes en tots els nivells de l’administració com ja ho ha demostrat amb la regionalització del país, reduint a menys de la meitat, els territoris regionals. Però li queden dotzenes d’iniciatives que trasbalsaran la vella França si arriba a la presidència. Però, son persones com ell els que fan falta en aquests moments en que ningú s’atreveix a emprendre grans canvis, i tots els deixen pel qui vingui darrere.
Comença, doncs, la gran lluita en el país veí, per la presidència, i per una nova França, dintre d’una nova UE, en la qual forma el principal pilar, juntament amb Alemanya. Serà interessant seguir el camí que ara mateix inicia, a títol personal, però també col·lectiu. I seria xocant veure com una persona , nascuda a Barcelona, esdevé President de la República Francesa. Per la preparació que té, per la capacitat de treball i la innovació del seu discurs, pot trencar esquemes i arribar a la màxima magistratura. Escoltem-lo i seguim-lo que de ben segur en podrem treure profit.



# posted by joan roma cunill @ 10:41 PM

Friday, December 09, 2016

 

CLIENTS O SUBDITS ? - art REgió 7



CLIENTS O SÚBDITS ?
He seguit, en viu i en directe, tot el procés de liquidació de les caixes d’estalvi, i la seva integració en bancs diversos, molt especialment la de Caixa Manresa – Catalunya Caixa, i finalment BBVA, en tant que client personal, i en tant que alcalde d’un municipi que hi tenia tots els comptes. Ja no els hi tenim, o més ben dit, estem en vies de traspàs cap un altre de millor tracte.
Ara, ens adonem dels avantatges de tenir entitats properes, coneixedores del territori i la seva gent, i el contrast amb unes grans corporacions on hem passat de clients a súbdits, en qüestió de mesos. Un bon servei perdut, per gairebé sempre més.
He viscut, en viu i en directe, les llargues cues a Berga i Manresa, on dotzenes de persones angoixades, emprenyades, o tot alhora, buscaven solució als problemes del traspàs de comptes, d’una entitat a l’altre. I he vist l’estrès, la preocupació i l’angoixa dels treballadors que no donen l’abast a tantes reclamacions i exigències d’explicacions i resolucions de dubtes i problemes.
Treballadors que tenen per gran missió, expulsar la gent del mostrador per portar-los cap als caixers automàtics, alguns dels quals s’avarien amb una freqüència inusual, i mostren la fredor d’una màquina sense donar resposta a multitud d’interrogants de clients no avesats a les noves tecnologies.
M’imagino que els alts directius, han acordat, una solució tant senzilla com “que n’aprenguin”, i ja està. Ja tenim milers de persones grans o no tant, no acostumades a operar amb ordinadors, ni amb caixers, que es troben indefenses davant un aparell estrany i molt poc “personalitzat”.
I el procés s’ha fet, i s’està fent, després d’acomiadar o prejubilar centenars de treballadors que ara podrien servir per reforçar els pobres que han quedat, al davant del gran canvi. No és estrany trobar persones angoixades davant caixers, que no resolen els problemes, i tampoc és gens infreqüent demanar ajuda a persones del voltant, amb el perill que això pot suposar, si es troben amb algun poca vergonya.
Però aquest és un exemple que s’expandeix per altres grans empreses i entitats, la llista de la qual seria llarga i passaria per operadores de telefonia, d’Internet, d’electricitat, etc, amb les quals és pràcticament impossible de tractar-hi. Qualsevol problema suposa entrar en un cercle maleït, on et passen d’un lloc a l’altre, i parles amb persones que no saps si estan en el país o a milers de quilòmetres, i et tracten amb una fredor i distància sideral, respecte el que tocaria fer amb un client.
I els clients no tenim el recolzament ni el suport necessaris per fer front als conflictes. Fer canvis, donar-se de baixa o altres operacions es poden convertir en autèntics suplicis de tràmits, sense lògica ni voluntat de servei.
També les administracions, algunes ,volen entrar per aquesta via, i obviar les fronteres digitals existents en el país, exigint tràmits per via digital quan per a molts son impossibles. Tinc clar que hem de mantenir els actuals serveis en paper, tants anys, com faci falta mentre no tinguem la totalitat de la ciutadania preparada per fer-hi front. Som nosaltres els que estem al servei dels ciutadans i no a l’inrevés, cosa que semblen haver oblidat les grans empreses i corporacions.



