Wednesday, August 31, 2016
COMARCA 43 - art. La Rella
COMARCA 43.
L’any 1936, el Parlament de Catalunya va
aprovar dividir ( no m’agrada el verb, millor organitzar) Catalunya en 38
comarques, que varen tenir una vida molt, molt curta, per la guerra civil. La
proposta l’havia fet una comissió, en la qual, el principal ponent havia estat
el geògraf Pau Vila. Doncs, bé, l’any 1985 el Parlament, a proposta del govern,
recuperava aquell mapa, i n’hi afegia 3 més, fins les 41.
En aquell moment ja varen ser molts els que
varen criticar el nou mapa, perquè s’hauria d’haver estudiat millor la situació
de cada territori i atendre realitats consolidades en aquest lapse tant ampli
de temps. Però no, el president Pujol tenia pressa i tot s’havia de fer de
pressa i corrents.
Perquè no afegir 5, 7 o 9 comarques, al vell
mapa, i no solament 3 ?. Ningú té una resposta clara però era així com es feien
les coses en aquells temps. Fa un any, tenim una nova comarca, la número 42, en
el Moianès, i ara es vol tenir la número 43, aquí en el Lluçanès, malgrat els
resultats en alguns pobles que no estaven per la labor.
No em vull ficar on no em demanen, però sí
informar de que tenir comarca pròpia no és tant planer ni tant meravellós com
alguns volen fer creure. Es cert que la Generalitat aporta 600.000 euros a cada nova
comarca, cada any, per poder funcionar. Després, depèn la xifra d’habitants,
puja una mica més o no, però a partir d’aquí toca fer funcionar la comarca al
conjunt dels municipis que la conformen. I la Generalitat , per
justificar l’existència de la comarca, li delega funcions que ella mateixa no
li interessa fer, com transport escolar, beques menjador, recollida selectiva,
oficina de joventut, etc.
En resum, l’actual organització comarcal, la
considero un error en funció de les competències que se’ls hi varen donar (
molt poques), molt mal finançades, i amb un funcionament similar a un parlament
en petit. Crec que el millor hagués estat formar mancomunitats de municipis,
per agrupar serveis i pagar-los entre tots. No calia gastar tant diner en
edificis i estructures. Però, ara que ho tenim així, haurem d’esperar un altre
govern per ordenar-les millor. Mentrestant l’aprovació de la comarca número 43
està fent el seu tràmit en el Parlament, i si no es convoquen eleccions abans,
se suposa que dintre de mig any, la proposta serà aprovada. A partir d’aquí,
tot està per escriure.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà (
Berguedà)
# posted by joan roma cunill @ 6:32 AM
Tuesday, August 30, 2016
MAL SERVEI DE MOVISTAR A BORREDÀ
BORREDÀ, SOTMÈS A CONSTANTS TALLS DE COBERTURA
– MOVISTAR.
Els municipis de
Les Llosses, Alpens i Borredà, porten 20 anys de constant lluita per aconseguir
un servei , mínimament eficient, de qualitat i sobretot PERMANENT.
Aquest estiu, ara
mateix, la cobertura va i ve, sense cap lògica, cap informació ni cap
explicació per part de Movistar ( Telefònica).
Els Alcaldes hem
fet nombroses gestions, tràmits i reclamacions davant de l’empresa, a l’igual
que davant la Generalitat
que és l’administració competencial en matèria de telecomunicacions, sense cap
resultat definitiu.
Com Alcalde de
Borredà, he enviat nombroses queixes i exigències a la Direcció de l’empresa a
Catalunya i a Madrid, amb grans dificultats per poder despatxar telefònicament
amb algun dels directius responsables.
El principal
problema rau en l’existència, en ple segle XXI, d’un repetidor que funciona amb
gasoli, a Puigdon ( Alpens). L’esgotament del combustible, o l’avaria en el
generador, produeix el tall de cobertura en tot el territori, fins que
l’empresa es digna reparar el problema.
Durant 2 anys, hem
tingut poques incidències, però aquest estiu hem tornat 3 anys enrere, amb
constants talls i manca de cobertura durant dos o més dies. Aquestes
incidències produeixen greus danys econòmics al poble per quan no solament
quedem sense cobertura de mòbil, sinó també d’Internet i les màquines de
cobrament no funcionen, ni les persones poden treballar...
Parlo de Borredà,
però és evident que el problema s’estén als altres dos municipis afectats, per
la qual cosa, hem d’exigir a la
Generalitat que sancioni l’empresa i sobretot l’obligui a
prestar un servei contractat i pagat per tots els usuaris.
Lamentem tornar al
passat per resoldre un problema essencial ,pel present i futur. No es pot
consentir l’existència d’un repetidor sense connexió a la xarxa elèctrica, i no
és de rebut pagar una quota per no tenir servei.
Avui tornaré a
reclamar davant l’empresa, davant la Generalitat , i en els propers dies estudiarem
accions conjuntes dels tres ajuntaments per mirar de resoldre, d’una vegada per
totes, un mal servei com el que dona Movistar.
Borredà, 30 d’agost
de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
# posted by joan roma cunill @ 7:58 AM
LIDERATGES PERDUTS - art. Nació Digital Solsona
LIDERATGES PERDUTS.
En els quaranta
anys d’activitat política, he conegut un munt de personalitats de l’àmbit
polític, cultural, social i científic, i son ben pocs els que tenien o tenen el
carisma de líder. Per liderar un àmbit concret, no solament cal tenir una
sòlida formació cultural, sinó uns determinats aspectes que conformen el
lideratge, i això és molt complicat d’aconseguir.
A dia d’avui, es
redueix el tema de lideratge, a l’àmbit polític , quan històricament aquest
títol el tenien també filòsofs, escriptors, actors, artistes, etc. Si repassem
una mica la història veurem quan rellevants han estat personatges que no han
jugat mai en política, però en canvi, han impulsat accions polítiques de
primera magnitud. Un altre dia, en parlarem, perquè avui em vull limitar als
lideratges “polítics” en raó del moment delicat en el qual ens trobem, tant a
nivell de Catalunya, com d’Espanya, en general.
Precisament en un
dia com avui, dia en que Mariano Rajoy pretén obtenir la investidura per
repetir com president de govern, és el més adequat per criticar la falta de
lideratge d’ell especialment, però juntament amb ell, de la majoria de polítics
en actiu, en el conjunt del país.
Contrasta aquesta
pobresa, més ben dit indigència de lideratges,en els que teníem vint, trenta o
quaranta anys enrere, alguns dels quals ara critiquem, però van ser capaços de
fer entrar el país, en els primers llocs de les democràcies europees, i fins i
tot, mundials.
No parlaré dels que
no he tractat ni conegut personalment, perquè la coneixença directa fa molt més
consistent la seva valoració. I puc afirmar com tants altres socialistes que la
figura de Felipe González ens ha marcat profundament, per sempre. Un líder com
ell apareix cada tres o quatre dècades, i per ell sol pot canviar tot un país,
com de fet va fer. Si a més és capaç d’agrupar altres personatges de primer
nivell, encara reforça més el caràcter excepcional de la seva figura.
I un proper col·laborador
que em va causar un gran impacte fou, Javier Solana. Era capaç en pocs minuts
de resumir la situació mundial, i justificar les polítiques nacionals i
europees, front les dels altres blocs.
Igual de potent era
el lideratge de Pasqual Maragall, capaç de generar propostes i projectes a una
velocitat increïble. I ja molt més recent, Angel Gabilondo, va demostrar com
pot canviar un país si té al capdavant un Ministre d’Educació, amb les idees
clares.
Poso aquests quatre
exemples, entre una quinzena del meu àlbum particular, com model de lideratges
capaços de guiar un govern, i amb ell, tot un país cap a cotes d’eficàcia,
innovació i progrés, en contrast amb la situació caòtica d’ara mateix a
Catalunya i Espanya.
A Catalunya, un
fals lideratge d’Artur Mas, ha donat pas a un atrabiliari lideratge de
Puigdemont que no sabem ben bé cap on vol anar, ni com se’n vol sortir d’un
pols a l’Estat, impossible de reeixir. I a nivell estatal, no mereixem tenir un
president en funcions, incapaç de prendre decisions d’home d’estat, i que amb
el seu immobilisme, o amb el seu abandonament de les polítiques de consens, ha
enverinat les relacions Catalunya – Espanya fins extrems mai imaginats, i ha
fet retrocedir el país un parell de dècades a nivell legislatiu.
Han de venir nous
lideratges per poder sortir del marasme en que ens trobem i la rapidesa de les
decisions i actuacions, no permet consolidar els que aparenten bones maneres.
Segur que sortiran nous líders, ben preparats, però els hi hem de donar temps a
formar-se, i acompanyar-los en els reptes que els espera. De moment, no els
tenim en cartera.
# posted by joan roma cunill @ 1:59 AM
ACLARIMENT SOBRE - RESERVES APARCAMENT.
ACLARIMENT NOTA SOBRE SENYALITZACIÓ
El passat dia 25 d’agost, vaig emetre una nota
sobre la nova senyalització en la qual hi havia un error, en la referència a
les plaques de RESERVA APARCAMENT.
En aquests casos no
hi ha de figurar les matrícules del vehicle autoritzatss, sinó una etiqueta en
el cotxe conforme fan gestions, tràmits o treballs que afecten aquesta plaça.
