Friday, September 30, 2016

 

EL TEMUT DIA 2 - art. Regió 7



EL TEMUT DIA 2.
Què ha de passar , demà, dia 2 d’octubre ? Doncs, la posada en marxa a tot l’Estat de l’administració electrònica “integral”. Es a dir, se suposa que a partir del dilluns, totes les administracions han de treballar “via electrònica” i abandonar el format “paper”. Fàcil de dir, molt complicat, de dur a terme. Temps al temps.
Com alcalde, he assistit a sessions per a tècnics, a d’altres per a polítics, i en totes elles he formulat preguntes i qüestionaments que han quedat en el aire. Estem en un país / estat virtual ,en el qual des de còmodes despatxos a Madrid o a Barcelona, es prenen decisions, de gran abast, sense un coneixement detallat de la realitat. Així, anem.
En aquests centres de poder, consideren el país i la seva gent, preparats per entrar en una mena de “paradís tecnològic”, on tot anirà ràpid, segur i de manera eficient, perquè així ha de ser. Som un país modern, i ho demostrarem, la setmana vinent, amb l’entrada de ple en l’era digital. Déu ens agafi confessats, perquè ni tenim les noves tecnologies a punt, ni tenim la formació i mitjans adequats per fer realitat aquesta decisió.
Perquè poso en dubte aquesta decisió ? Doncs, per la realitat quotidiana de veure com Internet falla tot sovint, per la lentitud en determinats dies i hores, per micro talls que trenquen el ritme desitjat, per col·lapses en la xarxa....Es fa difícil explicar a tècnics de Barcelona o Madrid, la dualitat del nostre país en matèria tecnològica. Els costa acceptar l’existència de “zones d’ombra” on Internet arriba amb molta dificultat, o amb una capacitat tant disminuïda que molts documents no poden ser tramesos...o que s’han de buscar dies i hores estranyes per poder operar degudament.
Teòricament estem preparats, però no , en la pràctica. Estem en un país de dues velocitats, i un ignora l’altre. En reunions d’alcaldes de tot el país, de seguida comprovem la doble realitat, i els del món rural hem d’exposar les dificultats o impossibilitats per seguir el ritme dels afortunats, tecnològicament parlant.
Costa de fer entendre com hi ha dies en que la tècnica, falla estrepitosament, o passen coses que teòricament no haurien de passar, de manera que alguna secretària o administrativa ha d’anar a les deu de la nit o a les sis del matí, a l’ajuntament per trametre documents que el dia abans no podia enviar per tenir la xarxa col·lapsada, o la línia espatllada, o qualsevol altre incident, d’aquells que no han de passar.
I ara, es vol anar molt més lluny, i declarar la guerra al paper, creient que tot pot anar per via electrònica, encara que la fractura digital sigui immensa, entre territoris, però també entre generacions. Molts hem avisat i demanat esperar, un temps prudencial, per tenir la tecnologia adequada, i suficient formació, com per treballar tranquils. No ens en hem sortit. L’any passat es va acordar el dia 2 d’octubre de 2016, i ja hi som. Hem de fer-hi front, com sigui, i confiar en no col·lapsar-ho tot. Hem gastat summes immenses en aparells, molts dels quals estan plegats en magatzems, per falta d’operativitat, i ara en gastarem molts més, amb proves i propostes que no sempre son encertades.

Però, és que mai és prudent començar la casa per la teulada. El primer és garantir connexions, comunicacions i fiabilitat en tota la xarxa de noves tecnologies. No estem en igualtat de condicions, centenars de municipis de l’interior del país , i de zones rurals, respecte la franja costanera i les conurbacions metropolitanes. Mal pot anar un canvi tant rellevant sinó es tenen en compte les infraestructures bàsiques per garantir-lo. 

 

DEIXAR LES RESTES D'ESPORGAR, EN EL CAMP DE FUTBOL.



    DEIXAR LES RESTES D’ESPORGAR, EN EL CAMP DE FUTBOL.

S’acosta el temps d’esporgar arbres i com cada any l’Ajuntament habilita el centre del camp de futbol perquè tothom hi pugui portar TRONCS I BRANQUES, però no herba ni fulles.
L’herba i les fulles es poden dipositar en els compostadors municipals que tenim instal·lats en diversos indrets del nucli urbà, o en els que tingueu a nivell particular. Si algú necessita algun compostador individual pot venir a l’Ajuntament i demanar-ne un. Es gratuït.
Sobretot que ningú utilitzi els contenidors d’escombraries per posar-hi herba o fulles. Cada cosa en el seu lloc, i un lloc per a cada cosa.
Pel que fa els troncs i les branques, es poden deixar en el mig del camp de futbol, i cada mes la brigada d’obres, cremarà el material recollit.
Aquesta campanya durarà fins a finals del mes de febrer de 2017.
Borredà, 30 de setembre de 2016.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

 

MOSSOS I COMARCA - art. El Setmanari del Berguedà

MOSSOS I COMARCA.
Fa pocs dies , el fins ara cap de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra a la comarca del Berguedà, Eduard Cuenca, es va acomiadar de tots els alcaldes i alcaldesses, donant-nos les gràcies per la bona entesa entre Comissaria i Ajuntaments, i desitjant al seu substitut, Francesc Hernández , bona sort en aquesta nova etapa, després del seu pas per Vic.
Es llei de vida, en un cos de seguretat, els canvis de destí i la promoció interna, si és merescuda. Els qui hem conegut Eduard Cuenca, hem comprovat la seva alta qualificació i dedicació a la tasca encomanda, de manera que ha deixat el llistó molt alt al seu successor. Enhorabona pel nomenament i trasllat a la comarca del Bages ,i sigui benvingut el nou cap. Segur que trobarem l’adequada sintonia per vetllar per la seguretat dels nostre pobles.
Aprofito aquest relleu per informar sobre la importància de la comunicació entre Mossos i Alcaldes, de cara a millorar la seguretat en cada poble, en concret, i en el conjunt de la comarca. Molta gent pensa que els Mossos van per una banda, i els ajuntaments per una altra, dedicats a fer les seves funcions sense connexió directa. Res més fals, i res seria més contraproduent com hem pogut veure en molts casos concrets.
Mantenim reunions habituals, cada mig any, per repassar els fets més rellevants en matèria de seguretat, i en cada moment concret, si hi ha esdeveniments que ho requereixin. Es molt important per les dues bandes compartir informació sobre situacions concretes, per poder prevenir i actuar , en cas necessari. Es evident que la millor solució, és la prevenció, i en aquestes reunions es fa molt bona feina.
Hem de tenir present que la comarca del Berguedà consta de trenta-un municipis, amb un sol cos de policia municipal a Berga – capital, i cossos de vigilants a Gironella i Puig-reig, i un a Bagà. Res més. La resta de municipis, però també els anomenats, depenen totalment del Cos de Mossos d’Esquadra, el qual actua de policia municipal, per delegació, si així ho hem acordat mitjançant conveni amb la Direcció General.
Parlem, doncs, d’un immens territori, amb centenars de cases de pagès, disseminades per tot arreu, moltes d’elles accessibles per camins rurals, no sempre en les degudes condicions de transitabilitat, i amb dotzenes d’activitats de turisme, que precisen de vigilància i atenció en determinats dies i èpoques de l’any.
Un territori complicat, dispers, mal comunicat per camins i amb greus deficiències en noves tecnologies com per no estar segurs de quan pot funcionar o no un mòbil, una emissora o un ordinador. Per tant, la feina no és fàcil, i en aquestes reunions institucionals, intentem pal·liar les dificultats.
Però, a banda de la seguretat permanent, hi ha la transitòria, la esporàdica, la indispensable per poder organitzar esdeveniments esportius, festius, culturals...en plena harmonia. Per això és tant important reclamar dotació en personal, tecnologia i mobilitat suficient i adequada a cada territori. De moment, puc afirmar que mai han fallat quan els hem necessitat. Així ha de ser de cara el futur, tenint clar que la sanitat, educació, benestar social i seguretat son quatre potes de l’estat de benestar que han de ser garantits.



Thursday, September 29, 2016

 

PROFUNDA DESLLEIALTAT - art. blogesfera socialista.

