Thursday, September 01, 2016
DIÀLEG DE SORDS - art. Nació Digital Solsona
DIÀLEG DE SORDS.
No esperava gran cosa del nou debat d’investidura, a la vista dels
posicionaments dels principals partits, però ha estat més insuls, més insòlit,
i més inútil de l’imaginat. Hem vist el Mariano Rajoy de sempre, augmentat per
la creença de que “quan pitjor, millor per ell”, de manera que s’ha esforçat en
llençar tota mena de frases fetes i invectives i amenaces als seus contraris.
Marca de la casa PP, en el seu estat més pur. D’aquí els constants aplaudiments
de tota la bancada popular.
Però, de tot el vist i escoltat, el que causa més perplexitat i indignació
és el repte llençat per Podemos a Pedro Sánchez, dient-li ara que ha de ser
valent i proposar una alternativa, amb ells com a principals companys de
viatge. El cinisme no té fronteres ni límits, com podem veure.
En política, com en la vida, no hi ha segones oportunitats. O en molts pocs
casos, i és increïble el cinisme de Pablo Iglesias reclamant elaborar una
alternativa al pacte PP – C’s, quan ell va ser el principal obstacle en l’anterior
legislatura fallida, i quan té el seu partit en plena implosió. En pocs mesos
Podemos, com a tal, pot haver passat a la història perquè ha pujat com l’escuma
i està baixant amb la mateixa rapidesa. Es impensable, per impossible un pacte
amb una força política que fa del show mediàtic la seva principal via d’actuació,
i no té la més mínima credibilitat, a la vista de com actua en cadascun dels
territoris on està present.
Tampoc varen defraudar els partits catalans sobiranistes. Després de la
proclamació de la desconnexió unilateral, i d’haver passat pàgina a qualsevol
referèndum, resulta que ara tornen estar per un referèndum, legal i acordat amb
Espanya ¡¡¡¡ Sorprenent ? Increïble ? o tot alhora. Després d’haver dit i
repetit dotzenes de vegades que no pactarien mai ni amb el PP ni amb el PSOE
que per ells son cares de la mateixa moneda, ahir s’esgarmellaven proposant un
pacte amb el PSOE, a canvi d’un referèndum que saben no pot tirar endavant.
A què juguen CDC – PDC i ERC ? Ni ells ho tenen clar perquè en aclariments
posteriors, tant aviat consideren que la via catalana està marcada, decidida i
irreversible, com obren la porta a modificacions del guió , si s’aconsegueix
una alternativa de govern a Espanya. Estan ficats en un embolic, conscients de
que no tenen cap possibilitat d’actuar de manera unilateral. Han deixat passar
una de les grans oportunitats del catalanisme prudent i sensat per aconseguir
importants avenços en la relació Catalunya – Espanya, a canvi de grans
proclames que res aporten de pràctic a la vida quotidiana dels catalans. I
només cal esperar un any més per comprovar el fracàs de la via unilateral.
En resum, tenim l’estat empantanegat en un equilibri de forces impossible
de modificar, i tots quedem a l’espera de veure què passa a les eleccions
basques i gallegues per comprovar si es trenca algun equilibri com per fer
viable una nova investidura amb èxit. I sinó terceres eleccions. I tot seguit
noves eleccions a Catalunya, per sortir del marasme en que estem ficats. I
venen temps complicats per conflictius, amb resolucions judicials que afecten
una part de la Mesa
del Parlament, a antics alts responsables del Govern, entre els quals l’ex
president Mas, i incertesa sobre el futur immediat de l’actual president i del
pressupost per l’any vinent. Tot alhora, amb un govern en funcions a nivell
estatal que li ve com “aigua de maig”poder competir contra els desafiaments
dels independentistes catalans. Li fa guanyar vots i li permet justificar la
seva continuïtat. Pèssima estratègia aquí, i fatal concepte de la política,
allà.
# posted by joan roma cunill @ 12:19 AM 