# posted by joan roma cunill @ 10:48 PM

Thursday, December 08, 2016

 

EL PERIPLE DE MIQUEL ICETA- art. Blogesfera socialista

EL PERIPLE DE MIQUEL ICETA.
El nostre Primer Secretari , Miquel Iceta, ha fet ja les “espanyes”, entrevistant-se amb tots els Secretaris Generals Territorials del PSOE i amb els presidents de les CCAA on governem els socialistes. Caldrà parlar amb ell per veure el resultat obtingut, perquè les noticies de premsa son molt poc fiables. Dona la sensació d’haver obtingut un bon resultat, però seran els fets els que ho confirmin, o no.
El que està en joc és més que rellevant. Es l’autèntica prova del 9 de si el PSOE és un autèntic partit federal o no. Si ara algú qüestionés la relació PSC – PSOE vindria a obrir un conflicte de grans dimensions en el pitjor moment, per uns i altres. Si una cosa ara li convé al PSOE és retrobar la calma perduda, amb la convocatòria immediata de Primàries i Congrés, per disposar de lideratge i òrgans de govern per prendre decisions importants.
I el PSC necessita, estabilitzar les relacions amb el PSOE, per centrar-se en els reptes de present i futur. Tots molt complicats i delicats. De moment la incertesa domina l’ambient i la judicialització de la política es va ampliant, a passos forçats. Ningú pot fer previsions de cap on aniran les coses, perquè per molt que es digui , els jutges resolen en funció de les lleis vigents i no dels desitjos, d’uns o altres. Si algú tenia algun dubte, que miri el que passa cada dia, en els casos més rellevants.
Tornant al PSC, la figura de Miquel Iceta es va engrandint com home de consens, i pont de diàleg entre Catalunya i Espanya, no solament a nivell socialista, sinó en un sentit molt més ampli, com demostra la reunió que avui ha tingut amb la Vice presidenta del Govern central. Estic segur que la seva diagnosi i sobretot les seves propostes de resposta als reptes independentistes seran degudament escoltades i seguides.
Estem on estem, pels grans errors comesos per la gent del PP, en els darrers deu o dotze anys. La cosa no ve d’ara mateix, sinó va començar amb l’ús i abús dels atacs a Catalunya com munició per fer servir en les campanyes electorals. Donava rèdit, per tant, els atacs es repetien fins a la sacietat, i aquí la resposta era similar, de manera que el nacionalisme d’aquí trobava prou arguments contra el nacionalisme d’allà, fins arribar el punt on estem.

Precisament per la situació en que està el país, és més important que mai reforçar els llaços entre Catalunya i Espanya, començant per consolidar la relació PSC – PSOE. Seria un desastre posar-la en qüestió, o modificar-la en un sentit no consensuat entre les dues parts. Tots els ponts de diàleg han d’estar oberts i més vius que mai. Aquesta és la feina que està fent Miquel Iceta a nivell intern i extern. Algun dia se li reconeixerà la tasca feta. 

# posted by joan roma cunill @ 11:52 PM

Tuesday, December 06, 2016

 