Es a dir, en la Ordenança aprovada queda
clara aquesta qüestió de que es concedeixen aquestes plaques a establiments amb
llicència d’activitat. I aquesta activitat tant pot afectar al propietari del
negoci, com a clients, comercials, etc.
Borredà, 30 d’agost
de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
# posted by joan roma cunill @ 12:36 AM
Monday, August 29, 2016
BORREDÀ - DEMÀ, NOU CAIXER AUTOMÀTIC DE CX.
DEMÀ, DIMARTS DIA
30 D’AGOST – CAIXER AUTOMÀTIC NOU.
En els darrers
mesos hem tingut clares deficiències en el funcionament del Caixer Automàtic de
CX situat al carrer de l’Església. Algunes vegades per manca de fons, altres
per problemes de connexió a Internet. Es cert que la cobertura d’Internet és un
desastre i això provoca nombroses avaries en el funcionament del Caixer.
Avui, he reclamat
la posta en funcionament del Caixer, després de dos dies de paràlisis, i m’han
informat de que l’havien hagut de tancar 2 dies per poder posar el Caixer nou.
Bé, doncs, sinó hi
ha cap altra incidència, demà dimarts dia 30 d’agost tindrem CAIXER AUTOMÀTIC
NOU. Confiem en que la millorar de la cobertura d’Internet per una banda, i un
model nou, garantirà un servei ràpid, eficient i sobretot permanent.
Borredà, 29 d’agost
de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
# posted by joan roma cunill @ 1:42 AM
Friday, August 26, 2016
ESTRUCTURES EFICIENTS -art. Regió 7
ESTRUCTURES EFICIENTS.
Hem pogut veure en anteriors escrits el que considero mala
praxis a nivell d’organitzar l’estructura de la Generalitat , copiada
del govern central, a diferència de les dels ajuntaments que han buscat
innovació, eficiència i austeritat en la gestió.
He estat testimoni de múltiples visites d’ajuntaments
d’arreu del món per estudiar l’estructura de l’ajuntament de Barcelona. I
situació similar s’ha viscut a la
Diputació de Barcelona. Dos models de transformació
innovadora i eficient. En canvi ningú ve a estudiar la de la Generalitat perquè no
suposa cap novetat.
I és que la gestió aquí, no té el predicament que se li doni
en els països germànics o en els nòrdics, on el diner públic és considerat com
a propi i per tant d’obligada transparència i austeritat. Aquí, s’ha considerat
que cada Conselleria, equivalent a un Ministeri, havia de tenir la seva pròpia
seu, i quan més ben situada, ostentosa i voluminosa, millor. Era una mostra de
poder i fortalesa. I el despatx del Conseller/a, havia de representar aquest
poder, i per tant se l’havia de situar a la planta setena, vuitena o novena. A
dalt de tot, i amb unes dimensions estratosfèriques. Millor cinquanta o
seixanta metres quadrats que no pas vint o trenta. I el mobiliari havia de fer
conjunt, i sinó li agradava al responsable de torn, no tenia cap mania a fer-lo
canviar de dalt a baix....
Tenim Barcelona i la resta de capitals farcides d’edificis i
locals, comprats o llogats per la Generalitat , sense ordre ni concert, amb un cost
enorme per les arques catalanes. En comptes d’optar per la concentració de seus
en dos o tres edificis, cadascun volia el seu, i si calia negociar un lloguer
de sis mil euros diaris, com en el cas de la Conselleria de
Benestar Social i Família, és feia. Parlo de sis mil euros diaris de vint anys
enrere, un dels casos que els socialistes varem denunciar reiteradament, però
hi ha múltiples altres mals exemples de seus extraordinàriament cares, I quan
es varen comprar seus, ara s’han venut per obtenir diner líquid i quedar-se a
lloguer.
En fi, ja vaig exposar que un govern com la Generalitat , pel
nombre d’habitants del país, territori i competències, podria perfectament
funcionar amb set o vuit Conselleries, i aquestes es podrien concentrar en dos
o tres edificis. No passa res. Més ben dit, és altament pràctic concentrar en
pocs llocs, les seus del govern. Es pràctic pels ciutadans, i ho és pels
treballadors. I rebaixa les despeses d’una forma extraordinària. S’han acabat
els temps de vaques grasses, però és que encara que tinguéssim grans ingressos,
l’austeritat en la despesa hi ha de ser sempre i en tot moment.
Alguns s’estranyen del deute i l’endeutament a que hem
arribat, però és que tot suma. I pagar estructures sobredimensionades, i amb
una “alegria” ben poc austera, produeix efectes molt negatius sobre les
finances. No hi ha res pitjor que augmentar cada any les despeses corrents,
perquè s’entra en un cercle infernal del qual costa molt sortir.
I ara, seria molt oportú, molt pedagògic i molt pràctic,
endegar un pla profund i a mig termini de redimensionament de les estructures
de govern. Tothom ho apreciaria i seria un bon model per a tots els ciutadans.
Reduir i concentrar departaments i serveis, fer més eficient l’administració i
acordar amb els altres nivells , el repartiment de funcions. Es una cosa tant
senzilla i tant coneguda com la de la federalització del país. S’hi guanya molt
a tots els nivells, i converteix en eficients, múltiples funcions que ara no ho
son.
# posted by joan roma cunill @ 10:57 PM
PROPERES ACTIVITATS - BORREDÀ- MOSTRA DE FORMATGE, I TROBADA DE PUNTAIRES.
BORREDÀ – ACTIVITATS PROPERES- MOSTRA
FORMATGES I TROBADA DE PUNTAIRES.
DISSABTE 27 I DIUMENGE 28.
Per finalitzar un
estiu ple de moltes i variades activitats, us proposem per aquest cap de
setmana, dies 27 i 28 , una nova edició de MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS,
mitjançant la qual Borredà es converteix en la capital dels formatges artesans
de Catalunya.
Aquesta Mostra
suposa concentrar a la Plaça Major
Podeu veure tota la
programació en el web: borreda.net, on hi ha el cartell i el programa dels dos
dies . El diumenge la Mostra
tanca a les 15 hores.
DISSABTE DIA 3.
Una nova edició de la Trobada de Puntaires, a la Plaça Major
Aquesta trobada es
organitzada per la Colla
de Puntaires de Borredà i suposa un intercanvi amb altres trobades a les quals
assisteixen les del poble.
S’han previst
carpes suficients per acollir totes les participants, i fer més confortable el
treball a l’aire lliure.
Com ja és habitual
hi haurà un record per a tots els assistents, i diferents rifes amb productes
variats. Es una trobada que tanca la temporada d’estiu, i permet mostrar la
variada i rica diversitat de treballs en aquest art.
Borredà, 25 d’agost
de 2016.
# posted by joan roma cunill @ 1:14 AM
ELS TALIBANS DE LA LLENGUA - art. Blogesfera socialista
ELS TALIBANS DE LA LLENGUA.
Ja és habitual
triar ponents radicals, i fins i tot fanatitzats, en els cursos de la Universitat Catalanala Generalitat.
I és que tenir
determinats títols universitaris no és cap garantia de moderació, prudència o
fins i tot comprensió pels temps en que vivim, i la importància de la llengua
en la convivència diària. Els “radicals” tenien títols universitaris, però ben
poca prudència i menys, experiència en el dia a dia de la ciutadania, ni son
conscients de quan important és el principi de DEIXAR LA LLENGUA EN
Pels qui no han
seguit el debat ni la polèmica, he de dir que els ponents “radicals” exigeixen
que en la futura República Catalana , solament el català sigui idioma oficial.
Consideren que el bilingüisme mata el català, i per tant, s’ha d’abandonar el
castellà. Però és que alguns anaven tant lluny com limitar, per no dir
prohibir, les emissions de castellà a Catalunya. Es a dir volien posar portes
al camp, i tot i reconèixer les dificultats per posar fronteres a les emissions
de radio, televisió, internet, etc...sí s’havia de fer el possible per limitar-les
en el nostre país. Vull dir en el futur país, de llibertat que ells somien. Déu
ens lliure d’aquests talibans lingüístics.
Algun altre dels
ponents proposava incrementar la rellevància de l’anglès per aconseguir més
recolzament internacional pel procés...és a dir, anar cap una mena de
bilingüisme , català – anglès, en comptes de català – castellà. Bé, com podeu
veure tot un exemple de coherència .
Ara mateix també
tenim un altre exemple de fixació per la situació de les llengües a Catalunya,
en les negociacions pel pacte d’investidura entre el PP i C’s. En aquest cas
C’s vol fixar el trilingüísme com a norma a Catalunya. Una altra manera
d’intervenir en els usos i costums dels catalans, creient que han d’imposar cap
on ha d’anar l’ensenyament lingüístic. I no seria mala idea proposar que al
final dels estudis obligatoris tothom dominés les tres llengües, però d’aquí a
imposar-les com d’ús en totes les matèries, en tots els cursos, és desconèixer
la realitat de l’ensenyament i del país on estem. Ja es va proposar a les Illes
amb el resultat que tots coneixem.
En resum, cal fer
molta atenció a tocar temes tant sensibles i emocionals com son les llengües
pròpies. Fins ara els usos i costums dels catalans ha permès una sana
convivència, i així ha de continuar en el futur. Qualsevol modificació o
imposició pot trencar els equilibris i naturalitat en els seus usos, i iniciar
conflictes on ara hi ha normalitat. Deixem les llengües en pau, i evitem les
propostes dels talibans d’una banda i una altra, perquè ens portarien al
trencament de la sana convivència en la que estem.