PROFUNDA DESLLEIALTAT.
Amb una gran vergonya pròpia i aliena, els socialistes estem vivint un dels pitjors episodis de la nostra història. Que companys i companyes que han tingut i tenen elevats càrrecs institucionals, a més dels del partit, es comportin amb un grau de deslleialtat i inconsciència, mai imaginats, produeix un desànim immens en els que portem tota la vida militant en el socialisme català i espanyol.
S’ha perdut el nord, en el precís moment en que més fa falta tenir les idees clares, i el guió a punt per encarar la situació present i futura. S’ha perdut la valentia de dir les coses pel seu nom, i sortir a debatre-les i defensar-les , davant el partit i davant la opinió pública.
Puc entendre el gran nerviosisme i les pressions dels sectors més influents de la societat espanyola, europea i fins i tot mundial, davant la paràlisis de les institucions de l’Estat. Fins i tot puc entendre el paper que deu haver volgut jugar Felipe González , com a mediador entre aquests poders i el partit, però ha anat massa lluny, exposant converses privades amb Pedro Sánchez i donant per fet que el PSOE s’abstindria en segona volta, contravenint un acord del Comité Federal. Impensable per impossible.
Lamento aquest paper i el posicionament de Felipe González, al qual molts tenim com un dels grans referents del socialisme, però aquí ha anat massa lluny. Per molt penós i perjudicial que sigui no tenir govern a dia d’avui, i per molt vergonyós que sigui anar a unes possibles terceres eleccions, els socialistes no podem facilitar la continuïtat de Mariano Rajoy.
No ens perdonaríem mai, ni la gent ens perdonaria, un pas com aquest. No podem permetre amb els nostres vots, de manera directa o indirecta, trencar els compromisos electorals i tirar per terra la nostra credibilitat. Prou delicada la tenim com per no ampliar-la infinitament més. Amb ell de president i el PP, en el govern hem viscut l’etapa més negativa des de la recuperació de la democràcia, i si algú es pensa que sense majoria absoluta se’l podrà controlar i portar cap altres destins, s’equivoca greument.
Un govern, ni que sigui en minoria, té múltiples vies per tirar endavant multitud d’iniciatives pròpies, impedir-ne d’altres, i retardar totes les que li siguin desfavorables. No hem vist en el PP cap propòsit d’esmena, ni cap canvi radical de posicionaments,de manera que no sé què pretenen els mal anomenats crítics del PSOE.
Plegar abans de la celebració del Comité Federal, amb la pretensió de fer dimitir al Secretari General és una maniobra d’una profunda deslleialtat, envers el partit i envers la ciutadania. I fer-ho sense explicacions plausibles, encara més. Si volen que el PSOE s’abstingui en la reelecció de Mariano Rajoy, que ho diguin. I si no volen que Pedro Sánchez busqui una alternativa, que ho diguin. I si tenen una millor solució o alternativa, que la presentin. El que no és seriós és marxar, amb ànim de decapitar el partit en un dels moments més transcendentals de la història col·lectiva.
Hem de tenir presents i en el record tots els dirigents que han actuat d’aquesta manera. Cap d’ells mereix presents ni futures responsabilitats de partit, ni institucionals. En el socialisme català i espanyol, la lleialtat ha estat un valor sagrat, com la coherència i honestedat personal i política, i si el conjunt del partit varem elegir el Secretari General, hem de ser tots els que ho tornem a fer. Que ningú vulgui usurpar aquesta funció per la qual tant varem lluitar. I que siguin valents i coherents. Si no estan d’acord amb l’actual Secretari General, que presentin un /una candidat/a alternatiu. Si guanya, segur serem lleials al càrrec que ostentarà, cosa que no han estat ells /elles. I si us plau, penseu en els nostres votants, i en el país. La imatge d’aquests dies és la pitjor que podíem donar.



Wednesday, September 28, 2016

 

QUINES OBRES ESTEM FENT ? - Borredà, setembre 2016.

QUINES OBRES ESTEM FENT ?
Com a complement a les obres del carrer Manresa i carrer Queralt, l’empresa Salvador Serra està fent el tram entre el carrer Queralt, i el pou de serveis de davant l’aparcament municipal. Aquest tram es fa perquè el terra estava en mal estat, i s’aprofita per canviar la xarxa de clavegueres que era molt petita ( 40 cm) per una altra de 60 cm.  També es canvia la xarxa d’aigua de 2,5 cm a una altra de 12,5 cm, de manera que els hidrants contra incendis tindran una pressió molt més elevada que l’actual. Igualment permet millorar la connexió entre les dues bandes de la xarxa d’aigua. La interconnexió es farà en el tram del carrer Dr. Vilardell, a tocar de l’aparcament municipal.
Aquesta obra és molt útil per poder desguassar adequadament l’aparcament, en cas de pluges fortes, per una banda, i alhora tenir les connexions , entre carrers, en molt millors condicions. Ara es connectava una xarxa petita amb una de molt gran, amb tots els problemes que això comporta. Acabades les obres , tindrem resolts els problemes d’aigua i clavegueram de tota aquesta part del poble.
I tot seguit l’empresa anirà cap al carrer de Dalt, per començar a desmuntar les parets dels horts, i eixamplar el carrer fins als 7 metres. Es traurà tota la pedra, per fer-la servir més endavant, per aplacar el mur de l’entrada del poble, i es deixarà el marge ben atalussat amb una paret baixa , feta de peces de formigó per contenir i conduir les aigües de pluja. Finalment es pavimentarà el terra per deixar-lo en condicions de circulació.
De moment, en aquesta part de la zona esportiva no hi farem cap més actuació fins a disposar de finançament per poder adequar aquests terrenys com a parc infantil, i zona de lleure per a grans i petites, a la part més alta del terreny. Això no preveiem es pugui fer fins el proper mandat. De totes maneres el canvi serà substancial perquè millorarà l’entrada i sortida del poble per aquesta banda, i evitar el perill que suposen unes parets d’horts molt malmeses pel pas del temps.

Borredà, 28 de setembre de 2016.

Tuesday, September 27, 2016

 

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ - art. Nació Digital Solsona

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ.
Feia molts, molts anys que no assistíem a una ofensiva tant intensa i extensa contra els socialistes des de tots els mitjans de comunicació, pràcticament, sense excepció. I quan dic, socialistes, vull dir Pedro Sánchez en tant que Secretari General del PSOE al qual tothom culpa d’anar cap unes possibles terceres eleccions generals. Curiosos atacs a un líder d’un dels partits, no indispensable per formar govern, si el guanyador, el PP, no fos tant impresentable com per no trobar ningú que li faci costat. Aleshores, perquè nosaltres, els socialistes, ho hem de fer ?
El cinisme, en el nostre país, és infinit i no ha d’estranyar que també hagi penetrat a l’interior del socialisme. Es penós constatar la falta de valentia d’alguns líders regionals socialistes a l’hora de criticar l’estratègia de Pedro Sánchez, sense aportar cap alternativa concreta. Es fàcil criticar, però difícil actuar, i més en les actuals circumstàncies en que el mapa polític ha quedat congelat amb una composició diabòlica.
No m’han agradat alguns moviments fets per Pedro Sánchez, en l’anterior legislatura i en l’actual, però he de reconèixer no tenir prou informació com per criticar-ho amb la suficient objectivitat. I a falta de més informació, sempre he optat per ser fidel a qui hem elegit entre tots, i donar-li un vot de confiança en la trajectòria que ha emprès. Es el que hem fet històricament els socialistes , i el que alguns dels nous líders regionals, han trencat amb les seves ambicions i falta de coherència i responsabilitat.
No es poden acceptar els posicionaments de García – Page ( Castella – Lleó), Fernández Vara ( Extremadura) o Susana Díaz ( Andalusia) , qüestionant dia sí, dia també, les decisions de l’executiva federal. Produeix un dany terrible a la credibilitat d’un partit, veure com hi ha lluites internes i falta de lideratge clar. Oimés quan el partit es troba en plena campanya electoral com hem pogut veure a Galicia i Euskadi.
Però és que qüestionen els passos donats per Pedro Sánchez sense  atrevir-se a recomanar l’abstenció en l’elecció de Mariano Rajoy o fins i tot el vot favorable. Aquesta falta de serietat perjudica enormement el partit, a nivell intern i extern. Comprenc la decisió de Pedro Sánchez de convocar primàries i un immediat congrés federal per aclarir la situació i emplaçar els seus adversaris a que moguin fitxa. No es pot esperar  més per aclarir el panorama.
I és que els militants no estem d’acord ni amb una abstenció ni menys amb un possible vot favorable a la continuïtat de Rajoy i el PP en el govern. No podem avalar la continuïtat d’un president increïblement mediocre, mancat d’esperit negociador, impassible davant tota la crisis, i embolicat directa o indirectament en la pitjor etapa de corrupció de la nostra història. Si almenys plegués, es podria obrir l’esperança a una regeneració de la cúpula del PP, però és que ni això.
Per tant, estic totalment d’acord amb Miquel Iceta quan proposa explorar fins el límit la possibilitat d’un govern alternatiu ni que sigui per un o dos anys. En aquest temps es podrien anul·lar les lleis més negatives del PP i encarrilar una nova etapa, radicalment diferent.

Que ningú vulgui condicionar la vida i posicions dels socialistes. SEMPRE HEM ESTAT AMOS DEL NOSTRE DESTÍ, i ara més que mai, volem continuar sent-ho. Comprenem que hi ha molt en joc i que molta gent, especialment la més poderosa, voldria la continuïtat del PP. Els hi ha anat molt bé, i és lògic pressionar per tots els mitjans possibles, per fer-ho realitat. Però no amb els nostres vots. I si els mal anomenats “barons socialistes”volen jugar aquest joc, que ho diguin i surtin a defensar-ho. No culpin Pedro Sánchez de complir amb la voluntat dels militants. El partit és nostre, de tots i totes, i per molt que ens vulguin pressionar i condicionar, no ho hem de permetre. 