TV 3 PERD AUDIÈNCIA DE MANERA CONSTANT- art. Nació Digital Solsona

LA MANCA DE PLURALISME FA BAIXAR L’AUDIÈNCIA DE TV 3.
Segons les darreres dades d’audiència, TV 3 va de mal a pitjor, amb un progressiu descens d’espectadors que la porten cap a la irrellevància. Actualment té un 10,5% de quota de pantalla, per darrera d’Antena 3, amb un 10,7% i Telecinco amb un 13,5%.
Confesso haver desertat de TV 3 fa més de 3 anys, i des d’aleshores no consumeixo cap producte de cap de les cadenes lligades a la Corporació Catalana de Comunicacions Audiovisuals ( CCCA), ni de ràdio ni de televisió. El motiu, clar i contundent: no vull ser utilitzat com a simple espectador – oient , de les campanyes sobiranistes. Pago impostos per tenir mitjans de comunicació públics, objectius i plurals, no perquè facin adoctrinament.
Però, a la vista de les dades, som uns quants centenars de milers els que hem pres la mateixa decisió, sinó no s’entén una baixada d’audiència tant forta i continuada en el temps. Es una bona notícia perquè suposa una reacció contundent contra la manipulació de la informació. No volem ser adoctrinats ni volem uns mitjans que expliquin i defensin només el que vol una part de la societat, oimés quan aquesta part, és minoritària, segons totes les eleccions fetes en els darrers anys.
I és molt greu, pagar amb diner públic, el que hauria de ser sufragat amb diner privat. En els anys de la Transició, tots somiàvem amb uns mitjans de comunicació plurals, objectius, oberts a tothom, en els quals tothom es veiés reflectit, de manera semblant al que suposa la BBC per a tots els britànics. Quina enveja ens fa, en matèria de qualitat i independència real, del poder establert, l’estatus de la BBC.
Aquí, ha estat impossible copiar el model, tant a nivell estatal com a nivell català. I en aquest tema no hi té cap responsabilitat Madrid. Ho dic perquè pels partits independentistes, tots els mals venen de Madrid, i en matèria comunicacional hauran d’acceptar que mai han volgut tenir mitjans “independents”. Els diferents governs Pujol, sempre varen tenir com a prioritat “controlar “ la premsa pública, i mediatitzar la privada, mitjançant generoses subvencions o clares pressions. La situació ha continuat sota els governs Mas, i ara mateix, es manté sota el govern, Puigdemont – Jonqueras. Res de nou, res de diferent.

Sap greu aquesta realitat, però és el que tenim, i el que ens mereixem. No s’ha lluitat prou per aconseguir mitjans objectius i la única defensa que podem fer, és no sintonitzar-los. Es el que faig, i el que fem un quants centenars de milers de ciutadans catalans. Amb tot, cal donar un pas més, i exigir un canvi radical en el comportament dels partits i el govern. Costarà molt, però si veuen que el vaixell s’enfonsa, potser creuran en la única via de salvació: la pluralitat d’idees i la autèntica independència del poder. Ja està inventat, copiar la formula de la BBC.

# posted by joan roma cunill @ 11:13 PM

Friday, December 02, 2016

 

LLIÇÓ MAGISTRAL - art. Regió 7



LLIÇÓ MAGISTRAL.
Mentrestant  aquí a Catalunya, anem donant voltes i més voltes a un guió independentista que canvia cada quatre o cinc setmanes, a Euskadi ens acaben de donar una lliçó magistral de realisme polític, amb uns objectius molt ambiciosos, sense per això trencar amb la legalitat, ni amb Espanya.
Molts diran que ells ho tenen més fàcil perquè el seu sistema de finançament és clarament beneficiós, i fins i tot, privilegiat, però la realitat és que varen sortir escaldats del Pla Ibarretxe, com per no repetir els errors del passat. Aquí, no n’hem après i insistim en anar per camins totalment inviables, com anem veient des de fa mesos, i com constatarem al llarg de l’any vinent.
I que ningú es queixi del sistema basc, perquè els catalans el varem considerar vell i antiquat, en els temps de la Transició ,quan es va plantejar una formula similar per a Catalunya. La realitat és que allà han anat a les qüestions pràctiques i segures, no perdent el temps, en somnis irrealitzables. El temps i els resultats els hi han donat la raó i només cal anar-hi a passar uns dies, per constatar el grau de desenvolupament i impuls actiu, que es veu per tot arreu.
La lliçó que en podem treure és que després de cada contesa electoral han aconseguit formar governs sòlids i coherents. Ara, han repetit una formula ja posada en pràctica en el passat com és un pacte entre el PNB i el PSE, amb un govern de onze conselleries, de les quals vuit estan en mans del PNB i tres en mans socialistes. A més el pacte proposa una modificació de l’Estatut d’Autonomia per ampliar-la, dintre del marc constitucional, per avançar en l’autogovern.
Allà, han pres nota del greu error comés aquí, quan Pasqual Maragall va decidir emprendre la via de redactar un nou Estatut, en comptes d’optar per la lluita per un nou sistema de finançament que era el més urgent. Aquí, tots sabíem que el nou Estatut, trencava els límits constitucionals. Des del propi president al darrer dels diputats, tots érem conscients de la cursa entre partits per veure qui afegia nous articles, i quins suposaven saltar-se preceptes constitucionals. Vaig viure en viu i en directe aquesta cursa, i ningú podrà dir que ens va sorprendre la batalla en les Corts Generals.
Tornant a Euskadi, tinc enveja de l’eficàcia administrativa de les seves institucions i organismes, i la bona coordinació entre el govern basc i les Diputacions forals, que son al cap i a la fi, les que recapten i disposen de les principals fonts de finançament; amb uns ajuntaments clarament beneficiats per aquesta “entente”, entre els diversos nivells administratius.