# posted by joan roma cunill @ 1:13 AM
SENYALITZACIÓ SUPERVISADA I ACABADA - BORREDÀ , AGOST 2016.
SENYALITZACIÓ SUPERVISADA I ACABADA – BORREDÀ
– AGOST 2016.
A petició de l’Ajuntament,
la Comissaria
de Mossos d’Esquadra de Berga, va enviar un expert en senyalització per
comprovar si tota era correcta o calia introduir algun canvi. De la inspecció
efectuada, en varen sortir unes millores que s’han dut a terme en els darreres
dies. Per tant a data d’avui, 25 d’agost de 2016, la senyalització és adequada,
complerta i ben visible.
Com tothom ja sap,
el fet de que Borredà no disposi de policia municipal, va portar a signar un
conveni amb el Departament d’Interior de la Generalitat de
Catalunya, mitjançant el qual l’ajuntament delegava en els Mossos d’Esquadra
les competències i funcions de supervisió, control i sanció de les infraccions
en matèria de circulació dintre del nucli urbà i en tot el terme municipal. Fa
prop de vint anys d’aquella signatura i des d’aquell moment, pertoca als Mossos
donar compliment als termes del conveni.
Informem, doncs, a
tots els habitants del poble i ciutadans, en general, d’aquesta circumstància i
de la represa de les funcions de supervisió, control i sanció en matèria de
circulació, tenint present alguns temes de singular importància:
-
Límit de velocitat dintre de tot
el nucli urbà: 20 / hora.
-
Prohibició d’estacionar vehicles
davant de guals , fins i tot per part dels propietaris del gual.
-
Prohibició d’estacionar vehicles
davant reserves d’aparcament. Aquestes son acordades amb propietaris que tenen
una llicència d’activitat en vigor, i necessiten l’espai per les funcions pròpies
del negoci. Hauran de posar la matrícula o matrícules dels cotxes que tenen,a
la placa, excepte en els casos d’espais reservats a organismes oficials ( CAP,
Ajuntament) on podran estacionar vehicles del personal autoritzat.
-
Illa de vianants. Suposa que el
vianant té prioritat respecte dels vehicles. Aquests podran circular, però
sempre observant el límit de 20/hora, i adaptar-se a les circumstàncies dels
vianants.
-
Aparcament de vehicles. Animem
tothom a utilitzar les places d’aparcament públic gratuït , i evitar, en la
mesura del possible, l’ús del vehicle per dintre del nucli urbà. I , una vegada
dintre, aparcar en les places degudament marcades i delimitades.
Totes les normes i
la senyalització que les empara tenen per objectiu la regulació de la circulació
per dintre del nucli urbà, i aconseguir una adequada entesa entre els vianants
i els conductors, donant clara prioritat als vianants, com és lògic en un poble
de carrers estrets i poca visibilitat en alguns punts.
Des de fa prop de
vint anys els Mossos d’Esquadra exerceixen les funcions de policia municipal, a
plena satisfacció. Son ells, els professionals que han de supervisar, controlar
i sancionar els comportaments dels conductors. Confiem en el civisme de tots
els borredanesos i visitants, per donar compliment a la normativa vigent, i
aconseguir un poble tranquil, ben ordenat i ben complidor de les Ordenances
aprovades.
Borredà, 25 d’agost
de 2016.
L’Alcalde –
President, Joan Roma i Cunill
# posted by joan roma cunill @ 1:12 AM
SABEU QUÈ ÉS EL TREKKING AQUÀTIC ? - art. La Rella
SABEU QUÈ ÉS EL “TREKKING AQUÀTIC” ?
Segurament que ben
pocs lectors de La Rella ,
hauran sentit a parlar mai del “trekking aquàtic”. Jo tampoc fins fa un mes en
que uns Mossos d’Esquadra m’ho varen explicar. Va ser en motiu de recórrer la Riera de Merlès i assabentar-me
que uns mesos abans una empresa de Girona havia organitzat unes expedicions a la Riera per practicar aquesta
activitat. No goso dir-ne esport.
Es tracta
d’aprofitar el creixement del cabal d’aigua de la Riera ,en motiu d’algunes
pluges intenses per baixar embotit en un vestit de neoprè. Es el que molts hem
vist en documentals rodats en rius i rieres de la Vall d’Aran o els Pallars, on
el cabal és abundant, especialment quan es produeix el desgel de les muntanyes,
però mai se m’hagués ocorregut pensar que algú podria venir a fer-ho per les
nostres terres. Bé, per les nostres rieres.
Doncs, sí. Sempre
hi ha qui pensa en treure profit de les condicions que tenim per aquí, i si ho
poden fer a pocs quilòmetres de casa, més barat i més ràpid d’arribar-hi. El
tema no tindria més importància sinó fos perquè pretenem protegir la Riera en un doble sentit: en
primer lloc treure pressió en quan a usuaris, i en segon lloc protegir-la
adequadament.
Que grups de
persones practiquin aquesta activitat no suposa cap greu perill si van a rius
abundants ,en cabal, i constants al llarg de tot l’any, però anar d’un lloc a
l’altre pot suposar que traslladin malalties o espècies d’un lloc a l’altre,
amb el conseqüent perill per les espècies autòctones. Alguns poden pensar que
un vestit de neoprè no pot transportar res, ni quedar impregnat de res. Això no
és així i d’aquí les prevencions que cal prendre per evitar contaminacions d’un
lloc a un altre.
Per aquest motiu,
aquesta pràctica quedarà prohibida en la Ordenança que tots els ajuntaments volem aprovar
abans d’acabar l’any. Aquesta i altres pràctiques quedaran fora de les
activitats permeses i podran ser sancionades a qui les vulgui utilitzar.
Esperem comptar amb una nova eina útil de cara l’any vinent. Tal com he dit en
anteriors ocasions, queda molt camí per recórrer però anem en la bona direcció.
Joan Roma i Cunill,
Alcalde de Borredà
# posted by joan roma cunill @ 1:10 AM
Wednesday, August 24, 2016
VALORACIÓ FESTA MAJOR 2016
VALORACIÓ,
TOTALMENT POSITIVA ,DE LA FESTA MAJOR
Aprofito el dia “d’anar a la font”, l’endemà dels dies oficials de la Festa Major
Pel que he vist directament i pel que m’ha estat comentat per multitud de veïns
del poble, estiuejants i gent de fora, puc afirmar que la Festa
Major2016
ha estat una de les més concorregudes dels darrers anys.
L’enorme varietat d’actes, la bona organització i coordinació ha permès
omplir cinc dies de festa, com poques vegades havíem vist. Per experiència
pròpia, sé ,quan difícil és triar entre tantes opcions a nivell musical, per
una banda, i decidir quines activitats encaixar cada dia, en cada lloc concret.
Doncs bé, el programa ha estat un encert, i felicito la bona feina feta per
BORREDÀ DE FESTA, abans i durant la
FM.
La multitud que ha omplert tots els actes son la millor prova de l’interès
i encert, tenint en compte que Borredà competeix amb altres festes majors, de
pobles no gaire llunyans. Per tant, felicitats i ànims per continuar al servei
de les festes del poble. El resultat és la millor prova del bon camí que
porteu.
Borredà, 24 d’agost de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
# posted by joan roma cunill @ 11:40 PM
BAIXEN LES DONACIONS DE SANG
BAIXEN LES
DONACIONS DE SANG.
Des de fa uns anys s’aprofita el dilluns de la Festa Major
Son ja llunyans els dies en que Borredà es trobava al capdavant de les
donacions a nivell de tot el país, superant en alguns casos la trentena. Aquí
passa un efecte similar al de molts altres pobles com a conseqüència de
l’envelliment dels donants habituals, i la falta de substitució per part de les
joves generacions.
Pertoca, doncs, incentivar i animar els joves a donar sang. Qui s’hi
incorpora és molt fàcil aconseguir la seva continuïtat. El repte és aconseguir
la primera donació i fer-la extensiva a amics i companys, de manera que es
converteixi en una rutina més, una , dues o tres vegades a l’any.
Estudiarem a nivell intern formules incentivadores i les contrastarem amb
el propi Banc de Sang que té llarga experiència en aquest camp, per veure què
fan en altres pobles i com es pot aconseguir aquest increment de donants que
voldríem obtenir. Qui cregui tenir propostes interessants, no dubti fer-nos-les
arribar a l’ajuntament.
Borredà, 24 d’agost de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
# posted by joan roma cunill @ 11:35 PM
Tuesday, August 23, 2016
COHERÈNCIA - art. Nació Digital Solsona
COHERÈNCIA, COM A
NORMA.
Massa sovint s’acusa als partits, la falta de coherència en els seus
comportaments i decisions, i si una cosa cal fer en els propers temps, és
evitar repetir errors passats. En aquest cas em refereixo al partit en el qual
milito el PSC, però val per a tots els altres.
Estem a les portes del debat d’investidura , en el qual s’ha de decidir si
es dona continuïtat a Mariano Rajoy o no. Des de fa setmanes hi ha fortes
pressions sobre el PSOE perquè s’abstingui i permeti la seva reelecció. Ho
sento, però no podrà ser. Els qui pertanyem al partit socialista, hem tingut
llargues i intenses reunions per discutir si ens podíem abstenir o no, i hem
arribat a la conclusió que no. Un no, contundent i convençut.