 

SESSIÓ INFORMATIVA - EDAR - BORREDÀ


SESSIÓ INFORMATIVA:

L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE BORREDÀ
( EDAR)

·      DIA: Dimecres, 5 d'octubre de 2016

·      HORA:  18:00 hores

·      LLOC: Local Puigmal

Presentació a càrrec de:

·      Sr. Guillem Peñuelas, Director de l'Àrea d'Execució d'Actuacions de l'ACA

·      Sr. Josep Ma. Burrel, Enginyer de Camins, Canals i Ports, de l'empresa OMS -SACEDE


OBERT A TOTHOM
Organitza: AJUNTAMENT DE BORREDÀ


Borredà, 23 de setembre de 2016

Monday, September 26, 2016

 

PRIMÀRIES PSC - PREGUNTES A NÚRIA PARLÓN - art. Blogesfera socialista

PREGUNTES A NÚRIA PARLÓN.
Estic fent un seguiment de la campanya per les Primàries, tant de Miquel Iceta com de Núria Parlón, i no he vist en les entrevistes a la Núria tot un seguit de preguntes a les quals m’agradaria tenir resposta.
1.- Cas de sortir elegida Primera Secretària, quina dedicació tindria al càrrec ? Seria a estones perdudes, temps parcial o dedicació plena. Ho dic perquè en els temps que corren , no crec que un càrrec com aquest es pugui portar amb poca dedicació.
2.- Vist que quan va ser diputada al Parlament, va votar en dues ocasions, trencant la disciplina de vot del Grup Socialista, vol dir que tots els membres del grup podrien fer el mateix que ella en aquelles ocasions ? Es important saber-ho per garantir la cohesió o no del Grup Parlamentari.
3.- Si fos elegida Primera Secretària, sense ser membre del Parlament, qui es faria càrrec del Grup Parlamentari ? Qui faria de portaveu ? Qui s’encarregaria de les negociacions amb la resta de grups parlamentaris ?
4.- Puix que es presenta com candidata a la Primera Secretaria, pensa també presentar-se a primàries per ser la candidata al Parlament de Catalunya, i per tant a la presidència de la Generalitat ?
5.- Pensa deixar el càrrec d’Alcaldessa de Santa Coloma, cas d’assumir la Primera Secretaria ? Considera compatible, els dos càrrecs, a nivell de feina i a nivell institucional ?.
6.- Quina estructura d’executiva proposa, cas de ser elegida Primera Secretària ? En cap entrevista hem vist cap innovació ni proposta concreta per organitzar el partit.
7.- En una recent entrevista, considera viable poder votar , dintre de dos anys, una nova estructura d’estat, amb versió federal. Què li fa preveure aquest curt termini per una decisió tant rellevant ?
8.- Es considera més preparada que Miquel Iceta ? Reconeix tenir més habilitat, més coneixement del país, de l’estat, i del món que l’actual Primer Secretari ? Per competir amb un altre, s’ha de pressuposar estar millor preparat. Es bo manifestar-ho públicament.
9.- Quina relació d’escrits, documents, llibres ens pot enumerar per poder contrastar amb els del seu oponent, Miquel Iceta ?.
10.- Cas de perdre, demanarà la integració seva i del seu equip, a la candidatura de l’executiva nacional del partit ? Pot enumerar les al·legacions més rellevants a la ponència – marc del proper Congrés ?

Podria continuar amb unes quantes preguntes més, però crec que aquestes son suficients per tenir una idea més concreta de les intencions futures de Núria Parlón, en el cas que fos elegida Primera Secretària. Es molt el que ens juguem en aquestes primàries, i posteriorment en el Congrés. Estem en un moment crucial de la nostra història, després d’una travessia en el desert, on hem perdut part del nostra bagatge personal i material, que no ideològic. En dos anys, Miquel Iceta ha estat capaç de reconduir un partit a la deriva, cap a objectius difícils, però coherents amb el nostre passat i el nostre present. Una feina molt delicada i complicada que ben aviat donarà els seus fruits. No tinc cap dubte sobre la dura realitat que ens espera a tots els catalans, una vegada hagi fracassat el procés sobiranista. La frustració que vindrà serà terriblement dolorosa, i només si tenim un líder potent, hi podrem fer-hi front amb eficàcia. Pensem-hi , i que guanyi el millor. 

Friday, September 23, 2016

 

ESTRANY CAPITALISME - art. Regió 7



ESTRANY CAPITALISME.
En els darrers mesos i anys, hem assistit a un conjunt de fracassos financers privats que han estat sufragats, al final, amb diner públic. Quedi clar, diner de tots nosaltres. Aleshores un es demana, en quin sistema capitalista estem ? Realment funciona com caldria ? O és capitalista, quan hi ha guanys, i en canvi, imputa els costos a l’erari públic, quan hi ha pèrdues ?.
Ho dic per la darrera notícia d’un d’aquests exemples: el Túnel del Pertús que uneix França – Espanya, amb els seus vuit quilòmetres de llargada i que s’havia de rendabilitzar amb un tràfec de trens molt més elevat del que té. Resum, que té pèrdues i ara pertoca als governs de cada país rescatar el deute de 450 milions. Tornem a pagar nosaltres.
El mateix que va passar amb el projecte fallit de magatzem de gas, en el mar, batejat amb el nom de Castor. Altres 1.200 milions, de pèrdues pagades amb diner del contribuent.
I ja no parlem del rescat bancari. Aquí sí, les xifres son especialment escandaloses fins a superar els vint-i-sis mil milions d’euros, de moment. Però, hi ha molts altres exemples per tota la geografia peninsular de casos de rescatar amb diner públic, fracassos de projectes privats.
A la vista d’aquestes actuacions em demano quin valor té la gestió, l’eficàcia, el suposat risc del diner propi...si al final, si surt malament paguen els altres. Amb aquests exemples es fa realitat , l’eslògan dels firaires “ sempre toca, sinó un peluix, una pilota”.
Hem passat del treball ben fet, de l’aportació de capital, del risc prudent, a jugar a una mena de ruleta, en que es prova sort, i si surt bé, perfecte i sinó ja buscarem l’excusa per no haver de pagar els plats trencats.
Es lògic tenir la ciutadania més que crispada a la vista de tants mals exemples, en uns moments en que la crisis ha destrossat les classes mitjanes i ha empobrit les més baixes fins extrems de pobresa severa. El darrer informe sobre la situació social és brutal, en quan a famílies en la més absoluta precarietat, i en com els desequilibris han augmentat d’una manera extraordinària.
S’ha de tancar aquesta etapa de disbauxa i tornar a la claredat de responsabilitats, penalitzant els mals comportaments i obligant a retornar el fruit de la mala gestió. No es pot acceptar la falta de responsabilitat en la gestió, quan aquesta ha produït danys irreparables en el sistema financer com ha passat amb bancs i caixes. Els diners destinats a tapar els forats deixats, podria solucionar la major part de les retallades fetes en els àmbits més fonamentals de l’estat de benestar.

I els grans projectes han de tenir incorporat el finançament i les condicions clares i transparents. Massa fàcil i poc justificat haver de rescatar concessions per no haver assolit les xifres previstes. Qui no arrisca no pot tenir beneficis. Aquest principi, s’ha deixat enrere, i tothom vol tenir beneficis, sense cap risc. Una mostra més dels grans canvis en profunditat que necessita el nostre país. 

Tuesday, September 20, 2016

 

REALMENT S'HO CREUEN ? - art. Nació Digital Solsona.

REALMENT S’HO CREUEN ?
Una de les preguntes que constantment em faig, és si realment els impulsors de l’anomenat procés sobiranista , se’l creuen o no. Es a dir, quan diuen que l’any vinent Catalunya serà independent, i dintre de pocs mesos, iniciaran la desconnexió, mitjançant l’agència tributària catalana, i altres mesures similars, realment, s’ho creuen ?
Ho dic perquè cap persona mitjanament ben informada de la realitat mundial, per una banda, i de la europea, per una altra, pot imaginar la possibilitat de que una regió esdevingui Estat.
Si, a més, aquesta regió està fortament endeutada en més de 70.000 milions d’euros, el 75% dels quals , del propi Estat, no podria fer front de cap manera a les obligacions del nou estat. Aleshores, perquè insistir en un objectiu, impossible d’aconseguir ?
Crec que Catalunya viu una mena de realitat bipolar, en la qual un sector reduït, però amb domini sobre els mitjans de comunicació i sobre les direccions dels partits sobiranistes, venen com a possible, un objectiu irrealitzable i guanyen temps, prometent l’assoliment del somni. La resta del país, té prou problemes de supervivència diària com per estar allunyats d’aquest objectiu, el qual veuen com llunyà, poc realista i poc entusiasta.
Però, els dies van passant, i alguna cosa han de vendre per justificar totes les mobilitzacions impulsades. Es en aquest punt on van apareixent elucubracions sobre el futur immediat, i de com sortir de l’Estat, sense perdre bous i esquelles. Fruit d’aquestes elucubracions son el DUI, el RUI, o l’adéu , de nit i a les fosques, com si un territori podés fer les maletes i marxar, sense fer soroll.
Son tantes les contradiccions i tantes les iniciatives sense fonament que en algun moment, algú haurà de frenar i reconèixer la realitat. La independència – exprés, dita desconnexió, és inviable. Impensable per impossible. A què esperen per reconèixer l’evidència ? Doncs, a que l’Estat cometi algun nou error estúpid que permeti carregar les culpes a les espatlles dels altres.
I és que l’Estat, entès com govern central, ha incentivat de manera increïble la desafecció de bona part dels catalans, de la resta d’Espanya. Son tants els errors, son tant garrafals les faltes comeses, que no ens ha d’estranyar la força de les mobilitzacions de cada any. Però aquests errors, aquestes provocacions , no poden justificar similars errors per la part catalana.
Fins ara, el govern central, s’ha convertit en el principal element a favor dels independentistes. Increïble, però cert. Son tantes les estupideses comeses que tornar enrere costarà molt. I per fer-ho, caldrà un procés molt generós de compromís per rectificar i arreglar els estropicis comesos.

Amb tot, repeteixo. Realment creuen viable el procés independentista ? Realment algú creu en la DUI, RUI o desconnexió silenciosa? No ho crec. Almenys no crec que els càrrecs institucionals estiguin tant poc informats com per imaginar una sortida com aquesta. Aleshores, què fan ? Enganyar a propòsit ? Guanyar temps ? Esperar algun fet miraculós ? El temps va corrent de manera inexorable. En pocs mesos tindrem la resposta. Jo no crec que s’ho creguin. El temps ens ho dirà. 

Monday, September 19, 2016

 

CREAR LIDERATGE . ICETA - PARLÓN.

