Sunday, July 03, 2016
UN CONSELL NACIONAL, COMPLICAT - art. blogesfera socialista
UN CONSELL NACIONAL
COMPLICAT.
He dubtat sobre
quin títol posar a aquestes reflexions sobre el Consell Nacional del dissabte
passat, dia 2 de juliol. No em va agradar la darrera hora, i encara menys
algunes de les intervencions de consellers nacionals que tot i haver tingut
importants càrrecs institucionals, proposaven decisions ben poc adients a la
història del partit i fins i tot al funcionament de proper Congrés.
S’han de respectar
sempre les opinions i decisions de l’executiva nacional, encara que no s’hi
estigui d’acord i mai proposar votar per modificar la ponència, quan a la sala
hi havia un quart del membres de ple dret. Em refereixo a l’apartat de la
ponència que fa referència a una possible “via canadenca”, en el cas que una
reforma constitucional no fos votada majoritàriament pels ciutadans catalans.
En aquell moment, la ponència proposa endinsar-se en una llei de la claredat,
de forma similar a com es va en el Canadà.
Comparteixo els
dubtes de si era convenient posar-ho a la ponència o no, i sobretot de si calia
avançar-ho en algun mitjà de comunicació. Es fa difícil en aquests moments
tocar qualsevol tema sobre el procés, la reforma constitucional, un nou encaix
de Catalunya...o com se li vulgui dir, sense trencar cap plat o posar-se en
situacions complicades. Però, una vegada s’ha fet, el que no podia passar era
treure aquest apartat de la ponència, mitjançant una votació en un Consell
Nacional, a quarts de dues del matí, quan mitja sala ja s’havia buidat.
Figurés o no a la
ponència, aquest és un tema que necessàriament ha de ser discutit en el
Congrés, i atraurà tots els focus sobre la qüestió, ens agradi o no. Per tant,
fer fora aquest text, no serviria per centrar el Congrés en altres temes, tant
o més rellevants. Estic d’acord en que , a la vista de la polèmica, la ponència
no té un amplíssim recolzament de l’executiva. Va quedar clar, però d’aquí a
voler “amputar” el debat mitjançant la supressió del paràgraf hi ha una
eternitat.
I ja tornem a tenir
el debat sobre la taula i la impressió de que el PSC es torna a repartir entre “les
dues ànimes” o dos sectors...mala cosa, i mal precedent per un Congrés que ha
de sortir amb un partit reforçat i molt més homogeni. Però , sobretot amb unes
línies clares d’actuació, en aquest tema i molts altres que preocupen
especialment a la gent. I he de dir que
vaig sortir del Consell, decebut amb uns quants antics dirigents que reclamaven
votar, malgrat no haver-hi quòrum per prendre una decisió com aquesta.
Entenc que alguns
estiguin decebuts, emprenyats o preocupats pel seu futur polític, quan han
quedat fora de les institucions, però d’aquí a voler detreure un debat com
aquest, no es pot consentir, ni acceptar. Sort que algunes veus més prudents,
més sensates, varen intervenir per fer veure el dany que podia produir una
retallada de la ponència, abans de ser discutida. I aquestes veus varen
resoldre un conflicte que mai s’hagués hagut de produir.
I arribem a una
reiterada, constant i avorrida conclusió de l’immens dany que està produint el “procés
independentista” a tots els partits, a tots els nivells i a tota la societat,
en general. Estem en un carrer sense sortida, i ningú, ni propis ni estranys,
és capaç de posar-hi fre, ordre , i sentit comú. Tampoc nosaltres, els
socialistes, que hem anat variant i despistant la nostra gent, amb
posicionaments poc sostinguts. No estic segur, dic no estic segur, no que hi
estigui en contra, de proposar una sortida “ a la canadenca”, en una resolució
del Congrés, però sí estic en contra de que no se’n pugui parlar, discutir i
votar. I alguns membres del Consell Nacional, no solament hi estaven en contra,
sinó que ni tant sols volien obrir el debat. Ho sento, però així no anem bé. I
a la vista del que vaig veure i sentir, encara em refermo més en la qüestió
indispensable de batallar per la reelecció de Miquel Iceta, com a Primer
Secretari. I que li donem àmplies competències per proposar una Executiva
reduïda, per la feina diària, i una més àmplia per la resta de temes. No veig
cap altra alternativa, ni de lluny, que pugui fer front a una etapa tant
complicada com la que estem, i estarem encara durant uns anys.