Va bé refrescar la memòria amb un breu repàs del que han estat els darrers
4 anys. Bé, de fet gairebé 5 anys, amb el temps de descompte en el que ens
trobem. La prepotència, la imposició, la falta de sensibilitat...han estat
norma de la casa del PP. I si a Catalunya estem com estem, en bona part és
gràcies a la seva ceguera, a l’ús de mètodes impropis d’un partit respectuós
amb els altres, i a tripijocs que han portat a tots els catalans a un
emprenyament col·lectiu de difícil solució.
Ja no detallo el centenar llarg d’acords i decisions que han fet retrocedir
el país a moments oblidats, és que la figura de Mariano Rajoy ha de donar pas a
qualsevol altra per poder tirar endavant. No es pot demanar, ara,
“responsabilitat” als socialistes per sortir del marasme en que s’ha ficat
Rajoy i el seu partit. Els militants i votants, no entendríem fer de nou
president a qui ha amagat, facilitat o embolicat el PP en una espiral de casos
de corrupció com mai s’havien donat en cap país europeu. La vergonya i
descrèdit que això suposa, ha portat Espanya a una situació impròpia d’un país
situat com dotzena potència mundial i quarta de la UE.
Si mirem les reunions i decisions d’aquests dies crucials, el país no
apareix per enlloc. Es hora, de buscar una sortida adient, que vol dir la menys
dolenta possible. No estic d’acord en que pugui haver una alternativa per
l’esquerra. Es insultant que surti ara Podemos, dient que Pedro Sánchez hauria
d’explorar alternatives, amb ells, els nacionalistes, i altres partits. El
temps i la història jutjarà el paper de Podemos en aquests darrers anys, i
sobretot serà jutjat per la gran ocasió perduda per culpa de la seva
prepotència i posicionament, després de les anteriors eleccions generals.
Aquella va ser la gran ocasió perduda. Ara no hi ha remei. No solament s’ha d’aconseguir
la investidura, sinó poder governar. I ningú pot governar amb un partit compost
per 14 grups, sectors, partits i partidets, en plena batalla interna i externa.
Impossible.
Què queda, doncs? Veure què decideix el PP quan es trobi sense els vots
necessaris per investir Rajoy, la setmana vinent. Si Rajoy fos conseqüent,
plegaria i donaria pas a alguna altra opció, però sembla impensable a dia
d’avui. En tot cas, que ningú reclami als socialistes, que tanquin ulls i tapin
orelles, oblidin el passat i permetin una nova etapa a Rajoy. El mal causat a
nivell d’Espanya i molt especialment a Catalunya no permet contemplar cap
abstenció. El no, ha estat llargament meditat i acordat. Estic amb Miquel
Iceta, que si Rajoy plegués, sí hauríem de replantejar escenaris futurs, però
això depèn d’ell, no de nosaltres.
# posted by joan roma cunill @ 11:59 PM
Friday, August 19, 2016
DECONSTRUINT CATALUNYA -art. Regió 7
DECONSTRUINT CATALUNYA.
Confesso que trenta-cinc anys enrere em
declarava comarcalista i regionalista, a més de catalanista i socialista, però
he deixat de ser-ho (en els dos primers casos) degut a la tardança i la mala
praxis emprada. Entenguem-nos. Quan les coses no es fan en el moment adequat,
perilla la seva oportunitat i existència.
La setmana passada parlava de les estructures
“envellides”, avui parlaré del caos organitzatiu a nivell administratiu i
territorial en el que estem ficats, molt propi de països amb governs febles o
mediocres, o tot alhora, com tenim ara.
Es dona la paradoxa de posar-nos a dividir
aquí, quan la resta del món, és dedica a agregar, sumar o agrupar. Ara mateix a
França s’està produint la segona gran “revolució” territorial després de 1789,
consistent en reduir les regions de 22 a 13, amb un estalvi previst d’uns 12.000
milions d’euros. Podríem parlar de Grècia, Suècia, Itàlia, etc.
Però bé, tornem a casa. L’any 1936 es va
aprovar el mapa comarcal de Catalunya, format per 38 comarques, i 9 vegueries.
L’any 87, en comptes de pensar en un mapa propi dels temps en que estàvem,
s’acorda recuperar el vell mapa, i afegir-hi tres comarques més: Pla de
l’Estany, Pla de l’Urgell i Alta Ribagorça, per arribar a les 41. Perquè 3 de
noves i no 5 o 7 ? Simplement per decisió del president Pujol, en funció de
compromisos presos per ell directament. Segon problema, en comptes d’optar per
comarques de serveis, es decideixen comarques “ polítiques,” equivalents a
mini- parlaments, sense finançament propi ni autèntiques competències, de
manera que només poden sobreviure gràcies als diners que la Generalitat els envia,
a raó de 600.000 euros per comarca, i un plus en funció dels habitants que té.
I com que el mapa es va obrir el 87, perquè no
tornar-lo a obrir més tard ?. Així s’ha fet i ja tenim la comarca número 42, en
el Moianès i si res ho destorba dintre d’uns mesos tindrem la número 43, en el
Lluçanès, i seguirem, que ningú ho dubti. Cap de les noves ni la majoria de les
velles comarques son “autosuficients”. Només poden sobreviure si la Generalitat , els hi
paga les nòmines, i els hi delega alguns petits serveis per justificar
l’existència. Un exemple clar, d’error polític, ineficiència i desgavell
general, amb un cost insostenible.
Però, això no seria res sinó fos perquè un
país tant petit, com el nostre, ha de ser repartit no en 4 províncies, com feu
el Madrid polític del segle XIX, sinó en 6, 7, 8 ....vegueries. No en diem
regions perquè és una paraula massa fàcil de pronunciar pels castellano parlants.
En el 36, eren 9 les regions o vegueries. Aquí ,després d’un part més que
complicat en el Parlament n’aprovarem 7, però ja tenim la vuitena en el bressol
( el Gran Penedès) trinxant l’Anoia , i que ningú descarti la novena ,amb
Osona, Ripollès i la Garrotxa ,
o alguna altra....En aquest cas el cost ja és molt més elevat que mantenir una
comarca, perquè podem parlar d’uns quants milions a l’any.
Amb tot, i a l’espera de posar-se d’acord en
les funcions que cada nivell ha de cobrir, ningú vol “realment” que funcionin. Perquè
??? Doncs perquè hi perdem la majoria d’ajuntaments, siguin del color que
siguin. Com Alcalde de Borredà, prefereixo pertànyer a la província de
Barcelona i a la seva Diputació, que no pas a la Regió Central.la Catalunya Central.la Riba
perquè posi ordre en el pati, anul·li bona part del que s’ha fet fins ara, i
arribi a la conclusió que les províncies no foren un mal invent, si es
gestionen bé. Trenta-set anys per arribar a aquesta conclusió ja diu molt dels
qui ens governen.
# posted by joan roma cunill @ 11:06 PM
UN TRILER, A LA MONCLOA - art. Nació Digital Solsona
UN TRILER ,A LA MONCLOA.
Tots encara
recordem el mal nom donat per Alfonso Guerra a Adolfo Suárez quan el va tractar
de “tahur del Mississipi”. Han passat molts anys des d’aleshores, i el nostre
record del president Suárez és d’agraïment i valentia, en uns moments molt
complicats de la nostra història, alguns dels quals encara no coneixem prou bé.
L’exabrupte, va ser en un moment determinat, propi de temps convulsos i que el
temps ha esborrat. No se’l mereixia.
Estem de nou en
temps convulsos i el que veiem i vivim en la política espanyola trenca tots els
tòpics i totes les sortides imaginables. També a Catalunya, però avui em vull
centrar en el Madrid polític. D’aquí ja en parlarem en properes ocasions.
I és que no ens
mereixem tenir un president com Mariano Rajoy, perquè és tot el que un polític
no ha de ser. Després d’una legislatura plena de despropòsits, prepotència,
retorns al passat més atrotinat, indecisions constants i, el més greu, la
construcció d’entramats corruptes a nivell local, autonòmic i estatal,encara
pretén ser investit president amb l’abstenció del PSOE, com una mena de servei
al país.
Molts creiem
haver-ho vist tot en política, però sempre queden racons per explorar i coses
per veure. Ara i aquí, el president en funcions, gestiona el temps com si tot
es limités a que la fruita maduri i caigui pel seu propi pes. Es a dir, esgota
els terminis, esgota a la ciutadania, pren el pèl a qui convingui, apel·lant a
que la necessitat de govern faci moure les fitxes, encara que sigui a contra
cor de tots els partits, i molt especialment del socialista.
Ahir, finalment va
posar data al debat d’investidura que tindrà lloc el 30 d’aquest mes. Sembla
que tot va de jugades típiques de “trilers” per fer por a unes terceres
eleccions el dia de Nadal o el dia d’Any Nou. I sobretot pensant en que unes
terceres eleccions han de fer tanta por que alterin les intencions dels partits
i li donin el suport esperat. També així guanya temps per veure com van les
eleccions a Galícia i al País Basc, confiant en que li siguin propicies. Cap
esforç personal, cap canvi radical de posicionaments...simplement esperar que
els déus li siguin propicis i torni a la presidència, ni que sigui per la porta
del darrere.
En la seva persona,
en la seva posició, res és honorable ni propi de valents. Simple supervivència,
al cap d’un govern provisional que va perdent membres pel camí, i cap d’un
partit ple d’imputats i de tripijocs en un volum i dispersió com mai havíem
vist en cap altre partit ni en cap altre país europeu.