CREAR LIDERATGE.  ICETA – PARLÓN.
Alguns creuen que amb un bon assessor d’imatge i una mica de gosadia, qualsevol pot esdevenir líder d’un poble, una ciutat o un país, o perquè no , d’un partit polític.
Ho sento, però no combrego amb aquesta simplificació, del que i del com, es fa un líder. Com tampoc de la primordialitat de la imatge personal. Tot pot ajudar, però el realment essencial és l’autenticitat de la persona, la preparació, l’haver picat pedra i haver pujat poc a poc, esglaó a esglaó, fins fer el cim.
Aquest és el cas de Miquel Iceta. Ens coneix pràcticament a tots els qui hem estat o estem en càrrecs de partit o institucionals, i a molts altres que, sense tenir cap càrrec, han estat peces clau pel bon funcionament del partit, ni que sigui en llocs clarament secundaris.
La cordialitat, la proximitat, l’empatia vers els qui es troben en els indrets més allunyats de les ciutats i per tant, en territoris especialment difícils pel socialisme, l’he pogut comprovar en dotzenes d’ocasions. No sabeu quan d’important és la presència del Primer Secretari del PSC en un acte institucional o de partit, en un petit poble de muntanya, d’un sol regidor o d’un alcalde.
I és que el càrrec comporta obligacions ineludibles. Des de les més elevades a les més entranyables, i hem pogut veure el Miquel en reunions amb el President de la Generalitat, però també amb l’alcalde de La Nou de Berguedà, per posar un exemple pràctic. Des de reunions a nivell estatal a d’altres amb entitats d’algun dels sectors més colpejats per la crisi. Aquest és currículum que ha de tenir un Primer Secretari.
I si realment en el partit volem una bicefàlia, aquesta s’ha de guanyar amb mètodes similars. Ho dic perquè Núria Parlón ja és la segona del partit, però no ha exercit amb prou intensitat i extensió el càrrec. He anat a tots els Consells Nacionals dels darrers anys i puc assegurar que en la majoria , ella no hi ha estat. Tampoc he vist la seva presència en molts altres actes del partit, arreu del país, de manera que ara m’ha sobtat la decisió de presentar-se a Primàries, competint amb Miquel Iceta.
Sincerament crec que pot arribar a tenir pes en el partit i en la societat si amb el temps guanya lideratge, però avui per avui, no el té, i veig complicat el pugui tenir en els propers temps. D’entrada no és diputada en el Parlament de Catalunya, greu inconvenient per qui vulgui representar el PSC, i en segon lloc, li manca perfil propi de partit. M’agradaria tenir escrits , documents i llibres sobre el seu pensament. El que fins ara he llegit son articles molt superficials per justificar la seva candidatura, però parlar d’obertura, innovació, renovació, proximitat ...son tant genèriques que poden servir en qualsevol lloc i moment. Calen precisions i sobretot propostes valentes i creïbles. El Miquel, les té.

I sense ànims d’allargar més el tema, el lideratge te l’has de guanyar tu, però te l’ha de reconèixer la ciutadania. He pogut comprovar en viu i en directe, en multituds de llocs, el profund respecte per en Miquel. Son molts el qui el veuen com una de les veus més autoritzades del país. Aquest lideratge no es crea, es guanya. 

 

CONCERTS A LA CARTA, AMB CARLES CASES - BORREDÀ



CONCERTS A LA CARTA.
Aquest dissabte i diumenge, han tingut lloc dos concerts “ a la carta”, a l’estudi de composició de Carles Cases, a la Rectoria de la Parròquia de Sant Esteve, a Borredà.
Aquesta és una nova modalitat de concerts, mitjançant la qual, qualsevol grup pot encarregar la organització d’un concert, i amb un mínim de 40 persones, es fa realitat. Aquests concerts han estat dedicats a algunes de les més grans composicions de Lluís Llach, cantant amb el qual el Carles havia compartit 700 concerts, durant 8 anys.
En aquests concerts intervé Carles Cases al piano, Miquel Àngel Cordero al contrabaix, i Jordi Farrés a la guitarra. Un trio excepcional per unes composicions, igual d’excepcionals.
I la modalitat “ a la carta” permet una via interessant de regal a persones estimades, celebració d’algun esdeveniment, trobada d’amics, etc, etc. Quin millor regal que oferir un concert a una colla d’amics per celebrar l’aniversari? Quin millor real per fer una trobada ?....en el marc incomparable de Sant Esteve de Comià ? Doncs, bé, qui vulgui encetar aquesta via , ho pot fer encarregant-la a la Montse Sunyer, companya del Carles, a l’adreça: montsesunyer@yahoo.es .
I us puc assegurar que hi ho prova, repeteix. Tenir un trio excepcional, en un estudi d’una acústica esplèndida, a pocs metres d’on està assegut, permet sentir i gaudir de cada nota, per suau i fina que sigui. Un concert intens i extens, en el qual recordem velles i joves cançons de Lluís Llach, arranjades amb un mestratge propi d’un gran compositor com és en Carles, i interpretades en un trio en perfecte sintonia.
He estat en aquests concerts, i el seguiment i entusiasme final, han mostrat la satisfacció per una iniciativa plenament encertada.
I si algú, té prou espai a casa seva, en el seu jardí , o en algun local annex, i vol portar aquest concert a casa, també ho pot fer. De fet, dues famílies ja ho varen fer l’any passat i repetiran l’any vinent. Una bona formula per una celebració familiar, amb concert final.
I ja pel curs vinent, en Carles prepara un nou cicle de concerts. Ell sempre acostuma interpretar la pròpia música que compon , però ara farà una excepció, en la figura del gran Ennio Morricone. Sense cap mena de dubte un dels grans de la música contemporània, al qual musicarà unes quantes de les seves composicions i ens les oferirà en els propers “concerts a la carta”.
Qui tingui interès en ser avisat i informat, pot enviar petició a l’adreça de correu abans indicada, i rebrà puntualment informació.
Ànims, doncs, i tingueu per segur que assistir a un d’aquests concerts és de les millors experiències musicals de la vostra vida.

Joan Roma, Alcalde de Borredà

Friday, September 16, 2016

 

NACIONALISMES - art. Regió 7



NACIONALISMES.
Amb vint-i-quatre anys, aprofitant la centralitat de Suïssa on treballava i estudiava, em vaig dedicar a voltar món, i una de les primeres visites fou a Grècia, el bressol de la nostra civilització. En aquella visita vaig anar a l’illa d’Aegina Marina, molt pròspera en el passat i en la qual els seus habitants havien construït una mena de rèplica del Partenó d’Atenas, amb múltiples obres d’art i riqueses. Tenia molts altres atractius patrimonials i paisatgístics, de manera que la visita bé valia la pena.
Guiats per una magnífica llicenciada en història, explicada en anglès, va fer referència a la destrucció per part dels “catalans”, entre d’altres bestieses realitzades...per mi va ser un xoc terrible, i vaig pensar que potser no ho havia entès prou bé, de manera que en el temps lliure donat al grup, li vaig demanar precisions i detalls sobre els autors de la destrucció, després d’haver salvaguardat els tresors de l’illa durant segles.
Doncs, bé, durant prop d’una hora em va donar detalls de les bestieses realitzades pels Almogàvers. Destrucció, violacions, robatoris, pillatge generalitzat, fins deixar l’illa esquilmada i destruïda fins extrems difícils d’explicar, de manera que , encara ara, el record d’aquells catalans perdura com símbol de destrucció per destrucció, a imatge i semblança del record que encara perdura dels Terços de Flandes, de la corona espanyola en els Països Baixos.  Evidentment l’acció destructora no s’havia limitat a l’illa, sinó a tot el territori grec.
Per a mi, aquell va ser el moment en que vaig deixar el nacionalisme i em vaig fer catalanista. Socialista ja ho era. Em vaig jurar que mai més acceptaria cap esdeveniment del passat o present, fet històric, o història oficial que no fos referendada per dues o tres altres versions, de solvència contrastada. Així ho he fet des d’aleshores, i puc assegurar que tots els nacionalismes es fonamenten en tergiversacions, modificacions o clares invencions de les seves arrels i del seu esdevenidor. Tots tenen també un sectarisme i un afany per ser considerats, millors, més astuts, més ardits, en definitiva , més espabilitats o intel·ligents que no pas els seus adversaris.
Ara i aquí, estem immersos en un territori on batallen amb armes semblants, els nacionalismes català i espanyol. El control de les institucions, fins i tot de les més “sagrades”, el dels mitjans de comunicació per enviar els missatges apropiats, amplificar les diferències, i tergiversar la realitat, és fonamental per garantir la continuïtat del guió. I quan aquí i allà imperen personatges d’una increïble mediocritat, és evident que el guió varia en funció de cada ocurrència que se’ls hi passi pel cap, incapaços de gestionar la diversitat i els greuges, que hi son, objectivament parlant.

I la tensió va pujant de tot i arriba un moment en que la gent reclama solucions i resolució perquè no accepta l’estat de tensió permanent. Aleshores una nova fugida endavant, pot donar peu a una consulta com la del 9N, tolerada que no acordada, amb el govern central. O prometre ara, un referèndum unilateral, que se sap no serà tolerat, o simplement la desconnexió, sabent que és impossible. I com que tot ha de tenir un final, s’ha dit que l’estiu que ve, Catalunya ja serà independent. I ho han dit els màxims responsables institucionals, sabent la impossibilitat de la promesa. No els importa mentir, ni portar el país, cap a situacions incontrolables. Si una de les accions promeses es vol dur a terme ( remarco , es vol dur a terme) entrarem en “terres ignotes” de conseqüències imprevisibles. Tenir aquí i allà, els governs en mans nacionalistes, comporta aquests escenaris. 

Thursday, September 15, 2016

 

VE EL TEMPS DE BOLETS - art. Revista Tasta .

