Friday, September 02, 2016
UN ALTRE ESTIU - art. Regió 7
UN ALTRE ESTIU.
Durant anys, molts pobles rurals, vivíem
pendents de quantes tempestes tindríem, per témer els constants talls de llum
que cadascuna comportava. Era habitual l’inici de llamps i trons per saber que
al cap de pocs minuts “marxaria la llum”. Ho dèiem ja així, acostumats a una
relació causa – efecte. Hem patit molts anys, de mal sons per culpa d’instal·lacions
no adequades ni adaptades als temps en que vivíem. Multitud d’alcaldes,
usuaris, agrupacions de botiguers, consumidors, etc, vàrem dur a terme llargues
campanyes per reclamar millores en el servei. Era com clamar en el desert, fins
que poc a poc el tema s’ha resolt. A dia d’avui podem dir que els talls de llum
son excepcionals.
Però, resolt aquest tema ens en queden
d’altres de no menys perjudicials i constants, com son les deficiències en les
noves tecnologies. Aquí hi poso bàsicament la telefonia mòbil i Internet, que
van de la mà, i son vitals pel funcionament normal de qualsevol usuari,
establiment, indústria, i per descomptat, les administracions. No ens en
sortim, i no trobem en els estaments superiors el suficient recolzament i
contundència com perquè la situació millori, i tinguem una perspectiva de
resolució definitiva.
Cada poble és un cas, però en tots, hi ha
problemes “crònics”. En uns, per unes empreses determinades, en altres, per
altres, però en conjunt no tens mai cap garantia d’anar amb el teu aparell
mòbil o ordinador, i tenir la garantia de poder-lo fer servir. I lògicament, és
en els paratges més allunyats on pots quedar sense cobertura de cap operador
perquè no tenen cap interès en cobrir territoris on no tinguin grans beneficis.
I he pogut constatar com govern central i Generalitat, s’espolsen les
responsabilitats a l’hora de fer complir a les grans operadores, la lletra
petita dels contractes. Quan comencen a parlar de que han de donar cobertura,
però aixó no significa “cobertura universal” ja vas per mal camí. Sempre tenen
una excusa per evitar la responsabilitat concreta.
Podem afegir, a les anteriors mancances i
deficiències, la dels caixers automàtics, que han de suplir el tancament de
centenars d’oficines de totes les entitats bancàries a nivell de país. La mala
cobertura d’Internet també les afecta, i si a més, s’hi afegeixen altres
deficiències, al final arribes a la situació de no tenir garanties de poder-los
utilitzar. I això afecta l’activitat comercial, quan no es poden fer servir
targetes, i a més no hi ha disponibilitat de diner...
En les darreres setmanes he tractat en
aquestes pàgines moltes de les funcions que ens toca fer als ajuntaments, tot i
no tenir competències en la matèria. Doncs, bé, si abans ens tocava
barallar-nos amb les companyies elèctriques, ara toca fer-ho amb aquestes
altres. I la gent no pot entendre les dificultats per arribar a parlar amb
responsables concrets i solvents. Totes les grans operadors s’amaguen en un
entramat de càrrecs, organigrames, territoris...que fan pràcticament impossible
ser atesos per algú realment rellevant.
I els governs, amb competències, no fan les funcions precises, amb
actuacions contundents. Van donant voltes, van buscant excuses, i semblen més
propers a justificar les deficiències que no pas a castigar-les.
Hem passat un altre estiu, i hem pogut
constatar la continuïtat de les deficiències. Aquest és un dels temes que les
administracions superiors haurien de resoldre, i no esperar la benevolència de
les empreses per fer-la realitat. Son massa grans els perjudicis i pèrdues per
deixar-ho a les seves mans. I si un servei es paga, és perquè funcioni, en tot
moment i a tot arreu, i d’això no en tenim cap garantia com podem constatar en
múltiples indrets del país.