Què fer en un panorama
com aquest ? Es evident que el PSOE no pot ser l’encarregat de facilitar la
continuïtat d’una persona com aquesta. No ens ho perdonaríem mai perquè ja
l’hem patit prop de 5 anys. No em va semblar una mala solució la via proposada
per Miquel Iceta, en el sentit d’obligar a canviar de candidat, per poder
facilitar un nou govern. Es que no hi veig cap altra alternativa perquè Podemos
va deixar passar la gran oportunitat i és impensable intentar cap mena d’acord
amb un partit en implosió. Cal recordar que Podemos està conformat per 14
grups, partits i partidets, que fan impossible posar-los d’acord a l’hora de
pactar i governar. Ens en hem d’oblidar i esperar que ells sols resolguin els
conflictes interns que ben aviat apareixeran amb contundència, com ja hem vist
a Galícia. Aviat ho veurem en molts altres indrets.
Per tant, no hi ha
alternativa al PP – C’s, per l’esquerra, de manera que Rajoy o troba els vots
que li falten o plega. Aquesta seria la gran alternativa, i el gran favor que
podria fer al país. La seva retirada permetria albirar una major facilitat de
les dretes per arribar a un acord. Amb ell, és impossible, com hem pogut
constatar a bastament.
# posted by joan roma cunill @ 1:15 AM
Thursday, August 18, 2016
FINALITZADES LES OBRES ENTRADA POBLE, C. MANRESA I C. QUERALT- Nota Premsa
FINALITZADES LES OBRES DE L’ENTRADA DEL POBLE
I PRIMERA FASE CASC ANTIC.
Fa pocs dies han finalitzat les obres de
Renovació Entrada del poble, i primer tram del Carrer Manresa, i Carrer
Queralt. Aquestes obres es varen
adjudicar a l’empresa Salvador Serra del municipi de Porqueres, i s’han
allargat durant 10 mesos, per un import de prop de 375.000 euros. El finançament ha anat a càrrec d’una
subvenció de la Diputació de Barcelona per un import de 250.000 euros i un
crèdit de caixa de la mateixa Diputació de 125.000 euros.
Les obres han consistit en: Aixecament de tota
l’entrada del poble, en la seva connexió amb la C-26 ( Crtra. de Berga a
Ripoll), i renovació complerta del primer tram del Carrer Manresa que fa les
funcions de carrer principal del poble, i del carrer Queralt ( que porta cap a
l’aparcament municipal).
Aquesta és la primera fase de la Renovació de
tot el Casc Urbà, que comportarà fer obres semblants en la resta de carrers,
places i placetes del Nucli Antic de Borredà, després de molts anys en que no
s’hi havia dut a terme obres de substitució de tots els serveis existents,
alguns dels quals han superat els 50 anys d’existència. De fet, durant els 37
anys de democràcia municipal, s’han dut a terme multitud de grans obres
d’infraestructura, obres i serveis, previs al projecte actual del Casc Antic.
Es va deixar pel final aquesta gran obra per
vàries causes: la principal és que l’import total de la Renovació de tot el
Casc Antic suposarà un volum de prop de Dos milions d’euros. Per tant, s’ha de
fer per fases, i ara hem fet la primera. Una segona raó va ser que primer el
poble havia de resoldre temes vitals com el de suficiència d’aigua per consum
domèstic ( una obra de diversos mandats per un total de 2,5 milions d’euros).
Una tercera raó era la necessitat de disposar de l’EDAR ( estació depuradora
d’aigües residuals) per poder separar aigües netes de pluja de les aigües
brutes.
Realitzades les anteriors prioritats o ben
encarrilades, hem iniciat el gran projecte de RENOVACIÓ COMPLERTA DEL NUCLI
ANTIC DE BORREDÀ. La primera fase ha permès substituir les velles canonades de
clavegueram per altres de noves i molt més àmplies. També ha permès fer la
separativa : aigües netes – aigües brutes. S’ha substituït tota la xarxa de
subministrament d’aigua que era tant antiga com la del clavegueram. S’han fet
noves connexions a les cases, del servei d’aigua i del clavegueram. També s’han
construït voreres sota normes d’accessibilitat, amb la senyalització vertical i
horitzontal corresponents, i finalment s’ha remodelat l’entrada al poble i la
seva connexió amb la C-26 de manera que la visibilitat sigui molt més àmplia i
adequada que la existent( abans hi havia un autèntic perill per falta de
visibilitat en direcció a Berga). Per
acabar, s’han construït embornals per la recollida de l’aigua de pluja i la
seva conducció a la xarxa d’aigües netes, i s’ha adequat millor l’estació de
Bus, a l’entrada del nucli urbà, i la gran farola de llum led de l’entrada
permet una perfecta visibilitat a tota la zona de l’entrada.
Queden pel mes vinent, alguns detalls
pendents, com el recobriment amb pedra del país del mur de formigó de
l’entrada, o una millora en un tram del Carrer Queralt, i l’eixamplament del
Carrer de Dalt, que formava part de les obres de millora proposades per
l’empresa adjudicatària. Aquestes obres s’han deixat pel setembre una vegada
passades les festes del mes d’agost.
En resum, aquesta és una de les grans obres
d’aquest mandat, però també dels darrers mandats, i no tant pel seu cost (
375.000 euros) com per suposar la primera fase d’un projecte ( renovació Casc
Antic) que s’allargarà dos o tres mandats amb un cost proper als dos milions
d’euros. L’esforç ha valgut la pena i la
transformació més que evident.
# posted by joan roma cunill @ 9:20 AM
Wednesday, August 17, 2016
EL PDC, UN PARTIT AL.LEGAL ? - art. Nació Digital Solsona
EL PDC, UN PARTIT
AL.LEGAL ?
Com tothom sap, Convergència va decidir canviar de nom, en una mena de
Congrés Assembleari, triant el de Partit Demòcrata Català (PDC), malgrat els
avisos de possibles problemes a l’hora de registrar-lo. Fa unes setmanes ja vaig
exposar el greu error que suposa fer els procediments al revés del món. No
funcionen, i poden provocar greus problemes als seus impulsors.
Doncs, bé, a dia d’avui el PDC no existeix oficialment. No està donat
d’alta en el cens de Registre de Partits Polítics, depenent del Ministerio del
Interior del Govern espanyol, únic capacitat per donar d’alta un partit polític
i concedir-li el número de registre, amb el qual pot tramitar l’alta a Hisenda
per tenir el NIF obligatori i poder operar legalment.
Què vol dir això ? Doncs que de moment el PDC funciona de manera al.legal,
però dintre de poc entrarà en la més pura i dura il.legalitat, amb tot el que
això pot comportar de cara el futur immediat. I és que mesos després del
Congrés, segur que ha començat a tenir despeses, i de moment potser les han
carregat al vell partit de Convergència, però no poden allargar una situació
totalment irregular de que un partit en vies de dissolució estigui pagant els
deutes d’un nou partit.
I tot seguit ha de tenir ingressos, si es fa el canvi de nom en el Congrés,
Senat, Diputacions, Ajuntaments, etc, de manera que puguin anar a parar a les
finances del PDC. Però com he dit, el nou partit no pot operar en cap
circumstància perquè “no existeix” oficialment.
Tenir un partit en aquest llimb legal és una imprudència i una greu
anomalia que algú pot aprofitar per denunciar i portar-lo davant els tribunals
amb tot el que això pot suposar de desprestigi per una nova força política que
pretén deixar enrere velles pràctiques que ja li han passat comptes, en els
darrers anys.
Com és que no expliquen si poden o no mantenir el nom ? Com és que no
proposen un canvi de nom per poder-lo registrar degudament ? Fins quan creuen
poder fer servir aquest nom ? Son preguntes que la direcció del partit hauria
de respondre, i sobretot, fer les previsions oportunes per tenir un nom
alternatiu que realment pugui ser donat d’alta. No puc entendre com un partit
de llarga trajectòria pot fer veure que res passa ni passarà, quan no hi ha
possibilitat real de resoldre el conflicte en que s’han ficat.
Però, a banda del problema intern, és la imatge externa la que pateix.
Quina serietat pot donar un partit que funciona al.legalment ? Com pot donar
lliçons a la ciutadania sobre com ha de comportar-se si ell mateix no segueix
les regles establertes ? I repeteixo el que vaig dir en un escrit anterior.
Ningú, ni el propi Ministre ni el President del Govern pot modificar el cens de
partits polítics, perquè és públic i tancat, en el sentit que no pot entrar-hi
cap nou partit si no compleix els requisits establerts. I si un nom s’ha donat,
no es pot donar a un altre, perquè cas de fer-ho qualsevol tribunal donaria la
raó al perjudicat.
En fi, un dilema més, un interrogant més, en la llarga llista
d’improvisacions en la política catalana. Segur que cap dels lectors hauria
imaginat la desaparició de C i U, en només 5 anys, com tampoc ningú podia
somiar amb la de Convergència. Tots son passat, però és que el present té tants
interrogants com el futur. M’agradaria saber què pensa fer la flamant nova
Junta del PDC amb el seu nom.
# posted by joan roma cunill @ 12:43 AM
Tuesday, August 16, 2016
NO AL TREKKING AQUÀTIC A LA RIERA DE MERLÈS.