BORREDÀ, LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR.
Una bona època per venir a Borredà és la tardor. Aquí podreu veure tots els colors del  verd, i totes les tonalitats d’unes muntanyes on es barregen els pins, amb les alzines i els roures. Muntanyes on pasturen vaques, gairebé tot l’any i on podem veure, sense grans dificultats ramats de cérvols, i esporàdics cabirols, saltant els vailets , per anar d’una banda a l’altra.
I parlar de tardor, vol dir parlar de bolets. El Berguedà ha esdevingut una mena de comarca – capital dels bolets, per la seva abundància i per la seva proximitat a l’àrea metropolitana d’on prové, el vuitanta per cent dels buscadors esporàdics. Altres, ja més habituals son els segons residents, de comarques més properes.
Enguany no podem predir com serà la temporada perquè hem tingut un dels estius més secs dels darrers cinquanta anys. Poques pluges, molt disperses i poc aprofitables per la rapidesa i escassetat , en volum i cadència. Si canvia el temps, tindrem bolets com de costum, en tot el territori i en tota la immensa varietat.  Borredà, com la resta de la comarca és un poble boletaire de sempre.
Els nostres avantpassats acostumaven a combinar la recollida de bolets amb les feines habituals i tradicionals, fossin pagesos o ramaders, o treballadors de les empreses tèxtils, molt abundants, anys enrere. A les hores lliures o en dissabte i diumenge, tocava anar a buscar bolets, per treure un segon o tercer ingrés, i per consum propi. Era habitual també, confitar-los per poder-ne menjar tot l’any. Per això qualsevol envàs era degudament guardat i cuidat “pels temps dels bolets” i poder així disposar de suficients envasos com per confitar collites que podien ser de trenta o quaranta quilos en un sol dia, i una sola persona.
Més tard, va venir la comercialització de la mà d’intermediaris que compraven aquí per anar a vendre al mercat de Barcelona. Suposava un important ingrés extra, per famílies senceres, i una bona manera de poder adquirir algun electrodomèstic o fer petites obres a la casa. Ja no és tant habitual aquesta activitat quotidiana, però queden encara algunes persones que acostumen a anar a buscar bolets per vendre’ls a algun dels majoristes , coneguts a la comarca. De totes maneres, sí és costum anar a donar una volta, amb un cistell sota el braç per aprofitar la caminada per collir els bolets que es trobin.
I és ben fàcil trobar un cistellet de bolets, des de finals de setembre fins entrat el desembre, segons sigui el temps i l’arribada del fred. Tornar amb mig quilo o un quilo a casa, és molt habitual i és un volum suficient com per poder-ne gaudir la família o els amics més propers als quals els solem obsequiar amb la collita del dia.
Sigueu tots benvinguts, i tingueu presents les recomanacions que sempre donem. Deixem sempre el bosc net, preservem els vailets i tanques del bestiar, per evitar s’escapin dels tancats. Aparquem bé, en llocs adequats, caminem, i collim els bolets que coneguem bé. Els desconeguts deixem-los en el bosc. Tots son útils , tots son aprofitables. En resum, conservem la natura perquè la natura pugui continuar oferint els seus fruits.

I venir al poble, és una bona excusa per visitar el nucli urbà i comprar bolets aquí mateix, o menjar en els bars i restaurants.  Segur que tindreu un bon record d’una jornada com aquesta . 

Tuesday, September 13, 2016

 

BUTLLETÍ INFORMEM- NÚMERO 5 - SETEMBRE 2016.

BUTLLETÍ INFORMEM – NÚMERO 5 – SETEMBRE 2016.
ARA SÍ – DESENCALLADA L’EDAR.
Fa 17 anys varem iniciar els tràmits per aconseguir que Borredà tingués una Estació Depuradora d’Aigües Residuals ( EDAR). Aquesta és una infraestructura bàsica, essencial i obligatòria per llei en tots els nuclis de població de Catalunya. La competència i el finançament van a càrrec de la Generalitat, i és aquesta administració l’encarregada de decidir el lloc, redactar el projecte, expropiar els terrenys, adjudicar i executar l’obra, i pagar el cost, a més de fer el manteniment en els anys posteriors.
L’any 2003, el projecte es va adjudicar però per causes que ja hem explicat en anteriors butlletins, l’obra no es va dur a terme i ha estat paralitzada fins el dia 27 de juliol, en que varem desencallar-la, i iniciar el camí per la seva execució. Des d’aquell dia ja hi ha hagut dues reunions tècniques per disposar dels plànols topogràfics actualitzats i modificar algun detall, arran de les obres fetes a l’entrada del poble que ja varen tenir present aquest projecte com per poder-lo facilitar.
L’import de l’obra és de 831.841,93 euros. Es a dir, una de les obres més grans que s’hauran fet en el poble en els darrers anys. Començaran a principis del mes de novembre i duraran 8 mesos. Per tant, dintre d’un any, tindrem l’EDAR acabada i a punt per entrar en funcionament. Sense cap mena de dubte, veurem acomplerta una de les grans aspiracions del poble: tenir neta la riera Margansol, des de l’alçada de Cal Tisoi en direcció cap a Vilada. L’empresa adjudicatària és OMS – SACEDE , S.A.U, amb seu a Barcelona.
Una vegada fets els retocs, acordats entre Generalitat i empresa, el projecte serà aprovat i exposat al públic, i tot seguit s’iniciaran els treballs previstos. A nivell municipal, en el seu moment varem demanar uns determinats canvis, relacionats amb l’accés i algun altre aspecte, que ara comprovarem com han quedat recollits i acordats entre les parts. La darrera exposició pública està prevista en poques setmanes, i anirà a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua, que és l’administració actuant.
Arribats en aquest punt, volem manifestar la satisfacció pel resultat positiu de nombroses gestions fetes en els darrers anys, a tots els nivells: municipal, comarcal, autonòmic i parlamentari. L’EDAR està ja en marxa i ben aviat podrem veure quan d’important és tenir-la en funcionament.

L’AIGUA COM A PRIORITAT BÀSICA.
Des que l’Ajuntament va assumir el servei de subministrament d’aigua, el 19 de juliol de 1992, per abandonament de l’entitat privada que en tenia la responsabilitat, hem dut a terme nombroses inversions, destinades a garantir quantitat i qualitat. Més de 2,5 milions d’euros avalen aquesta prioritat i a la vista de com van les coses, si no s’haguessin fet les obres que ara tenim, Borredà tindria seriosos problemes de subministrament.
En aquests vint-i-cinc anys hem fet moltes obres, però també hem buscat noves captacions perquè les històriques no eren suficients. De fet, aquest mateix estiu, especialment sec, hem abastit el poble amb els dos pous que varem perforar quinze anys enrere. De cada pou s’han captat prop de cinc milions de litres, fins arribar a un total de deu milions de litres.
Els pous tenen i tenien una doble funció. Per una banda garantir el subministrament quan les captacions històriques ( Nou fonts, Font de les Mosqueres, i Riera Margansol) no son suficients, i una segona que és poder preservar el cabal de la Riera, per evitar el seu assecament. De fet, quan constatem que el cabal de la Riera baixa, immediatament iniciem el bombeig d’un dels pous i si fa falta de tots dos, de manera alternativa. Som els primers interessats a mantenir viva la Riera, tot i l’escassetat de pluges dels darrers anys, i d’aquest any en particular.
Precisament per garantir les necessitats futures d’aigua, en el passat varem buscar noves captacions que foren negatives, i ara pretenem buscar-ne de noves. L’any 2006 varem demanar un estudi hidrogeològic a la Diputació de Barcelona i en base aquest estudi, aquest any hem contactat amb l’empresa Catalana de Perforacions, de Santpedor, per posar-lo en pràctica i mirar de disposar d’un pou més, en una zona allunyada de les captacions actuals.
L’objectiu és tenir les 3 captacions històriques, més els dos pous actuals, i finalment 1 de reserva per casos d’extrema sequera. En el pressupost de l’any que ve hi haurà una partida per fer front a aquest objectiu, de manera que si l’aconseguim tindríem, per una banda garantida la suficiència d’aigua per a molts anys, podríem prescindir de la riera durant l’estiu o en èpoques de gran sequera, i finalment amb l’EDAR , la riera estaria neta al llarg de tot el seu curs. Com ja varem expressar en un document repartit per totes les cases, consensuat entre els dos grups municipals: PSC i CUP, l’aigua és un bé escàs que s’ha de fer servir sempre amb austeritat.
I per garantir la suficiència i qualitat, l’equip de govern tenim clar que hi destinarem els esforços personals, tècnics i econòmics que facin falta. Es la gran prioritat des del 92, i així continuarà sent-ho, en el present i futur.

AJUDES A ENTITATS.
El poble de Borredà és un poble viu i actiu, amb múltiples entitats que organitzen activitats al llarg de tot l’any. Es lògic donar ajuda econòmica, tècnica i personal, quan es dirigeixen a l’ajuntament a la recerca de recolzament. Periòdicament hem anat donant compte de les subvencions concedides, i així ho anirem fent en el present i futur. Aquí teniu un llistat de les darreres concedides.
A la Penya Blaugrana de Borredà per la celebració dels seus 10 anys d’existència: 300 euros. Festa Major de la Parròquia de Sant Esteve de Comià ( concert): 300 euros. Trobada de Puntaires, 300 euros. Escola de Borredà, 900 euros, AMPA , 600 euros, i ZER , 150 euros. Festa Major 2016, a Borredà de Festa, 5.500 euros, Batukada, 300 euros, assegurança per suspensió espectacles en cas de pluja, 328,87 euros, anunci Pànxing (festes tot l’agost), 242 euros, anunci Regió 7 ( festes tot l’agost) , 181,50 euros     . Mostra de Formatges Artesans, 3.000 euros ( 1.500 procedents de la Diputació i 1.500 de l’Ajuntament).
A banda d’aquestes ajudes econòmiques, l’Ajuntament participa en la majoria d’activitats en tant que col·laborador o coorganitzador , amb els tres membres de la brigada d’obres i a vegades amb algun dels treballadors del pla d’ocupació, de manera que aquesta ajuda esdevé fonamental per poder realitzar l’activitat. Sense aquest reforç de personal i tot el material municipal, la majoria de festes no es podrien dur a terme. Igualment el fet de la participació directa permet encabir la festa dintre de l’assegurança de responsabilitat civil que té contractada l’ajuntament amb l’empresa Generali. També tenim un tractament especial amb Creu Roja per tenir un conveni signat entre les dues institucions.
En resum, tenim clara la responsabilitat de l’Ajuntament, en facilitar la celebració de tota mena d’activitats i festes que permetin mantenir viu i actiu el nostre poble. Des de sempre ho hem fet, i així ho mantindrem.