També tenen clar el benefici mutu de continuar dintre de l’Estat sense conflictes permanents que en res ajuden a solucionar els problemes de la gent. Molts no volen comparar situacions, diferents, per descomptat, però amb molts més punts en comú del que alguns voldrien. Si allà han aconseguit minimitzar conflictes i resoldre diferències, també aquí es podria fer, si es volgués jugar adequadament a les Corts Generals, tal com ha fet CiU al llarg de més de trenta anys. El memorial de greuges Catalunya – Madrid polític ,és extens, és cert, sobretot en l’etapa del PP en el govern, però es poden trobar aliats externs ( País Valencià, Balears, Astúries, ...) per trencar inèrcies que ens han greument perjudicat. Mai és tard per resoldre conflictes si hi ha decisió per fer-ho.

# posted by joan roma cunill @ 11:31 PM

Thursday, December 01, 2016

 

DESPESES SUPERFLUES GENERALITAT - art. Nació Digital Solsona


EXEMPLES DE DESPESES SUPERFLUES.
Fa un parell de dies vaig exposar en aquestes mateixes pàgines, la necessitat d’elaborar els pressupostos amb el màxim de rigor polític, tècnic i per suposat econòmic , indispensable per redreçar la greu situació d’endeutament.  Permeteu-me avui, posar alguns exemples de com gastem en temes difícils de justificar, o que en tot cas, no tenen la prioritat com per figurar en el pressupost de la Generalitat, en comptes d’altres partides que son molt baixes, o inexistents.
En els pressupostos per 2017, la Generalitat passarà de tenir 145 alts càrrecs a tenir-ne 159. Per tant, ja podem veure com es retallen càrrecs per baix, però s’augmenten per dalt. I a nivell d’assessors, es passarà dels 139 actuals a 158, l’any vinent. Una altra mostra de fer el contrari del que es predica.
Però, si algú tenia algun dubte de com gastem diner amb una considerable “lleugeresa” ho podem veure en el cost, en lloguer de la Ambaixada de Catalunya a Brussel·les. La Generalitat, és a dir, tots nosaltres paguem 1.012.572,01 euros per unes instal·lacions de 2.391 m2, i lògicament al lloguer cal afegir-hi els costos de tots els serveis : llum, neteja, calefacció, telèfons.....i per descomptat, el personal que hi treballa.
Agafem un altre exemple, en aquest cas, a Madrid. Per l’Ambaixada / Delegació de la Generalitat a la capital d’Espanya, es paguen 232.000,00 en lloguer, però a més hi tenim el Centre Cultural Blanquerna i la Llibreria Catalana, per les quals es paguen 429.000,00 euros en lloguer, i 5.714,89 euros en places de pàrquing. Lògicament, també aquí hi hem de sumar totes les despeses lligades al funcionament d’aquests tres àmbits de la representació del govern català a la capital, i el personal corresponent.
Recomano a qui tingui temps, repassar els comptes de la Generalitat per l’any vinent. Estem parlant d’un total proper als 25.000 milions d’euros. No pretenc un repàs exhaustiu, però contemplar despeses, com les abans descrites, mostra el grau de poca consciència de la realitat diària del país. Es subvencionen dotzenes de consorcis, existeixen dotzenes d’organismes difícils de justificar, i al final dona la impressió que tot el que s’ha creat en el passat o es crea en el present, continua en el pressupost, malgrat la poca eficàcia demostrada.

Ho deia en l’article anterior : L’hora dels pressupostos”, en temps de crisis només poden figurar en les despeses les coses prioritàries, urgents, i sempre s’ha de triar. Estem davant d’uns pressupostos de la Generalitat molt poc socials, molt poc incentivadors de l’activitat econòmica, i ben poc realistes, com per superar la crisis que patim. Retornar-los al govern suposaria una decisió de serietat i responsabilitat .

# posted by joan roma cunill @ 7:58 AM

This page is powered by Blogger. Isn't yours?