L’ORDENANÇA DE LA
RIERA DE
Fa poc més d’un
mes, em vaig assabentar que una empresa gironina havia organitzat alguns
viatges a la zona de la Riera
de Merlès, per practicar el descens per la riera, amb vestits de neoprè, de
manera similar a com ho hem vist personalment o en documentals pels rius de la Vall d’Aran o els Pallars.
Mai m’hauria
imaginat imatges semblants a la
Riera , precisament en una part del tram del terme municipal
de Borredà i algun municipi veí, aprofitant recents pluges que haurien fet
augmentar el cabal de forma significativa.
En temps normal és
impensable la pràctica d’aquesta activitat perquè la Riera no porta aigua
suficient, però sí, l’endemà o pocs dies després de fortes pluges. Doncs, bé, després
d’indagar sobre aquesta activitat vaig aconseguir una foto d’un dels grups
vinguts, i provar així realment l’existència d’aquesta pràctica, no prohibida,
però tampoc regulada.
D’aquí que
s’inclogués en la primera Ordenança que estem estudiant per deixar constància
la seva prohibició. El motiu principal és evitar pràctiques perjudicials per la
fauna de la riera, per una banda, i no atreure nous sectors cap aquesta indret,
per l’altra.
Pel que fa la
fauna, és lògic témer que els vestits de neoprè, traslladin d’un lloc a un
altre possibles malalties d’una conca de riu a una altra, amb les conseqüents
afectacions pels hàbitats faunístics. La realitat del país és molt diversa i
per molt que alguns creguin que els vestits de neoprè no puguin comportar perill,
el cert és que la propagació de fongs és habitual i perjudicial en casos i
llocs determinats.
D’aquí la
consideració d’una pràctica no adequada per la Riera de Merlès, i a posar-la a la llista
d’activitats no permeses.
L’aprovació de
l’Ordenança és un tema essencial i confiem en que a finals d’any sigui una
realitat per poder-la aplicar de cara l’any vinent.
Borredà, 16 d’agost
de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
# posted by joan roma cunill @ 9:32 AM
TRES DIES DE FESTA - BORREDÀ 2016
TRES DIES DE FESTA, TRES DIES ESPLÈNDITS –
BORREDÀ 2016.
Sempre he estat
ferm defensor d’apostar per la qualitat abans que la quantitat, i la gent ho
agraeix. Avui, ho vull exemplificar en els darrers tres dies, en que hem
celebrat esdeveniments, previs a la Festa
Majorla Patrona
de Borredà, la Mare
de Déu de la Popa.
Dissabte dia 13
d’agost- Campionat de Futbol – Sala, de les 10 del matí a les 12 de la nit.
Aquest Campionat és la nova formula que va substituir el vell Campionat de
Futbol – Sala que durava prop d’una setmana i que l’ha rellevat amb una gran
força i presència com ho demostren els 12 equips inscrits. Tot un dia de
partits, que finalitza en una gran festa a la zona esportiva fins altes hores
de la nit o fins que ja clareja el dia. Una excel·lent organització que porta
equips de ben lluny del poble i anima els dies previs a la festa patronal. Val
la pena mantenir un campionat com aquest perquè suposa una animació important a
tot el poble i posa a prova la capacitat organitzativa dels impulsors de
l’activitat. Aquest esdeveniment esportiu suposa una continuïtat ininterrompuda
de més de 25 anys, de futbol- sala, anterior fins i tot a l’existència de la
pista poliesportiva, on ara es competeix. Felicitats i per molts anys.
Diumenge dia 14
d’agost. Formatjazz, en la seva sisena edició. Una conjunció de jazz de primera
qualitat, com quedà demostrat amb el Lluís Coloma Trio, i una degustació de
formatges a la mitja part. Tanta qualitat tenia la proposta musical com els
vuit formatges d’Irlanda que varem poder degustar per un mòdic preu de 10
euros. Aquest és un esdeveniment ja consolidat, en el món musical de la
comarca, i tothom ja el té marcat a la seva agenda, un any per altre. La demostració
més fefaent és veure la Plaça Major
Dilluns dia 15
d’agost. Festa de la Patrona
de Borredà, la Mare
de Déu de la Popa. Tenimla Mare de Déu donant el pit al
nen Jesús, una imatge ben natural, però alhora ben poc representada a nivell
mundial. Després de la Missa Majorla Plaça
com era tradició tota la vida. Els esforços per aconseguir un esbart infantil
comencen a donar fruits i tothom va poder gaudir del seu treball al llarg de
l’any. I tothom va poder comprovar la professionalitat de l’Esbart Dansaire
Manresà, d’on provenen els monitors que donen classes als petits de
Borredà, en les danses ofertes a la Plaça. Una
I a la tarda, nova
grata sorpresa amb un concert de la
Coral de Borredà, reforçada per un cor infantil en les
darreres composicions interpretades, i premiades amb una església parroquial
totalment plena i posada dempeus per mostrar el seu entusiasme fins aconseguir
dues cançons extres finals. Totes les cançons, acompanyades al piano per
Montserrat Santacana, i fins i tot per una joveníssima intèrpret de flauta
travessera, en la interpretació d’un fragment de la Flauta Màgicala Coral i
dels petits cantors, conduits per la batuta del director Víctor Borràs.
Felicitats i per molts anys.
En resum, també en
els petits pobles es poden oferir grans coses si hi ha al darrere l’esforç
d’uns impulsors que aconsegueixen l’ajuda i participació de molts altres. Conec
per experiència pròpia quants esforços son necessaris per arribar al punt
desitjat. I per aquest motiu l’Ajuntament de Borredà continuarà ajudant i col·laborant
a fer possible aquests esdeveniments i molts altres que s’ofereixen al llarg de
l’any. I molt especialment també els que tindran lloc des d’aquest divendres
dia 19 fins el dimarts dia 23 en que celebrarem la Festa Major2016. A tots els que vareu
intervenir en aquests tres dies, felicitats per la bona feina feta, i animo
tothom a gaudir i participar en els actes propers.
Borredà, 15 d’agost
de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
# posted by joan roma cunill @ 1:09 AM
Saturday, August 13, 2016
ESTRUCTURES ENVELLIDES - art. Regió 7
ESTRUCTURES ENVELLIDES.
Aquest títol podria perfectament canviar- se per un altre
que digués, “estructures ineficients” o governs mal gastadors, poc innovadors o
simplement “rutinaris”. Perquè dic això ? Doncs, per la constatació d’una
organització interna molt poc eficient que porta a gastar molt en papers, i
poc, en inversions pràctiques i innovadores.
Si ens fixem, l’estructura del govern central és similar a
la que tenia cinquanta o cent anys enrere. Sembla que res hagi canviat ni pugui
canviar perquè creuen que és la millor de les possibles. Si cent anys enrere hi
havia una quinzena de ministeris, doncs, així continua a l’actualitat, malgrat
els grans canvis de tot ordre, viscuts en aquest període.
Per part de la Generalitat , tampoc la seva estructura és
mínimament operativa, eficient i austera. De fet, el president Pujol va copiar
fil per randa, l’estructura del govern central. Li va semblar que si volia
presidir un govern “important”, semblant al de un “estat” calia fer el mateix
que el veí. Per tant, prop d’una quinzena de Conselleries, amb els seus
Secretaris Generals, Directors, Subdirectors....i per descomptat, Delegats
territorials, serveis de protocol, i organismes similars, copiats dels que té
l’estat, simplement canviant-los-hi el nom: Tribunal de Cuentas – Sindicatura
de Comptes, Defensor del Pueblo- Síndic de Greuges, Agència Protecció de Datos-
Autoritat Catalana de Protecció de Dades. En aquests tres simples organismes
duplicats, el cost per any supera els quinze milions d’euros.
El concepte o la raó per actuar d’aquesta manera és molt poc
seriós i ben poc exemplificant de cara a gestionar els recursos públics. Els
presidents de torn consideren que un país és important en la mesura que té una
estructura “important”. I el nombre de Ministeris o Conselleries és l’aparador
que tothom mira en primer lloc. I no l’adapten a les necessitats reals del país
i la seva gent sinó a l’inrevés. Ells primer creen l’òrgan i després li donen
la representació a la feina que pot fer.
Tot el contrari de països eficients i moderns, com el cas de
Suïssa. L’agafo perquè va perfecte en el cas de Catalunya, en quan a
superfície, nombre d’habitants, etc. A Suïssa tenen “només” set Ministeris, i
no per això son menys “estat” o menys importants, però en canvi estalvien una
autèntica fortuna, en estructura . Son eficients, austers i innovadors a nivell
territorial i en burocràcia, perquè han federalitzat el país, de manera que
cada nivell d’administració fa el que li és més proper i pràctic.
En el meu cas he seguit molt d’aprop la transformació feta
per la Diputació
de Barcelona i l’ajuntament de Barcelona. Dues institucions molt semblants,
quaranta anys enrere, en quan a estructures envellides, rutinàries i funcionant
com màquines de tren a vapor. Amb les persones adients, les idees clares i la
voluntat ferma, van anar modificant la composició, estructura i funcionament de
tots els departaments fins convertir la locomotora de carbó en un tren d’alta
velocitat.
Puc assegurar que pràcticament tots els ajuntaments han fet
els deures de posar-se al dia, i evitar estructures “feixugues” i impròpies
dels temps que estem. Si cal agrupar regidories, es fa, si cal inventar-ne de
noves, es fa, si cal suprimir-ne altres, es fa. Es hora que el mateix faci el
govern central i el de la Generalitat. No
# posted by joan roma cunill @ 11:08 PM
Thursday, August 11, 2016
CAMPAMENTS, COLÒNIES I EMERGÈNCIES - art. El Setmanari del Berguedà
CAMPAMENTS,
COLÒNIES, I EMERGÈNCIES.