CIRCUIT BICICLETES.
Aquest any, hem aconseguit de la Diputació de Barcelona, tot un conjunt de mòduls per formar un circuit de bicicletes i així poder jugar, i fer esport, grans i petits. Dintre d’un mes instal·larem aquests mòduls en una part del camp de futbol que sigui compatible en poder fer ús del camp com a zona d’aparcament.
Es a dir, l’actual camp de futbol no fa les funcions que li eren pròpies però en canvi és molt útil per tota mena d’esdeveniments, i així volem que continuí. Amb  tot, és prou gran com per poder-hi posar el circuit, a la banda que hi ha una mica d’herba, i deixar tota la franja més rocosa per si algun dia el volem fer servir d’aparcament complementari. En cas de pluja no hi hauria fang.
En aquests moments tenim 110 places per vehicles en el aparcament municipal, i uns 30 a l’entorn de la zona esportiva. En les grans festes, es pot ampliar el nombre de places, autoritzant l’aparcament en el camp de futbol amb entrada pel carrer de Dalt i sortida pel passatge que dona al carrer Barcelona, o a l’inrevés. Bé, doncs, ben aviat tindrem una nova zona d’esplai, destinada a les bicicletes.

CATÀLEG DE CAMINS RURALS.
La Diputació de Barcelona ens ha aprovat la petició feta per disposar d’un Catàleg de camins rurals municipals, en tot el terme municipal. Tot sovint surten dubtes sobre si un camí és municipal i per tant públic , o no. El Catàleg permetrà repassar tots els camins que tenim en el municipi i oficialitzar la seva situació. En la primera fase , l’estudi permet enumerar tots els camins transitables amb vehicles, i quan tinguem aprovat aquest catàleg, s’haurà de procedir a redactar un inventari de camins. En aquest cas, hi ha d’entrar tot tipus de camins d’unió i connexió entre cases de pagès, ermites, molins, etc.
El procés és lent, però les noves tecnologies faciliten el treball i permeten accedir a plànols del cadastre,o d’altres institucions com per poder-los detallar i documentar. La previsió és tenir el Catàleg per finals de l’any vinent, i el inventari per finals de 2018.

CAMP DE TREBALL – 2017.
Per segon any consecutiu, la Fundació Josep Carol, que té la seu central a Barcelona i una casa cedida a Borredà ( Cal Bisbe) va proposar organitzar un segon camp de treball destinat a la neteja, condicionament i millora de l’entorn del Molí de la Font. Aquest vell molí havia desenvolupat un important paper en la història del poble i ara tothom pot visitar les seves restes, a un quilòmetre i mig del nucli urbà, en direcció cap a Berga.
Una vintena de joves, acompanyats de 5 monitors, han dedicat dues setmanes a aquesta tasca. L’ajuntament proporciona eines i la direcció tècnica, i ofereix les escoles com a lloc per poder cuinar i menjar. Durant la seva estança en el poble s’aprofita per mostrar tots els aspectes més interessants i rellevants, de manera que hi ha un intercanvi de feina, amb aspectes turístics , culturals i d’oci.
Aquesta és una bona manera de promocionar el poble i aconseguir millorar algunes restes del nostre passat històric i posar-lo a l’abast de tothom. La positiva experiència d’aquest dos anys, fa del tot plausible, preparar una tercera edició. 

OBTINGUTS 241.000 EUROS, DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
Tal com figurava en el nostre programa electoral, després d’haver acabat pràcticament les obres de l’entrada del poble, primer tram carrer Manresa i carrer Queralt, ara toca fer totalment nou el CARRER DE LA FONT. Aquest és el carrer més antic del nucli urbà i pel que entra la canonada general de l’aigua, de manera que té una prioritat evident.
El cost de les obres és de 206.000 euros, i la Diputació ens ha concedit una subvenció de 192.000 euros, de manera que podem cobrir la pràctica totalitat del cost. L’obra consisteix en aixecar tot el carrer, des de la font, fins el límit amb la Plaça Major.  Aquesta obra la inclourem en el pressupost 2017, i si tot va com tenim planejat, pot estar acabada a finals de l’any que ve. Es farà tot nou, des de la xarxa d’aigua, fins la de clavegueram, i per descomptat el paviment que serà de pedra artificial per poder complir amb les normes d’accessibilitat vigents. I aprofitarem les obres per restaurar la font que dona nom al carrer i alguna altra millora de l’entorn.
La segona obra, serà el condicionament del pas existent entre el camp de futbol i les pistes de petanca i pista poliesportiva. Aquest pas ara està en molt mal estat, ple de rocs, i desnivells inadequats que fan impossible el trànsit a persones amb problemes de mobilitat. La previsió és aixecar-lo tot, i fer-lo de formigó. El cost total és de 63.000 euros, i la Diputació ens en ha concedit 49.000, de manera que no hi ha cap problema per poder dur a terme l’obra. La previsió és adjudicar-la a finals de 2017, per executar-la durant l’any 2018.
Aquestes son les dues grans obres presentades a la Diputació de Barcelona i que foren negociades , en reunió amb la presidenta de la Diputació, el passat mes de juliol. A banda d’aquestes dues obres ja aprovades, l’alcalde va demanar estudiar una tercera petició destinada a fer una segona restauració de l’església de Salselles, per poder-la fer visitable i tenir un altre punt d’interès cultural i paisatgístic , dintre del terme municipal. Aquesta negociació tindrà lloc durant el mes de setembre amb el SPL ( servei de patrimoni local) de la Diputació de Barcelona, tal com ja es va fer quan es va aconseguir la restauració del campanar.




 

LA CONTROVÈRSIA DE LES XIFRES - art. Nació Digital Solsona

LA CONTROVÈRSIA DE LES XIFRES.
Des de la primera gran manifestació de l’any 1976, fins les d’aquest diumenge, les xifres d’assistents han estat motiu de controvèrsia i alteracions, en funció de qui les donava. Això ja ha esdevingut “normal” i fins i tot “habitual” com si no fos possible complir amb un mínim de serietat i transparència. I a les alçades en que estem, i amb els mitjans tècnics al nostre abast, res més senzill que comptar els assistents, en un moment determinat. I és que tots els partits, entitats i moviments haurien de tenir com a norma no enganyar, ni tergiversar la realitat.
Fa uns anys, davant aquesta persistència en la disparitat de xifres de participació, es va crear una entitat, amb plena independència de qualsevol partit, organisme i institució. Una colla de professionals diversos varen creure adient buscar la objectivitat i donar xifres reals. Es varen batejar amb el nom de CONTRASTANT. Després de cada manifestació, publicaven els resultats de la seva recerca, apareixent disparitats realment espectaculars. Els hi varen caure crítiques punyents i constants , de manera que han anat fent mutis pel fòrum. Foren ells els qui varen afirmar que mai, a Catalunya, hi ha hagut cap manifestació que hagi superat un milió de participants. Per demostrar- ho varen repassar algunes de les més grans manifestacions, varen superficiar els espais coberts, i varen trencar afirmacions, d’un milió, un i mig o fins i tot , dos milions. Impensable, per impossible.
Manifestacions fetes, que havien cobert tot el Passeig de Gràcia, amb el supòsit de mig milió d’assistents, varen quedar reduïdes a dos-cents mil, i així ho varem veure en molts altres casos.
Doncs, bé, sense aquesta entitat, avui en Josep M. Calvet, exposa a les pàgines de La Vanguardia, els estudis fets per Llorenç Badiella, Director del servei d’estadística de la Universitat Autònoma de Barcelona, el qual aporta les medicions fetes en els darrers quatre anys pel que fa les mobilitzacions de la Diada Nacional. Segons aquest organisme, en la Diada del diumenge passat es manifestaren aproximadament 625.000 persones. Sumades, lògicament les 5 manifestacions convocades.
Pel que fa les dels anys anteriors, en fixa prop d’un milió per la de 2015, 900.000 per la de 2014 i 600.000 per la de 2012. Es evident que per a molts dels organitzadors, aquestes xifres els semblaren indignants o falsejades, però la realitat sempre acaba triomfant. Voldria, però, fer unes consideracions sobre les xifres donades. Totes elles suposen una enorme quantitat de gent. No per haver inflat i exagerat, anys enrere amb xifres irreals, s’ha de menystenir el nombre de participants. En absolut. Simplement hem d’evitar dades irreals, impossibles d’assolir.
S’han de comparar amb xifres d’altres països i recordar el milió de manifestants a París, en repulsa pels atemptats soferts. Un milió, és un xifra descomunalment elevada, per tant, si tornem al nostre país, no s’han d’agafar aquestes dades com disminuidores del rebuig a determinades formes de governar, sinó com símbol d’una representació del país que tenim.

Dit això, és important manifestar-se quan no s’està d’acord amb un tema determinat. Es una mostra de desacord, que després els polítics han de saber canalitzar degudament. I aquí rau el gran problema Català – Espanyol. Allà no hi ha un president ni un govern que escolti i sigui capaç de prendre nota del descontentament per buscar-hi solució. I aquí, alguns tenen pressa per marxar, i no han fet ni faran els deures per poder continuar en altres condicions. El PSC és partidari de recuperar el diàleg perdut i emprendre un camí cap a la modificació de les condicions contingudes en la Constitució vigent. Un difícil camí, però més viable i segur que no pas els dels independentistes. I les mobilitzacions han fet un gran servei a la causa. Han demostrat un ampli rebuig a la situació actual i la necessitat de modificar-la. Alguns volen trencar, altres volem modificar-la. Aquesta és la gran diferència. 

 

CARTA OBERTA A L'ALCALDESSA DE BERGA I AL PRESIDENT DEL CC BERGUEDÀ



CARTA OBERTA A L’ALCALDESSA DE BERGA I AL PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ.

Il.lma. Sra . Alcaldessa, Il·lm. Sr. President del CC del Berguedà,

Sóc un dels pocs càrrecs institucionals que puc donar fe , en viu i en directe, de la trajectòria de les institucions del Berguedà, des de l’abril del 79, en que entrarem en l’actual etapa democràtica, fins el dia d’avui. Considero arribat el moment de plantejar un tema pendent , indispensable, per un millor funcionament de les estructures comarcals i nacionals.
Son ja llunyans els dies de la recuperació de la Mancomunitat del Berguedà, de la creació del Consell Comarcal de Muntanya, i finalment, del Consell Comarcal del Berguedà. També llunyans son la creació del Consorci de Formació i Iniciatives – Cercs – Berguedà, així com dels Consorcis de Turisme de l’Alt Berguedà i el Consorci del Parc Fluvial, entre d’altres formules que, a nivell comarcal, varem impulsar per poder regir i decidir millor el nostre present i futur.
Totes aquestes institucions i organismes s’han ubicat en llocs diversos, dispersos i no sempre adients, per manca de diner, de planificació,  o tot alhora. El mateix ha fet la Generalitat, amb els seus serveis i delegacions, de manera que tenim la capital i la comarca, farcida de locals, la majoria dels quals no poden complir satisfactòriament  les funcions que tenen encomanades.
Son també, ja llunyans, els dies en que havíem ideat i plantejat alguna agrupació de serveis, en un sol lloc, com a mesura per treballar més i millor, a banda d’estalviar diners a tots plegats. Diners, al cap i a la fi, dels nostres conciutadans.
Si repassem les seus actuals dels organismes comarcals veurem que pràcticament tots ells, no tenen espai suficient per dur a terme les funcions que tenen encomanades. Ni el Consell Comarcal, repartit en el Castell ( tot i que ara inactiu), i en el local del Carrer Barcelona, cantonada Pere III. O l’Agència, a Plaça Sant Joan, i Lluís Millet, a banda de l’antiga cimentera de Cercs, i oficina de turisme a peu de la C-16...
Si mirem del cantó de la Generalitat, cosa semblant podem dir, en quan a dispersió o inadequació d’algun dels locals de lloguer...
Els qui tenim càrrecs institucionals i de direcció, sabem quan d’important és poder treballar en les degudes condicions: Espai, il·luminació, ubicació, aïllament, insonorització, disponibilitat d’espais polivalents, reconvertibles, etc. Res del que tenim ara, com  per poder treballar bé.
Considero arribada l’hora de tirar endavant un projecte global, ambiciós i de futur. Un projecte pensat per agrupar en un sol lloc, tots els organismes, serveis i delegacions a la comarca. I lògicament qui ho pot fer possible son vostès, en tant que Alcaldessa de la capital i president del CC i de l’Agència, a banda de requerir la participació de la Generalitat de Catalunya.
En el passat havíem estudiat opcions ja no viables com l’antiga Caserna, o un edifici nou. Ara potser el lloc ideal seria el CONVENT DE SANT FRANCESC. Conec només una part de l’edifici, però per situació, per possibilitat d’aparcament, per símbol d’un passat , lligat al present, però especialment per les dimensions, dona la sensació de poder contenir tot el que tenim dispers.
En resum, em permeto encetar aquest debat, amb ànim constructiu, sabedor que res és fàcil, però si fixéssim terminis d’un any, per estudiar la viabilitat i tres anys , per fer-la realitat, ens podríem donar per satisfets si som capaços de reeixir en aquest repte que milloraria sensiblement el treball dels principals organismes comarcals i nacionals i alhora facilitaria la relació amb els administrats. Trobarien en un sol edifici tots els serveis als quals tenen dret.
Pensem-hi, i escoltem tècnics i economistes per veure la viabilitat tècnica, per una banda, i el cost per l’altra. Val la pena sospesar-ho i sinó, buscar una altra alternativa. La necessitat la tenim, anem, doncs a buscar la solució.
Agraeixo l’atenció i comprensió per aquest escrit i aprofito per a saludar-los molt cordialment.
Borredà, 12 de setembre de 2016

Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà



Monday, September 12, 2016

 

CONTRA LA PROCESSIONÀRIA - CARTA A LA CONSELLERA



Hble. Sra. Consellera,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà ( Berguedà )

EXPOSA

Que ja l’any passat fou un any especialment dur pels boscos de la comarca del Berguedà en quan a proliferació de l’eruga processionària, convertint-se en una autèntica plaga. Era lògic l’empitjorament de la situació, aquest any, davant unes condicions extraordinàriament favorables per aquesta espècie, de manera que el passat mes d’abril li vaig reiterar la necessitat d’actuar de forma urgent i contundent sobre el territori afectat.
El mateix va demanar el Grup Socialista en el Parlament de Catalunya, i em consten també, altres entitats i associacions del territori.
Segons els tècnics en la matèria, el cicle d’enguany, es produirà a la tardor. Es a dir, dintre de molt poques setmanes, per la qual cosa li

RECORDA

Els compromisos presos per vostè mateixa, i altres responsables del Departament, en el sentit de procedir a una fumigació de les principals àrees afectades. En aquest punt segurament diferirem en quan a les superfícies necessitades de fumigació. Amb tot considero que han de ser els tècnics els que avaluïn el territori a actuar, demanant-li, això sí un esforç pressupostari per arribar al màxim d’indrets possibles de la comarca.

A l’espera de sigui atesa aquesta petició, ja coneguda i reiterada en anteriors escrits, aprofito per a saludar-la molt cordialment.
Borredà, 12 de setembre de 2016.

L’Alcalde – President
Joan Roma i Cunill


A L’HONORABLE SRA CONSELLERA DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ – GENERALITAT DE CATALUNYA.

 

CONTRADICTÒRIA PARLÓN - art. blogesfera socialista



CONTRADICTÒRIA PARLÓN.
No veig clares les intencions de Núria Parlón, a la vista de la presentació de la seva candidatura a les Primàries del PSC, escoltats els raonaments del primer dia, i de l’entrevista d’ahir a El País.
Segons ella, les diferències amb Miquel Iceta són mínimes, i d’aquí la coexistència en el mateix partit. Vale. Tampoc es referma ja en el “dret a decidir” que fa uns mesos defensava perquè diu, estem ja en una altra pantalla. Vale. Demana un partit amb bicefàlia ??? amb un acord amb Iceta, si bé, després de les primàries, tot i que no queda clar si realment anirem a votar o no...
En fi, en aquestes alçades de la pel·lícula, el PSC no pot entrar en una mena de joc d’intencions i oportunisme creient que la presentació de la candidatura és suficient per marcar les regles de joc i arribar a acords, per damunt de les bases.
Dona la sensació de voler aconseguir, sense primàries, el primer lloc del partit, o cas de fer-les i perdre-les, garantir-se el segon amb aspiracions de primer, al cap de poc temps. No m’agrada aquesta via ni aquesta estratègia que hem patit en el passat. Ara i aquí, seria un gravíssim error prescindir d’Iceta ,quan és el líder més ben valorat i més encertat en la diagnosis de Catalunya i Espanya, i pot fer de pont entre les dues realitats. A més està ja en el Parlament, i té un currículum d’escrits, documents, propostes que no pot aportar, ni de lluny, Núria Parlón.
Perquè reclama, ara, una bicefàlia si ella ja té el càrrec de segona del partit ? Perquè no ha exercit aquest càrrec ? Quantes vegades hem notat la seva absència del Consell Nacional ? Quants silencis ha tingut en l’Executiva nacional ?... els càrrecs s’han de guanyar en l’acció política, i no per estratègies de saló. Una bona alcaldessa, no garanteix una bona Primera Secretària. Son càrrecs radicalment diferents, pels quals cal tenir coneixement i predisposició d’anys enrere.
De les primàries del mes que ve n’ha de sortir un Primer Secretari molt reforçat, com perquè pugui encarar el Congrés de novembre amb les mans prou lliures com per proposar una Executiva altament qualificada, coneixedora del partit, i molt propera a tot el territori. No a una part. I no volem componendes en el sentit de distribuir llocs i funcions entre dues opcions, perquè al final no tothom rema en la mateixa direcció o almenys amb el mateix ímpetu.
Tenim per davant temps molt complicats, que precisen d’una executiva valenta i decidida, amb les idees clares i prou sòlides com per poder negociar amb el PSOE, els temes més delicats del nostre futur col·lectiu. Per explicar, reflexionar, gestionar i exigir posicionaments determinats, cal un lideratge fort a nivell intern, i una Autoritas, a nivell extern. Aquí i allà. La persona de Miquel Iceta compleix aquests requisits, d’aquí que qui vulgui competir, ho faci, però sense posar condicions d’entrada que no estan recollides en cap document ni cap tradició del partit. M’agradaria aclariments de les dues bandes perquè és molt el que ens hi juguem. I no estem per mitges tintes o propostes amb intencions poc transparents.