En tant que alcalde d’un dels municipis més visitat per agrupaments
escoltes, grups d’esplai, i altres entitats organitzadores de colònies a la
natura, em permeto fer unes reflexions sobre com van les coses, en aquest
àmbit, en els darrers anys.
Els alcaldes més afectats, hem mantingut reunions sovintejades amb
responsables de joventut del Consell Comarcal del Berguedà i de la Generalitat , per tal
d’ordenar millor el sector i delimitar amb més detall les activitats que es
poden dur a terme, en zones de muntanya com les nostres.
D’entrada vull deixar clar que sóc un acèrrim defensor de facilitar el
contacte amb la natura per part de nens/nenes, nois /noies que viuen en pobles
grans o en ciutats. El desconeixement de la realitat rural és brutal en tots
els àmbits i molt més en els de la infància i adolescència. I aquest contacte,
consistent en passar vuit, deu o quinze dies en un lloc com el nostre, els
permet veure i viure una realitat molt diferent de la imaginada. També comporta
beneficis mutus per quan considero que tot jove que hagi passat pel poble,
segur que hi tornarà uns anys més tard. Els bons records, sempre ajuden a
voler-los recordar sobre el terreny, de manera que treballem pel futur.
Per tant, les lògiques preocupacions, gestions i tràmits, per acollir
trenta, quaranta o més grups durant l’estiu, i alguns d’ells també per Pasqua,
els considero ben invertits sempre i quan el comportament sigui l’adequat.
He de dir que hem avançat molt en el camp de la organització, preparació i
acolliment, en els darrers quinze o vint anys. Son una immensa majoria els
grups que venen preparats i mentalitzats per passar uns dies a l’alta muntanya,
i això ajuda molt a no tenir sorpreses ni emergències. Però queda un petit
percentatge de grups que suposen un gran i greu maldecap pels ajuntaments.
Aquests grups han de ser coneguts i sancionats per evitar despeses i perills
totalment evitables.
Son grups que han llegit algun fulletó d’aventures a la natura, i volen,
tant si com no, fer rutes desproporcionades pels nens/nenes al seu càrrec, de
manera que surten del campament, i creuen que poden fer “bivac” en qualsevol
lloc. Volen tenir les estrelles per
sostre, i no s’imaginen que en ple estiu a la mitjanit les temperatures poden
baixar per sota els quinze graus, o pot haver-hi una tempesta de llamps i trons
com mai han imaginat. O sense avisar, arriben a qualsevol poble amb la creença
i la exigència, de poder disposar d’un pavelló inexistent, una sala polivalent
mai construïda, o d’altres instal·lacions que tenen a la seva ciutat i no
creuen no puguin existir allà on estan.
I davant qualsevol ensurt, o imprevisió, activen el 112, amb tot el que
suposa de costos, mobilització de Bombers, Mossos, Protecció Civil,
Ajuntaments...simplement perquè han sortit sense cap previsió ni organització.
Des de fa una dotzena d’anys que duem a terme intenses i extenses campanyes
d’informació. Ara toca passar a un altre nivell, com és el de sancionar
comportaments inadequats, arriscats o clarament perillosos, per no dir,
inconscients. No podem permetre improvisacions, i encara menys, actuacions
perilloses, en grups que estan a càrrec de nens i nenes, totalment vulnerables.
Son pocs, però no n’hi pot haver cap.
# posted by joan roma cunill @ 1:43 AM
Wednesday, August 10, 2016
INESTABILITAT PERMANENT - art. Nació Digital Solsona
INESTABILITAT
PERMANENT.
A l’espera de veure què passa a nivell de govern central, a Catalunya, cada
vegades és més evident el retorn a les urnes ,tant bon punt l’antiga
Convergència s’hagi refet, una mica de les ferides del seu Congrés. Ja no hi ha
cap altra excusa per no dissoldre el Parlament que aquesta.
Cada dia, cada setmana , assistim a un reguitzell de declaracions i
desencontres entre Junts x Sí, i la
CUP , per una banda i dintre de la pròpia coalició de govern,
per entendre que la Moció
de confiança, segons ERC hauria de produir-se abans de la Diada de l’11 de setembre, i
no el 28 com proposa el President.
Però, és que per la CUP
la moció de confiança no és el més rellevant, sinó el full de ruta. Es a dir,
volen saber perquè pot servir la continuïtat del President, sinó queda clar cap
on vol portar el país o el govern. I de fet té la seva lògica el que demana la
CUP. Si
Estem, doncs, en un punt de bloqueig, sense visió de poder-lo desencallar
en els propers mesos. La situació és tant enrevessada que no sembla imaginable
trobar-li el desllorigador. I en aquesta situació és evident que el govern no
governa, simplement passa el temps, a l’espera d’algun efecte miraculós. La
inestabilitat és permanent i pot durar molt perquè el que no farà el president
és dissoldre el Parlament sinó veu la possibilitat de millorar resultats
electorals. I com que la reedició de la coalició amb ERC, tampoc és factible,
la sortida és esperar i veure.
De fet res pitjor per un país en crisi, que tenir el govern també en crisi,
i un Parlament potes enlaire. Com ex diputat faig un seguiment de les
tramitacions parlamentàries i fa pena veure en què s’ha convertit la màxima
institució catalana, arran les darreres eleccions. Res funciona, tot està
parat, i no per vacances sinó per incapacitat per presentar iniciatives que
puguin ser valorades, debatudes i convertides en lleis. No hi ha impuls intern,
ni demanda externa, de manera que impera el principi de “qui dia passa, any
empeny”, fins principis de setembre en que tornarem a parlar de la moció de
confiança i altres temes relacionats, com la necessitat de poder plantejar el
pressupost per l’any vinent.
Mentrestant, amb el pressupost 2015 prorrogat, es tapen forats, però no es
pot impulsar cap iniciativa mínimament rellevant. No solament per falta de
pressupost sinó també per l’endeutament que ofega tota possible inversió.
Davant aquest panorama, no és estrany el desencís de la gent. De tota la
gent, tant si son independentistes, com si no ho son, perquè veuen el país en
situació de paràlisis total. Si algú creu que es pot governar en base a declaracions,
va errat. La gent ja no vol escoltar més paraules, sinó vol fets, conclusions,
decisions. Estem, doncs, en una inestabilitat permanent que no es pot allargar
indefinidament. A nivell de previsions, dono un any més per mantenir aquest
bloqueig, però no més enllà. Si superats àmpliament els 18 mesos per la promesa
desconnexió res ha passat, algú haurà de tirar la tovallola i marxar cap a
casa, per donar peu a un replantejament global de la situació , canviar
d’estratègia i tirar per una altra banda. Temps al temps.
# posted by joan roma cunill @ 1:14 AM
Monday, August 08, 2016
CAIXER INACTIU - BORREDÀ
CAIXER INACTIU.
Fa una setmana se’ns va comunicar el canvi de l’actual caixer automàtic, de
CX, situat al carrer de l’església, per un altre de més nou i modern, per la
qual cosa uns operaris varen venir a estudiar l’emplaçament.
Portat el nou caixer, se’l varen tornar a emportar sense fer la
substitució. Es un greu problema no tenir caixer, per la qual cosa he demanat
informació a responsables de CX, els quals m’han dit que la connexió actual
d’internet és clarament deficient i el nou caixer no pot funcionar amb una
línia tant deficitària. En aquests moments estan fent gestions per millorar la
xarxa i així poder fer la substitució.
He demanat poder posar en marxa el vell, en un moment tant necessari com és
en el mes d’agost. M’han promès estudiar la proposta i dur-la a terme en poc
temps. Confio en que en dos o tres dies quedi el tema resolt, mentrestant
esperem l’arribada d’un nou caixer.
Borredà, 8 d’agost de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill.
# posted by joan roma cunill @ 2:31 AM
TORNA L'AIMS A SOLSONA- art. Nació Digital Solsona
TORNA L’AIMS PER
CATORZENA VEGADA.
Pels qui no coneguin l’AIMS ( Acadèmia Internacional de Música de Solsona)
val la pena se n’informin i aprofitin aquests dies d’agost ( del 10 al 22) per
“consumir” música de gran qualitat i varietat. Jo en sóc un dels addictes i
francament dona enveja com una petita ciutat de la Catalunya rural, és
capaç d’acollir un festival de primera divisió.
Es fantàstic veure durant aquests dies un munt d’estudiants de música, de
totes les edats, i totes les procedències, recórrer la ciutat amb violins,
violes, violoncel,...per anar cap un assaig o directament a un dels múltiples
concerts que es poden escoltar a Solsona, mateix o a molts pobles i ciutats de
l’entorn. De fet en aquests pocs dies, el nombre de concerts és extraordinari,
en quantitat i qualitat.
M’agrada anar a alguns dels assajos, en una sala plena de públic , entre
mig d’altres estudiants que volen veure com ho fan companys seus . I és
encantador parlar amb joves músics procedents del Japó, Xina, EUA, Rússia, etc,
per saber quines aspiracions tenen o com s’ho han fet per aconseguir una plaça
en el festival.
En fi, tenim un país ple de músics, i ple d’iniciatives musicals que es
mouen en mig d’immenses dificultats. El dissabte passat vaig anar al Santuari
del Miracle ( Riner) per escoltar un dels grups que participa en el Festival de
Música Antiga dels Pirineus. Una altra iniciativa valenta que acosta la música
a pobles i poblets d’un territori immens. I et demanes com poden sobreviure, en
plena crisi, grups d’una elevada qualitat i que tanmateix tindran ben pocs
concerts contractats.
I ahir, diumenge a la tarda, a la Parròquia de Sant Esteve de Comià ( Borredà) vaig
anar a presentar i escoltar un duo format per Núria Cols ( veu) i Jordi Farrés
( guitarra) amb un programa de Boleros. Un concert d’excel·lent qualitat i
sensibilitat, organitzat per celebrar la festa major de la Parròquia. A
I això em porta a esmentar la reducció brutal d’ajudes a la cultura, en
general, i a la música en particular. Les subvencions habituals en èpoques
passades a les escoles de música, i als esdeveniments culturals, s’han reduït
fins arribar a xifres ridícules. Es més, en molts casos, s’han suprimit
totalment, de manera que moltes escoles han hagut de tancar i altres sobreviuen
amb recursos municipals o d’algun patrocinador, però en mig d’una precarietat
que no garanteix el seu futur.
I tanmateix la cultura crea riquesa evident. Fa moure un públic afeccionat,
capaç de fer centenars de quilòmetres per anar a escoltar un concert, en
concret. I porta gent al poble o a la ciutat organitzadora, i dona a conèixer
realitats poc conegudes. En resum, ofereix sensibilitat i alhora aporta
activitat. I sinó us recomano anar a Solsona aquests dies del festival per
comprovar com canvia la fesomia de la ciutat i fins a quin punt s’incrementa
l’assistència a les activitats , lligades a la música. Aquest any compleixen 14
anys. Els desitjo molts més anys més de vida. Allà ens hi trobarem.
# posted by joan roma cunill @ 1:15 AM
Friday, August 05, 2016
FRIVOLITAT - art. Regió 7
FRIVOLITAT .
El que menys s’espera en temps de crisis
econòmica i institucional, és veure com la frivolitat s’apodera de les màximes
institucions del país. Parlo ara de Catalunya, tot i que aquesta acusació és
perfectament traslladable al Madrid polític.
Veure en que s’ha convertit el Parlament de
Catalunya, màxima institució del país, en uns moments en que hauria de ser el
far que il·luminés el present i el futur, és més que preocupant i mostra el
progressiu declivi de la política seria, prudent i al servei del conjunt del
país, i no d’una part d’ell.
Escenes com les de mostrar alegria per
l’abandonament de la Cambra
catalana, per part de Junts x Sí, i la
CUP , quan marxen els Grups Parlamentaris del PP i C’s, és
trista. O grans aplaudiments al final de la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi per les
propostes de “desconnexió”, amb mig Hemicicle buit, sense haver votat el Grup
Socialista i amb els vots en contra de CSQP, és insòlita. Una imatge mai vista
ni imaginada pels qui hem format part del Parlament.
Un Parlament que no legisla, que no actua com
supervisor i controlador d’un govern de la Generalitat que
simplement vegeta. Amb l’excusa de la no aprovació del pressupost 2016 no hi ha
novetats governamentals, ni iniciatives parlamentàries per tirar endavant
projectes concrets. Tot està parat, tota està a l’espera d’un futur imaginat,
somiat o inventat per uns pocs capdavanters d’un procés amb constants canvis de
rumb.
I malgrat tot, hi ha el convenciment que el
procés avança per bon camí, amb pas segur, malgrat trencar totes les lleis
elaborades i aprovades pel Parlament de Catalunya. Lleis vigents i d’obligat
compliment, en primer lloc pel propi Parlament, i tot seguit pel govern de la Generalitat i per la
resta d’institucions del país. Però heus aquí, com surten nous intèrprets de
les nostres lleis per justificar el seu incompliment. Es en aquest punt on crec
que rau l’immensa frivolitat dels dirigents actuals, tant parlamentaris com del
govern.
Que la presidenta del Parlament pugui arribar a
dir que ella no pot impedir una proposta en l’ordre del dia, o posar a votació
un determinat punt, simplement perquè li demanen un parell de grups de la Cambra , demostra, o una
ignorància plena del Reglament, o autèntica mala fe. Si fos per ignorància, té
lletrats al seu servei que li poden aclarir qualsevol dubte en qualsevol
moment, per això hi son i per això estan àmpliament capacitats per interpretar
el Reglament. Però és que tots els qui ostentem el càrrec de president d’una
institució, sabem o hem de saber les responsabilitats del càrrec.
Els alcaldes ostentem el títol “d’alcalde –
president” per quan som els qui elaborem l’ordre del dia dels Plens municipals.
Ningú més ho pot fer. Posem els punts que per llei han d’anar al ple, i si
algun no compleix els preceptes legals, no l’hi posem. I és l’alcalde –
president qui dirigeix, modera i acorda el funcionament del Ple i posa a
votació els punts que considera adients, i és ell /ella el responsable de posar
o no a votació el que pertoca. No ens excusem en cap subterfugi per no complir
amb les nostres funcions, i qui ho faci, allà ell /ella amb les seves
responsabilitats.
Aquí, la presidenta fuig d’estudi, i s’empara
amb una justificació absolutament frívola. Si li demanen, ella actua, ni que
sigui en contra de les seves obligacions legals. I els que es queden a la
votació celebren alegrament el “triomf”de les seves propostes, sense advertir
la gravetat de la situació en que han posat la Cambra Catalanala Generalitat. Creuen
# posted by joan roma cunill @ 11:16 PM
JJOO BCN 92 - RECORDEM-LOS- artl blogesfera socialista
JJOO BCN 92 – RECORDEM-LOS.
Avui dia 5 d’agost
de 2016, Gran Acte d’obertura dels JJOO a Río de Janeiro al Brasil. Es un bon
dia per recordar els nostres, els del 92, un dels millors de la història, ara
que en tenim ja molts de fets com per poder-los comparar. L’explicació donada
per Samaranch, no era únicament per quedar bé sinó perquè realment varen ser
esplèndids.
Però com sempre
passa, l’èxit té molts propietaris i el fracàs, molt pocs. En el cas nostre, ja
ningú vol recordar els constants pals a les rodes posats pel Govern de la Generalitat amb Jordi
Pujol de president. Qui ho recorda ? Qui ha demanat mai perdó? Quantes vegades
l’Alcalde Maragall va haver de superar tota mena d’obstacles per trobar
suficient finançament o per poder fer obres de gran volum i grans canvis
urbanístics ? Qui recorda l’antiga Barcelona, amb l’actual, després de deu anys
d’obres immenses amb més de un bilió de les antigues pessetes invertides en la
seva transformació ?
Qui no recorda el
curtmetratge d’uns 10 minuts en el qual es veia el canvi radical de la capital
en matèria de carreteres, infraestructures, equipaments i serveis ? I ara que
tants casos de corrupció i mala gestió van apareixent en tota la geografia
espanyola, i catalana, quin exemple de bona gestió i eficient despesa en la
preparació de la ciutat per rebre els JJOO, i en dur-los a terme ¡
Va bé recordar
vells temps i velles maneres d’actuar quan ara alguns volen donar lliçons de
com s’han de fer les coses ¡¡¡
Els qui teníem
càrrecs institucionals en aquells anys , varem ser testimonis de multitud de
projectes, amb multitud de dificultats per poder-los dur a terme , malgrat
tractar-se d’un projecte de país. Semblava que res hauria d’aturar uns
“projectes nacionals” i tanmateix els problemes varen ser immensos. I cal
recordar també com alguns dels que ara tant prediquen per tenir una presència
internacional, en aquells anys predicaven que el català quedaria “tapat” pel
castellà o l’anglès. O que Barcelona no apareixeria amb prou potència a nivell
mundial, o quedaria espatllada per tantes obres ...
Les inversions
fetes en aquells ja llunyans anys, varen posar BCN en un dels primers llocs de
l’escena mundial. Un lloc que perdura i que ha estat font de riquesa i atracció
de turisme i inversions durant tots aquests anys. La BCN potent d’avui, prové en
bona part de la BCN
vista per centenars de milions de persones arreu del món. La marca BCN és
sinònim de prestigi i atractiu. Una marca tant forta que ara li toca fer front
a un excés d’èxit i a la necessitat de replantejar el futur.
I si en els JJOO,
abans i després varem tenir equips de govern sòlids, ben preparats i amb les
idees molt clares, no veig el mateix en els qui estan al capdavant de la
ciutat. Estem veient imatges no desitjades, dubtes poc adients en qui governa,
i una sensació de falta de cohesió i claredat com per emprendre una nova etapa
en el camí de la ciutat.
Hem passat ja més
d’un any de les darreres eleccions municipals, i existeixen massa dubtes sobre
cm encarar el futur. Es lògica la preocupació de tots els barcelonins, i de
fet, de tots els catalans. Però bé, aquest és un altre tema. Avui, he volgut
recordar aquells anys d’entusiasme, lideratge, i impuls per projectar la imatge
d’una ciutat, i amb ella de tot un país. Ho varem aconseguir. Es lògic recordar
els protagonistes d’aquella gesta, presidida per Pasqual Maragall, però amb
sòlids companys de viatge, que ho varen fer possible. Que els de Río vagin el
millor possible.
# posted by joan roma cunill @ 2:09 AM