Friday, September 09, 2016

 

GOTA MALAIA - art. Regió 7



GOTA MALAIA.
Va ser el president Pasqual Maragall el principal  protagonista i divulgador d’un vell instrument de tortura anomenat “gota malaia”, millor dit “bota malaia”, consistent en immobilitzar una persona, i fer-li caure ,gota a gota sobre el cap, el contingut d’una bota, fins....
La comparació provenia de la insistència, persistència, tossuderia de l’Alcalde Maragall, davant Madrid per reclamar més i millors inversions de cara als JJOO del 92, però també de cara a d’altres inversions convenients per la modernització de Barcelona. Cada dos per tres, apareixia amb noves demandes ,fins el punt d’exasperar els ànims dels governants del Madrid polític, els quals el varen rebatejar amb aquest sobrenom.
Doncs, bé, em permeto traslladar aquesta comparació al que estem patint catalans i espanyols, en general, procedent dels mitjans de comunicació públics, i de bona part dels privats.
Es a dir, un element essencial, primordial, de tota democràcia és disposar de mitjans de comunicació públics, independents i plurals. Per això els paguem entre tots, i haurien de reflectir el sentiment, les idees, les preocupacions i reflexions de la societat en la qual estan immersos, amb la seva diversitat i pluralitat. Doncs, no. Des de bon principi de la recuperació de la democràcia, la creació dels mitjans de comunicació públics va ser totalment supervisada pel govern de la Generalitat amb l’ànim de convertir-los en mitjans de propaganda ,més que d’informació.
Son llunyans els somnis de tenir mitjans a imatge i semblança de la BBC anglesa, la qual té un estatus d’independència i pluralitat envejat per tots els països i per tots els professionals de la informació.
Ara i aquí, tots els mitjans de comunicació  públics, catalans i espanyols, estan sota el sever control del govern de torn, amb una manca d’objectivitat i pluralitat dignes de temps passats. La manipulació informativa és habitual i constant, de manera que poc a poc, dia rere dia, va penetrant en tots els domicilis, i en tota la societat, en general. Ho podem veure en els informatius de les emissores de radio, les cadenes de televisió, o en els digitals d’aquests mateixos mitjans, de forma que les noticies es donen a conèixer amb la cadència volguda i la manipulació desitjada.
No és estrany l’enorme interès en designar el director general de la Corporació Catalana de Radio Televisió, o al director /a de cada mitjà, en concret, per assegurar-se la seva dependència directa i sotmetiment. I el mateix fa el Madrid polític, amb els seus mitjans de comunicació.
Estem doncs, en una societat sotmesa al control de la informació, convertida en propaganda, al servei de cada govern, de manera que van alimentant les discrepàncies, les disputes i els desencontres, al seu gust i mesura. En aquest ambient de propaganda i contra propaganda es fa difícil enviar missatges positius, pacificadors o alternatius. Els partits – pont, son rebutjats per no desitjats, i la millor manera és tancar-los les portes i no permetre fer arribar els seus missatges a la població. La “gota malaia” fa la resta. S’intoxica una mica més cada dia, per intentar justificar les accions del govern, i evitar les crítiques i alternatives de la oposició o de la gent seria que voldria altres actituds.

Per sortir d’aquest cercle, es requereix un esforç de recerca de l’autèntica informació, rebutjant la que donen aquests mitjans i fomentant els autènticament independents. I exigir un canvi d’estatus tant bon punt s’arribi al desitjat canvi de govern :d’aquí i d’allà. 

 

REPRESA OBRES CARRER MANRESA I QUERALT - Borredà

DILLUNS DIA 12, REPRENEN LES OBRES CARRER MANRESA I QUERALT.

El proper dilluns , dia 12 de setembre, l’empresa constructora Salvador Serra, reprendrà les obres , interrompudes durant el mes d’agost.
Queden per fer, alguns acabats de l’entrada del poble, i les obres complementàries consistents en refer el tram del carrer Queralt que va de la reixa de recollida d’aigües, de davant la Serradora Gallet, fins a l’entrada de l’aparcament. En aquest tram el formigó està en molt mal estat, i s’aprofitarà per obrir una rasa, canviar la canonada de clavegueram, i fer nou el paviment de formigó.
Una altra obra a fer és, eixamplar el carrer de Dalt, tirant a terra el mur dels horts, triar la pedra bona i deixar el carrer amb uns 6 / 7 metres d’amplada. Per evitar el fang en cas de pluja, es col.locarà un muret provisional de blocs de formigó, per contenir les terres dels horts.
La pedra extreta d’aquestes parets servirà per aplacar el mur de formigó de l’entrada del poble, en direcció a Berga. Aquestes son les principals actuacions que varen quedar pendents, abans de l’estiu i ara es duran a terme fins a la seva finalització.
Borredà, 9 de setembre de 2016.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Thursday, September 08, 2016

 

ICETA - PARLÓN - POLS O CONFRONTACIÓ ? - art. Blogesfera socialista

ICETA – PARLÓN, POLS O CONFRONTACIÓ ?

S’acaba de fer pública la candidatura de Núria Parlón al càrrec de Primera Secretària del PSC, com alternativa a la candidatura de Miquel Iceta. Pot haver-hi nous candidats i candidates , en els propers dies, però tot indica que assistirem a aquest duel entre dues persones, molt diferents de trajectòria i procedència, per edat, per vivències i per experiència.
Les primàries tindran, doncs, un major interès i obligaran a una mobilització per deixar clar qui volem al capdavant del partit. Amb tot el respecte, envers la candidata Núria Parlón, considero , ara i aquí, la figura de Miquel Iceta ,fonamental per continuar al capdavant del partit, en un dels moments històrics, més difícils i crítics ,de la política catalana i espanyola. D’aquí el meu compromís de defensar la candidatura d’Iceta, i promoure quantes accions i mobilitzacions siguin necessàries per aconseguir el millor resultat a les primàries.
El perquè d’aquest decantament de forma clara i contundent el detallo a continuació. Conec bé els dos protagonistes, tot i que en molt major grau a Miquel Iceta, amb el qual hem compartit anys i anys d’activitat política. Núria Parlón , per edat, i per activitat és molt més recent, i menys coneguda, dintre i fora del partit. Em consta la bona feina feta a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramanet , després de la difícil etapa judicial viscuda. Amb tot, ser una bona alcaldessa no assegura tenir fusta per governar el partit.
El PSC, té unes virtuts i uns defectes com qualsevol altre, però només qui el coneix molt bé, pot tenir garanties de saber-lo portar en uns moments tant complicats com els que hem viscut, i com els que ens esperen en el futur immediat.
No estic d’acord en que Núria Parlón suposa renovació, i Miquel Iceta, continuïtat, simplement a la vista de l’edat de cadascú. Estic ja cansat d’escoltar aquesta cançoneta de les edats per justificar renovació o continuïtat / immobilisme, perquè la realitat l’ha desmentit centenars de vegades. En molts llocs, l’aposta per l’edat, ha fallat estrepitosament per quan hi ha joves, extremadament “vells d’idees” i persones majors, més joves que els propis joves.
El líder d’un partit, ha de tenir l’AUTORITAS, que només li dona el coneixement profund de la història i composició del partit. El prestigi aconseguit, dintre i fora, a base d’un treball constant, al llarg de molts anys. En Miquel ha trepitjat totes les agrupacions, totes les federacions, tots els ajuntaments, tots els pobles ....durant anys i anys. Ha estat en totes les batalles i, en totes, ha donat el millor de la seva persona i càrrec. Li estem profundament agraïts del recolzament rebut.
I el màxim responsable del partit, ha de tenir una projecció externa rellevant. En Miquel, és un dels líders més respectats, i alhora, temuts de Catalunya i Espanya. Respectat perquè té una capacitat brutal de treball i una valentia i claredat d’idees llargament demostrada. I temut, perquè coneix la política catalana, i espanyola, en totes les seves interioritats, com per poder intervenir eficaçment en tot moment.
Hi ha però, encara un altre element essencial, com és el de ser Diputat al Parlament i per tant President del Grup Parlamentari Socialista. Es impensable fer política des de fora del Parlament, quan aquest, s’ha convertit en el lloc fonamental on es debaten i confronten les polítiques catalanes, front les espanyoles. Tenir presència en el Parlament és primordial, i Núria Parlón no hi és, perquè no va voler-hi ser. Recordem-ho també.
En resum, el duel està servit, i estic segur que el sabrem enfrontar amb el respecte, per les posicions de cadascú. Ho he dit al principi i repeteixo ara ,el meu posicionament a favor de Miquel Iceta, per les raons abans exposades i moltes altres que no caben en un article com aquest. Voldria però acabar, amb una petició als dos candidats, i és que tancades les primàries no tinguem la sensació de que la candidatura alternativa s’hagi presentat, simplement per aconseguir un lloc destacat en la futura direcció del PSC. Aspiro a tenir un Primer Secretari al capdavant d’una direcció reduïda, homogènia i molt eficient. I una executiva ampliada, més territorial i sectorial, però no conformada per componendes com hem patit en el passat, en que alguns s’han posat d’un cantó o un altre simplement per tenir un lloc reservat, ni que sigui a segona fila. Els propers temps necessiten un PSC compacte, amb un fort lideratge, molt eficient i molt coherent. Oblidem antics equilibris que varen permetre tenir personatges en l’executiva que varen fer molt més mal que bé. L’experiència ha de servir per no repetir errors.



This page is powered by Blogger. Isn't yours?